El Govern Balear adjudica a FSC la gestió dels Punts de Trobada Familiars a les illes
La Fundació Salut i Comunitat deixa de gestionar el Servei d'Acollida per a Dones i Famílies a Palma de Mallorca (SADIF), però obté la gestió dels Punts de Trobada Familiars a les Illes Balears.
A mitjan 2012 es va licitar el Servei d'Acollida per a Dones i Famílies a Palma de Mallorca (SADIF) que gestionava la Fundació des de desembre de 2009. Desafortunadament per a la nostra entitat, l'Ajuntament de Palma va decidir fusionar aquest servei amb un altre, i va atorgar finalment la gestió del nou dispositiu conjunt a l'organització que gestionava l'altre centre.
Tanmateix, la nostra presència a les Balears continua gràcies a la concessió, per part del Govern Balear, de la gestió dels Punts de Trobada Familiars a Palma, Inca, Maó i Eivissa.
Es tracta d'uns serveis que proporcionen un lloc neutral i supervisat per professionals, destinat a facilitar el compliment de visites que estableixen els jutjats de família.
L'objectiu fonamental d'aquest recurs és evitar o pal · liar la conflictivitat familiar durant les visites, mitjançant un entorn de protecció i defensa dels drets dels menors.
Alhora, compten amb un equip multidisciplinari que garanteix els drets dels menors, el seu acompanyament i el seguiment dels progenitors o familiars implicats, oferint orientació professional per millorar les relacions patern-matern-filials i les habilitats en pro del creixement del menor com a persona, així com dels adults implicats en el conflicte.
Entrevista a Toni Gelida: "És el moment de transmetre la solvència de l'economia amb ànima"
Al capdavant de la divisió especialitzada en dependència de Fundació Salut i Comunitat, Toni Gelida explica a SANImarket els problemes als quals s'enfronten les organitzacions del Tercer Sector i revela els principals projectes de la seva entitat en l'àmbit geriàtric.
SANImarket: En una situació de crisi generalitzada i amb les dificultats per les quals travessa el negoci geriàtric, quin paper han d'assumir les entitats del Tercer Sector especialitzades en atenció a la dependència?
Toni Gelida: És el moment de transmetre la solvència i confiança de "l'economia amb ànima", a través del nostre compromís amb la tasca. Un compromís que té com a eix principal el benestar i la salut dels nostres usuaris. Estem en un moment en què hem de prioritzar valors com l'esforç, el compromís i la professionalitat, sense perdre de vista la necessitat d'utilitzar eficaç i eficientment els recursos humans i materials de què disposem.
S: Què poden aportar al sector aquest tipus d'organitzacions, enfront de la iniciativa privada amb ànim de lucre?
TG: Hi ha una sèrie d'aportacions i trets que ens són molt propis, però no exclusius del Tercer Sector. Així, valors com l'esforç, el sacrifici, la transparència, i la responsabilitat social poden ser també aportats, en major o menor mesura, per la iniciativa privada amb finalitat de lucre. En el nostre cas, jo assenyalaria com a punt diferenciador una major implicació de la ciutadania en els nostres projectes, així com la participació activa del voluntariat.
S: Quins són els principals actius de les entitats del Tercer Sector?
TG: Sens dubte, els nostres recursos humans, ja siguin professionals o voluntaris. Sense la seva motivació i implicació diària, no seria possible afrontar la sostenibilitat dels nostres projectes, i més en aquests temps de recessió.
S: A més de les dificultats generals per les quals travessen els operadors (retard en els pagaments per part de les administracions públiques, falta de crèdit per afrontar inversions, etc.), a quins altres problemes han de fer front les organitzacions sense finalitat de lucre ?
TG: Els problemes en aquest sentit són molt similars als de la resta d'operadors però tenim un handicap més, que és l'"efecte IVA", un impost del qual estan exemptes la major part de les entitats del Tercer Sector. Aquesta exempció comporta que les nostres organitzacions no puguin deduir-se l'IVA que suporten i, a més de suposar un major cost, ens col·loca en una situació de desavantatge competitiu amb les entitats mercantils, en els concursos públics que surten a licitació.
S: Com tria Fundació Salut i Comunitat els concursos als quals s'ha de presentar? O dit d'una altra manera, què ha de tenir un concurs de gestió perquè Salut i Comunitat ho consideri viable i interessant?
TG: Als darrers anys, la nostra entitat s'està mostrant molt més selectiva a l'hora de presentar-se a un concurs. En primer lloc, és evident que l'actual crisi ens ha portat a valorar més la capacitat financera de l'Administració que licita el concurs. D'altra banda, també ens fixem especialment en l'exigència tècnica recollida en els plecs. Com més elevada sigui aquesta exigència, més interessats estarem en presentar a un concurs. Es tracta d'un dels nostres punts forts i entenem que, d'aquesta manera, la competència serà molt menor.
S: Com definiria el model de gestió de Fundació Salut i Comunitat? En quins principis fonamentals es basa?
TG: La nostra entitat està formada per un grup de professionals altament qualificats i compromesos. Compartim una sèrie de valors, com són l'ètica, la sensibilitat i la rendibilitat social i podríem dir que aquest és el pilar més important de la fundació.
S: Parlant dels professionals, disposa la fundació de programes de formació per als seus treballadors? En què consisteixen?
TG: No es pot entendre el nostre model de gestió sense aturar-nos en la importància que en el mateix adquireix el pla de formació. Són molts els recursos econòmics que cada any invertim en la formació dels nostres professionals i voluntaris. En comptar amb perfils tan variats en la nostra organització, disposem també d'un catàleg formatiu ampli. Així mateix, s'avaluen les accions formatives anualment i es valora la continuïtat i l'adaptació de les mateixes a les necessitats que es van detectant.
S: Recentment, Fundació Salut i Comunitat va ampliar l'acord de col·laboració que mantenia amb el grup geriàtric Lagunduz. En què consisteix exactament l'aliança segellada entre ambdues parts? Què va moure a la seva entitat a arribar a un acord d'aquest tipus?
TG: Ja fa tres anys que treballem conjuntament amb el Grup Lagunduz. En un primer moment, ens va interessar la seva implantació en serveis d'ajuda a domicili al País Basc, ja que aquest és un territori en què la incertesa financera és menor que en altres en què estem implantats. Així, l'origen de la nostra aliança va ser el de reduir el risc econòmic en la nostra gestió, d'una banda, i el d'introduir-nos en la gestió de l'ajuda a domicili, d'una altra. Posteriorment, i després del coneixement mutu, considerem interessant ampliar la nostra aliança a més territoris i serveis.
S: No es tracta de la primera aliança rellevant de què disposa Salut i Comunitat, ja que manté un acord similar amb la companyia Valoriza. Per quines zones i serveis té validesa?
TG: La nostra aliança amb Valoriza, de la qual estem molt satisfets, està limitada principalment a la presentació d'ofertes conjuntes a la Comunitat Valenciana i, més concretament, per a la gestió de residències de gent gran. En qualsevol cas, donada la confiança que mantenim les dues entitats, sempre hi ha la possibilitat de treballar conjuntament en altres àmbits territorials.
S: Què aporten entitats mercantils com Valoriza al desenvolupament del negoci de Fundació Salut i Comunitat?
TG: Ens aporten molt. Quan vam iniciar la nostra intervenció amb gent gran dependent, les col·laboracions ens van reportar un canvi de model, basat en la professionalització de la majoria dels nostres procediments administratius de treball. A més, les aliances amb entitats mercantils ens han permès realitzar ofertes econòmiques més competitives en els concursos públics, en no haver de suportar l' "efecte IVA" esmentat anteriorment.
S: Es contempla la possibilitat d'arribar nous acords, ja sigui amb empreses o amb altres entitats del Tercer Sector?
TG: En aquests moments, no tenim previstes noves aliances, ja que estem molt satisfets amb les que mantenim en l'actualitat. En qualsevol cas, i per a concursos puntuals, no descartem aquesta possibilitat.
S: Actualment, Fundació Salut i Comunitat gestiona 17 residències, amb prop de 1.500 llits. A més, la seva xarxa està composta també per centres de dia i per serveis d'atenció domiciliària. Amb quins plans compte l'entitat a curt i mitjà termini?
TG: El nostre principal objectiu és fer viable i sostenible el nostre projecte d'entitat. Pretenem continuar oferint serveis de qualitat i, com ens agrada dir, no exempts de calidesa. Això ens obliga a analitzar molt detingudament cadascuna de les oportunitats que ens ofereix el mercat. A curt i mitjà termini, el nostre interès passa per consolidar-nos com una de les entitats de referència en el sector i, de mica en mica, anar creixent en aquells territoris i àmbits de gestió que tenim establerts com estratègics.
S: Es baralla llavors l'entrada en altres zones geogràfiques, al marge d'aquelles en què té presència?
TG: Sí, ho estem estudiant, però es tractaria de territoris propers a aquells en què ja desenvolupem el nostre negoci.
S: Entra en els plans de l'entitat la posada en marxa de centres propis com estan fent altres organitzacions sense ànim de lucre?
TG: En aquests moments, per l'alt risc econòmic i financer que suposaria, hem descartat la idea de posar en marxa un servei residencial o d'estada diürna propi. En canvi, sí que podem avançar que estem analitzant la viabilitat d'un servei d'ajuda a domicili propi, que hem iniciat com a programa pilot entre els nostres propis empleats, com a mesura de conciliació de la vida familiar i laboral.
S: El 2012, l'àrea d'atenció a la dependència de Salut i Comunitat compta amb un pressupost de 23,5 M €. Quines previsions es manegen per a l'exercici de 2013?
TG: En aquests moments, el nostre objectiu per al 2013 és el de mantenir o incrementar lleugerament aquest volum.
Font: SANImarket (Vanessa Valverde)
El Club Artístic i Social entra en funcionament
El passat dia 1 d'octubre es va posar en marxa aquesta iniciativa que pretén donar resposta a una demanda de suport i reforç dels canvis aconseguits durant el tractament de deshabituació de l'alcohol i/o altres drogues. Es tracta d'un servei integrat dins el Circuit d'Atenció Integral en Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat, considerat com un dels dispositius de referència a Catalunya.
En concret, el Club Artístic i Social se situa dins el Taller Sociolaboral, recurs terapèutic que complementa el tractament de la dependència de l'alcohol, que desenvolupa activitats terapèutiques, ocupacionals i educatives que faciliten la deshabituació a l'alcohol i la reinserció sociolaboral.
Està dirigit a usuaris que, havent rebut l'alta terapèutica, es troben en una situació estable de consum, i no han tornat al circuit d'inserció laboral per diversos motius (pensionistes, discapacitats, etc.).
Està obert, d'altra banda, a usuaris d'altres recursos de tractament de drogodependències.
Aquesta iniciativa s'ha fet possible gràcies a un ajut econòmic de l'empresa Picis, líder en tecnologies de la informació dirigides al camp sanitari, que ja havia col · laborat prèviament amb donació d'equips informàtics destinats a diferents centres de l'entitat.
Després de mesos i fins i tot anys de tractament, els usuaris als quals s'adreça aquest servei han d'afrontar sols el dia a dia, amb els perills que això comporta. El fet que disposin de massa temps lliure i que es vegin sols davant aquesta nova realitat, pot implicar un risc de recaiguda.
D'altra banda, les dificultats que poden trobar a l'hora de vincular-se a nous col·lectius que desconeixen la seva problemàtica, pot comportar inseguretat i dificultat de reinserció social.
El Club Artístic i Social respon a aquesta necessitat que comptin amb un espai de reforç, socialització i bon ús del temps lliure, en un entorn coneixedor del seu procés terapèutic, sota la supervisió de professionals experts en drogodependències.
D'altra banda, suposa per als usuaris una ajuda en la nova etapa que comencen, i promou la necessitat de realitzar una activitat que els aporti benestar i augmenti la seva autoestima, punts fonamentals del procés.
L'objectiu del Club Artístic i Social és tractar de reforçar els canvis ja adquirits durant el tractament, aportant un espai de socialització i oci en un entorn amigable, format per persones que es troben en la mateixa situació.
Es tracta d'afavorir la integració dels usuaris en el seu entorn social, reforçant els canvis individuals que cadascú ha realitzat en el seu procés de tractament individual. Això en el marc d'un espai equilibrat on es fomentin els valors del respecte, l'esforç, la constància, la convivència, el diàleg i la superació personal.
L'activitat es porta a terme utilitzant la marqueteria manual en fusta, manualitat molt adequada per la seva fàcil aprenentatge i les possibilitats que ofereix en el reforç de l'autoestima i la recuperació d'habilitats personals.
També pretén oferir un espai normalitzador i equilibrat que serveixi de plataforma cap a noves activitats no vinculades necessàriament a aspectes terapèutics.
L'absència de recursos d'aquestes característiques fan que aquests usuaris disposin de poques oportunitats de fer activitats que puguin donar-los suport en un moment tan important i delicat, d'aquí la novetat d'aquesta iniciativa.
També, cal assenyalar que el projecte s'ha penjat aquesta setmana en una plataforma digital de finançament col·lectiva BBVA SUMA. A través d'aquesta, es pretén obtenir subvencions per part de les quotes que els usuaris paguen per poder beneficiar-se del servei.
Per més informació:
- Visita la fitxa del projecte: https://www.fsyc.org/proyectos/club-artistico
- Col·labora en el finançament del projecte: https://ngo.bbvasuma.com/cause/soporte-a-la-integracion-de-drogodependientes
La Generalitat de Catalunya adjudica a FSC la gestió del Punt de Trobada Familiar de Sant Andreu-Sant Martí a Barcelona
El passat juliol es va inaugurar el Servei de Punt de Trobada Familiar a Sant Andreu-Sant Martí, districte IV de Barcelona, de titularitat de la Generalitat de Catalunya, essent aquest el tercer recurs d'aquestes característiques que gestiona la nostra entitat.
La Fundació Salut i Comunitat (FSYC) treballa des de fa més de 5 anys per donar suport tècnic i institucional a aquelles famílies que, en els seus processos de ruptura, necessiten d'un recurs neutral que faciliti les relacions entre menors i altres familiars amb els que no conviuen habitualment.
Amb l'adjudicació d'aquest nou servei ja són tres els recursos d'aquest tipus gestionats per la nostra entitat.
El nostre objectiu és treballar per la normalització de l'exercici dels drets de relació i comunicació dels i les menors amb els seus progenitors i / o familiars, en situacions de conflictivitat, sempre que sigui possible i d'acord amb l'evolució del nen / a.
Al centre han començat a prestar els seus serveis cinc professionals de FSYC especialitzades en aquesta temàtica.
L'Ajuntament de Castelló renova la subvenció al Centre d'Intervenció de Baixa Exigència per a Drogodependents (CIBE) de FSC
La institució acaba de comunicar la concessió d'una ajuda de 19.514,40 € per al Centre d'Intervenció de Baixa Exigència per Drogodependents situat en aquesta ciutat. Aquesta subvenció en matèria d'atenció i prevenció de les drogodependències suposa una disminució del 12% respecte a la rebuda l'any passat des d'aquest mateix organisme.
Des de la Fundació Salut i Comunitat es valora positivament i s'agraeix aquest suport econòmic, donades les dificultats per les quals estan travessant nombroses administracions.
Durant el 2012 aquest servei s'ha vist també afectat per una retallada significativa de l'ajuda que anualment li concedeix la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, reducció que ha estat d'ordre molt superior.
Malgrat això, la subvenció concedida per l'Ajuntament de Castelló va a contribuir a mantenir la viabilitat d'aquest servei, d'aquí la valoració que es fa d'aquesta concessió.
Segons explica la directora del CIBE de Castelló, Belén Sánchez, "aquest any hem hagut de reduir els serveis nocturns, tot i que el desenvolupament dels diürns està compensant en la mesura del possible els inconvenients per als usuaris derivats d'aquests canvis, no havent disminuït l'ocupació del servei".
Durant l'any 2011 el centre va atendre a 294 persones diferents, de les quals 80 són usuaris que van accedir per primera vegada a aquest.
FSC és una de les entitats amb més experiència en programes de reducció de danys a nivell estatal. L'objectiu d'aquests dispositius d'atenció és la millora de la qualitat de vida i la promoció de la salut entre persones que es troben en situació de risc o exclusió social per consum de drogues.
El CIBE de Castelló és un recurs d'atenció a drogodependents en actiu que presta els seus serveis des de 1997, adoptant una perspectiva de reducció del dany ocasionat pel consum de substàncies psicoactives i amb una intervenció de caràcter sanitari i psicosocial. Des de la seva posada en marxa ha atès més de 3.500 veïns de Castelló i el seu entorn.
Renovació del contracte de l'Equip d'Atenció a les Dones
Recentment, l'Àrea de família, gènere i addiccions de la Fundació Salut i Comunitat ha renovat amb l'Ajuntament de Barcelona el contracte per l'EAD de Barcelona.
La nostra gestió d'aquest servei es va iniciar el 2005 i consisteix en donar informació, orientació i atenció especialitzada i integral a dones i famílies que han patit o pateixen violència masclista. És per això que aquesta renovació constitueix un important èxit per l'Àrea i per a l'entitat en el seu conjunt.
Els seus principals objectius són:
- Oferir un espai d'atenció integral i multidisciplinar a les dones i als seus fills/es de la ciutat de Barcelona que hagin passat o estiguin passant per situacions de violència masclista per poder treballar els seus processos de recuperació.
- Oferir un lloc de protecció i seguretat a aquelles dones que hagin patit algun episodi de violència i es trobin en situació de risc, facilitant l'accés als recursos residencials específics.
- Informar sobre els recursos, serveis i circuits existents en aquest àmbit.
- Promoure i col·laborar en el desenvolupament d'estratègies i programes preventius i de sensibilització encaminats a aconseguir la tolerància zero contra la violència masclista.
Al servei hi treballen 18 professionals i el 2011 es van atendre 1.210 dones i 253 fills i filles de les dones ateses.
La Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria" ja té tots els seus nous residents
99 usuaris ja tenen "nova casa"
Ens remuntem a un 10 de maig. Durant aquest dia es van realitzar els primers ingressos de residents (Ramona, Joaquín, Josefina, Luisa i Dominga). Llavors vaig saber que ens trobàvem davant el començament d'un recorregut molt especial. Cada dia teníem l'oportunitat de conèixer més grans que passaven a formar part de la nostra "família creixent", així com també a infermers, fisioterapeutes i altres professionals que decidien embarcar-se en el "Roger de Llúria".
Com tots els inicis dels grans projectes, aquest també va ser dur. Plorem i riem, discutim i ens donem suport, treballem durant horaris interminables doncs eren moltes les tasques encomanades, treballem amb estrès, pressió, sentiments... Van ser mesos de molt esforç i de continu aprenentatge. Però, com recull la següent cita i diuen sovint la gent gran, "després de la tempesta ve la calma", i així ha estat.
Entrant per la porta de la residència, a mà esquerra, es troba el meu despatx com assistenta social, com el rètol indica. A través de les parets de vidre, des d'aquest lloc, puc veure com les famílies i els usuaris acudeixen a les nostres cites. Alguns expressen una actitud d'agraïment, altres de desconfiança, de vegades s'aprecien sentiments de culpabilitat... però gairebé sempre aconseguim que surtin del despatx amb més optimisme.
Es tracta de la primera presa de contacte entre la treballadora social, l'usuari i la família, fonamental per afavorir l'adequada convivència i adaptació. Des d'aquest precís instant em converteixo en una de les professionals de referència, sempre disposada a escoltar ia millorar les qüestions que es plantegin, d'intervenir en aquells aspectes que ho requereixin, així com de participar en les alegries i en l'oci de la gent gran.
Però omplir una residència de 99 places en dos mesos, evidentment, no depèn d'una única professional. Sens dubte, no hagués estat possible sense els representants de la Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz, que van confiar en aquell reduït grup de treballadors per posar a navegar el vaixell "Roger de Llúria": Fran, Marc, Marina, Tomàs, Montse , Marga i una servidora, que amb il·lusió participar en la posada en funcionament del centre i en la seva inauguració.
Poc després es van incorporar, entre molts, tres professionals fonamentals per al funcionament d'aquest servei: Elena de la Mano, directora del centre, Miguel Ángel Vargas, com a coordinador de Serveis Generals, i Lara Prieto, com a coordinadora sanitària.
I és que la Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria", durant aquests primers mesos, ha estat més que un projecte: Ha estat tota una experiència plena d'humanitat, que és el que caracteritza en gran mesura als professionals que treballen al centre i que tan bé l'han sabut portar a ell. Però això no hagués estat possible sense les famílies i els usuaris que tant ens aporten i creuen en el nostre treball. A tots, gràcies.
Neus Montoro, treballadora social del centre.
FSC consolida la seva presència a Euskadi després de l'adjudicació d'un programa d'intervenció psicosocial per a gent gran a Eibar
A la recent adjudicació dels centres de dia i del Programa de Respir del Municipi de Santurtzi s'ha de sumar aquest nou èxit assolit al País Basc des de l'àrea d'atenció a la dependència de l'entitat.
En concret, des del Departament de Política Social de la Diputació Foral de Guipúscoa s'ha adjudicat a la "Unió Temporal d'Empreses" formada per Lagunduz i per la Fundació Salut i Comunitat el desenvolupament del programa d'intervenció psiocosocial al Centre Gerontològic "Egogain" d'Eibar. Aquest equipament disposa de 170 places residencials i 25 d'estada diürna.
El principal objectiu al qual es pretén donar resposta des d'aquest programa és el de millorar la qualitat de vida de les persones usuàries, moltes d'elles pateixen demències severes i per la malaltia d'Alzheimer, i les seves famílies mitjançant la implantació de diverses activitats que donin resposta a les necessitats psicosocials que presenten.
Aquesta nova adjudicació reforça la presència d'FSC en aquesta Comunitat Autònoma, ja que també es gestionen de manera consorciada amb Lagunduz els serveis d'ajuda a domicili de Bilbao i Portugalete i el Centre de Dia de "Bizia" a Vitòria als quals, com s'ha dit anteriorment, s'han d'incorporar el recentment adjudicat equipament de Santurtzi que contempla també un programa residencial de respir familiar.
L'Ajuntament de Santurtzi adjudica centres de dia i un programa de respir per a gent gran al consorci Lagunduz-Fundació Salut i Comunitat
L'Ajuntament de Santurtzi (Biscaia) ha adjudicat a la "Unió Temporal d'Empreses" formada per Lagunduz i per la Fundació Salut i Comunitat un dispositiu conjunt per a l'atenció a persones grans en aquesta localitat.
El dispositiu inclou el Centre de Dia Bullón i el Centre de Dia Villar, amb una capacitat per a 40 usuaris i usuàries cada un, i el Centre de Respir (ubicat al Barri El Villar), amb una capacitat per a 32 persones en règim diürn i 18 en règim nocturn. Hi poden allotjar transitòriament gent gran dependent mentre els familiars que habitualment en tenen cura realitzen determinades activitats que els hagin resultat inviables d'haver de prosseguir la seva funció de cuidadors.
La proposta presentada per Lagunduz i FSC va rebre una valoració molt favorable per a l'originalitat de les millores proposades. Cal destacar que aquest serà el primer servei que Lagunduz i FSC desenvolupin conjuntament en el municipi de Santurtzi, encara que ja vénen prestant-los en altres localitats veïnes com ara Portugalete i Bilbao.
Xavier Ferrer parla de l'experiència de les sales de consum supervisat a Espanya
Experts parlen de com funciona l'atenció als drogodependents a Espanya, en concret les sales de consum supervisat, també conegudes com 'narcosales'.
Al doctor Xavier Ferrer, director de la Fundació Salut i Comunitat i del Màster d'Especialització en Drogodependències de la Universitat de Barcelona, li sembla que el nom de narcosales l'hi ha posat el seu pitjor enemic. Vinculat des de principis dels noranta a aquests espais que prefereix anomenar sales de consum supervisat.
Ferrer aclareix que les sales de consum no són una solució a enfrontar a la resta, sinó part d'un tot estratègic que va des d'una prevenció educativa a programes de desintoxicació o de tractament estàndard amb substitutius com la metadona o les comunitats terapèutiques. Tenint en compte el que podria anomenar-se el cicle de l'addicte, les sales de consum tenen dos objectius primordials.
El primer és que aquells que encara no s'han plantejat deixar les drogues consumeixin de "la manera menys perillosa per a ells i la societat, entenent que gran part del perill no ve de la droga en si sinó de les condicions insalubres en què la consumeixen ". El segon és que els treballadors socials i infermers tenen amb ells un lloc de contacte on aprofiten els "moments apropiats per animar-los a canviar d'estil de vida".
I quan després "tot un seguit d'esdeveniments vitals", decideixen que volen deixar-ho, els addictes tenen al seu voltant ia una xarxa de professionals que els poden ajudar.
La sala Baluard a Barcelona porta funcionant des de 2004. Oberta de 09:00-21:00, set dies a la setmana, atén mensualment a uns 500 drogodependents diferents, dels quals un 60 per cent són habituals. A cada nou addicte que arriba se li fa una petita entrevista i una anàlisi mèdic per detectar possibles malalties com la sida, hepatitis C o tuberculosi.
Composta tant per una sala de venopunció (injectat) com per una de fumat, Baluard ofereix tot un seguit de serveis sociosanitaris voltant com programes de vacunació, intercanvi de xeringues, tractament mèdic tant de malalties com en cas de sobredosi, educació ... "El programa està orientat a anar donant qualitat de vida en addicte ", explica Josep Rovira, coordinador de l'entitat que gestiona la sala," i després motivar per canviar els seus hàbits de consum o fins i tot deixar-ho ".
Tot i haver tingut alguns problemes amb els veïns, Barcelona ha anunciat que augmentarà de quatre a 14 les sales de consum a la ciutat.
Per l'estudiós Ferrer la prova del bon funcionament d'aquest model està a Suïssa. Va ser a Berna on el 1986 es va obrir la primera d'aquestes sales i ara Suïssa és el lloc del món on més hi ha. "Tot i ser una societat conservadora i després de diversos referèndums en què certs polítics volien tancar-les", explica Ferrer, "la pragmàtica població suïssa ha optat per mantenir obertes ja que funcionen". Un detall important és que tant els polítics suïssos com els espanyols han acordat no manipular de manera demagògica aquest assumpte.
Davant els que veuen en aquest tipus de sales només un intent d'ajudar al "pobre toxicòman", Ferrer explica que també és un "intent intel · ligent per part de la societat d'ajudar-se a si mateixa" ja que una xeringa que es queda en una sala de consum no espera al carrer a punxar al peu d'un nen, un addicte col · locat a qui un sanitari no deixa agafar el cotxe no pot tenir un accident, menys gent amb malalties cròniques és menys cost per a l'erari públic i menys possibilitat de transmetre als no consumidors de drogues ...
I fins i tot n'hi ha que volen "deixar-ho, ho aconsegueixen i te'ls trobes amb una vida normal i satisfactòria", explica Ferrer. I això és possible gràcies a que han tingut "opcions de futur". En resum, que "han seguit vius".
Font: El Temps (Carlos Carabaña)