El programa CerclesCat, gestionat per FSC, s'amplia a tots els centres penitenciaris de Catalunya
El Govern català ha aprovat ampliar el programa Cercles de Suport i Responsabilitat (CerclesCat), adreçat a persones condemnades per agressió sexual, a tots els centres penitenciaris de Catalunya, després d'haver quedat demostrat que és un recurs efectiu per evitar-ne la reincidència. El projecte s'adreça a persones que es troben a l'últim tram de la condemna i, per tant, en règim obert o llibertat condicional. A més, ha garantit la continuïtat del mateix fins al 2025.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) gestiona els Cercles de Suport i Responsabilitat (CerclesCat), un programa impulsat en col·laboració amb el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu proporcionar suport i supervisió per a la integració social i prevenir la reincidència de persones que han comès un delicte sexual, en règim obert i en llibertat condicional.
Recentment, el Govern català ha aprovat iniciar els tràmits administratius necessaris per ampliar el programa de tractament CerclesCat a tots els centres penitenciaris de Catalunya. Es tracta d'un programa d'acompanyament a persones condemnades per agressió sexual que es troben a l'últim tram de la condemna i, per tant, en règim obert o llibertat condicional.
Actualment, el programa es desenvolupa a tots els centres penitenciaris de la demarcació de Barcelona: “Quatre Camins”, Centre Penitenciari “Joves”, “Brians I” i “Brians II”, “Lledoners” i els dos centres oberts de la ciutat ( “Trinitat” i “Wad Ras”).
L'inici de CerclesCat es remunta a l'any 2011 amb la participació del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Salut i Comunitat en un projecte europeu (“Circles E4 EU”) amb altres països que ja feia anys que implementaven els Cercles de Suport i Responsabilitat. L'any 2013, el Departament de Justícia va dur a terme un projecte pilot on va engegar tres cercles. Els resultats obtinguts van ser molt positius. Per això, va implementar CerclesCat a Catalunya, de la mà de FSC.
Les dades han demostrat que es tracta d'un recurs efectiu per evitar que els agressors sexuals reincideixin, ja que 9 de cada 10 condemnats per delictes sexuals que han passat per CerclesCat no han tornat al sistema d'execució penal.
El projecte aplica un model d'intervenció en medi obert, basat en la justícia restaurativa, l'objectiu del qual és reduir el risc de reincidència mitjançant el suport social i la participació comunitària. Els cercles creats entre les persones participants i el voluntariat tenen una durada de 18 mesos.
D'acord amb la metodologia utilitzada pel programa, un grup de tres a sis voluntaris, preferiblement de la comunitat local, visiten i assisteixen el condemnat per un delicte contra la llibertat sexual, després de sortir de la presó. Aquest cercle de persones, anomenat “intern”, us ofereix suport en el procés d'inserció i us indueix a tenir un comportament prosocial. També exerceix un paper de control, ja que el participant té el compromís de comunicar al cercle intern qualsevol fet rellevant.
Simultàniament, el voluntariat es forma per identificar els indicis de risc en el comportament de les persones condemnades. Aquest cercle intern trasllada la informació sobre les trobades que tenen setmanalment a un “cercle extern”, que li dóna suport, format per una persona que exerceix de coordinadora, experta en la intervenció amb agressors sexuals; professionals dels serveis penitenciaris i psicòlegs/òlogues, que vetllen per prevenir la reincidència.
Els requisits per poder ser voluntari/ària en aquest projecte són:
- Ser més gran.
- No tenir antecedents penals.
- Superar la formació inicial de CerclesCat.
Si estàs interessat/da a formar part del voluntariat del mateix, pots adreçar-te a aquest correu de contacte, on t'informaran sobre properes formacions i t'oferiran més detall sobre voluntariat: voluntaris.cerclescat.dj@gencat.cat
Millora de l'ocupabilitat i accés a llocs de treball de més qualitat a través del programa QUALIFICA-T
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha desenvolupat des del 2022 el programa Qualifica-T, en coordinació amb el Servei d'Ocupació i Formació (SEF) de la Regió de Múrcia, per incentivar la formació a l'àmbit sociosanitari. El projecte, que acaba de finalitzar, ha tingut com a objectiu millorar l'ocupabilitat i l'accés a llocs de treball de més qualitat de les persones participants en els cursos organitzats, aconseguint, gràcies als resultats obtinguts, una millora de la qualitat de vida.
Aquest mes d'octubre ha finalitzat la darrera alumna que quedava per realitzar les pràctiques a centres residencials del curs d'Atenció Sociosanitària a Persones Dependents en Institucions Socials, a través de les subvencions a la realització de projectes formatius, adreçats a persones aturades a l'àmbit de la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia del SEF, concloent-hi el programa formatiu QualificaT.
Dels 15 alumnes que hi han participat, 14 han finalitzat aquestes pràctiques. Tant alumnes com docents i professionals que han participat en la formació, se senten molt orgullosos de l'excel·lent aprofitament i el grau de satisfacció assolit (4,94 de 5, segons les dades de l'enquesta que es va realitzar).
La pretensió era que la formació pogués inserir laboralment el nombre més gran d'alumnes, havent aconseguit fins ara que 12 d'aquestes 14 persones (85,71%) que van finalitzar les Pràctiques No Laborals estiguin treballant com a auxiliars d'atenció sociosanitària, la gran majoria al mateix centre on van realitzar les mateixes.
El programa formatiu QUALIFICA-T que hem desenvolupat des de FSC, ha estat dirigit fonamentalment a les persones que acompanyem des dels nostres programes i serveis, pertanyents a col·lectius en situació o risc d'exclusió social i/o ciutadans/es de la Regió de Múrcia que compten amb el nivell acadèmic necessari per cursar un certificat de professionalitat de nivell II.
En aquest projecte, la formació ha estat leix central, ja que els tres cursos de formació impartits, inclòs el Certificat de Professionalitat dAtenció Sociosanitària, han suposat 450 hores de formació grupal.
Així mateix, i per aconseguir una millor preparació de l'alumnat, s'hi han inclòs altres formacions complementàries:
- “Establiment Objectius Professionals i Pla d'Acció” (15 hores), per identificar l'objectiu professional i fer una planificació de la recerca de feina d'acord amb aquest objectiu.
- Orientació Individual (3 hores per alumne/a durant el curs), amb l'objectiu d'acompanyar les persones, atenent les seves necessitats individuals al llarg de tot el programa.
- "Tècniques de Recerca d'Ocupació Eficaç" (20 hores), per tal de conèixer la situació del mercat de treball actual, així com les eines i estratègies existents per fer una recerca de feina eficient i afrontar una entrevista de treball amb èxit.
A més del personal docent i el coordinador implicats directament en el projecte formatiu, cal destacar que tots/es els professionals de l'oficina de FSC a Múrcia, i en especial des de l'Administració, s'han bolcat amb els/les alumnes, donant-los suport en tota mena de gestions.
Finalment, cal dir que, al tancament d'aquest exercici, ha sortit la resolució provisional de concessió de subvencions per a l'any que ve, a la qual el projecte QUALIFICA-T s'ha tornat a presentar, sent el projecte formatiu més ben valorat de tota la Regió de Múrcia, ja que ha obtingut 95 punts sobre 100. Seguirem treballant per la millora de l'ocupabilitat i l'accés a llocs de treball de més qualitat de les persones participants al programa.
Compartint experiència i coneixement en la implantació del “Model d'Entorn Protector i de Bon Tracte” als centres de menors de la Comunitat de Madrid
La Residència Especialitzada d'Adaptació Psicosocial “Picón de Jarama”, de titularitat de la Comunitat de Madrid, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l'Associació d'Assistència Integral Lagunduz, ha acollit recentment una interessant reunió, a la qual han acudit representants de diferents entitats. Es tracta de la primera jornada de treball, en relació amb la implantació del “Model d'Entorn Protector i de Bon Tracte als centres de protecció de nens, nenes i adolescents de la Comunitat de Madrid” que la Direcció General d'Infància, Família i Foment de la Natalitat (DGFINN) pretén implantar als diferents centres de protecció que titularitza.
Aquest model, impulsat per la Conselleria de Família, Joventut, i Assumptes Socials i, en concret, des de la Subdirecció General de Protecció a la Infància, ha encarregat a l'Institut d'Innovació, Desenvolupament i Impacte Social que s'encarregue de supervisar les diferents fases de la seva implantació als centres de la xarxa atenció a la infància d'aquesta comunitat.
Tal com el defineix aquest institut, un entorn protector és un espai segur on les persones poden participar, desenvolupar-se i créixer. Està construït des de l'enfocament de drets i basat en donar resposta a les necessitats reals de les persones que hi participen, assumint l'atenció a la diversitat en totes les seves dimensions.
Es tracta també d'un espai on totes les persones implicades són conscients de la seva tasca i compromís amb la protecció real i la cura mutu, i en què es garanteixen els drets de totes les persones. A més d'un espai que aspira a ser més que un context de protecció, potenciant la dignitat de les persones i empoderant-les a través del bon tracte.
A aquesta primera jornada de treball, en relació amb la implantació del “Model d'Entorn Protector i de Bon Tracte als centres de protecció de nens, nenes i adolescents de la Comunitat de Madrid”, en què es va informar sobre les diferents fases de implementació del model, diferenciant entre 3 grans fases clarament identificades, van assistir diferents representants, amb l'objectiu de reflexionar plegats sobre qüestions estratègiques que tenen a veure amb la pràctica quotidiana, però també amb un enfocament d'implantació del model a mitjà termini.
En concret, a la jornada van assistir Consuelo Barbadillo, cap de servei de centres específics de la Direcció General d'Infància, Família i Foment de la Natalitat; Sergio Castelló, subdirector de l'Àrea de la Dependència i de la Infància i Adolescència de la Fundació Salut i Comunitat; Joaquina García i Juan A. Santiago, directora i subdirector de Residència Especialitzada d'Adaptació Psicosocial “Picón de Jarama”, així com personal tècnic i educatiu de la residència.
A més, es van revisar els documents annexos al “Model d'Entorn Protector i Bon Tracte”, així com les diferents eines de seguiment i protocols del mateix. Cal assenyalar que molts es troben ja implantats als mateixos centres de protecció, gestionats per la nostra entitat.
Així mateix, es va incidir en la importància de seleccionar la persona que exercirà la figura de Coordinador/a de Protecció i Bon Tracte, entre els mateixos professionals de la de Residència Especialitzada d'Adaptació Psicosocial “Picón de Jarama”. És un aspecte considerat clau en la implantació del model.
En una segona part d‟aquesta reunió, es va dur a terme l‟elaboració conjunta de la primera versió del “Mapa de Riscos d‟un entorn lliure de violència”. Es tracta d'una eina que permetrà l'anàlisi dels factors que contribueixen a generar un “model de bon tracte 360 º”.
En aquest sentit, la construcció dentorns protectors implica un esforç conjunt per a la determinació de linterès superior del menor en cada cas i context, així com en la definició compartida de bon tracte. Això només es pot aconseguir mitjançant un exercici honest de supervisió (interna i externa) i d'anàlisi dels factors que contribueixen a generar “un bon tracte 360º” i de què es pot millorar (quan no -directament- deixar de fer).
En definitiva, la jornada va permetre posar en comú tots aquests factors i debatre sobre la seva importància específica en el dia a dia del personal tècnic i educatiu, així com trobar ressorts de canvi a tots els nivells (personal, com a equip, com a entitat, com a administració i com a col·lectiu social) en la creació dun entorn que respecti els drets de la infància i promogui un ambient protector físic, psicològic i social, inclòs lentorn digital. De la mateixa manera, es va destacar el paper actiu que ha de tenir el nen, la nena i l'adolescent en el seu procés d'intervenció, pilar bàsic dins del model de la nostra entitat.
Tot això cristal·litzarà en el procés d'implantació del “Model d'Entorn Protector i Bon Tracte als Centres de Protecció de persones menors de la Comunitat de Madrid”, a càrrec del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea –NextGenerationEU .
Per acabar, cal destacar que durant l'etapa de gestió de FSC i el Grup Lagunduz de la Residència Especialitzada d'Adaptació Psicosocial “Picón de Jarama” des de fa un any, prèvia formació de l'equip professional del servei, s'ha pogut implantar un model d'intervenció propi de l'entitat que, juntament amb aquest model de bon tracte, es veurà complementat i millorat. Amb això, s'aconseguirà una intervenció més personalitzada amb cadascun dels nens, nenes i adolescents que s'atenen al servei, tenint sempre com a referència l'interès superior del menor.
|
La publicació de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència el 5 de juny de 2021, va suposar un pas endavant en la superació d'un “model de protecció” cap a un “model entorns segurs” en relació amb centres de protecció (art. 53.1 LOPIVI) que permet el desenvolupament holístic atenent l'interès superior del cada nen, nena o adolescent. De la mateixa manera, la Llei 4/2023, de 22 de març, de drets, garanties i protecció integral de la infància i l'adolescència de la Comunitat de Madrid, assenyala que és una de les obligacions prioritàries dels poders públics protegir les persones menors dedat. D'altra banda, a la Comunitat de Madrid i pel que fa al sistema de protecció, d'acord amb la Memòria estadística 2022 de la xarxa de centres de protecció a la infància de la Direcció General d'Infància, Família i Foment de la Natalitat, els motius relacionats amb la violència cap a la infància i l'adolescència són les principals causes d'adopció de mesures de protecció, sumant més del 38,48% dels motius d'ingrés, així és que l'abandonament físic o la negligència apareixen com a segon motiu (14, 17%), la conflictivitat familiar com a tercer (6,75%) i el maltractament físic i abandó emocional com a sisè i setè. |
"Si cal pujar a l'escenari en algun festival al centre, ho faig. O si cal cantar, canto. No tinc vergonya."
Antoni P., de 43 anys, usuari de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, servei de la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), és un gran aficionat a la música i participa al centre en activitats relacionades amb això. També, en activitats de manteniment i jardineria. Tant l'equip professional com ell mateix i els seus companys/nes el defineixen com una persona afable, de bon tracte, que espera el mateix de les altres persones, cosa que descobrireu al llarg d'aquesta entrevista.
– Des de quan ets usuari de la Residència de Diversitat Funcional Relleu?
Des de fa uns 2 anys.
– Quines són les teves aficions i quines coses t'agraden fer?
M'agrada la música, cantar i ballar.
D'altra banda, m'agrada molt llençar coets. Especialment, “bombetes” petites.
– Pel que fa a la música, sabem que t'agrada especialment…
Així és, el primer que faig en aixecar-me als matins és posar-me música, de vegades també me la posa l'equip professional del servei perquè sap que és una cosa amb què gaudeixo.
El que m'agrada més és cantar. Tota la vida he estat així, des de petit.
– Quin és el teu grup de música o cantant favorit?
Manolo Escobar, Fary, Antonio Molina, Rafael Farina… Sobretot, m'agraden les lletres de cançons en espanyol.
També m'agrada la jota, les marxes militars…
– Ens deies que també t'agrada molt llençar coets. D'on ve aquesta afició?
De Villena, de quan era petit i me n'anava amb el meu pare a comprar-los.
– Com és el teu dia a dia al centre?
Aquí estic molt bé, dormo sol, es menja bé…
A més, la meva germana també viu al centre i així es porta millor.
D'altra banda, participo en diferents activitats que m'entretenen.
– De quines activitats es tracta?
Principalment, realitzo activitats de manteniment i jardineria al centre. Això forma part d´un taller. Les meves tasques són netejar, escombrar o buidar papereres. Aquesta tasca la faig diàriament, alternant la meva participació en altres tallers on també acudeixo.
A més, al centre col·laboro en activitats relacionades amb tot el que sigui música. Si cal pujar a l'escenari en algun festival, ho faig. O si cal cantar, cant. No tinc vergonya. M'agrada que altres persones usuàries se sentin bé i sé que això els alegra.
– A propòsit del que comenten, com és la relació entre companys/es?
És bona. En el meu cas, m'emporto bé amb tots.
- I com és la relació amb l'equip professional del centre?
L'equip de professionals és fantàstic. La relació també és bona.
– A més, hi ha una cosa que sé que vols compartir, a veure si per aquí també et podem ajudar …
Sí, que busco núvia.
– I com t'agradaria que fos?
Estaria molt bé si és de Relleu, o que visqui al centre. Tampoc no m'importa si resideix aquí, sempre que estigui a prop per veure'ns, això és el més important. A més, aquí al centre hi ha moltes parelles…
D'altra banda, físicament m'agradaria que fos espanyola, bruna de pell i de pèl. Pel que fa a la manera de ser, molt afectuosa, amb bon caràcter.
– Doncs aquí queda això…
També vull dir que compto amb una moto elèctrica.
– Doncs això també és una bona dada. Ja ens contaràs.
Sí. A veure si tinc sort i trobo aviat núvia…
"Les dones usuàries del servei en què faig voluntariat són supervivents de múltiples desventures que ens haguessin portat al davant molts de nosaltres"
Feia temps que buscava un voluntariat amb dones víctimes de violència, havia escrit a APRAMP sense èxit… Seguia buscant llocs on fer alguna feina, volia passar a l'acció.
Tenia clar que volia treballar amb dones, en una societat que durant segles ha tractat les dones com a “ciutadans de segona” (sense anar més lluny, quan jo vaig néixer, la meva mare no tenia dret per llei a obrir un compte bancari sense permís del marit o el pare). A qualsevol calamitat que et toqui a la vida, cal sumar-li sempre les tremendes dosis de misogínia i violència simbòlica que es respiren en el dia a dia.
No trobava res i, de cop i volta, al grup de WhatsApp de la meva promoció universitària d'infermeres, vaig llegir el missatge d'un company. Deia el següent: “per si coneixeu algú que li pugui interessar… Busquen infermera per a un centre social que atén només dones en exclusió, en situació de carrer, víctimes de violència de gènere, tracta i també de vegades, consum de drogues o problemes de salut mental…”.
És clar que estava interessada!, era precisament el que estava buscant! Totes les persones tenen històries al darrere, i són aquestes històries les que els has portat a ser on són.
Sincerament, no crec que molts de nosaltres arribem a presidents de grans empreses, polítics o milionaris, però tots, amb una mica de mala sort, podem veure'ns en una situació de carrer, d'exclusió, o de tracta .
No és difícil arribar a ser així; el que és difícil, estadísticament, és arribar a ser un magnat. Em podria passar a mi, oa algun dels meus éssers estimats i, sovint, em plantejava què seria de mi en aquest cas, què passa després de viure al carrer…
El dia que em vaig entrevistar amb Yolanda i Ana (responsables del Centre Beatriz Galindo) a Madrid, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat, servei que forma part de la Xarxa d'Atenció a Persones sense Llar de l'Ajuntament de Madrid) va ser per a mi un gran dia… Vaig sortir-ne plena d'esperança, pensant que, si algun dia tenia la desgràcia de trobar-me sense sostre, tenia la gran sort de viure en un país que comptava amb aquell equip humà tan fantàstic i aquelles impressionants instal·lacions per recollir-me…
Em vaig sentir orgullosa i agraïda d'haver nascut en aquest país i ja no podia esperar a començar la meva feina. Em feia una mica de por, perquè, encara que fa gairebé 30 anys que tinc infermera (i això curt molt), mai havia treballat en un centre similar. No havia treballat amb persones en situació de carrer i no sabia com se'm donaria connectar amb elles i tampoc no estava familiaritzada amb les medicacions de salut mental.
Aviat va arribar la realitat i la seva diferència amb les meves expectatives… De fet, al principi va ser tot un xoc, fins i tot no vaig poder dormir les primeres nits, perquè em va passar una cosa que no havia previst… sentia por!
En una societat com la nostra, no són les tempestes o les fams els nostres problemes més grans, l'amenaça major per a qualsevol de nosaltres és un mateix, o un altre ésser humà. Les persones són també el major actiu de la nostra societat, bé ho vam veure durant la pandèmia, quan els carrers es van buidar i feien ganes de plorar en veure tot el buit, però els éssers humans som també perillosos, som el millor i el pitjor.
El primer dia tenia tanta por que ho vaig passar una mica regular. Sempre he estat valent i s'esperar, així que em vaig limitar a seguir anant, ia fer la meva feina… com al llibre de Mikel Ende, Momo, vaig ser “pas, inspiració, escombrada…” i va funcionar.
A poc a poc, anaven entrant a la meva consulta, perquè els donés la seva medicació, per fer-los alguna cura o posar-los algun injectable… i amb aquella excusa, xerràvem. El que vaig aprendre en aquella consulta d'infermeria és que aquelles dones eren iguals a mi, no hi havia cap diferència, comprenia perfectament les situacions, les pors, les il·lusions, les frustracions…
Sens dubte, les dones usuàries del servei en què faig voluntariat són dones fortes i valentes, supervivents de múltiples desventures que ens haguessin portat al davant molts de nosaltres. Cada dia sortia amb una nova història en què pensar… Rèiem, xerràvem o ploràvem juntes a la consulta. També, passàvem moments tensos, són persones que sovint tenen sortides de to i de vegades es creen problemes potents.
Crec que és en aquests moments quan més he après, si era capaç de parar-me i pensar, en surt el millor, i el creixement personal després de superar (d'alguna manera) aquestes crisis, és considerable. L'experiència m'ha portat a tenir un gran respecte per aquestes dones que m'han ensenyat com fins i tot en els pitjors escenaris, són capaços d'oferir generosament els seus somriures, afecte, paciència, lleialtat, generositat, humilitat i aguda espurna.
Són un exemple de per què seguir vius és un regal, cada dia. Quan el meu pare va emmalaltir vaig deixar el lloc d'infermera, però vaig demanar de seguir anant a visitar-les. Volia saber com seguien, aquestes dones han deixat en mi una empremta tan profunda, que hi ha un abans i un després a la meva vida. Hi penso molt i veig els seus mateixos patrons en altres persones. En situacions que abans no comprenia, les seves històries m'il·luminen ara l'escena.
Les veuré, igual cada setmana o cada dues. Els porto caramels, sortim al pati a xerrar o fem alguna passejada. M'encanta veure els seus somriures quan arribo a visitar-los. Són moments senzills, però amb milers de matisos que enriqueixen la meva vida i tinc la il·lusió que aquestes estonetes que passem juntes, també siguin per a elles dolces pauses a les seves agitades biografies.
Vull agrair la confiança que el centre i el seu equip professional diposita en mi per continuar gaudint d'aquesta gran oportunitat. Mil gràcies de cor.
Azucena Cristóbal
Voluntaria de la Fundació Salut i Comunitat
Taller de creativitat fotogràfica a la Residència d'Acollida de nens, nenes i adolescents Els Estels d'Alacant
Les imatges formen part de la nostra vida i de la nostra realitat. Vivim immersos en la societat de la imatge, adults i menors estem sobreexposats a un gran nombre d'imatges diàries, moltes vegades gairebé sense tenir formació sobre la seva lectura o expressió. Per això, igual que l'alfabetització en lectoescriptura, saber llegir i produir imatges adequadament, ha de formar part de la nostra formació per ser persones més autònomes i crítiques.
Recentment, la Residència d'Acollida de nens, nenes i adolescents (NNA) Els Estels d'Alacant, servei de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb el Grup Lagunduz, ha engegat una activitat relacionada amb això, ja realitzada anys enrere, si bé ens incideixen que el desenvolupament de les noves tecnologies, especialment l'ús d'aplicacions d'edició en dispositius mòbils, els ha permès reciclar els continguts i ser més ambiciosos a els objectius que volen assolir.
D'aquesta manera, es tracta d'aprofitar un dispositiu que els/les adolescents porten a diari, el mòbil, cosa que els permet immediatesa i accessibilitat instantània. “Com que en aquests moments el grup de convivència té el comú denominador d'una maduresa i responsabilitat adequades per a aquest treball, considerem molt interessant unificar tots dos conceptes: el descobriment del que és extraordinari (desenvolupar l'observació, deixar aflorar l'emoció) en allò ordinari, a a través de les pròpies eines i des del coneixement de les connotacions que té el llenguatge visual”, afirma Pablo Álvarez, director del centre.
El taller va començar el mes de setembre passat, realitzant-se una sessió setmanal, i es desenvoluparà al llarg del curs 2023-2024. L'activitat té com a data prevista de finalització el proper mes de juny.
Així mateix, cal destacar que el taller està dirigit per les tres integradores socials que formen part de l'equip professional del servei. Eva Pérez, integradora social, afirma que “des de la residència hem volgut desenvolupar una mirada íntima i subjectiva dels nois/es, més enllà de l'aprenentatge tècnic del procés fotogràfic. Interessa més el procés creatiu, en què desenvolupen un estil particular que mostri la seva pròpia percepció del món i de la realitat”.
Segons ens traslladen a més des del centre, atès que les responsables del projecte no tenen formació en fotografia, aquest projecte els ha suposat un repte a la recerca de recursos, continguts i material adequats. Així mateix, per a aquelles sessions que requereixin una explicació més tècnica, s'ha buscat la col·laboració de professionals o experts/es en la matèria. A més, es plantegen activitats de forma complementària, com ara visites a exposicions fotogràfiques i l'assistència a un curs de fotografia organitzat per l'Ajuntament d'Alacant.
Cal destacar també que, durant la presentació de l'activitat a l'Assemblea del grup (una de les eines més útils per a la participació dels nois/es a la residència), es va insistir molt en la importància de l'expressió artística personal, mitjançant de tres aspectes fonamentals.
El primer, el coneixement de la tècnica fotogràfica, concretat a aconseguir:
- Conéixer i entendre les opcions de configuració de les càmeres.
- Utilitzar el mode retrat.
- Aprendre a fer fotografies a persones.
- Treure'ls més partit a les sortides d'oci i temps lliure.
- Entendre com mesurar correctament la llum perquè les fotos no estiguin fosques o cremades.
- Enfocar correctament.
- Vegeu aquests enquadraments que encara són incapaços d'observar.
- Aprendre a enquadrar correctament, seguint les regles de composició perquè les seves fotografies siguin molt millors i els agradin.
- Aprendre “trucs” en situacions comunes: sol, ombra, interior, contrallum, paisatge, retrat, viatges…
- Editar les seves fotografies al mòbil de forma fàcil per obtenir resultats professionals.
Els altres dos aspectes consisteixen en una tasca d'immersió fotogràfica i un treball d'autoconeixement (sentir i escoltar el cos) per plasmar-lo al paper. En aquest sentit, la fotografia és font de descobriment i autoconeixement, de creació d'enllaços amb el propi grup i amb les persones que senten més properes (atesa les circumstàncies dels NNA, no necessàriament ha de ser la família).
De manera pràctica, es treballarà mensualment per temàtiques: el primer dimecres de cada mes, es farà arribar un exercici fotogràfic, amb les indicacions per fer les fotografies i la data de lliurament, a través del grup de WhatsApp de la Llar, als telèfons de els/les adolescents.
El segon dimecres es remetran les fotografies, i durant aquesta mateixa setmana, s'imprimiran, organitzant-se'n una exposició a la planta baixa de la residència. El tercer dimecres de cada mes, es realitzarà una votació a través de l'eina Google Forms, en què participaran els/les adolescents i l'equip educatiu del centre. Les dues fotografies més votades s'emmarcaran i s'exposaran a la residència, si bé addicionalment, a cada noi/a se'l crearà un Portafoli amb les seves creacions, que se'l lliurarà en el moment de finalitzar el taller de creativitat fotogràfica.
En el poc temps de desenvolupament de l'activitat, sorprèn la qualitat tècnica i la capacitat d'expressió emocional dels participants del taller, a més que s'han animat tots els adolescents a realitzar l'activitat, cosa que ja augura l'èxit de la mateixa.
Dissenyant una campanya preventiva digital com a voluntària del Projecte "En Plenas Facultades" a Madrid
La meva experiència com a voluntària al Projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha suposat una gran eina per enfrontar temes comuns i quotidians, sobretot en aquesta edat de jove adulta en què em trobo, temes que moltes vegades passen a ser tabús o difícils de tractar amb naturalitat.
Habitualment, en el projecte es dissenyen i duen a terme activitats preventives als campus universitaris, però en aquest cas en concret, la presencialitat es va combinar amb sessions en línia, realitzant les persones participants una campanya digital com a projecte final.
La idea del curs, impartit durant la primera setmana de febrer d'aquest any al campus de la Universitat Carles III de Madrid (UC3M), va ser fomentar i fer arribar l'ús d'informacions responsables i de qualitat en temes de drogues i sexualitats.
La part teòrica es va centrar principalment a explicar qüestions bàsiques relatives a aquests continguts ia resoldre dubtes o destapar mites… Es tracta de mites sobre qüestions en què persones generalment estem massa cohibides per preguntar des de la sinceritat, la curiositat i les ganes de formar-nos .
El recorregut va ser variat: tipus de substàncies, modalitats concretes (i recentment classificades) de trobades sexuals, hàbits de més risc, problemàtiques comunes, noves identitats i models de prevenció i cures. El contingut es va impartir amb total naturalitat i, sobretot, amb una immensa escolta activa i sense prejudicis per part de les ponents, cosa que va fer que per als qui érem a l'aula fos també un espai segur i de confiança. A més, durant les sessions, van tenir lloc algunes activitats, en què les persones voluntàries també hi vam participar, vam donar la nostra opinió o vam influir en allò impartit, a través de dinàmiques de grup actives.
Si bé les activitats van ser àgils i divertides, per mi la part més interessant del curs va ser realitzar el projecte final. En el disseny de la campanya preventiva digital vam tenir total llibertat per tractar el tema que més interessant ens hagués semblat o que més ens hagués cridat latenció.
Hi va haver grans idees com anuncis promocionals per a plataformes com YouTube i vídeos curts com els que es difonen a TikTok, en què el contingut sol ser amè. En el meu cas, vaig fer una campanya, juntament amb una companya, en què vam dissenyar cartells amb eslògans curts i cridaners que feien referència al tema de sexualitats, en concret a la indústria pornogràfica i els seus perills.
A la part baixa del cartell, a més del logotip d'EPF i de la universitat, hi havia un codi QR escanejable que portava directament a un dels episodis de podcast pujats a la plataforma de podcast iVoox.
Com a conclusió final i des de la meva pròpia experiència, l'important en aquest tipus de projectes és generar una discussió al final i que el tema “es posi realment damunt la taula” perquè, cada cop, a les converses hi hagi menys tabús.
L'objectiu amb aquest treball va ser cridar l'atenció de tota mena de persones, ja fossin oients que tenen la possibilitat de canviar segons quines realitats de les que formen part o persones interessades en el tema que poguessin compartir o no l'opinió que es donava al mateix.
A més, el podcast va ser una conversa entre quatre joves universitàries, mentre fèiem un trajecte amb cotxe, ofert a través d'un format diferents i aconseguint que el contingut no només fos interessant, sinó que les opinions també fossin accessibles, familiars i útils a altres persones.
Berta Gibello, voluntària del Projecte “En Plenes Facultats” de FSC
El Programa Aliad@s per a l'ocupació de FSC finalitza amb bons resultats de participació
El projecte s'ha fet des de l'oficina de FSC a Múrcia, finançat amb fons Next Generation UE, i en col·laboració amb el Servei d'Ocupació i Formació (SEF) de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia. El programa va començar la seva execució el 2 de març passat i ha finalitzat el 30 de setembre, també d'aquest mateix any.
L'objectiu general ha estat "millorar l'ocupabilitat i la inserció laboral de persones en situació d'atur de llarga durada, prioritzant majors de 45 anys en exclusió o risc d'exclusió social, desenvolupant actuacions des de diferents processos, sistemes i nivells d'intervenció" .
Des del programa, ha estat possible atendre 25 persones majors de 45 anys i Parades de Llarga Durada (PLD), la selecció de les quals es va realitzar d'una derivació de més de 100 persones facilitades pel Servei d'Ocupació i Formació, prioritzant els col·lectius següents: persones en risc dexclusió, dones desocupades amb baixa qualificació, persones migrants i persones afectades per problemes de salut (malaltia mental o addiccions).
L'equip tècnic que els ha atès durant aquests mesos ha estat format per un orientador laboral, una coach/formadora i una prospectora laboral. Així mateix, cadascun dels participants ha completat un mínim de 186 hores dividides en quatre blocs: accions d'assessorament, orientació i tutoria (40 hores), seguiment i acompanyament en el procés d'intermediació (sessions de coaching/formacions grupals 36 hores), accions de formació teòric/pràctica (100 hores) i actuacions amb el mercat laboral (10 hores).
A més, han pogut gaudir de diferents ajudes facilitadores per propiciar un millor aprofitament del programa com les beques per assistència, per ajuts a la conciliació, per menors o persones dependents a càrrec, per transport i manutenció, monoparentalitat i d'altres.
Pel que fa als diferents resultats obtinguts al programa, cal destacar que, dels 25 participants, 13 han pogut trobar feina, i, a més, són beneficiaris d'una ajuda “primer sou” per donar suport a l'inici laboral dels participants. El grau de participació i satisfacció ha estat molt alt, tant per part de les persones participants com de les empreses.
L'equip tècnic es mostra orgullós dels resultats obtinguts pel programa i assegura que l'enllaç creat entre ells i els participants ha afavorit l'execució del programa i l'obtenció d'aquests resultats.
Continuem treballant per donar cobertura a les necessitats de col·lectius més vulnerables i de difícil inserció laboral. Des de FSC, i la seva oficina de Múrcia, agraïm la confiança posada tant a l'entitat com a l'equip tècnic del projecte.
"En general, a Espanya hi ha bones persones, amb bon cor. Per això, vull ajudar jo també com a voluntari de FSC altres persones"
Sassi Merazga, de 44 anys, és voluntari de FSC a Alacant, concretament al Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI), de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). En aquest servei, realitza tasques de perruqueria i barberia, com a agraïment del que han fet altres persones per ell i la seva família, durant els dos anys que porten vivint a Espanya. De la seva experiència de voluntariat, destaca que especialment li agrada veure la reacció de les persones al final de cada tall de cabells, cosa que fa que se senti més motivat a seguir fent voluntariat a la nostra entitat.
– Des de quan ets voluntari de FSC?
Des de fa aproximadament sis mesos.
– Què és el que et va fer decantar-te per aquest servei per fer voluntariat?
Visc a Alacant, molt a prop del centre i em cridava l'atenció veure cada matí sortint del mateix a persones amb els cabells molt llargs. Aleshores em vaig interessar i una persona de l'equip professional em va explicar l'activitat que s'hi duu a terme i de quina manera podria col·laborar.
Atès que compto amb formació específica en perruqueria, a través d'un curs que he realitzat durant un any, i que faig feines com a perruquer, vaig pensar “ara és el moment” de col·laborar com a voluntari en aquest centre.
D'altra banda, tinc una motivació important per voler ajudar altres persones que puguin necessitar la meva ajuda.
– Ens la podries explicar?
Sí, és clar. Sóc d'Algèria i vaig arribar a Espanya fa dos anys amb la família buscant una vida millor per a un dels meus dos fills que és discapacitat. Allà no hi ha mitjans. Donades les necessitats de cura que requereix el meu fill, vam haver de prendre aquesta decisió.
De manera que ho vam deixar tot, allà fins i tot tenia un negoci propi de materials de construcció, tot això perquè el meu fill tingués una vida millor, cosa que hem aconseguit. Aquí, per exemple, va a una escola especial i tenim ajuda amb les medicines. En general, el canvi ha estat bo per a tota la família.
Per aquest motiu, no podem oblidar tot allò que han fet moltes persones per nosaltres durant la nostra estada en aquest país. En general, a Espanya hi ha bones persones amb bon cor. Per això, vull ajudar jo també altres persones en tant que pugui, com a voluntari.
– Quines tasques fas com a voluntari de FSC i amb quina periodicitat?
En aquest servei, faig tasques de perruqueria i barberia. Intento anar-hi una o dues vegades per setmana, depèn de l'activitat del centre que, per altra banda, m'ofereix totes les facilitats perquè jo pugui fer compatible aquest voluntariat amb la meva feina.
– Quantes persones es veuen beneficiades de la teva activitat com a voluntari?
Cada cop que hi vaig, unes 8 o 9 persones. Acudeixo al centre a les tardes durant una mica més de 4 hores.
– Podries dir-nos com et fa sentir aquest voluntariat?
Sí, aquesta col·laboració com a voluntari fa que em senti molt bé amb mi mateix, ja que, amb això, veig que compleixo amb alguna cosa que crec que he de fer. És com una obligació moral, la nostra educació és així.
En el meu cas, ja que m'han ajudat altres persones, col·laboro sense pensar en com m'ajudaran altres a mi. Ja hem rebut suport abans.
Especialment, magrada veure la reacció de les persones al final de cada tall de pèl, és una cosa que no té preu, és una sensació única meravellosa. Quan es miren al mirall, expressen veritable alegria i això fa que em senti més motivat a seguir fent voluntariat a la Fundació Salut i Comunitat.
– En general, com és el tracte amb les persones que participen al servei amb què fas aquest voluntariat?
És bo, parlem de moltes coses, de cultura, de futbol… Són persones amb una cultura general, de les quals aprenc sempre molt a les nostres converses. I són persones respectuoses que per circumstàncies s'han vist en aquesta situació.
- I com és la teva relació amb l'equip professional del centre?
Molt bona també. No parlo bé espanyol i m'han ajudat des del primer dia, fent que m'integrés des del principi.
En aquest sentit, entre altres persones que s'han portat molt bé amb mi, vull destacar la professional que em va explicar la tasca que es fa al servei i que va gestionar el meu voluntariat. Ella és Lydia Gelardo.
Per part meva, els he dit que puc ajudar en allò que necessitin; per exemple, en altres activitats, si requereixen el meu suport, i també, en allò que necessitin pel coneixement que tinc de l'idioma francès.
- Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries al CAI d'Alacant?
En el meu cas, és la primera vegada que faig voluntariat a Espanya, a Algèria sempre ho he fet, i el primer que els diria és que és una cosa molt bona.
També, que s'animin perquè al centre hi ha un ambient familiar entre totes les persones, per la qual cosa se sentiran molt bé fent voluntariat en allò que creguin que poden aportar.
El Programa IMVOL – Impuls del Voluntariat de la FSC de la Comunitat Valenciana és possible gràcies al suport de la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana a través de la convocatòria de subvencions per a projectes i activitats de promoció i foment del voluntariat.
Contacta'ns si vols col·laborar amb la FSC: https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca
Visibilitzar les vides de les persones, recuperant-les de la memòria i apropant-les a altres persones al Dia Mundial de l'Alzheimer
El 21 de setembre passat va tenir lloc aquesta celebració, proclamada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per conscienciar sobre aquesta malaltia, que afecta també les persones cuidadores i els familiars de les persones que la pateixen. Amb motiu d'això, la Residència i Centre de Dia Els Arcs de Figueres, a Girona, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat de Catalunya, va organitzar diferents activitats amb molt bona acollida i presència de persones grans usuàries del servei, així com de familiars i voluntariat que es van acostar al centre.
Segons ens traslladen des del servei, “aquesta data és important per connectar les persones usuàries, les famílies i el voluntariat amb uns valors que ens identifiquen i que ens fan prioritzar la individualitat de la persona i la seva història de vida”.
Aquest any, la celebració s'ha dedicat a les arts, presentant mitjançant una exposició els treballs de les persones usuàries. També cal destacar que algunes d'aquestes persones han fet del seu talent la seva professió i que han treballat durant anys realitzat el que més els agrada.
A més, durant aquest dia, va tenir lloc la presentació de la Coral “Els Cantaires dels Arcs” (“Els cantaires dels Arcs”) “que està formada per persones usuàries i que esperem es pugui ampliar amb la participació de famílies i voluntariat”, expliquen des del centre. La Coral va amenitzar la presentació dels treballs de l?exposició.
En aquest sentit, es va mostrar el treball d'Enric C., de 89 anys de professió picapedrer. Concretament, dues obres en pedra, així com aquarel·les, i feines a llapis i carbó, ja que també li agrada pintar.
D'altra banda, es va presentar el treball de Rosa C., de 77 anys, conegut, ja que algunes de les seves obres han estat difoses en diaris locals; és poeta i se la coneix amb el nom de “Violeta”.
Per a aquesta ocasió, va fer una poesia sobre la vida dels camperols, treball en què també va col·laborar Meliton T., de 71 anys, cal·lígraf, que a través de la seva lletra va aconseguir crear gairebé una pintura artística.
A més, es va exposar el treball d'Esperança J., de 87 anys, cosidora i modista de professió que va ser recollit per la seva família al llibre “Les mans de l'Esperança” (“Les mans de l'Esperança”). “En aquest llibre, s'aprecien tota mena de tècniques: brodat a mà, patchwork i pintura sobre tela. Podem veure també una mostra del seu ofici, a través de diferents peces brodades: una bossa per al pa, unes estovalles i un coixí pintat a mà”, expressen des del centre.
També es va poder apreciar la tècnica de l'agulla de ganxo practicada per Gratacós, de 98 anys, que “exigeix el coneixement de les agulles que poden ser metàl·liques, de fusta o plàstiques; alguns fils que segons la labor poden estar extremadament prims; i dels diferents punts que poden ser d'una gran complexitat i que requereixen una altra precisió i coordinació mà-ull, tal com es mostra als coixins i tapets que es poden veure a l'exposició”.
També es va exposar el treball del músic José Luis P., de 70 anys, que toca diferents instruments, principalment la guitarra i el piano. D'altra banda, també es va poder apreciar l'art de Carmen R., de 77 anys, ballant sardanes. “I vam encarregar a l'Oscar I. que ens fes les fotografies, ja que sabem que li agrada fer-les i que gaudeix quan les fa”, matisen des de la residència.
L´exposició estarà oberta al centre fins a finals d´aquest mes de setembre. Us convidem a tothom a gaudir-la ia conèixer de primera mà els treballs que s'hi han presentat. Visibilitzar les vides de les persones, recuperant-les de la memòria i apropant-les a altres persones, ens ha semblat la millor manera de celebrar el Dia Mundial de l'Alzheimer.