La Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu participa al XI Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona
El curtmetratge "La vie en rose", realitzat al taller d'arts audiovisuals de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, servei concertat amb la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant) , ha estat seleccionat per participar al XI Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona. El festival, realitzat del 27 de novembre al 4 de desembre, manté el seu compromís cada any amb l'audiovisual sobre diversitat funcional, amb l'objectiu de donar a conèixer la realitat d'aquestes persones des d'un punt de vista diferent, fent-les partícips. Per conèixer-ne tots els detalls, hem parlat amb Rubén, monitor del taller d'arts audiovisuals del centre.
El Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona “Inclús” va celebrar la seva 11a edició, apostant per l'audiovisual amb la diversitat funcional com a eix central, a la ja tradicional setmana del cinema accessible que el festival representa, tornant fa uns dies al centre cultural CaixaForum de Barcelona.
La Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu va participar al festival amb el curtmetratge "La vie en rose" que va ser projectat, juntament amb altres curtmetratges realitzats per altres centres de diversitat funcional, ia curts i llargmetratges de professionals de l'àmbit.
https://www.youtube.com/watch?v=3PF4jJnh0sw
Segons explica Rubén, monitor del taller d'arts audiovisuals del centre, “l'experiència de veure en pantalla gran el nostre curt va ser especial, i compartir-ho amb tantes persones, indescriptible. Veritablement, va ser molt emocionant. A més, allà també hi havia els directors/es dels diferents curts que, després de les projeccions, van comentar les seves obres, cosa que va ser molt gratificant”.
D'altra banda, ens explica que el curtmetratge “La vie en Rose” va participar en el concurs d'entitats “Posa't a la nostra pell” (“Posa't a la nostra pell”). En aquesta secció, van participar les entitats que treballen a l'àmbit (diversitat funcional, discapacitat visual, autisme…), seguint unes premisses donades per l'organització del festival.
Per participar en aquest concurs, es van donar 3 condicions: durada màxima de 4 minuts, temàtica central (enguany era la salsa rosa) i, finalment, posar-se a la pell duna altra diversitat funcional, que en el cas de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, va ser la distròfia muscular.
“Vam acudir amb molts nervis al dia de la cloenda del festival. En primer lloc, vam veure la pel·lícula 'La vida de Brianator' i, posteriorment, es van concedir els premis… Si bé no vam ser guanyadors de la nostra secció, teníem moltes esperances d'aconseguir-ho i ens vam endur un bon disgust. Tot i això, ens vam reposar aviat i cal reconèixer el mèrit dels guanyadors, la qual cosa ens serveix per esforçar-nos més. Tot i que som conscients que el més important no és el premi, sinó l'experiència viscuda a Barcelona i, sobretot, el procés de realització del curtmetratge i tot l'esforç que comporta. D'altra banda, continuarem intentant participar en altres festivals per poder continuar vivint més experiències com aquesta”, reconeix Rubén, monitor del taller d'arts audiovisuals del centre.
Així mateix, matisa que “la gran alegria ens la portem quan pugem a l'escenari totes les persones participants al festival i demanem a una de les presentadores si podíem donar-li la sorpresa a Mariel, usuària del servei. Aquell dia era el seu aniversari i volíem cantar-li 'Aniversari feliç', a què es va accedir, i Mariel va tenir el seu moment màgic a l'escenari. Va ser molt bonic veure-la tan feliç”.
Finalment, ens explica que es van fer fotos amb alguns dels guanyadors dels diferents premis i es van acomiadar fins al proper any, ja que volen tornar a participar de nou en aquest festival. A més, destaca que “durant aquests dies, vam tenir temps per fer turisme durant els matins, vam estar al Passeig de Gràcia, el Raval, el barri gòtic, 'Montjuic'… gaudint de la ciutat” i també, “de la càlida acollida que vam tenir per part de les persones que ens van acompanyar de la fundació”. Cal destacar que, durant la jornada de la projecció del curtmetratge al festival, van ser acompanyats per Francisco González Sedeño, president de la Fundació Salut i Comunitat, i Toni Gelida, director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència de la nostra entitat.
Finalment, cal assenyalar que Manuel Alcaide, director general de la Fundació Salut i Comunitat, “ens va ensenyar les oficines de la seu central a Barcelona i ens va presentar a la resta de companys i companyes. Posteriorment, vam anar a dinar amb diversos directius de l'entitat. Ens van acollir de forma fabulosa i ens van fer sentir 'com a casa'. Agrair-vos l'acollida tan càlida que vam tenir. Pel que fa a la nostra participació, encara que no guanyem, el fet de poder fer el viatge i gaudir de l'experiència va ser meravellós”.
"Un dels reptes més grans del Servei d'Informàtica de FSC per al proper any és mantenir el ritme de treball en un entorn en constant creixement"
Xavi Rodríguez és tècnic del Servei d'Informàtica de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de fa poc més d?un any. La seva formació és com a Tècnic Superior en Administració de Sistemes i Xarxes. A més, actualment està cursant una enginyeria a Sistemes i Tecnologies de Telecomunicació. En aquesta entrevista, entre altres aspectes d'interès, ens explica la feina que fa a l'entitat. També reconeix que aprèn cada dia treballant a FSC, aportant idees i solucions als nous reptes informàtics que es van presentant.
- Des de quan treballes al Servei d'Informàtica de la Fundació Salut i Comunitat?
Formo part de l'equip de Suport Informàtic de FSC des de l'octubre del 2022.
– Com van ser els teus inicis a l'entitat?
Recordo els meus inicis a FSC com una experiència impactant, atesa la magnitud de la fundació, i en veure que al meu departament només érem 4 persones. Tot i això, em vaig adaptar i vaig integrar ràpidament a l'equip professional del Servei d'Informàtica de l'entitat.
– En relació amb el que comentaves de la magnitud del treball a FSC, què suposa per a tu treballar en una entitat com aquesta?
M'enorgulleix de treballar en una organització amb els nobles propòsits de FSC. Compartir amb els meus familiars on treball i l'impacte que té la fundació a la comunitat és gratificant. En aquest sentit, m'omple de satisfacció ser part d'aquest projecte que contribueix al benestar de les persones.
– Com és un dia de feina per a tu?
Un dia de treball per mi implica resoldre problemes relacionats amb el funcionament d'una organització tan gran com FSC. Donat el gran nombre de persones que treballen en aquesta entitat, sorgeixen problemes i millores diàriament.
En el meu cas, aprenc cada dia treballant a la fundació, aportant idees i solucions als nous reptes informàtics que es van presentant.
– Com és l'ambient de treball que es viu a la FSC?
És excel·lent. Especialment, vull destacar el tracte proper entre els companys/es. És essencial, passem molt de temps a l'oficina i això sempre és bo.
– Fonamentalment, quines tasques fas?
A la meva rutina, realitzo una varietat de tasques, com la configuració d'usuaris al domini conjunt de FSC, la instal·lació remota de serveis VPN, l'administració de llicències dels nostres serveis privats, així com la recepció, reparació i enviament d'equips i components de la xarxa informàtica dels treballadors/ores, a més de resoldre les incidències diàries que sol·licitin els usuaris.
– Quines activitats t'agraden més de les que portes a terme al departament i per què?
Les activitats que més gaudeixo estan relacionades amb la configuració de la infraestructura de xarxa i la resolució d'incidències a la xarxa dels centres. M'apassiona solucionar problemes en comprendre a fons la situació i desentranyar-ne les arrels.
El que m'agrada més d'aquest tipus d'incidències és que són objectives; les màquines segueixen les nostres ordres, per la qual cosa qualsevol problema és degut a una configuració incorrecta oa un ús inadequat, la qual cosa requereix una investigació i correcció meticulosa.
- Com considereu que beneficieu el servei que oferiu a l'estructura i als centres propis i gestionats per FSC?
El Servei d'Informàtica de la Fundació Salut i Comunitat és fonamental per mantenir el ritme de treball a l'entitat. Resolem incidències que interrompen la feina de molts empleats cada dia, a més de gestionar l'accés a les carpetes del servidor, que són essencials per a les operacions de la fundació.
A més, tenim una coordinació estreta amb els centres i projectes, adaptant-nos a les vostres necessitats i proposant millores per a un funcionament més eficient.
- Què destacaries del moment actual, pel que fa al treball del Servei d'Informàtica?
Actualment, estem experimentant un creixement constant a FSC, cosa que ens porta a estar en una fase de desenvolupament i millora contínua. Al nostre departament, destacaria la implementació de nous elements interessants, com càmeres de seguretat en alguns centres i certificats oficials que reforcen la seguretat informàtica.
– Quins són els reptes més grans a què s'enfronta el departament aquest any 2024?
Un dels reptes més grans del Servei d'Informàtica de FSC per al proper any és mantenir el ritme de treball en un entorn en constant creixement. També, optimitzar els nostres processos per garantir l'eficiència i continuar implementant mesures de seguretat informàtica avançades per protegir els actius de l'organització i les dades sensibles.
"Recital: poemes i cançons" amb motiu del 25N al Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista "Constanza Alarcón"
Amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones que se celebra cada 25 de novembre, commemorem les dones víctimes de violència, de la violència sistemàtica, patriarcal i masclista que patim les dones pel sol fet de ser-ho. No podíem oblidar les víctimes col·laterals, entre cometes, que són les nenes i nens testimonis i, majoritàriament també víctimes, d'aquest tipus de violències..
Al Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista Constanza Alarcón de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), vam poder fer-ho a través de la presentació d'un projecte artístic que sorgeix d'un context d'activisme social. Es tracta del “Recital: poemes i cançons”.
Aquest context d'activisme social va tenir el seu apogeu l'any 2014 amb la confluència de diferents moviments amb reivindicacions pròpies de cada àmbit i que va tenir la seva màxima representació a les Marxes de la Dignitat que van recórrer al país aquests anys. Arran d'això, vam ser conscients de la necessitat de crear un espai per a la reivindicació dels drets de les dones a la nostra localitat, sorgint així la plataforma “Aspe Feminista”, a través de la qual vam poder organitzar diferents activitats i esdeveniments, entre les que destaquen dues edicions de Jornades Feministes amb una gran acollida i que van servir de base per dibuixar els valors i ètica feministes que defensíem. Després de sis anys de recorregut, amb l'arribada de la pandèmia, Aspe Feminista va anar desapareixent a poc a poc.
Nosaltres continuava existint la necessitat de reivindicar els nostres drets, així com l'esperança d'aportar el nostre “granet de sorra” per convertir el món en un lloc segur per a nosaltres, les dones. Això, unit a les nostres inquietuds artístiques, ha donat forma a aquest projecte en què s'entrellaça el poder de l'art amb la força de les dones que creiem en el feminisme, ja no només com a posició política, sinó també com a estil de vida que ens permet conèixer-nos, permetre'ns i ser, al capdavall, dones en un entorn tan hostil com és una societat impregnada de masclisme.
Vam entendre que estrenar aquest projecte, amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones, en una de les cases d'acollida de la Fundació Salut i Comunitat era triar les millors orelles per transmetre el nostre missatge i no ens vam equivocar.
Amb les primeres notes i paraules dels nostres poemes i cançons, sentim que teníem a les nostres goles una eina molt potent per generar vincle amb aquelles dones que es troben en un procés de recuperació, a causa de la vivència de traumes relacionats amb situacions de violència contra les dones.
Les nostres lletres van parlar aquest dia d'activisme feminista i de presa de consciència sobre els sistemes patriarcal i capitalista que determinen les nostres vides, però també sobre l'autocura, l'autoestima, l'autoreconeixement, l'acceptació personal i el retrobament amb una mateixa. D'aquesta manera, vam aconseguir crear un espai de sororitat entre totes les dones que el compartim, tant usuàries com professionals del recurs, que encoratjava a fer un pas cap a la unió entre nosaltres, sent conscients que totes estem contagiades del germen que és el masclisme , però també que juntes som més forts per combatre'l.
Vam aconseguir crear un clima de confiança, sentim que era possible passar del patiment i la vulnerabilitat en poder de transformar-nos a nosaltres mateixes i, amb això, a la societat. La calidesa, l'agraïment i l'acolliment, tant per part de les usuàries com de les professionals, ens van sorprendre i, alhora, ens van donar força per confiar en el nostre projecte.
No teníem la certesa que això funcionaria, però vam ser testimonis del poder de l'art, en concret de la música i la poesia, com a eines per canalitzar les emocions i cicatritzar ferides. És difícil expressar el que vam poder compartir en aquest espai, però vam pensar que un reflex del que vam aconseguir amb aquest projecte és que allà mateix va sorgir la idea de dur a terme un taller de composició artística on poder expressar-nos com a dones lliures i iguals.
Només ens queda agrair a la Fundació Salut i Comunitat per donar-nos l'oportunitat de compartir l'inici d'aquest projecte, que encara no té nom, a la millor companyia.
Begoña, educadora social, i Ross, voluntària, del Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista “Constanza Alarcón” a Alacant de FSC.
El Programa IMVOL – Impuls del Voluntariat de la FSC de la Comunitat Valenciana és possible gràcies al suport de la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana a través de la convocatòria de subvencions per a projectes i activitats de promoció i foment del voluntariat.
Contacta'ns si vols col·laborar amb la FSC: https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca
El CAS Brians se suma a la celebració internacional pel Dia Mundial del VIH-Sida 2023 organitzant una trobada
El Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 1 i 2, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, finançat pel Servei Català de Salut (CatSalut), va participar el passat 1 de desembre amb una acció en la mobilització internacional del Dia Mundial del VIH-Sida 2023. La celebració va visibilitzar com cada any la promoció d'actituds de respecte envers les persones amb infecció pel VIH, sensibilitzant i informant sobre el dret a la igualtat de oportunitats que eviten situacions de discriminació, tot això en el marc de la commemoració del Dia Mundial de la Sida.
La participació del CAS Brians ha estat destacada un any més, ja que és una data molt rellevant en l'acompanyament a les persones afectades. Des del grup d'Agents de Salut, promogut pel CAS Brians 2, es va dissenyar i implementar una acció comunitària de promoció de la salut, relacionada amb les actualitzacions del VIH, al voltant dels darrers tractaments. Així, es va voler mostrar com han millorat la qualitat de vida de les persones que conviuen amb el virus.
Per abordar aquesta i altres qüestions relacionades, es va organitzar una trobada amb l'entitat STOP SIDA "on vam tenir l'oportunitat de participar en una sessió amb un professional i un voluntari d'aquesta associació, podent compartir-hi diversos coneixements en relació amb el tema", assenyalen des del centre.
La trobada va tenir lloc a una aula del Departament d'Infermeria del Centre Penitenciari Brians 2, amb una gran acollida, tant per part de les persones expertes convidades, com pels mateixos Agents de Salut i els usuaris/es del CAS.
Durant aquest, es van distribuir tríptics, material informatiu i preservatius als participants. A més, es va realitzar una activitat de cinefòrum al teatre del centre penitenciari de Brians 1 visionant-se la pel·lícula “Dallas Buyers Club”, en què van participar tots els integrants dels grups socioeducatius dels mòduls 1, 2 i 4. Seguidament, es va realitzar un debat i va haver-hi un espai per reflexionar, desestigmatitzar, sensibilitzar i formar les persones en qüestions que afecten la realitat actual del VIH-Sida.
Segons ens traslladen des del centre, “aquesta pel·lícula està basada en un personatge real, Ron Woodroof, a qui se li va detectar el VIH en una revisió mèdica ia qui donaven 30 dies de vida, patint un rebuig social molt gran. Per això, va fundar un club de compradors a Dallas de medicines alternatives a l'AZT (Dallas Buyers Club). Es tracta d'un medicament que, en aquella època, el 1985, era recomanat per l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) per combatre la SIDA, tot i que aleshores es trobava en una fase de prova. Per aquest motiu, aquesta pel·lícula va ser escollida en aquesta data especial”.
Totes les persones assistents a la trobada van sortir molt contentes i enriquides per l'experiència. Un any més ens vam voler unir a aquesta celebració. En aquest sentit, ens sentim satisfetes del balanç de les accions realitzades en els darrers anys dins dels centres penitenciaris de Brians 1 i 2”, afegeixen des del centre.
La bona acollida d'aquestes accions en aquests centres penitenciaris els anima a continuar treballant en la lluita contra el VIH/Sida i l'estigmatització social que pateixen, fins avui, les persones afectades. Poques malalties infeccioses al llarg de la història han tingut els nivells d'estigma i discriminació que han acompanyat el virus d'immunodeficiència humana.
El Projecte Malva organitza una nova edició en línia del curs de formació sobre perspectiva de gènere i drogues amb el suport del PNSD
El curs “Perspectiva de gènere i drogues” tindrà lloc del 15 al 18 de gener de 2024, d'11.30 a 14.00.00 hores (hora espanyola peninsular), i està dirigit, com en edicions anteriors, a professionals de l'àmbit de drogues i addiccions i de làmbit de gènere i violència masclista. La formació en els àmbits de drogues i gènere és una acció primordial per al Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), com també ho és per a l'Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017-24, en línia sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a l'àmbit de les addiccions, en què s'emmarquen aquests cursos, de caràcter gratuït.
La formació, a celebrar properament en format virtual, serà impartida per les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat: Ana Burgos García, Sílvia Allué Escur i Gisela Hansen Rodríguez, així com per part d'altres col·laboradores del Projecte Malva.
El curs està dirigit a professionals dels àmbits de drogues i gènere, i serà impartit amb el suport del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD). Cal inscripció prèvia al curs a través d'aquest enllaç.
Com en anteriors edicions, aquests cursos tenen diferents objectius:
- Situar el marc teòric i proporcionar algunes eines danàlisi de la realitat sota la perspectiva de gènere.
- Ubicar el marc teòric de làmbit de drogues amb la mirada de gènere incorporada.
- Reflexionar sobre la perspectiva de gènere en els àmbits de la prevenció i latenció al consum/abús de drogues i de la violència de gènere.
- Pensar i presentar noves propostes d‟intervenció sota aquest paradigma.
Pel que fa als continguts, a través d'aquest curs, s'aprofundirà el coneixement i la reflexió sobre la perspectiva de gènere, aplicada al treball amb drogues i addiccions. Així mateix, s'explicaran estratègies que, des de la prevenció i la intervenció, poden contribuir a la transformació social en clau de gènere, entre d'altres aspectes d'interès.
En aquest sentit, la demanda de formacions continua sent cada cop més alta, fet que dóna compte del creixent interès per incorporar la perspectiva de gènere en l'abordatge dels usos i abusos de drogues i altres addiccions. Per això, el Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat, consolidat com a referent a nivell estatal en la matèria, continuarà treballant durant el proper any 2024 en aquesta línia. S'expedirà un certificat si s'hi assisteix, com a mínim, al 75% de la formació.
Finalment, avançar que el Projecte Malva de FSC realitzarà un altre curs en línia sobre aquesta mateixa temàtica els dies 5, 6, 7 i 8 de febrer de 2024, en horari de 12 a 14 hores. En aquesta ocasió, es realitzarà a través de Youtube, per afavorir l'assistència del nombre més gran de persones possible. Properament, s'oferirà més informació, a través de www.drogasgenero.info
La Direcció Tècnica de FSC realitza una formació sobre Memòries dels projectes en què participen més de 100 professionals
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) maneja cada any un elevat nombre de documents tècnics (Memòries justificatives), a través dels quals rendeix comptes dels fons rebuts als serveis i programes que gestiona els diferents organismes finançadors. Es tracta d'una tasca consubstancial al desenvolupament dels serveis, que es concentra en el primer trimestre de l'any (es presenta el 70% del total) i es dóna resposta en general amb un nivell de qualitat adequat .
Com a conseqüència del nostre treball per la millora contínua, va sorgir la idea d'organitzar una formació, amb la finalitat de compartir estratègies de sistematització en l'elaboració de les Memòries que assegurin un nivell més alt de qualitat i agilitin als serveis la seva elaboració cada any. L'acció formativa, en format en línia i de píndola, ha permès a les persones participants conèixer amb més detall la rellevància d'aquests documents tècnics -que és una oportunitat per a la reflexió dins del treball diari per fer balanç-, el procés de funcionament a nivell important per a la presentació als diferents organismes finançadors i, alhora, una sèrie de bones pràctiques per a la implementació de millores.
A més, es va posar a disposició dels i les professionals participants material de suport elaborat per la Direcció Tècnica (DTPP) de FSC, com la Guia per a l'elaboració de Memòries tècniques justificatives que compila, de manera resumida i amb exemples pràctics, les recomanacions sobre redacció, estructura, presentació de dades quantitatives, format i gràfics abordats durant la formació; així com un videotutorial creat ad hoc sobre com vincular correctament els gràfics d'excel en word, ja que s'havia identificat que presenta certa dificultat.
El qüestionari de satisfacció distribuït a través de Google Forms a les persones participants ha ofert valoracions molt positives sobre la utilitat, contingut i interès de la formació, amb una puntuació mitjana superior a 4 punts sobre 5. Entre els aspectes més destacats hi ha la claredat i concisió dels continguts, així com la seva estructura. Així mateix, quant als suggeriments de millora, destaca la petició de noves accions formatives per aprofundir en aspectes concrets abordats en aquesta formació, o bé donar resposta a altres necessitats tècniques específiques identificades des dels serveis (p. ex. disseny d'objectius, resultats, i indicadors de mesura en els projectes).
Donades les bones valoracions obtingudes, des de la Direcció Tècnica de la Fundació Salut i Comunitat, ens plantegem oferir noves formacions el 2024 per abordar diferents temes tècnics que siguin interessants per als equips professionals dels programes i serveis que gestionem.
Participació de les persones usuàries del pis terapèutic "Teodor Llorente" a les Jornades socioesportives del campus de l’INEFC
El passat dia 30 de novembre, les persones usuàries del Pis Terapèutic“Teodor Llorente” de la Fundació Salut i Comunitat a Barcelona, varen participar en una de les activitats que formaven part de les Jornades socioesportives, preparades i organitzades per un grup d’estudiants del grau de CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport), des de l’assignatura de Lleure i Esport, al campus de l’INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya) a Barcelona. L’activitat va ser molt enriquidora, fent diferents jocs i esports entre les persones del pis terapèutic, que van ser un total de 12 persones, amb tota la classe dels alumnes del grau de CAFE que havien organitzat l’activitat.
L’activitat estava inscrita en un treball d’un grup d’estudiants, que varen crear un seguit d’activitats esportives que promouen la inclusió, i d’iniciatives que fomenten l’activitat física i la salut, l’originalitat i la diversitat.
Aquesta iniciativa la vam veure del tot necessària des el nostre recurs, ja que més enllà de proporcionar un espai de reconeixement de la importància de fer esport en un procés de reinserció, pretén ser una plataforma per al creixement personal de les persones usuàries i, també, d´introduir l’esport i l’activitat física com a part del seu Pla de treball Individualitzat.
De fet, en els últims temps, l’esport comença a formar part com un eix més, inclòs dins del Pla de Salut, i fomentem activitats esportives, bé de caire individual o bé grupal. Aquestes activitats poden ser des de fer activitats dirigides del gimnàs de la zona (en el que ens proporcionen uns preus més reduïts), o bé amb altres entitats que treballen l’esport per les persones en exclusió social.
Concretament, aquesta activitat que es va desenvolupar amb un grup d’estudiants del grau de CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport), va consistir en rebre en el nostre recurs un dels alumnes. Aquesta alumne va venir unes setmanes abans al nostre pis per tal de conèixer el nostre recurs, la metodologia i finalitat d’aquest i a les persones que atenem.
En aquesta visita, va tenir l’oportunitat de conèixer a les persones usuàries, i vam dedicar un espai perquè els hi pogués explicar el projecte i convidar-les a poder assistir-hi. En aquest espai distès, es va poder trobar la relació de l’activitat física en general en èpoques de consum i veure la diferència d’aquesta també en els períodes d’abstinència.
L’activitat realitzada, on estudiants i usuaris del pis van tenir l'oportunitat de compartir experiències i conèixer-se millor, va ser molt enriquidora per a tots. Per això, des del Pis Terapèutic “Teodor Llorente” de la Fundació Salut i Comunitat, volem donar les gràcies per aquesta invitació a participar.
Missatge de Nadal i Cap d'Any del president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González Sedeño
Benvolguts amics/gues,
Un any més, vull saludar-vos a tots i totes, desitjar-vos que passeu unes bones festes, en companyia dels vostres éssers estimats, així com que tingueu un bon comiat d'aquest any 2023 i un any 2024, satisfet de tota la felicitat que us mereixeu.
Estem a uns dies de tancar un altre cicle, un any en què hem seguit superant els efectes de la pandèmia, si bé el canvi climàtic, amb les seves devastadores conseqüències a diferents ciutats del món, a mars i oceans, així com les guerres territorials que assolen Europa, continuen protagonitzant, malauradament, el dia a dia, amb la conseqüent crisi econòmica a nivell mundial.
Si bé, d'una banda, aquesta realitat, marcada per l'egoisme del poder i el tenir-hi, moltes vegades no és més que un reflex de la crisi de valors en la societat actual, amb una manca d'orientació clara de com afrontar el present i el futur, per altra banda, també ens ofereix una gran oportunitat de prendre les regnes, en allò que cadascú pugui fer. Cosa que moltes vegades està en la successió de petits passos que construeixen i aporten al bé comú.
En una entitat com la Fundació Salut i Comunitat, aquestes dates suposen una gran ocasió per recordar i agrair la col·laboració de totes aquelles persones, entitats, administracions públiques i empreses amb què ens uneixen valors profunds, com els associats a la cura, la solidaritat o la justícia social, i que ens permeten donar continuïtat i més sentit a la feina que desenvolupem, gràcies al seu inestimable suport.
Per aquest motiu, com cada any, vull aprofitar també aquestes paraules per enviar una afectuosa salutació als nostres equips de professionals, a les persones voluntàries que col·laboren amb els nostres projectes, a les administracions públiques, socis/es, proveïdors, donants… que han seguit confiant en la nostra tasca, de la qual sabeu que me'n sento molt orgullós.
M'acomiado, desitjant-vos tot el millor per a les vostres vides, durant aquestes dates i sempre. També, amb l'esperança que puguem continuar creant conjuntament un futur en què hi hagi menys patiment per a les persones, i en què es pugui redefinir el desenvolupament i el benestar a nivell global, tan necessari en els nostres temps.
Una abraçada de cor.
Feliz Navidad, Bon Nadal, Eguberri On
Feliz Año Nuevo, Feliç Any Nou, Urte Berri On
Francisco González Sedeño
President de la Fundació Salud i Comunitat
"Yo tenía una vida": la lluita d'un home per no tornar a viure al carrer
El documental, en què ha col·laborat la nostra companya Elena Matamala, directora del Centre per a persones en situació de sense llar El Carme de València, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de l'Ajuntament de València, es va estrenar el passat 24 de novembre a cinemes, coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Sense Llar, i ha estat reconegut en diferents festivals cinematogràfics (Festival de Las Palmas de Gran Canària, Festival de Cinema de Màlaga, Festival Internacional de Xixón, Docs València, entre d'altres).
Elena Matamala, directora del Centre per a persones en situació de sense llar El Carme de València, servei d'allotjament amb acompanyament social dirigit a persones en situació de sense llar i exclusió social greu, ens acosta el documental “Yo tenía una vida”, dirigit per Octavio Guerra, que aborda la realitat del sensellarisme.
Es tracta d'un documental, adreçat al públic en general, en què ha col·laborat, vinculat a la realització de la seva Tesi Doctoral, titulada “Sensellarisme de llarga durada: Trajectòries vitals i intervenció institucional. Investigació aplicada a la ciutat de València”.
El documental inclou altres testimonis, si bé se centra en la història de Jesús que, després de viure una dècada al carrer, comença la reinserció social a un pis d'acollida i mitjançant un programa laboral. Els anys passen i la manca de plena llibertat l'impulsen a abandonar el programa ia cercar la pròpia autonomia. Sense la possibilitat d'una feina i d'un habitatge estable, l'amenaça de tornar a viure al carrer es converteix en una realitat.
Elena, coordinadora en aquests moments del pis d'acollida (i segons avança el relat, més tard del Centre El Carme), es converteix en un suport important per a Jesús. A través de la figura del protagonista, i la seva relació amb ella, el documental posa al punt de mira els factors estructurals i institucionals, qüestionant si les respostes ofertes són suficients i/o adequades. També, si els anys sense llar poden realment suposar una cronificació de la situació d'exclusió residencial.
Segons manté la directora del Centre per a persones en situació de sense llar “El Carme” de València, el documental parteix de la narració de la trajectòria vital de Jesús des de la seva pròpia experiència i percepció, d'aquí ve el seu gran valor. “Un relat en què es fa evident la importància de la coordinació i implicació dels diferents agents i nivells competencials, així com de les diferents polítiques sectorials (d'habitatge, ocupació i seguretat social, salut i assistència sanitària, educació i cultura, o ordre públic i justícia), de manera que els Serveis Socials no es converteixin en el calaix de sastre del malestar social”, afirma.
Per la seva banda, el director del documental, trasllada que “Yo tenía una vida” pretén oferir una visió humanista, una aproximació antropològica i allunyada de paternalismes sobre persones que en algun moment de les seves vides han tingut una situació de carrer i ara estan en un procés de reinserció.
“Pretenem arribar a entendre una problemàtica tan complexa i que depèn de multitud de variables com són les persones sense llar. Intentem que no hi hagi determinisme en el nostre enfocament o una visió tràgica; com la vida mateixa el teixit narratiu de vegades es mostra ambigu i contradictori. Són múltiples els temes i subtemes que emergeixen i s'entrecreuen en aquesta temptativa. La idea de llibertat corre implícita en el conflicte de cadascun dels nostres personatges, individus que majoritàriament han estat esclaus d'una addicció però que poden arribar a enyorar els seus dies de carrer com una època utòpica on estaven al marge de qualsevol ordre social ”, assenyala.
A més, afegeix que aquest és un col·lectiu incòmode, desconegut, sobre el qual es bolquen centenars d'idees preconcebudes. Precisament aquest documental proposa qüestionar el prejudici i l'estigmatització envers les persones sense llar i enderrocar aquests prejudicis o, si més no, posar-los en evidència. Per això no hi ha millor manera que fer-ho que donant-los veu i acompanyar els nostres protagonistes, i els treballadors socials i investigadors en la seva feina diària”.
https://vimeo.com/879380239
"Construint moments compartits" en una formació del Servei d'Acompanyament a Itineraris d'Inserció Laboral de FSC
El 3 de novembre passat, Paz González, coordinadora d'aquest servei de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant, va realitzar la primera sessió d'un taller formatiu de creixement personal i professional, titulat «Construint moments compartits». La sessió, duta a terme a l'empresa d'inserció Projecte Llàtzer d'Alacant, va estar adreçada a treballadors/ores que han realitzat un itinerari formatiu laboral al SAIIL, abans de ser contractats.
Dins de les diferents accions que es realitzen des del Projecte Llàtzer, amb què el SAIIL té un especial vincle professional, ocupen un lloc destacat aquelles que estan dirigides a la inserció sociolaboral de col·lectius en situació de vulnerabilitat social.
En aquest sentit, des del SAIIL, acompanyem aquest procés, possibilitant que els treballadors/ores puguin realitzar accions formatives que millorin els seus nivells d'ocupabilitat. Per part seva, les empreses col·laboren adaptant horaris, llocs de treball, vacances, jornades laborals, etc. que facilitin aquests processos daprenentatge.
Durant la sessió, ia través de dinàmiques grupals, es van abordar quines són les qualitats que diferencien les persones en l'àmbit laboral i quin valor aporten a la feina diària a l'empresa o organització. A més, es va reflexionar sobre la riquesa que suposa compartir aquesta diversitat en un mateix espai laboral, on el denominador comú inicial sigui viure una situació especial de vulnerabilitat social.
Segons ens trasllada Paz González, “comencem la sessió prenent consciència dels nostres estats emocionals, en el moment en què iniciem la jornada laboral. Així mateix, ens vam aturar a analitzar quins aspectes de les vivències que tenim al llarg del dia, generen canvis emocionals que acompanyen els nostres comportaments i pensaments i que influeixen en les nostres relacions interpersonals. A més, vam poder comprovar que, durant les dues hores i mitja que vam estar junts, vam experimentar emocions molt diferents que van canviar els nostres estats d'ànim i, el més sorprenent va ser que ens va donar temps a analitzar-les i compartir-les amb el grup”.
Al taller hi van participar 9 treballadors/es i dues tècniques d'inserció contractades per realitzar els acompanyaments laborals durant els dos primers anys de contractació. Aquest acompanyament respon a una exigència que han de complir les empreses dinserció de la Comunitat Valenciana, a lhora de contractar persones en situació de vulnerabilitat social.
Aquestes persones han de tenir un certificat dexclusió per a locupació. Aquest certificat possibilita una contractació avantatjosa per a l'empresa d'inserció (reducció dels pagaments de seguretat social) i facilita a la persona treballadora més possibilitats laborals.
“Un aspecte fonamental és que les persones que atenem des del SAIIL, en haver estat derivades des dels Serveis Socials Municipals, tenen més facilitat per gestionar els seus certificats de vulnerabilitat per a l'ocupació i la formació. Per la seva banda, les empreses dinserció poden contractar persones amb vulnerabilitat social durant un període màxim de 3 anys i, durant aquest temps, es comprometen (tant empresa com treballador/a) a millorar la seva qualificació professional”, matisa la coordinadora del Servei Acompanyament Itineraris Inserció Laboral (SAIIL) de FSC.
Sobre el taller «Construint moments compartits», Paz González, incideix en la importància que s'ha d'aturar en el potencial humà que té la persona i la riquesa que genera aportant-ho a l'empresa o l'organització. “En aquesta línia, la mirada que tenim sobre les altres persones que treballen amb nosaltres, ens permet créixer una mica més, de manera que més sovint hauríem de dir allò de 'Compañer@, el que més m'agrada de tu és aquesta qualitat o qualitats', per a la millora de l'entorn laboral”.