8 de març a la Comunitat Terapèutica “Riera Major”... una jornada per créixer com a societat
El passat dia 8 de març, la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), es va sumar a la jornada reivindicativa del Dia Internacional de les Dones. La nostra comunitat té entre els seus eixos principals la perspectiva de gènere, una manera d’enfocar el nostre treball dins el programa assistencial que portem a terme. Partim de l’existència d’una desigualtat real en la distribució de poder entre gèneres, de la superació de l’androcentrisme, de la infravaloració del gènere femení i de la invisivilització d’altres identitats de gènere.
Treballem en la superació de les barreres d’accés i permanència en el tractament, les barreres del sistema (pròpies de les estructures polítiques i socials), les barreres estructurals (derivades de tenir la responsabilitat directa de la cura de les filles i fills, horaris, absència de recursos específics i adaptats...) i, per suposat, les barreres socials, culturals i personals (estigmatització, baixa percepció del problema...) .
Aquest treball és necessari portar-lo a terme dia a dia, moment a moment, acció a acció, paraula a paraula. No és una tasca d’un dia, d’una acció, és de manera radical una manera diferent d’enfocar la realitat que vivim, amb més equitat i més perspectiva, treballant les dificultats que comporta viure en una societat que ha de canviar, però que no ho ha fet i que no ho està fent a la velocitat que caldria.
Una mirada que tingui en compte les presents dificultats, tant en el funcionament de la societat en la que vivim, com les dificultats derivades específicament de l’addicció, les desigualtats en els factors que condicionen el consum, el tractament específic dels patrons i de les conseqüències.
Una mirada oberta que mira cap un futur diferent equitatiu i generador de noves dinàmiques. Els grups de gènere dins de la comunitat són un exemple que dona rellevància i espai per a l’aprenentatge i diàleg del dia a dia de la comunitat, així com les decisions diàries que tracten d’afavorir aquesta nova manera de mirar la nostra manera de viure.
Quan arriben les jornades reivindicatives d’aquesta realitat, la comunitat s’implica i es posiciona per tal de donar visualització a la realitat en la que vivim i cal que treballem en el canvi.
La preparació i planificació, tant en els espais de gènere com en els espais comuns, és un dels moments principals, en el que es dona veu a totes les usuàries, per tal de pensar activitats que ens permetin avançar en el nostre objectiu. Aquest moment no està exempt de situacions de conflicte, de dificultats en la cooperació i en la presa de decisions derivades, tant per les dificultats d’entendre la desigualtat en què viuen algunes de les usuàries, com les derivades del treball específic del procés de treball de la seva addicció en la que estan immerses.
Cal decidir activitats que facilitin l’objectiu que s’han marcat, fer treball en equip i crear un espai de comunicació equitatiu.
Aquest 8 de març, la celebració a la Comunitat Terapèutica “Riera Major” es va iniciar -després dels tallers diaris- amb la decoració de la casa, l’ambientació que permetria visualitzar la importància de la jornada, la confecció d’una pancarta entre totes les usuàries, i la decoració de “l’arbre de la dona” amb llassos de color violeta que ens serviria com a marc de la cloenda que tindria lloc abans d’anar a dormir.
Després d’un inici una mica fred, poc a poc les usuàries es van anar incorporant a l’activitat planificada, generant un moment diferent que va tenir com a cloenda la lectura per part de les dones d’uns textos literaris, uns petits relats escrits per dones expressant les seves sensacions respecte al fet de ser dona en la societat en la que vivim. Una a una, cada dona va triar un relat amb el que cadascuna d’elles se sentia identificada i davant de “l’arbre de la dona” que havíem decorat, el van llegir amb molta emoció, creant un moment molt màgic i integrador alhora.
Per la tarda i després de dinar, una explicació per part d’un educador del significat de la jornada, l’origen i la presentació d’algunes dades que il·lustren la desigualtat de gènere existent, va servir per acabar d’enfocar i centrar la jornada reivindicativa.
En acabar la mateixa, amb les estrelles, la lluna com a part de l’escenari una encesa d’espelmes, i un minut de silenci, l´acte va finalitzar amb totes abraçades al voltant de “l’arbre de la dona”, en que cadascuna va poder reflexionar introspectivament en com podem treballar per anar cap a una societat cada vegada més equitativa i equilibrada, lluitant amb la seva addicció i gaudint d’un moment únic que cloïa una jornada reivindicativa que no hauria de ser un parèntesi en la recerca d’un món millor i en abstinència.
"Alliberant històries que un dia van acabar amb la llibertat dels qui les expliquen", nou taller de la Residència d'Acolliment General, Projecte Migratori "El Castell"
L'activitat s'està fent des de fa uns mesos en aquest servei, ubicat a Altea (Alacant), gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat Valenciana. Es tracta d'un taller realitzat en col·laboració amb Càritas Diocesana d'Osma-Soria, concretament, amb el programa de la Llar d'Acollida “San Maximiliano Kolbe”, que té com a objectiu la preparació per a la vida en llibertat de les persones privades, es troben en segon i/o tercer grau de condemna al Centre Penitenciari de Sòria. Per fer-ho, en el marc d'aquest programa, es duu a terme un treball socioeducatiu que promou el foment de l'autonomia, la reeducació i/o la reinserció sociolaboral, entre d'altres aspectes.
Durant cinc dies de permís, les persones que participen en aquest programa d‟inclusió comunitària, privades de llibertat, s‟encarreguen d‟impartir els tallers als adolescents que resideixen en aquest servei, abordant diferents temàtiques, a través de les seves pròpies històries de vida. És el cas de les conseqüències del consum de drogues, dels actes delictius, el dol migratori i/o el xoc cultural, entre d'altres temes d'interès. Es tracta d'uns tallers organitzats des del centre per l'educadora social Maria Gutiérrez, que s'estan fent amb bona acollida.
En total, es contemplen tres tallers, dels quals ja se n'han dut a terme dos, que tenen lloc en dos horaris diferents, cosa que ha facilitat la participació dels joves usuaris del servei. Cal assenyalar que els adolescents estan mostrant gran interès en aquesta activitat, escoltant les històries de vida que narren les persones privades de llibertat, que a més van resolent els dubtes que aquests els plantegen, a mesura que transcorre l'activitat.
“Aprofiteu aquesta oportunitat, aprendre castellà i escolteu els vostres educadors”, va ser un dels consells més repetits per Amine, un dels interns que va realitzar el primer taller que es va dirigir als adolescents com “els seus germans petits”, consell que van escoltar amb atenció.
Les persones privades de llibertat els apropen històries reals sobre com les males decisions poden portar per camins no desitjats i, sobretot, per aprendre d'aquestes vivències i que els adolescents migrants residents a El Castell puguin valorar, apreciar i aprofitar l'acompanyament que se'ls brinda.
Alhora, la realització d'aquests tallers al servei permet poder complir amb l'objectiu del programa d'inclusió comunitària Sant Maximiliano Kolbe, que és oferir un ambient de seguretat i autonomia que permeti a les persones privades de llibertat la seva inclusió progressiva. a la societat. Així, a través de la realització d'aquests tallers, tant els joves com les persones privades de llibertat estan obtenint importants beneficis.
“Mostrar descrèdit, o una actitud jutjant, provoca la pèrdua de la valuosa oportunitat de donar suport a una dona més gran de 60 anys, víctima de violència masclista”
Des de l'Àrea d'Igualtat de l'Ajuntament de Portugalete, a Biscaia, i en el marc del programa municipal “Vides lliures de violència masclista: Millora en la detecció i atenció de la violència”, es va plantejar mesos enrere la necessitat de crear una eina específica per a detectar les situacions de violència masclista que afecten les dones més grans de 60 anys del municipi. Per conèixer més sobre aquesta eina, hem parlat amb Estíbaliz Peral i María José Bueno, coordinadores del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) de Portugalet del Departament de Benestar Social de l'ajuntament d'aquesta localitat, dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat ( (FSC), juntament amb el Grup Lagunduz.
- Com assenyalàvem en una notícia prèvia, totes dues heu participat activament en el disseny d'aquesta eina.
Sí, es tracta d'una eina de detecció de situacions de violència masclista per a dones de més de 60 anys. Per això, hem treballat estretament amb la tècnica encarregada de la realització del projecte i, a més, hem mantingut una reunió conjunta amb altres entitats/recursos que intervenen amb aquest col·lectiu de dones grans a l'àmbit del municipi de Portugalete.
A més, una vegada dissenyada l'eina, així com un document de protocol d'actuació específic per a la detecció i actuació en aquest tipus de situacions, elaborat per treballadors/es socials, d'ajut a domicili, atenció primària i policia municipal, s'ha realitzat un curs per donar a conèixer tots dos documents, destinats a les auxiliars del servei dajuda a domicili. En aquesta formació també hi hem participat activament.
– Què destacaries sobre aquesta eina?
Es tracta d'una eina de consulta àgil sobre aspectes clau de context, orientacions/pautes i procediment, per a la detecció (sospita inicial) de possibles situacions de violència masclista a dones de més de 60 anys.
El marc d'aplicació de l'eina, establert per l'Àrea de Serveis Socials, s'adreça a tots els professionals dels serveis i programes adscrits als serveis socials de base de l'Ajuntament de Portugalete.
El compromís per a tots aquests serveis i programes és que facin una tasca d'observació, detecció i informació dels serveis socials de base de tota situació en què se sospiti una situació de violència masclista cap a una dona més gran de 60 anys.
Cal destacar també que l'eina no s'ha dissenyat per aportar uns indicadors “diagnòstics” que determinin si hi ha una situació de violència masclista o no. No es tracta de valorar o diagnosticar (que és competència dels serveis socials de base), sinó d'activar la mirada, d'informar d'una sospita perquè, des d'aquests serveis socials de base, se n'orienti i s'activi, si escau, una investigació.
A més, per ajudar el professional o la professional cap a on mirar, s'inclouen alguns indicadors a tenir en compte (i sobre els quals informar, en cas d'observar-se) i, sobretot, algunes casuístiques que puguin aportar exemples pràctics de casos.
– Quin és el procediment que ha de seguir el/la professional davant la sospita d'una situació de violència masclista cap a una dona més gran de 60 anys?
El procés s'activa quan la figura professional del servei/programa rep informació que una dona més gran de 60 anys està sent víctima de violència masclista, bé per observació directa d'indicis, i/o pel relat de la víctima i/oo familiar/ a.
L'eina contempla un esquema de procés, fitxa de registre de sospita i informació ampliada amb orientacions i accions complementàries o adaptades a l'atenció, en cas que les víctimes siguin dones de més de 60 anys, en base a les característiques i necessitats concretes diagnosticades.
Algunes requeriran la valoració d'implementació, i planificació per part de l'Àrea de Serveis Socials, en la mesura que suposin una ampliació de prestacions, programes o tasques professionals en diferents àmbits (atenció socioeducativa, psicosocial, jurídica, oferta d'activitats, etc. .).
- Quines orientacions/pautes es preveuen en el procés d'observació – sospita?
Entre altres, destaquem les següents:
- Sempre cal indagar : partint de l'especial invisibilització de la violència masclista cap a les dones grans, les barreres de les pròpies dones per autoidentificar-la i/o verbalitzar-la, i les dificultats d'identificar-la també per part de familiars, societat i, de vegades, a l'àmbit professional, cal tenir en compte qualsevol iniciativa que alerti d'una possible situació.
- Creure i no jutjar : és essencial creure el relat, especialment quan és la pròpia dona gran qui, de manera implícita o explícita, ho realitza. D'una banda, perquè sabem la dificultat especial d'aquestes dones per parlar del seu entorn privat. De l'altra, perquè moltes vegades a la seva vida, com a dones, com a gent gran i com a víctimes, s'han trobat davant la desvalorització. Mostrar descrèdit, o una actitud jutjant, provoca la pèrdua de la valuosa oportunitat de donar suport a una dona més gran de 60 anys, víctima de violència masclista.
- Escolta i comunicació empàtica : la sintonia amb la dona, des de la primera escolta, s'obté quan empatitzem amb la situació “com ens sentiríem en una situació similar”, evitant perfilar la dona com a “víctima” i validant els sentiments que apareguin (culpa , por, ràbia, vergonya, resignació, etc.). També cal adaptar-se al seu nivell de comunicació i comprensió, atenent també el llenguatge no verbal.
- Situar-nos des del context de la dona : comprendre la situació des d'on ella la percep, sabent les barreres que -especialment en una dona gran- conflueixen a l'hora de revelar, expressar o comunicar. Validar-ne el relat, sempre, encara que estigui esbiaixat, parcialitzat i/o minimitzat per ella mateixa, o pel seu entorn. I associat a això, tornar una identitat positiva, “empoderar”.
Altres orientacions/pautes són no sobreinformar; sostenir l'enllaç o context de confiança; no minimitzar, però evitar l'alarmisme i l'actuació impulsiva, així com reconèixer les limitacions i cercar orientació. La detecció també és una feina en xarxa.
– Sens dubte, es tracta d'una eina molt necessària de sensibilització/detecció de les situacions de violència masclista que afecten les dones de més de 60 anys de Portugalete.
Sí. En aquest sentit, esperem que, juntament amb el protocol d'actuació, compleixi amb l'objectiu d'aquesta primera part del programa Indarkeria matxistarik gabeko bizitzak - Vides lliures de violència masclista, centrat en la millora contínua en la detecció i atenció, dins dels serveis socials municipals, a les dones grans del municipi, víctimes de violència masclista.
Més enllà d'aquesta proposta específica, el plantejament és poder disposar d'un sistema mínim d'informació actualitzada, i compartida, entre tots els serveis socials municipals, que permeti fer un seguiment continu de l'actuació, i realitzar les millores que es considerin necessàries des del Àrea de Serveis Socials per a la millora de la detecció de situacions de violència masclista a dones de més de 60 anys del municipi.
FSC inicia la seva participació al Programa Next Diversitat i Empresa acompanyant persones en situació de vulnerabilitat per millorar la seva ocupabilitat
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha iniciat recentment la seva participació al Programa Next Diversitat i Empresa, impulsat pel Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, a través dels fons europeus Next Generation. El programa és coordinat conjuntament per ECAS (Federació d'Entitats d'Acció Social de Catalunya) i PIMEC (micro, petita i mitjana empresa de Catalunya). Es tracta d'una iniciativa que pretén incorporar o potenciar la perspectiva de la diversitat a l'empresa i acompanyar persones en situació de vulnerabilitat per millorar-ne l'ocupabilitat.
Des del passat mes de desembre, FSC forma part del Programa Next Diversitat i Empresa i durant aquest any, es proposa respondre als seus dos eixos principals:
- D'una banda, que les pimes (petites i mitjanes empreses) incorporin la perspectiva de la diversitat mitjançant la implementació d'un pla de diversitat. En aquest sentit, aquest pla es planteja com una eina per incorporar la diversitat a l'organització, així com per fer la gestió més adequada, en cada situació.
- I, de l'altra, que des de les entitats socials es promoguin itineraris individualitzats d'orientació que millorin l'ocupabilitat de les persones participants. El nostre paper com a entitat en aquest programa serà un punt de sinergia activa entre les empreses i els participants.
L'equip d'orientació de FSC ja ha engegat els itineraris individualitzats i les accions grupals amb gairebé els 80 participants que s'havia plantejat com a objectiu. Aquests itineraris estan dividits en cinc fases i 23 activitats, amb una durada de 145 hores i inclouen accions de formació, orientació i acompanyament de les persones en el procés d'inserció laboral.
Els nostres punts d'actuació estan ubicats a la ciutat de Barcelona (districte de Sant Andreu) ia l'Hospitalet de Llobregat (districte de Pubilla Casas), a la província de Barcelona.
Cal destacar que l'equip que s'ocupa de les relacions amb les empreses, les acompanyarà perquè incorporin un Pla de Diversitat als seus processos. Aquest Pla de Diversitat té especial interès en el diagnòstic i la proposta de mesures per a la incorporació de persones en situació de risc, tenint en compte la intersecció de múltiples factors de vulnerabilitat, i vol convertir-se en una eina que ajudi l'empresa i les persones que s'hi relacionen a avançar cap a una gestió més responsable de la diversitat.
En aquest sentit, la importància de la incorporació del Pla de Diversitat és optimitzar la manera com les empreses es relacionen amb la diversitat. De fet, segons matisa l'equip del projecte, depenent de com s'enfocarà, es podran obtenir resultats completament diferents.
Per exemple, assenyalen que, si analitzem l'etimologia de la paraula diversitat, ens adonarem del seu significat veritable, que dóna idea de la complexitat de la seva estructura. D'una banda, pot significar divisió, divergència i separació, però, per altra banda, també unió, conversa, voluntat, universalitat.
Això ens suggereix que, si trobem la manera de gestionar positivament la diversitat, podem aportar a les empreses ia la societat en general una oportunitat de creixement, de desenvolupament, de convivència, de varietat i d'inclusió.
D'aquesta manera, promovent la diversitat i entenent les particularitats de cadascuna (empresa i societat), podem contribuir a la creació d'una societat més justa on aprendre compartint experiències, que es tradueixin en una millora de la societat, de l'economia i de la qualitat de vida de les persones.
En definitiva, la diversitat és una oportunitat per celebrar les nostres diferències i similituds, ens dóna la llibertat d'expressar-nos i ens ajuda a desenvolupar la cultura de la comprensió, del respecte i de l'empatia, que fomenta les relacions duradores i una societat més justa inclusiva.
La Fundació Salut i Comunitat executarà el Programa Next Diversitat i Empresa fins al proper 30 de setembre. El projecte permetrà obrir noves oportunitats per promoure insercions de manera més directa i crear noves sinergies amb el sector empresarial.
El CAI d'Alacant celebra la segona edició del "Taller de Clown Social" atesos els bons resultats de la primera edició
El Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha engegat la segona edició d'aquest taller, atesos els bons resultats i gran acolliment que va tenir l'activitat entre els usuaris del servei el passat any. El taller contempla 8 sessions d'1 hora cadascuna, a realitzar amb una periodicitat quinzenal al llarg d'aquest any 2023. El passat mes de febrer va tenir lloc la primera sessió de la segona edició d'aquest taller, anomenada Descobrint el nostre Clown, amb gran assistència de participants del centre.
El taller ja ha organitzat dues sessions, la primera al febrer i la segona, durant aquest mes de març, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dona. La segona sessió s'ha dirigit únicament a dones usuàries residents al CAI d'Alacant per les pròpies característiques de la mateixa, vinculada a la celebració del 8 de març.
Els objectius del Taller de Clown Social són crear un clima de grup que contribueixi a la relaxació, confiança i complicitat entre les persones participants, millorant la convivència al centre; ajudar a descobrir que cada persona té el seu propi “clown” (pallasso) i que, malgrat la individualitat de cada participant, trobaran punts en comú, que farà més fàcil funcionar des de l'empatia.
Altres objectius que es plantegen al taller són desenvolupar l'escolta i la comunicació com a base del “clown”, però també com a requisit per a la millora de les relacions socials entre els/les participants; treballar la mirada com a eina per expressar emocions, així com fomentar i millorar lexpressió democions bàsiques (alegria, tristesa, por, ira…).
En aquesta segona edició, i concretament a la sessió de març, juntament amb la professional que organitza i dinamitza aquest taller, Pino, hem comptat amb la participació de Nerea, alumna d'Integració Social que realitza pràctiques al CAI d'Alacant.
Nerea ha volgut compartir amb nosaltres la seva vivència en aquesta segona sessió, adreçada a dones:
– “Sincerament, anava amb expectatives que només seria alguna cosa per passar una bona estona, un temps entretingut, sobretot a causa de la situació vulnerable en què es troben aquestes dones, ja que creia que el taller els podria servir per aclarir la seva ment , però l'activitat va superar les meves expectatives.
No es va tractar només de passar una bona estona, sinó que això els va ajudar a exterioritzar les seves emocions i que poguessin sentir-se lliures i segures de poder expressar allò que realment sentien.
Personalment, crec que aquests tallers són molt necessaris, ja que, a través del llenguatge no verbal, les dones van plasmar moltes coses que potser no gosaven dir o que amagaven 'darrere de les seves màscares'.
Com a anècdota, m'agradaria explicar una cosa que em va emocionar molt: una de les dones va ser amb la idea de 'fer la pallassa', mostrant el seu costat graciós, però a poc a poc, amb les indicacions de la professional, es va anar mostrant tal com es sentia en aquell moment, traient la veritable emoció, vinculada al nerviosisme.
Vull esmentar també una de les dinàmiques de la sessió, en què havien de posar dues fortaleses i dues debilitats. Em va sorprendre que la majoria era capaç de reconèixer les fortaleses, però no les debilitats. Em va cridar l'atenció perquè, estant en una situació tan vulnerable, van ser capaços de pensar únicament en les seves fortaleses.
Per tot això, destacaria dues paraules: força i superació”.
Cal assenyalar que totes les sessions del taller compten amb la mateixa estructura: jocs d'escalfament, per desconnectar de la realitat individual amb què s'acudeix al taller; jocs de preparació, que disposin als participants per al joc d'activitat de “clown” posterior; propostes d'improvisació amb nas, en què ja s'exercita amb el nas vermell, “en clau pallassa”; així com una part final dedicada a la relaxació i les valoracions, que permetin una reflexió tranquil·la del que ha estat l'activitat.
"Violències sexuals facilitades per drogues en espais d'oci: més enllà de la submissió química", temàtica central de la IX Jornada Noctàmbuls de FSC
L'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) celebrarà el proper 14 d'abril la seva IX Jornada Noctámbul@s, anomenada “Violències sexuals facilitades per drogues en espais d'oci: més enllà de la 'submissió química'. La trobada, finançada pel Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) i el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, es farà de manera presencial a l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, en horari de 9.30 a 14.30 hores.
En els darrers anys, i especialment durant el passat any 2022, el discurs sobre la violència sexual mitjançant submissió química ha estat cada cop més present als mitjans de comunicació, exempt moltes vegades d'una mirada preventiva i de gènere, cosa que ens fa qüestionar-nos si les narratives mediàtiques fomenten l'apoderament comunitari i la transformació social de gènere a l'hora d'abordar les violències sexuals facilitades per drogues o per contra perpetuen l'alarma, la por o el terror sexual, relacionant en aquest darrer cas la sexualitat femenina amb la passivitat, la vulnerabilitat i la submissió, i la sexualitat masculina amb la dominació, l'agressió i el desig (Ingraham, 1994).
A aquesta ia altres qüestions, tractarem de donar resposta en aquesta IX Jornada Noctámbul@s des de la visió de les entitats socials, de l'àmbit periodístic i del món acadèmic, oferint eines teòrico-pràctiques per a la intervenció des de mirades jurídiques, sanitàries, institucionals i/ o activistes.
La jornada comptarà amb la presentació i benvinguda, de 9.30 a 10.00 hores, de Joan R. Villalbí, delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat; Montserrat Pineda, secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya i un representant de Polítiques d'Igualtat de la Diputació de Barcelona.
Així mateix, també donaran la benvinguda les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat Marta Álvarez, directora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família, i Ana Burgos, coordinadora de l'Observatori Noctàmbul@s de FSC.
La trobada inclourà dues taules rodones, titulades “Experiències de recerca al voltant de les violències sexuals sense record, l'ús de drogues i les narratives socials i mediàtiques” (de 10.00 a 12.00 hores), comptant amb això amb representants del àmbit acadèmic, social i periodístic i amb la taula "Estratègies d'actuació davant de les violències sexuals facilitades per drogues (VSFD)" (de 12.30 a 14.30 hores), amb ponents de l'àmbit sanitari, jurídic i institucional-activista. Cal destacar la participació de la nostra companya Sònia Ricondo de l'Observatori Noctàmbul@s en aquesta segona taula, que oferirà la seva visió des de l'àmbit jurídic.
L'assistència a la trobada és gratuïta, si bé cal inscripció prèvia, a través d'aquest formulari (aforament limitat).
La jornada serà gravada i els vídeos estaran disponibles, subtitulats, després de la realització de la mateixa, al Canal Drogas&Gènere de la Fundació Salut i Comunitat.
"Sentir que fas coses pels altres i que et recompensin amb aquesta gratitud és preciós"
Lorena Leiva, de 42 anys, és voluntària de la Llar d'Acolliment General d'Atenció a la Infància i Adolescència “El Verger”, servei d'atenció residencial situat a la província d'Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat Valenciana. En aquest centre, fa tasques de voluntariat des de fa aproximadament dos mesos, d'acord amb el perfil acadèmic de Tècnica Superior en Integració Social. A través d'aquesta entrevista, volem conèixer-la una mica més, així com la feina que fa.
– Des de quan ets voluntària?
Sóc voluntària des del 8 de gener d'aquest any, fa una mica més de dos mesos que faig tasques de voluntariat.
– Què et va motivar a fer aquest voluntariat?
Volia conèixer de prop la feina que es realitza amb nens i adolescents en un centre d'atenció residencial i poder ajudar des del voluntariat. D'aquesta manera, estic coneixent la rutina de treball que es fa a la feina del dia a dia.
– En què consisteixen les teves tasques com a voluntària?
La meva tasca de voluntariat consisteix a fer tasques de suport a les educadores del centre, ajudant els nens/es a fer tasques escolars, així com oferir el meu suport en dinàmiques de grup, sortides a parcs, compres, etc.
– Què és el que més t'agrada de la feina que fas?
El que més m'agrada de la tasca de voluntariat que faig a FSC és sentir-me útil i compartir amb els nens/es cada moment o situació perquè m'aporta molt. Són nens/es i adolescents molt agraïts que necessiten afecte i molt de suport.
– Amb quina periodicitat fas aquest voluntariat?
Sóc anar al centre cada dia que puc, pràcticament cada dia. Hi ha dies que em puc quedar més temps, però d'altres no perquè se'n van a activitats o amb familiars durant el cap de setmana.
– Com és l'ambient de treball amb els professionals del servei amb què estàs en contacte per poder realitzar la teva tasca de voluntariat?
Són tots molt bonics, els admiro, ja que no és una tasca fàcil. En el meu cas, sóc mare d'una adolescent i sé què és bregar en el dia a dia, i elles/us ho fan amb 8 nens/es.
– Què aporta l'experiència de voluntariat?
Cada dia que acudeixo al centre, quan torno a casa arribo contenta. Em passen les hores volant. Em sento feliç de poder compartir amb els nens/es. Hi ha dies que em pregunten quan tornaré al centre o em fan una abraçada o un petó quan me'n vaig i això m'omple l'ànima. Gaudeixo amb aquest voluntariat.
– Amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
Em quedo amb cada moment bonic de rialles i reflexions amb ells/es. Amb aquestes caretes que demanen a crits “estimi'm, cuida'm, entén-me, recolza'm”.
– Recomanes l'experiència del voluntariat a altres persones? Per què?
Per descomptat que recomano l'experiència de voluntariat, perquè és molt bonic ajudar, sigui el col·lectiu que sigui, hi aporta molt. Sentir que fas coses pels altres i que et recompensin amb aquesta gratitud és preciós.
– Vols aprofitar per comentar alguna altra cosa?
Sí, agrair l'oportunitat que m'han brindat de fer aquesta tasca de voluntariat.
El Programa IMVOL – Impuls del Voluntariat de la FSC de la Comunitat Valenciana és possible gràcies al suport de la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana a través de la convocatòria de subvencions per a projectes i activitats de promoció i foment del voluntariat.
Contacta'ns si vols col·laborar amb la FSC: https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca
"La experiencia de voluntariado me aporta satisfacción personal"
Maria Lluïsa de la Font, de 50 anys, col·labora des de fa un any com a voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), realitzant tasques d'acollida al Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Gavà, a Barcelona, de titularitat de la Generalitat de Catalunya. El SIAD de Gavà és un espai de referència de les dones d‟aquesta localitat, així com d‟assistència especialitzada per atendre les seves necessitats i demandes de forma individual, grupal i comunitària.
– En què consisteix la teva tasca de voluntariat?
Fonamentalment, a estar amb els nens/es mentre les mares estan en un grup terapèutic amb la psicòloga.
– Què t'agrada més d'aquesta tasca?
M'agrada el fet de jugar amb ells/es, veure que tenen interès en les activitats que els preparo m'omple de satisfacció.
– Amb quina periodicitat fas aquest voluntariat?
Ho faig un dia a la setmana, durant dues hores.
- Des de quan ets voluntària d'aquest servei?
Des de fa un any.
– Què et va motivar a fer aquest voluntariat?
A destacar que el president de la meva empresa (Ferrer Internacional), el Sr. Sergi Ferrer-Salat, està molt per la tasca que totes les persones a l'empresa col·laborem d'una manera o d'una altra en diferents fundacions, de manera que en fa un parell d'anys, vaig començar com a voluntària amb unes jornades que es van organitzar per anar als horts a fer recol·lecta, a escoles fer feines de pintura, a la cuina on reparteixen 4.000 menús diaris en diferents associacions, etc. I ara estic realitzant aquesta tasca de voluntariat a la Fundació Salut i Comunitat.
– Com és l'ambient de treball amb els professionals del servei amb què estàs en contacte per poder realitzar la teva tasca de voluntariat?
L'ambient és agradable, intenten coordinar-ho tot de la millor manera possible.
– Què aporta l'experiència de voluntariat?
Satisfacció personal, ja que econòmicament no puc ajudar em reconforta saber que amb el meu “granet de sorra” també estic ajudant.
– Amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
Amb l'hora del berenar, m'agrada sorprendre'ls i cada dia que vaig els porto alguna cosa diferent per berenar i ells tan contents…
– Recomanes l'experiència del voluntariat a altres persones? Per què?
Sí, és clar, em fa sentir bé amb mi mateixa, i saber que ajudes en certa manera dones que realment, sense el servei d'acollida, no podrien acudir al grup terapèutic amb la psicòloga, per mi és molt gratificant.
SAIIL: acompanyament a la construcció d'itineraris a persones amb dificultats d'inserció laboral i formativa a Alacant
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) dirigeix i gestiona des del juliol del 2021 el Servei d'Acompanyament en Itineraris d'Inserció Laboral (SAIIL), de titularitat de l'Ajuntament d'Alacant. És un servei que va gestionar la nostra entitat amb anterioritat (2001-2017). El nombre de contractacions el 2022 va ser de 78 persones.
En aquest servei s'atenen persones amb dificultats d'inserció laboral i formativa derivades des dels serveis socials d'atenció primària municipals. La seva finalitat és millorar l'ocupabilitat de persones en risc d'exclusió social mitjançant la definició d'itineraris individualitzats de formació i acompanyament per reforçar les seves habilitats per a la inserció sociolaboral.
Per fer-ho, es duen a terme activitats grupals d'atenció directa amb les persones usuàries, com ara tallers monogràfics, grups de cerca activa d'ocupació o dinàmiques grupals. També activitats individuals, com entrevistes individualitzades, tutories de seguiment i suport durant el procés d'inclusió i acompanyament a recursos.
Complementàriament, també es realitzen activitats de gestió interna, com ara prospecció i coordinació amb recursos i programes formatius, prospecció i coordinació amb empreses i ocupadors locals o coordinació amb recursos i serveis socials.
Alguns dels requisits per poder ser beneficiari/ària de les prestacions ofertes pel servei són tenir entre 16 i 55 anys, disposar de permís de treball i residència (en el cas de persones d'origen estranger) i, en cas de tenir responsabilitats familiars, comptar amb suports familiars o d'una altra índole que permeti acudir al servei i comptar amb certa disponibilitat horària per a la formació i/o la recerca de feina.
Cal destacar que durant l'any passat es van atendre un total de 378 persones, majoritàriament dones (57,9%) davant d'homes (42,1%). D'altra banda, hi va haver una demanda més gran del servei per part de persones de 16 a 44 anys, sent significatiu l'augment d'itineraris a les dues franges d'edat d'aquest grup de persones (16-24 i 25-44), mentre que va disminuir el nombre de persones ateses de més de 44 anys.
Pel que fa al nivell d'estudis, un 80% de les persones ateses no havien finalitzat els estudis obligatoris i podrien ser considerades analfabetes funcionals, ja que no disposaven de les habilitats competencials necessàries per manejar-se en contextos que poguessin implicar el processament d'informació escrita.
Pel que fa a les nacionalitats, es va atendre gairebé en la mateixa proporció població nacional (53%) que estrangera (47%). Les persones estrangeres que van acudir al SAIIL van augmentar, en comparació dels darrers tres anys, sobretot la població llatinoamericana i la procedent de països de l'est.
D'altra banda, durant l'any 2022 es va derivar un total de 416 persones al servei. La valoració del procés de selecció-acollida va ser positiva i es va fer un total de 378 itineraris d'inserció. En aquest sentit, es va treballar amb un 91% de les persones derivades i es van dur a terme processos d'acolliment i itineraris d'inserció de gairebé totes les persones derivades. A més, les derivacions realitzades des dels equips base de zona es van ajustar al perfil que s'atén i es va respondre a les necessitats específiques d'ocupació i formació.
Així mateix, una altra dada significativa és que va augmentar el nombre de persones que van valorar el SAIIL com una oportunitat de millorar el nivell d'ocupabilitat i van decidir incorporar-se i iniciar un itinerari d'inserció formatiu laboral. En aquest sentit, durant el passat any, el nombre d'itineraris dissenyats va ser superior als realitzats en anys anteriors.
Cal destacar també que la coordinació amb els centres de serveis socials municipals va permetre optimitzar el circuit d'atenció, millorant la transmissió d'informació i la qualitat de la intervenció realitzada amb les persones usuàries.
Pel que fa a les dimensions de millora i/o noves necessitats detectades per part del servei, cal assenyalar la necessitat d'intensificar la prospecció i la relació amb el teixit empresarial local per potenciar la inserció laboral de les persones usuàries del SAIIL. Una de les claus en aquesta relació amb les empreses continua sent garantir el seguiment laboral/formatiu (acompanyament en el període dadaptació al lloc) del treballador/a, durant un període mínim de 3 a 6 mesos.
Aquest aspecte facilita que el servei sigui considerat per les empreses com a recurs que ofereix una resposta eficaç a l'hora de sol·licitar personal amb perfils professionals de baixa qualificació.
En aquesta mateixa direcció, es valora la necessitat de promoure la contractació de les persones usuàries en empreses d'ocupació protegida i/o amb contractes d'inserció, ja que els resultats obtinguts amb aquelles persones usuàries que han passat per aquest tipus d'entitats han millorat possibilitats d'accés a l'ocupació, així com els nivells d'ocupabilitat.
Finalment, assenyalar que l'any 2022 es van aconseguir 15 noves contractacions i 6 persones van renovar els contractes signats el 2021. A més, 3 persones que van iniciar els seus processos d'inserció laboral fa dos anys, van aconseguir un contracte indefinit per formar part de la plantilla estable empresa. Aquesta informació fa referència a treballadors/ores contractats per una empresa d'inserció: Projecte Lázaro.
"S'aprèn a ser millor persona quan formeu part d'un equip guiat per la generositat, l'altruisme, l'empatia i l'afecte"
Artur Amich, de 56 anys, està col·laborant des de fa diversos mesos, realitzant tasques de voluntari, al Programa PERSEO (Programa Estratègic de Responsabilitat Social i Especialització Ocupacional) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Recentment, en el marc daquest projecte, ha tingut lloc un webinari que ha comptat amb la seva col·laboració. Durant la sessió, Artur va compartir la seva experiència després de ser diagnosticat de Pàrkinson als 47 anys. Des d'aleshores, ha començat una carrera de lluita i superació per documentar-se, comprendre i sensibilitzar sobre la malaltia i les «discapacitats».
– Des de quan ets voluntari de FSC?
La meva relació amb FSC es va començar a gestar durant l'últim trimestre del 2022, quan vaig coincidir en xarxes socials amb Iolanda Gómez (professional del Programa PERSEO), arran d'una conferència que jo estava preparant per fer-la a finals de gener a la plataforma d'Abante.
En el meu cas, vaig ser copejat de forma inesperada i salvatge amb el diagnòstic de la malaltia de párkinson amb tan sols 47 anys. Sí, una malaltia degenerativa i incurable que t'obliga a planificar acceleradament un futur més incert del previst, i en vaig parlar a la conferència d'Abant, del que ells anomenen “Pla de Futur complet”.
– Per què vas decidir col·laborar com a voluntari en aquest servei? T'interessen especialment aquest tipus de programes?
La salut és una necessitat bàsica que quan no es té adequadament coberta, passa a valorar-se de manera prioritària i la missió, visió i activitats de FSC se centren a millorar la salut de diferents col·lectius de la nostra societat. Per això, vaig prendre la decisió de col·laborar.
El meu objectiu és aportar tot allò que pugui per sensibilitzar la nostra societat sobre una malaltia molt desconeguda. Sensibilitzar, difondre, aportar la meva experiència personal en l'adaptació i la convivència amb una malaltia que m'ha trencat la vida per sempre, relegant-me a una inactivitat professional forçosa que omplo amb activitats com la del voluntariat en una fundació que té entre els seus objectius, aconseguir la reducció de danys a certs col·lectius.
– En què consisteixen les teves tasques com a voluntari?
De moment, conèixer el gran nombre d'accions i activitats que desenvolupa FSC per veure on puc ajudar o aportar valor afegit, fruit de la meva experiència professional anterior al diagnòstic i de la meva història de superació que inclou grans dosis d'automotivació i actitud positiva.
– Quines tasques t'agraden més? Per què?
M'agraden les feines en equip, les reunions setmanals que cada divendres tinc la sort de compartir amb els 4 grans professionals que formen l'equip del Programa PERSEO. Independentment del que en aquestes reunions es decideix (del treball en si), a parer meu, s'aprèn a ser millor persona quan formen part d'un equip guiat per la generositat, l'altruisme, l'empatia i l'afecte.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
De moment, unes 5-6 hores per setmana comptant les reunions dels divendres. A destacar que hem realitzat recentment el webinari “Possibles impactes del diagnòstic d'una malaltia greu a la vida laboral. Les organitzacions estan preparades per respondre i acompanyar en el procés?”, sessió que es pot veure en qualsevol moment a través del canal de Youtube de FSC.
https://www.youtube.com/watch?v=Hw5JNYJEg6g
– Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
Sentir-me útil, una motivació per ajudar compartint i una distracció que m'agrada.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntari o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
Quan es va acabar el webinari i vaig observar que en general havia despertat interès, que havia sumat i contribuït a mantenir certes reflexions enfocades a millorar el nostre teixit empresarial, la nostra societat.
- Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries d'aquest projecte?
Que no deixin passar l'oportunitat de formar part d'un magnífic equip i de contribuir amb el seu gra de sorra a ajudar col·lectius vulnerables i, en definitiva, a reduir danys que actualment la nostra societat genera o “ens” produeix.
El Programa IMVOL – Impuls del Voluntariat de la FSC de la Comunitat Valenciana és possible gràcies al suport de la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana a través de la convocatòria de subvencions per a projectes i activitats de promoció i foment del voluntariat.
Contacta'ns si vols col·laborar amb la FSC: https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca