Bona acollida de la xerrada de sensibilització del CAI d'Alacant a treballadors de les Oficines de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea
Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, celebrat el dia 5 de desembre passat, professionals del Centre d'Acollida i Inserció per a persones sense llar d'Alacant (CAI), servei de titularitat de l'Ajuntament d'Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han realitzat una xerrada de presentació del servei i el seu programa de voluntariat, a les instal·lacions de les Oficines de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), a Alacant. A més de l'atenció directa a les persones sense llar, el servei desenvolupa una àmplia feina en xarxa amb altres entitats, amb l'objectiu de compartir coneixement, afavorir la coordinació i promoure la sensibilització de la ciutadania.
En representació del CAI d'Alacant i com a figures de referència del programa de voluntariat, van acudir el seu director, Iván Antón, i Lydia Gelardo, referent de voluntariat al centre, entre altres responsabilitats que hi exerceix. Durant la xerrada, adreçada als treballadors/es de l'EUIPO, entitat encarregada del registre de les marques de la Unió Europea, es va donar a conèixer la problemàtica del sensellarisme a Alacant, així com les diferents estratègies i línies d'acció que s'han posat a marxa des del centre.
Per fer-ho, es va realitzar una breu exposició de presentació del recurs i del perfil de les persones que s'atenen. També, es van descriure itineraris, programes i serveis en què es treballa la inclusió de les persones participants.
A la segona part de la xerrada, es va informar sobre el programa de voluntariat que es desenvolupa des del CAI, descrivint-ne els valors i metes que constitueixen l'essència de l'acció voluntària en aquest servei, així com les necessitats existents i diverses formes de col·laboració que es poden fer. Així mateix, durant la part final de la sessió, es va reservar un espai per a aclariments i resolució de possibles dubtes que va servir, principalment, per aprofundir més sobre el tema de l'exclusió residencial.
La jornada va resultar fructífera per diversos motius. D'una banda, es va aconseguir donar visibilitat al centre d'acollida en un àmbit diferent de l'habitual, generalment coincident amb altres recursos de la xarxa social del municipi, visibilitzant i posant en valor la tasca que es fa amb les persones participants en el recurs, i , per altra banda, la xerrada va despertar l'interès de col·laboració de diversos treballadors de l'EUIPO que, finalitzada aquesta, es van dirigir a nosaltres per saber més sobre com participar al programa de voluntariat del CAI d'Alacant.
Finalment, si bé no menys important, volem posar èmfasi en la solidaritat mostrada per l'equip de professionals d'aquest organisme, ja que ens van fer entrega d'una dona generosa de roba, donada la necessitat de roba existent en el servei, especialment d'abric per les baixes temperatures, tractant-se d'una de les demandes que cal cobrir més bàsiques i constants amb les persones que es troben en situació de vulnerabilitat i exclusió residencial.
De la mateixa manera, iniciem converses amb vista a futures col·laboracions amb l'EUIPO, que poden suposar una forma de suport en la normalització i integració del col·lectiu a la xarxa general de serveis de la ciutat.
Des del CAI d'Alacant volem agrair aquesta donació, la bona acollida a la xerrada, així com la predisposició d'aquest organisme a obrir noves vies de col·laboració amb el servei.
Publicada una reflexió sobre els resultats del projecte "World Wide Inclusive Web(site)", finançat pel Programa Erasmus +
Del treball conjunt realitzat en aquest projecte, en què ha participat la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha sorgit la creació d'una web, www.regenerationart.eu , així com un perfil a la xarxa social Instagram, anomenat regenerationarteu. D'altra banda, s'ha elaborat un ebook (en anglès), que recull tota la informació referent al projecte i que permet donar a conèixer millor la feina feta durant aquest temps de col·laboració, així com les conclusions, algunes de les experiències viscudes i les diferents maneres d'abordar la vulnerabilitat, a través de l'arte.
Com informàvem en una notícia prèvia , el Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de FSC a Barcelona, ha acollit una darrera trobada del projecte “World Wide Inclusive Web(site)” (WWIV), finançat pel Programa Erasmus + de la Unió Europea , en què ha participat FSC, en col·laboració amb entitats de tres països més: OXOt, a Bèlgica, INMAD , a Àustria i el Centre de Prevenció de la Prefectura de Larisa, a Grècia.
En aquesta darrera trobada, es van recollir les conclusions del treball realitzat durant aquest temps i es va donar per conclòs aquest projecte, que ha tingut com a objectiu fomentar el desenvolupament i la inclusió de competències, a través de la creativitat i les arts.
D'aquest treball conjunt, ha sorgit la creació d'una web, www.regenerationart.eu , així com un perfil a la xarxa social Instagram, anomenat regenerationarteu. D'altra banda, s'ha elaborat un ebook , que permet donar a conèixer millor la tasca realitzada durant tot aquest temps de col·laboració, així com els aspectes més destacats de les intervencions, i les opinions dels professionals que han participat en aquest projecte , entre altres aspectes.
Segons ens explica Sandra Gasca, coordinadora del Centre de Dia La Crisàlide a Barcelona, servei que ha tingut una gran implicació en aquest projecte, “a partir de les idees compartides i d'un primer esborrany, elaborat per un dels nostres companys grecs, va començar l'elaboració del resum del projecte en forma d' e-book . Es va decidir que cada participant fes una descripció de l'entitat que representem i un resum breu de les activitats d'aprenentatge i entrenament, realitzades a cada país. Si bé gran part de la informació del projecte es troba a la pàgina web creada per difondre el projecte, l' e-bookpretén recollir un resum de les activitats, i fonamentalment ser un receptor de totes aquelles impressions, sensacions, pensaments i reflexions que el projecte ens ha portat a fer o tenir”.
En aquest sentit, el document ha volgut plasmar “les impressions que ens ha causat lexperiència i, anant una mica més enllà, en quina mesura ens ha permès valorar formes diferents darribar al mateix objectiu. A través d'aquesta reflexió, hem posat en valor la nostra tasca, i també ens ha permès posar-la en dubte quan se'ns mostren altres maneres d'enfocar una mateixa problemàtica. Al final, l'enriquidor del projecte és adonar-se que, per molt diferent que ens pugui semblar la manera de treballar d'altres persones, l'hem d'entendre en el context sociocultural en què s'emmarca. Així, descobrim la riquesa que cada enfocament pot tenir, per diferent que sembli del nostre”, afirma Sandra Gasca.
A més, es va decidir demanar a totes aquelles persones que han participat d'una forma o altra en el projecte o en part d'ell, que escrivissin les seves impressions sobre aquest, de manera que no només es descriguessin els fets esdevinguts per les persones que hi han participat més activament, sinó també que es pogués donar veu a totes les persones que, d'una manera o altra, han participat a les diferents accions.
D'altra banda, a l' e-book , es reflecteixen algunes de les tècniques que compartim en les activitats d'aprenentatge, moltes de les quals han estat implementades a altres països, així com a altres entitats amb què col·labora la Fundació Salut i Comunitat.
Amb aquesta darrera acció, finalitzem un projecte que ens ha permès compartir experiències i vivències amb persones que treballen d'una manera o altra utilitzant l'art amb col·lectius vulnerables. Sens dubte, ha estat molt beneficiós compartir aquest espai amb companyes i companys amb qui treballem diàriament, però també amb professionals d'altres països, amb els quals hem pogut intercanviar impressions, idees i abordatges diferents, aconseguint entre tots una mirada comuna més enriquidora.
Missatge de Nadal i Cap d'Any del president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González Sedeño
Benvolgudes amigues i amics,
En anys anteriors, en la meva felicitació per aquestes dates, he compartit amb vosaltres la importància que ha tingut la resiliència durant aquests temps de pandèmia, cosa fonamental que ens ha acompanyat en el nostre treball diari, centrat en la millora de la qualitat de vida de les persones usuàries dels centres i serveis que atenem.
A l'últim any, podem dir que la situació ha estat diferent, gràcies als avenços de la ciència i, especialment, a les vacunes. Tot i això, sabem que el virus es transmet molt ràpidament i que el risc no ha desaparegut, per la qual cosa hem de continuar sent prudents, actuant amb la major responsabilitat individual i col·lectiva.
En aquests temps d'incertesa i contrastos, són moltes les dificultats que hem anat superant a la Fundació Salut i Comunitat, a causa també de la conjuntura econòmica en què ens trobem, i d'altres que se'ns segueixen presentant, si bé tinc molt present l'esforç que seguiu realitzant en el vostre dia a dia, des d'aquesta generositat i responsabilitat que us caracteritza i que ha continuat enfortint-nos com a entitat. Alguna cosa al que sabeu que li dono un valor especial.
Un any més, us faig arribar els meus millors desitjos en aquestes festes, esperant que el proper any estigui ple d'èxits i satisfaccions, i cada cop menys disgustos. Una felicitació que dirigeixo tant a les persones beneficiàries dels nostres serveis, com a tots els equips de professionals que desenvolupen la seva feina a FSC, i que faig extensiva a les persones voluntàries que col·laboren en els centres i projectes que gestiona i dirigeix la nostra entitat, a les administracions públiques, socis/sòcies, proveïdors, donants… que han continuat confiant en la nostra tasca, cosa que és molt d'agrair.
Una abraçada de cor.
Feliz Navidad, Bon Nadal, Eguberri On, Bo Nadal
Feliz Año Nuevo, Feliç Any Nou, Urte Berri On, Feliz Aninovo
Francisco González Sedeño
President de la Fundació Salut i Comunitat
El CAI d'Alacant participa a la segona Jornada de Sensibilització de les Persones sense Llar
El 26 de novembre passat, va tenir lloc a la ciutat d'Alacant la segona jornada de sensibilització i visibilització de les persones sense llar, sota el lema “Hi ha persones que no tenen una llar. Deixem de mirar cap a una altra banda”.
En ple centre i al costat de l'emblemàtic monument de Estels, es donaven cita algunes de les entitats integrants de la Xarxa d'Entitats per a l'Atenció a Persones Sense Llar (REAPSHA), totes organitzacions i associacions que treballen amb persones que no tenen habitatge a la ciutat; entre les quals hi ha el Centre d'Acollida i Inserció per a persones sense llar d'Alacant (CAI), servei de titularitat de l'Ajuntament d'Alacant, gestionat i dirigit per Fundació Salut i Comunitat (FSC).
L'objectiu amb la celebració d'aquestes jornades, va ser continuar treballant en la lluita contra el sensellarisme, a través de la visibilització i la sensibilització de la problemàtica, ja que cal que la població conegui la realitat de les persones sense llar per, d'aquesta manera , fer-la participant i involucrar-la en la construcció de possibles vies de solució que possibilitin un futur, en què cap persona vegi vulnerat el dret d'accés a un habitatge digne, tal com estableix l'article 47 de la nostra Constitució.
Al llarg de la jornada, bé de pas o a consciència, van ser moltes les persones que van acudir a l'esdeveniment i van poder visitar els diferents estands que es van disposar estratègicament al llarg del passeig. A aquests llocs es van dirigir les persones interessades a conèixer la realitat del sensellarisme i l'exclusió residencial, així com el treball d'inserció social, laboral i de lleure que es fa amb les persones usuàries dels diferents serveis.
Així mateix, i volent afavorir la creació d'espais i vies per a la participació – un dels principals objectius del voluntariat – es va habilitar un lloc adreçat a aquelles persones interessades a col·laborar com a voluntàries, on se'ls va informar dels principals projectes d'acció voluntària existents en els diferents recursos de la xarxa.
El matí va ser dinamitzat amb música i activitats, es va disposar d'un micro obert a la participació de qualsevol persona que tingués alguna cosa per compartir, per tant tant participants com professionals no van dubtar a llançar emotius missatges de sensibilització que buscaven la conscienciació ciutadana.
El Centre d'Acollida i Inserció per a persones sense llar d'Alacant va comptar al seu estand amb un roll up , fulletons i tríptics informatius, que mostren els serveis i programes que s'ofereixen des del centre, així com pintures i fotografies de les jornades, sortides, tallers i activitats que es fan. Cal destacar que, amb accions d'aquest tipus, es fomenta la generació d'espais participatius, en què les persones que viuen el sensellarisme, que són les mateixes que elaboren els continguts de sensibilització, donen veu a la problemàtica que hi viuen.
A l'esdeveniment acudiren diferents professionals en representació del CAI, concretament, el director i la psicòloga del servei; des de l'àrea social i vinculats/des a l'equip de carrer, les treballadores socials del programa de curta estada; dues de les educadores que fan tallers en itineraris de mitjana i llarga estada i el voluntari que s'ocupa de fer tallers d'informàtica. També hi van acudir algunes persones que participen en els programes del centre que van voler col·laborar en l'organització i el desenvolupament de les jornades.
En definitiva, van ser unes jornades productives, en què professionals i participants del CAI seguim unint esforços i treballant en equip, tant per sensibilitzar sobre aquesta qüestió social que és el sensellarisme, com per visibilitzar el treball que es realitza al centre, i informar-ne a la població en general que es va acostar al nostre lloc per conèixer més de prop la nostra tasca.
Bouabid i la seva història de superació a "El Dia Després"
La gran preocupació dels adolescents tutelats a l'Estat espanyol sota l'empara dels serveis d'atenció residencial a nens, nenes i adolescents (NNA) del sistema de protecció de la Comunitat Valenciana és quan arriben a la majoria d'edat, desitjats o temuts 18 anys, tot depèn de la situació actual de cada jove. No tenir el permís de residència en vigor que habilita a treballar, els aboca a la més pura marginació social, al treball en negre als camps d'Espanya. En el cas del territori valencià, els camps de Callosa d'en Sarrià, La Romana, Novelda… o la propera comunitat murciana o província almerienca andalusa.
L'atur juvenil a l'Estat espanyol se situa -en el cas dels joves de 16 a 29 anys- en més del 40%, una dada que simplement espanta; una xifra molt preocupant provinent del precoç abandonament escolar, segons fonts de la Secretaria d'Estat d'Ocupació i Economia Social del Ministeri de Treball i Economia Social, en el seu darrer informe del 2022, és a dir, la taxa d'atur juvenil a Espanya continua sent de una mica més del doble de la taxa d'atur general del conjunt de la població en edat laboral. Torno a remarcar, una xifra molt preocupant.
Des de la Residència d'Acolliment General de Menors El Verdader 2, a Altea (Alacant), de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionada i dirigida per Fundació Salut i Comunitat (FSC), l'equip d'integradors socials, coordinat per la treballadora social , ha desenvolupat un complex projecte d'inserció sociolaboral, el programa Emplea-T.
A través d'aquest programa, els nostres joves tutelats opten a un ampli ventall de possibilitats laborals i prelaborals a les empreses i entitats a la comarca de les Marines, tenint un radi de cobertura des de Dénia fins a Alacant i abastant diferents camps professionals com l'hostaleria , la paleta en les diferents disciplines, activitats agrònomes i de jardineria, mecànica en general, barberia i perruqueria, així com activitats portuàries.
Som plenament conscients que només estem acompanyant en un lloc i un moment determinat una sèrie de joves en un viatge migratori duríssim que van començar milers de quilòmetres enrere amb una motxilla molt pesada, un viatge que encara no han acabat, però també som plenament conscients que tenim el deure i l'obligació moral de fer-los el camí més fàcil i buidar una mica aquesta motxilla tan feixuga.
En aquesta ocasió, us presentarem a Bouabid, un jove marroquí que va arribar en pastera i que només va estar a la nostra residència 10 mesos. Bouabid, quan va arribar a la nostra petita gran llar de projecte migratori, no sabia dir ni una paraula en castellà. Bé, una sí que deia, i moltes vegades, gràcies. Tot i així, es va aplicar moltíssim i va ser capaç de treure's el Títol d'Electromecànica a l'Escola d'Oficis de La Nucía, perquè a ell li agrada molt la mecànica.
Un cop va obtenir el títol, va buscar feina als tallers de la zona, però no va tenir sort, en ser molt jove i amb poca experiència; necessitaven oficials. Però no es va desanimar, no hi havia temps per al desànim, necessitava ajudar la seva família, la seva mare està malalta… Bouabid va provar sort a l'hostaleria i, després de repartir centenars i centenars de currículums per les costes llevantines, finalment, aconsegueixo aconseguir un lloc de pizzer en un popular establiment de Benidorm, el Restaurant Spasso.
El passat dia 21 de novembre, Bouabid va passar a formar part de manera indefinida de la gran família hostalera Spasso que, a més del restaurant de Benidorm, té un altre establiment a Calp, on treballen en plantilla dos dels nostres joves més: Traian José, un veneçolà extutelat que desenvolupa les seves tasques a sala i un altre jove subsaharià que segueix tutelat i ocupa el lloc d'ajudant de cuina els caps de setmana mentre finalitza el Nivell II de Cuina al CDT.
Tots són un exemple de superació. A més, m'agradaria afegir, que tots els joves residents a “El Verdader 2” amb permís de residència que habilita a treballar, un total de 7 joves, han estat en actius laboralment durant l'exigent campanya estiuenca.
Aquesta és la història de Bouabid, la història d'un marroquí que treballa elaborant pizzes sota recepta italiana en un restaurant franc-alemany a primera línia de platja per a clients del nord d'Europa. És la història de Bouabid, però també una història que reflecteix molt bé com funciona el nostre món “modern”.
José Figueres, integrador social de la Residència d'Acolliment General de Menors “El Verdader 2”, gestionada per FSC.
Divendres de cinema a la Comunitat Terapèutica "Riera Major". Un espai emocional molt esperat
Aquest any que ara s’acaba, hem iniciat un projecte a la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Un espai per a l’inici del cap de setmana a la comunitat. El vàrem iniciar al mes de març i s’ha convertit en un nou espai molt esperat per compartir.
Un espai emocional, especialment destinat a les usuàries que finalitzen la seva estada a la nostra comunitat i que deixen tot el temps i vivències viscudes amb les companyes i l’equip terapèutic per iniciar-ne de noves, ja sigui en la continuació del procés al pis terapèutic o en altres possibilitats que cada usuària pugui decidir.
Un moment important al que li donem una dinàmica en la que cada usuària tria una pel·lícula del seu bagul emocional que vulgui compartir amb les companyes de procés. Han de decidir quina pel·lícula volen compartir. A continuació, han de dedicar un moment a escriure un petit text que expliqui el perquè de la tria, i enviar un missatge positiu a les companyes amb les que ha compartit un temps intens i reparador.
Per tal que tota aquesta proposta no quedi a l’oblit i puguem tenir-ne constància, a “Riera Major” hem recuperat els programes de ma dels cinemes d’abans que eren una forma de publicitat utilitzada per les empreses productores, distribuïdores i propietàries de les sales de projecció per atraure l’atenció de les espectadores i que es va convertir en molts casos en elements col·leccionables amb un valor emocional en els nostres dies, on la comunicació es projecta de moltes altres maneres.
Aquests programes de ma van néixer a principis del segle XX i van adquirir la seva màxima popularitat els anys 30 i 40, coincidint amb l’esplendor de la cinematografia. Van desaparèixer a finals dels anys 70 amb l’arribada de nous models de comunicació.
En el programa de ma que elaborem a la comunitat, hi trobem en una de les cares la caràtula de la pel·lícula triada, a l’altra el nom de la dinàmica, la data en que es realitza, una fitxa tècnica de la mateixa on apareix el títol de la pel·lícula, any, principals actors, director, guió, durada i categoria i la part més important, on escriuen un petit text explicant el perquè de la pel·lícula i unes paraules de comiat.
La usuària és l’encarregada de repartir els programes de ma, que han estat sorpresa fins aquell moment, i dedica unes paraules de comiat a la resta... Aplaudiments i silenci... comença la pel·lícula.
Aquesta proposta, com assenyalàvem, ha permès la creació d’un col·leccionable i d’un moment molt esperat, tan per les companyes que marxen com per les que es queden.
Sens dubte, es tracta d'una manera d’aprendre a compartir emocions i desitjos de futur i gaudir de moments al voltant d’una pel·lícula. Una activitat que, per tot això, aporta una gran satisfacció.
"El voluntariat que roman a CERCLES busca una acció diferent, compromesa, qüestionadora"
Maribel és Diplomada en Educació Social per la Universitat Ramon Llull, a Barcelona, i compta amb formació especialitzada en grups, a partir del Màster en Psicoteràpia Analítica Grupal de la Fundació OMIE i la Universitat de Deusto. Està especialitzada en el camp de les addiccions i de la salut mental, i ha treballat des del 2011 en diferents programes gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). En els darrers anys, en projectes relacionats amb un abordatge integral de la persona i la salut mental comunitària. Des de l'any 2017, treballa en l'àmbit de la prevenció de l'abús sexual, com a coordinadora de Cercles de Suport i Responsabilitat al projecte CerclesCat, gestionat per FSC, en coordinació amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i com a captadora de voluntariat en aquest.
– Quin significat té per a tu la celebració del Dia Internacional del Voluntariat el 5 de desembre?
En un projecte com CerclesCat, on la col·laboració del voluntariat és fonamental i la peça clau per al desenvolupament del mateix, aquesta data busca destacar la important tasca que fan les persones voluntàries, reconèixer-les i agrair el seu compromís i dedicació, ja que, de manera desinteressada , setmanalment ofereixen suport i motiven el desenvolupament dels nous projectes de vida de les persones que atenem.
Aquest any, per celebrar conjuntament aquest dia, s'ha organitzat una jornada de formació anomenada “Per seguir avançant, refresquem la mirada” (“Per seguir avançant, refresquem la mirada”), a càrrec de la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Aquesta jornada té com a finalitat reflexionar sobre el paper del voluntariat a la comunitat, i sobre què els ha portat a ser voluntaris/es, així com treballar per afrontar les dificultats que apareixen a la seva tasca, a través de diverses eines. La formació la realitzarem el dia 17 de desembre, encara que el Dia Internacional del Voluntariat és el 5, però hem buscat oferir aquesta formació, passades les festes, per comptar amb el màxim nombre possible de persones.
– Quant de temps fa que treballes com a captadora de voluntariat a CERCLES?
L'any 2014 – en aquell moment em trobava treballant al Programa d'intervenció amb drogodependències (PID), programa gestionat per la Fundació Salut i Comunitat al Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona “La Model” – se'm va oferir la possibilitat de realitzar la formació per poder ser coordinadora de Cercles de Responsabilitat i Suport, si bé no va ser fins al 2017 quan vaig entrar a coordinar el meu primer cercle.
L'any 2019, després d'haver coordinat diversos cercles, i de comprovar que sí que hi ha casos que amb suport especialitzat es mantenen sense reincidir, de creure en el treball en equip que es realitza i d'haver viscut experiències positives amb el voluntariat, vaig començar com captadora de voluntariat.
– Quines tasques fas i quines t'agraden més?
Com a captadora de voluntariat, les principals tasques que realitzo són la difusió del projecte per captar noves persones voluntàries, fent per exemple sessions informatives on s'explica i es dóna a conèixer el projecte; planificar el calendari anual de difusió i de contactes amb entitats, universitats, serveis públics, empreses, etc.; establir nous contactes amb entitats i mantenir els actuals fent seguiment de les accions de difusió que fan; així com conèixer i mantenir el contacte amb les persones voluntàries que són a la borsa de voluntariat.
La tasca que potser m'agrada més és fer les activitats de difusió, quan faig les xerrades informatives, ja que es presenta el projecte a persones que s'han interessat a conèixer-lo, que mostren el seu interès a aprendre. Sempre m'acompanya una persona voluntària que dóna a conèixer també la seva experiència, i crec que amb el voluntariat aportem a més un pas més per avançar en la manca d'informació que encara hi ha a la societat i de la difusió que tenim pendent en allò que ha de veure l'agressió sexual.
Continua sent un tema tan pendent que també es reflecteix en la dificultat de trobar voluntariat, potser pels prejudicis al voltant del tema que fan que es generin moltes resistències, com també la dificultat de poder fer la divulgació en alguns espais comunitaris.
– Què és el que consideres que motiva els voluntaris/es a fer aquest tipus de voluntariat?
La motivació de les persones voluntàries sol ser diversa, encara que el nexe comú que fa que puguis mantenir aquest voluntariat, és contribuir i col·laborar amb una activitat social, fer una acció comunitària, amb la qual se senten gratificades, i especialment, en cercles, una vegada coneixen el funcionament, és col·laborar junts per evitar un nou delicte i que no hi hagi més víctimes ni secrets, objectiu principal i principis bàsics de cercles.
D'altra banda, el voluntariat que roman a CERCLES cerca una acció diferent, compromesa, qüestionadora. Després trobaríem els interessos personals de cadascú/a, experimentar i obtenir primeres experiències en relació amb alguna professió, realitzar activitats en conjunt amb persones en el lleure, etc.
– Sol ser un voluntariat que es manté en el temps o més aviat de caràcter temporal?
La durada del projecte en total és de 18 mesos, per la qual cosa et diria que sí, és un voluntariat de continuïtat, exigent i de compromís mitjà/llarg.
Solem dir que la mitjana de dedicació setmanal són unes 4 hores. És cert que el projecte s'inicia amb més intensitat i va disminuint en canviar de fases. Consta de dues fases, la primera és dun any i la segona de 6 mesos.
Un cop es considera finalitzat el cercle, hi ha la fase de “mentia”, un suport telefònic que realitza únicament un/a voluntari/a, dels 5 del cercle, durant els següents 6 mesos a posteriori.
A la borsa de voluntariat tenim persones que porten amb nosaltres tres o quatre anys, persones des de l'inici del programa l'any 2013, d'altres que fan un cercle i decideixen per finalitzada la seva col·laboració, d'altres que participen en diversos cercles i després, demanen un temps de descans per després continuar. El programa s'ajusta a totes les persones i les necessitats, un cop es decideix participar amb la responsabilitat del compromís mínim de temps.
– Podríem parlar d'algun tipus de perfil al voluntariat de CERCLES?
Aquest és un altre dels desafiaments. El perfil per accedir-hi és ser major de 18 anys, disposar de capacitat per crear un vincle de respecte i confiança, compartir els principis bàsics del programa i poder treballar en equip per aconseguir l'objectiu comú, així com acceptar el Membre Central (MC ) i, alhora, discrepar amb el seu comportament, quan sigui necessari. Vull puntualitzar que els voluntaris i voluntàries passen per un procés de selecció força exhaustiu, acreditat des d'Europa.
D'altra banda, ens trobem amb més dones que no pas homes i la mitjana d'edat es troba entre els vint i trenta anys. Una àmplia majoria provenen d'estar cursant estudis o exercir professions de l'àmbit social, psicòlegs/òloges, criminòlegs/gues…
El nostre repte és poder assolir una heterogeneïtat més àmplia, aconseguir més homes, arribar a persones de quaranta o cinquanta anys, i amb diversitat de professions.
- Què diries a les persones que s'estan plantejant ser voluntàries d'aquest projecte?
Els diria que s'animin a venir a conèixer-nos, que és un voluntariat entusiasmador, dinàmic, on a més de satisfer un propòsit personal i contribuir amb la tasca de prevenció comunitària, s'estableixen relacions humanes satisfactòries en un bon clima, properes i fluides, fent que lexperiència sigui única i gratificant.
És un voluntariat que aporta creixement personal i també professional, per si algú busca a més aquesta experiència, on cada persona se sentirà acompanyada i sempre que necessiti, pot comptar amb la supervisió d'un coordinador o coordinadora.
Per les valoracions que rebem de les persones voluntàries a partir d'avaluacions de satisfacció que fem semestralment, i per les experiències repetides d'un gran nombre de persones, és un voluntariat que agrada i complau.
– Vols destacar alguna cosa més de la teva feina?
Esmentar que dediquem gran part del treball a la cura, atenció, escolta, empoderament i formació de la persona voluntària, ja que a més de ser una manera de poder agrair-los el seu compromís i la seva tasca, contribuïm a generar un bon ambient per a tothom. Sense el voluntariat no seria possible.
El Govern atorga al Programa Inclusió de Dones mitjançant Acompanyament IMMA de FSC un reconeixement Meninas
La Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana ha lliurat recentment els VIII reconeixements Meninas. Es tracta d'un guardó vinculat al Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, en què es reconeix organismes, col·lectius, entitats, institucions i persones físiques per la seva especial implicació en la lluita contra la violència masclista i la protecció de les víctimes. Un dels projectes guardonats va ser el Programa d'Inclusió de Dones Mitjançant Acompanyament (IMMA) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
La gala, celebrada al Palau de les Comunicacions, a València, s'emmarca dins les activitats commemoratives impulsades pel Govern d'Espanya, amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, celebrat el dia 25 de gener novembre. Durant el lliurament de reconeixements, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, va afirmar que la violència masclista «és una plaga davant la qual no ens podem posar de perfil o ser neutrals».
Amb aquests reconeixements, es posa en valor les persones, institucions o programes que han incorporat estratègies i projectes per combatre la violència contra les dones. Durant l'acte, el Govern va reconèixer la feina del Programa d'Inclusió de Dones Mitjançant Acompanyament (IMMA), gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), projecte de suport psicosocial a dones en contextos de prostitució.
A més, en aquesta VIII edició, van ser guardonades la Catedràtica del Departament d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i directora de la Càtedra d'Economia Feminista, Mª Luisa Moltó, pel seu compromís amb el feminisme i la consecució de la igualtat real i efectiva » i l'agent de la Guàrdia Civil del Lloc Principal del Verger (Alacant), Mª del Pilar Lillo, un «referent per a les dones que pateixen la violència en qualsevol de les seves manifestacions”.
També, va ser reconeguda la periodista Mónica Carrillo, que "dóna testimoni del seu compromís feminista i contra la violència de gènere a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació" o el Programa Girls4Stem de la Universitat de València, dirigit al foment de les vocacions en carreres científiques i tecnològiques entre les nenes i adolescents, entre d'altres guardonats.
La nostra companya Belén Sánchez Garcés, directora de Programes d'Inclusió Social de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va destacar durant la seva intervenció, un cop recollit el guardó, el «compromís» de la Delegació del Govern de la Comunitat Valenciana amb «la lluita contra el tràfic i l'explotació sexual de nenes i de dones».
Així mateix, va assenyalar que «queda un llarg camí per endavant i és molt important que hi hagi polítiques públiques contra el tràfic de persones i, en concret, contra el tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual. Per això, cal que hi hagi una col·laboració d'institucions públiques i que hi hagi polítiques de lluita contra aquesta xacra, perquè s'estan vulnerant els drets humans de moltes dones i nenes al món».
Els reconeixements Meninas van ser creats l'any 2012 per la Delegació del Govern contra la violència de gènere. Els premis són estatuetes que reprodueixen la imatge d´una Menina de Velázquez i que han estat elaborades per interns de centres penitenciaris.
Millora de l'eficiència energètica al Centre de Reducció del Dany de La Cañada Real, amb el suport dels fons europeus Next Generation EU
El Centre de Reducció del Dany de la Cañada Real és un servei dependent de la Subdirecció General d'Adiccions de l'Organisme Autònom Madrid Salut de l'Ajuntament de Madrid, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Atén persones en consum actiu de substàncies que resideixen, de manera permanent o itinerant, a La Cañada Real. El centre compta amb unes infraestructures que permeten fer atenció per cobrir les necessitats bàsiques de la població que atén. Durant aquest any, s'ha dut a terme un condicionament d'espais al servei, amb el suport dels fons europeus Next Generation EU.
Segons ens explica Mari Ángeles Gutiérrez, directora del servei, “hem tingut la gran sort de comptar amb el suport dels fons europeus Next Generation EU, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d'Espanya, per realitzar millores al centre que han repercutit molt favorablement en la qualitat de latenció que oferim a les persones que atenem, i en el millor funcionament de les instal·lacions”.
Una de les obres que s'ha realitzat, i que ha suposat una millora important, ha estat la relacionada amb la depuració d'aigua al centre, realitzant-se una canalització, que ha permès no haver de recórrer de manera mensual al buidatge de la cuba.
D'altra banda, gràcies a la concessió d'aquests fons, s'ha dut a terme la instal·lació de tres aparells d'aire condicionat ubicats a la bugaderia, bany d'usuaris i bany d'usuaris, millorant notablement les condicions de treball de l'equip, així com la qualitat del servei que oferim. Cal assenyalar que, “a causa dels materials de què està fet el centre, a l'hivern fa molt fred ia l'estiu molta calor, per la qual cosa això ha suposat una important millora per al centre”, manté Mari Ángeles Gutiérrez.
A més, s'ha instal·lat un tendal per cobrir gran part del pati del centre, “la qual cosa ens permet poder realitzar activitats a l'aire lliure en dies en què les temperatures són més altes i que els usuaris i usuàries l'utilitzin més per esmorzar i menjar, fer activitats de lectura o escriptura, entre altres activitats”.
Tot això, gràcies al finançament rebut per aquests fons europeus, ha repercutit en la millora de la qualitat de vida dels usuaris d'aquest servei que ofereix atenció psicosocial a través de la prestació de serveis bàsics (alimentació, higiene, rober…) ), suport al tractament, reducció de danys; així com suport personal i relacional a les persones amb addiccions actives i amb un important deteriorament biopsicosocial, residents o que es troben vinculades de forma permanent a La Cañada Real, i sovint en situació de gran vulnerabilitat.
Finalment, cal assenyalar que aquesta actuació s'emmarca dins del projecte de FSC, finançat amb fons europeus, per al condicionament i millora per a la transició ecològica a diversos centres gestionats i dirigits per la nostra entitat que atenen persones usuàries de drogues a Catalunya, Comunitat Valenciana i Comunitat de Madrid. El projecte està alineat amb les metes i objectius del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), projectats a l'Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017-2024 (ENA 2017-2024), contribuint transversalment a garantir una assistència de qualitat, especialment adreçada a persones consumidores de drogues sense llar.
Per això, s'estan duent a terme diverses millores i condicionaments d'espais, tant al Centre de Reducció del Dany de la Cañada Real a Madrid com als Centres d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBEs) de Castelló i València. A més, s'han realitzat instal·lacions fotovoltaiques en habitatges d'inserció per a persones dependents de drogues, entre altres actuacions, així com aïllaments a la teulada i millores en la depuració d'aigües a la Comunitat Terapèutica “Can Coll” i “Riera Major”, a Catalunya.
FSC celebra el Dia Universal de la Infància amb un taller per a la reflexió dels drets dels menors
Amb motiu d'aquesta celebració, els menors del Servei d'Acolliment Familiar Temporal i/o Urgència en família aliena de persones menors tutelades de la Regió de Múrcia, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, van fer “l'arbre dels drets”. L'activitat va tenir lloc a la seu del servei, a Múrcia, participant-hi menors en grups reduïts, fent possible d'aquesta manera per part del servei que els petits es trobessin amb nens/es en situacions afins.
“L'arbre dels drets” és una nova activitat que es realitza per primera vegada en aquest servei. En anys previs, s'ha participat a l'esdeveniment que organitza l'Ajuntament de Múrcia al Jardí de la Seda, si bé a aquest acte hi acudeixen molts menors, sobretot, de centres de protecció. De manera que es va considerar fer algun taller de manera més personalitzada, en què els/les menors se sentissin més còmodes i rebessin una millor atenció directa. A l'activitat van participar 15 menors, i els seus tècnics/es de referència.
Aprofitant la celebració d'aquest dia, l'equip professional del servei va explicar als infants quins són els seus drets perquè sabessin que aquests drets han de ser respectats, protegits i cuidats, incidint en la importància que es protegeixi la seva vida i es respecti la seva intimitat, així com el seu dret a la salut, a fer esport, a jugar ia gaudir d'un ambient sa, a no patir humiliacions ni abusos de cap mena, que es respecti el seu honor, el nom, el dret a la vida, a viure en família…
El taller va incloure una part teòrica i una altra pràctica. En aquesta última, se'ls va lliurar una llista dels seus drets. Cada nen/a va participar escrivint a l'arbre el dret que més li va agradar o amb què es va sentir més identificat. Van aprendre divertint-se, entenent amb aquesta activitat la responsabilitat que tenen els adults en la cura dels infants i en què es compleixin els seus drets.
En aquest dia, cal reflexionar a més a més sobre les necessitats de la infància i la responsabilitat que tenim els adults perquè tots els nens/es que estan en acolliment familiar tinguin un futur millor.
Durant l'activitat, frases tan significatives com el dret a la vida o el dret a tenir una família van ser les escollides. Tenint en compte que són nens i nenes que formen part del sistema de protecció, calia esperar que aquestes fossin les frases triades, ja que els menors valoren de manera molt positiva la seva “nova manera de viure en una família d'acollida”. Cal assenyalar a més que els més petits van plasmar l'empremta de la mà en un mural.
Sens dubte, durant el transcurs del taller, els/les menors van treure el millor de si mateixos. A més, els va permetre mostrar els qui són i expressar com se senten, cosa que va facilitar les relacions amb els altres. En aquest sentit, l'activitat els va permetre compartir temps i experiències, així com conèixer nens i nenes que estan en la mateixa situació i poder entaular relacions.
Així mateix, el fet de mostrar-se receptius en un ambient festiu, els va permetre relacionar-se amb més facilitat, sentir-se “únics” i una part important de l'acolliment familiar, aquest dia en què es va tractar de conscienciar sobre els drets de la infància.
Cal recordar que l'elecció del 20 de novembre com a Dia Universal de la Infància coincideix amb el dia que l'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar el 1959 la Declaració dels Drets de l'Infant, i el 1989 la Convenció sobre Drets de l'Infant.
Amb aquest darrer tractat internacional, ratificat per gairebé la totalitat de països del món, els nens, nenes i adolescents són reconeguts com a persones de ple dret i com a ciutadans/es actius/es, amb dret a les mateixes llibertats que les persones adultes.