El Centre d'Acolliment i Inserció d'Alacant celebra la vintena "Jornada de Convivència" amb un concurs de paelles
El dia 20 d'octubre passat, va tenir lloc la nostra Jornada de Convivència, amb el tradicional concurs de paelles, al Centre d'Acolliment per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat de l'Ajuntament d'Alacant, gestionat i dirigit des de fa 20 anys per la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
De les quatre jornades que realitzem anualment, aquestes tenen un caràcter especial per tractar-se de les més íntimes, ja que, com el seu nom indica, amb elles tractem de generar un espai diferent, de convivència, entre treballadors/es i persones usuàries del centre , sent les més populars i esperades.
L'esdeveniment va transcórrer segons allò previst. Durant les primeres hores del matí, totes les persones convidades ens vam donar cita al pati. En aquest espai, vam poder escoltar música de totes les èpoques i estils, i també gaudir de diversos jocs de taula.
D'altra banda, organitzem quatre parades per elaborar el menjar més típic i popular d'Alacant: la paella. Aquests llocs van estar conformats per quatre membres, per tal de preparar entre els grups participants el dinar d'aquest dia, elaborant dues paelles de pollastre i dues de verdures.
Durant la jornada, vam gaudir del treball en equip i del bon ambient, mentre s'anava decidint quina seria la paella guanyadora, si bé, tal com vam poder comprovar, totes estaven riquíssimes, i compartim també moments agradables, fora de les dinàmiques i rutines diàries.
Com en anteriors jornades de convivència, tampoc van faltar els comentaris que solen envoltar tan tradicional acte de preparació de paelles: “que si l'arròs es sofregeix o no”, “que si al meu poble es fa el brou i després es tira l'arròs ”, “on s'ha vist una paella només de verdures?, això sembla una amanida!”, “la paella de veritat porta peix”, “paella esmaltada davant de paella de ferro”, etc.
El nostre objectiu -assolit aconseguida- amb l'organització d'aquesta jornada va ser promoure les relacions personals en contextos distesos entre participants, voluntariat i professionals del CAI d'Alacant, facilitant així els vincles i la confiança mútua entre professionals i usuaris.
A més, gaudim d'un gran final de festa, amb el qual ens acomiadem fins a les properes jornades de convivència, sent obsequiat l'equip guanyador del concurs de paelles amb un dinar en un bufet oriental d'Alacant que gaudirà properament.
FSC aposta per la Qualitat a les centres d'infància i adolescència a través de la certificació d'AENOR
Des de l'any 2020, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) compta amb la certificació de l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR), segons la norma UNE-EN ISO 9001:2015, tant a les residències i llars d'infants i adolescència que gestiona i dirigeix a la Comunitat Valenciana, com a la Residència de Diversitat Funcional de Relleu, a Alacant, serveis tots concertats amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana. Els darrers centres en ser auditats, durant aquest any, han estat les llars “El Verger” i “El Verdader”, així com la Residència del Programa de Persones Migrants “Verdader 2”.
Segons ens explica Jordi Góngora, director de la Llar d'Acolliment General d'Atenció a la Infància i Adolescència “El Verger”, a Alacant, recentment han defensat en una auditoria per part d'AENOR la implantació del Sistema de Gestió de Qualitat, que es desenvolupa al servei des de 2019, obtenint la corresponent certificació.
En aquest sentit, assenyala que “podem qualificar com a objectiu instrumental primordial en el nostre recurs residencial dotar els/les NNA (nens, nenes i adolescents) d'eines per poder inserir-se en una societat que cada vegada exigeix un major grau de capacitats i competències per poder-hi funcionar autònomament”.
A això afegeix que "igual que els NNA, l'equip professional del servei s'ha vist immers en un procés accelerat de transformació, amb un grau cada vegada més gran d'exigència, i la consegüent obligació de millorar la qualitat del servei" .
Així mateix, afirma que el sistema de gestió que s'ha avaluat es divideix en tres àrees diferenciades, tot i que alhora interconnectades: la logística interna i organització; la qualitat assistencial, i la gestió i seguretat dels treballadors/es. A través d'aquesta avaluació, es fa una anàlisi del context de l'entitat, en què es valoren els riscos i les oportunitats de l'entorn social, polític i econòmic que el poden afectar.
En aquest sentit, a més, s'analitzen els processos i l'àmbit de treball, en aquest cas la infància i l'adolescència, i s'analitzen les necessitats i les expectatives de les parts interessades, de manera que això en permeti la millora. En general, s'avalua tot el context que envolta l'entitat (proveïdors, manteniment del centre, recursos humans, etc.) i es marquen uns objectius anuals per aconseguir una millora contínua.
També s'avalua a les auditories els requisits de les normes que són aplicables, així com el contingut del concert que tenim amb l'Administració i es revisen els expedients individuals de cada nen, nena o adolescent. El que anomenem la qualitat assistencial i la fi primordial de la nostra feina.
Segons manté Jordi Góngora, la implantació del sistema de qualitat en aquest servei ha suposat afegir una sèrie d'elements innovadors. S'han dissenyat instruments de registres específics d'avaluació i de seguiment de qualitat; s'ha impartit formació específica adreçada a l'equip professional i s'ha constituït un Comitè de Qualitat format pel personal tècnic i educatiu del servei per treballar conjuntament en la consecució dels estàndards adequats. Cal destacar que aquest comitè es reuneix periòdicament cada trimestre. A més, s'han realitzat diferents auditories internes amb caràcter anual per part de la nostra entitat, que complementen les que ha fet l'entitat auditora externa.
Com a balanç, el director de la Llar d'Acolliment General d'Atenció a la Infància i Adolescència “El Verger”, assenyala que “tots i cadascun dels professionals d'aquest servei, igual que els d'altres centres que s'han anat incorporant la gran família que representa FSC, ens hem hagut d'enfrontar al repte d'adaptar-nos en un temps rècord a aquest procés de millora i supervisió, rebent la merescuda recompensa amb l'obtenció del Certificat de Gestió de Qualitat AENOR”.
En el cas del Verger, afirma que es tracta d'un “merescut reconeixement a aquest esforç i dedicació que hem demostrat amb escreix i que ens enorgulleix i satisfà, la qual cosa evidencia el compromís de l'equip professional d'aquest servei amb el progrés, així com amb la millora i la modernització contínua dels nostres processos de treball”.
Per la seva banda, Sonia Felipe, coordinadora del centre “El Verdader”, així com Iván Molina, director de la Residència del Programa de Persones Migrants “Verdader 2”, també es mostren satisfets per l'obtenció de resultats, durant aquest any, a aquesta aposta per una gestió responsable i de qualitat que es duu a terme des de fa anys a les escoles bressol i adolescència, gestionades per FSC a la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu d'aquesta millora contínua.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, volem agrair a tots els/les professionals el seu esforç i implicació perquè cada any, les auditories compleixin les expectatives i es renovi el certificat de qualitat.
Reunió final del Projecte “Interleave” al Parlament Europeu amb la participació de FSC
El 25 d'octubre passat, una delegació de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) es va desplaçar al Parlament Europeu a Brussel·les (Bèlgica), ciutat on es va dur a terme una trobada final entre les organitzacions dels 6 països (Alemanya, Àustria , Croàcia, Itàlia, Portugal i Espanya) que han conformat el “partenariat” del projecte europeu “Interleave” . L'objectiu de la investigació, realitzada des d'aquest programa, ha estat comprendre millor les violències de gènere i masclistes cap a les dones que utilitzen drogues, així com traçar un mapa de les millors pràctiques d'intervenció als països participants a l'estudi.
A la trobada, organitzada amb el suport de la membre del Parlament Europeu Rosanna Conte, també hi va assistir Petar Kovachev, el nostre referent del Programa “Justice Drugs” de la Comissió Europea, entitat que ha finançat la iniciativa. Després de les intervencions de tots dos, assenyalant la necessitat d'abordar les violències basades en el gènere a l'àmbit de les drogues, Paolo Stocco (representant de l'organització “Comunitá di Venezia” d'Itàlia, organització líder), va donar la benvinguda a les persones assistents .
Tot seguit, la responsable de Projectes Internacionals de Gènere de FSC, Laia Plaza Hernández, va presentar els resultats de la investigació que ha estat coordinada per la nostra entitat, en el marc d'aquest projecte. D'aquests resultats, destaca l'elevada prevalença de violències basades en el gènere per les dones que utilitzen drogues en diferents contextos, incloses les violències en contextos institucionals. També, la necessitat d'avançar cap a un canvi de paradigma en els serveis de drogues que consideri una perspectiva de gènere i interseccional i desestigmatitzi les dones que usen drogues.
Per la seva banda, Thomas Legl, director de l'organització Therapiesalon Im Wald, entitat sòcia d'Àustria, va presentar una caixa d'eines (Interventional Toolkit), elaborada en el marc del projecte, adreçada a autoritats polítiques i professionals de l'àmbit de les drogues. La caixa de ferramentes conté un instrument d'autovaloració de les organitzacions de l'àmbit de les drogues sobre la incorporació de la perspectiva de gènere interseccional; una eina per a la detecció sistemàtica de les violències basades en el gènere als serveis de drogues; i un instrument per facilitar a les organitzacions la creació de xarxes de col·laboració (“networking”) amb diferents tipus de recursos, serveis i/o espais comunitaris.
Fernando Mendes (de l'organització IREFREA Portugal) i Elena Curtopassi (d'ENSA, per les sigles en anglès, Xarxa Europea d'Autoritats Socials), es van encarregar de presentar els resultats i productes de la disseminació del projecte a nivell europeu, així com de dinamitzar un debat obert sobre expectatives i estratègies de futur.
A l'esdeveniment, també van assistir organitzacions belgues de l'àmbit de les drogues com la Federació Francòfona de Brussel·les d'Institucions per a persones Toxicòmanes (Fédération Bruxelloise Francophone des Institutions pour Toxicomanes) o EUROCARE, centrada en la reducció de danys associada a l'ús d'alcohol.
Així mateix, a l'acte també van participar organitzacions de l'àmbit del gènere i la promoció de la diversitat com les Nacions Unides, l'Institut per la Igualtat de Dones i Homes (Institute for the Equality of Women and Men) i la Federació d'Associacions LGBTIQ+ de la regió de Brussel·les (“Rainbow House Brussels”).
Finalment, Xavier Ferrer Pérez, director tècnic de FSC, va presentar les conclusions del projecte, destacant els reptes i èxits que ha suposat el desenvolupament del mateix al llarg dels 2 anys en què s'ha dut a terme. A més, va assenyalar les línies de continuïtat potencials de la iniciativa, orientades cap a la disseminació, capacitació i implementació dels instruments generats en el marc del projecte, amb l'objectiu de generalitzar la transversalitat de gènere interseccional en els serveis de drogues a escala europea.
"Al Projecte 'En Plenas Facultades' considerem que és fonamental una educació sexual integral amb perspectiva de gènere"
Paula Sandoval García és psicòloga especialitzada en sexualitats saludables, drogodependències, teràpia familiar i de parella. Des de fa un any, és responsable de xarxes socials del Projecte “En Plenas Facultades” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). També, imparteix formació a diferents universitats, en el marc d'aquest projecte, si bé en aquesta entrevista volem incidir principalment en la formació que es fa a l'àmbit de sexualitats. El projecte compta amb el suport financer del Pla Nacional sobre Drogues i del Pla Nacional sobre Sida del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social; de la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya; de la Diputació de Barcelona i de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, a càrrec de l'assignació tributària del 0,7 del IRPF.
– En aquest projecte, doneu una gran importància a la perspectiva de gènere ia la diversitat sexual. De quina manera abordeu el tema de les sexualitats saludables amb l'alumnat universitari durant el curs lectiu?
L'abordatge el fem des d'una perspectiva global i integral, és a dir, que abastem tant l'aspecte físic com emocional, psicològic, social i cultural.
En l'àmbit de formació, i en el marc del projecte “En Plenas Facultades”, considerem que és fonamental una educació sexual integral amb perspectiva de gènere com a pilar fonamental per poder exercir la plena autonomia, fomentar la igualtat de gènere, impulsant l'apoderament de la joventut.
L'objectiu general que ens plantegem des del projecte és dotar l'alumnat de les eines i els coneixements necessaris perquè pugui viure les seves sexualitats de manera saludable i autònoma.
– En quines temàtiques aprofundiu més en les vostres formacions, en relació amb les sexualitats?
En primer lloc, expliquem perquè parlem de sexualitats en plural i no pas de sexualitat, ja que ho plantegem des del punt de vista de la diversitat. Considerem que hi ha tantes sexualitats com persones al món i, a més, tenim en compte que la sexualitat és dinàmica i canvia al llarg dels anys. No és el mateix la nostra vivència de la sexualitat als 13 anys, per exemple, que als 23, 36 o 50 anys.
Altres temàtiques importants dels cursos són els temes sobre els drets sexuals i reproductius, saber quants són i quins. També parlem sobre el plaer, l'eròtica i el desig, entre altres qüestions.
També aprofundim en la diferència entre adquirir coneixement sobre les sexualitats a través d'una educació sexual integral o per mitjà de la pornografia tradicional, indicant com aquesta darrera invisibilitza aspectes essencials de la sexualitat. És el cas de les emocions que no s'evidencien, tampoc a la pornografia tradicional s'observen carícies ni gestos de cura, i per altra banda, hi ha el tema de l'homogeneïtzació dels cossos que són normatius, i de quina manera repercuteix aquesta imatge social als nostres propis cossos i pràctiques.
En aquest sentit, considerem que és important que els alumnes desenvolupin un pensament crític dels punts de vista heteronormatiu, coitocentrista, binarista i patriarcal de les sexualitats.
– Quina metodologia utilitzeu per fer-ho?
Al Projecte “EPF” utilitzem la metodologia “peer-to-peer” o “educació entre iguals”, és a dir, l'equip tècnic professional del projecte forma estudiants com a agents de salut, i són aquests estudiants els qui traslladen als seus companyes i companys (“d'igual a igual”) els coneixements adquirits i els missatges preventius sobre drogues i sexualitats.
Ho fan tant a la universitat, a través del disseny de les campanyes preventives que apliquen als campus universitaris, com a la seva comunitat. Per exemple, m'ha passat que, després d'impartir una formació, a la trobada següent, l'alumnat m'hagi dit que alguns dels temes vistos durant la formació, han sortit en quedades amb amics i amigues en un bar i és quan veiem la educació entre iguals.
– D'altra banda, és sabut que el món de les sexualitats és ple de mites. Quina tasca feu des de l'EPF, en aquest sentit?
Avui dia hi ha diversos mites sobre les sexualitats. Durant les formacions abordem els mites des d'un punt de vista crític i amb evidència científica.
En primer lloc, quan comença la formació, personalment, m'agrada realitzar alguna activitat per saber quins mites coneix el grup en general per posteriorment posar-los en perill; sumat a aquells mites que, potser, no sorgeixin en aquesta dinàmica, però que és important treure a la llum.
Per donar-te un exemple, un mite que de vegades sorgeix és que les persones amb VIH positiu inevitablement transmetran el virus o el mite de la virginitat.
Des de la nostra posició, clarificar els mites és una tasca fonamental, ja que són conceptes que s'impregnen en el saber popular i que tenen un abast massiu, repercutint en els cossos i en la presa de decisions de les persones, alhora que crea estigmes socials.
Seguint amb l'exemple del VIH, quedar-nos en la postura que la seva transmissió és inevitable, crea un estigma cap a les persones seropositives, quan des de l'evidència empírica s'ha provat que, si les persones fan el tractament amb antiretrovirals, la càrrega del virus disminueix tornant-se indetectable, cosa que, al seu torn, deriva que sigui intrasmissible.
Per això, les campanyes preventives que inclouen la frase “Indetectable=Intransmissible”.
– Com plantegeu des del projecte la prevenció de VIH-SIDA i les malalties de transmissió sexual?
El tema de l'abordatge de les infeccions de transmissió sexual o ITS és molt ampli, si bé, a grans trets, a les formacions abastem el tema de la prevenció de les ITS des d'un punt de vista científic, basat en l'evidència i tenint en compte el plaer.
No només parlem de prevenció en relacions de persones heterosexuals, sinó que també abastem les cures necessàries en relacions entre persones amb diferents orientacions sexuals.
Un altre aspecte que em sembla important és ressaltar que abordem els estigmes socials que poden patir els joves que són diagnosticats amb una ITS, analitzem el perquè d'aquest estigma i les seves possibles conseqüències.
-¿De quina manera introduïu, en els cursos que impartiu des de l'EPF, els temes relacionats amb els drets sexuals i reproductius?
El tema dels drets sexuals i reproductius és un pilar fonamental als cursos sobre sexualitats.
Si bé hi ha joves que saben que hi ha aquests drets, a les formacions es visibilitza la manca de coneixement, ja que potser només en saben d'algun, o directament de cap.
Davant d'aquest panorama, des del projecte anem desenvolupant un per un aquests drets a nivell conceptual, i també aprofundim en les conseqüències pragmàtiques que pot tenir el dret a la vida quotidiana ia l'apoderament de les i els joves.
Ens sol passar que quan l'alumnat desenvolupa la campanya preventiva escull aquest tema, ja que representa per al grup una novetat que és important poder transmetre als seus parells en el context universitari.
-Quins beneficis consideres que pot aportar a les persones joves rebre formació sobre sexualitats saludables?
Els beneficis són diversos, crec que el més important és que l'alumnat rebi un coneixement basat en evidència científica amb perspectiva de gènere que permeti poder prendre decisions de manera autònoma i informada.
Igualment, abordar els drets sexuals i reproductius, la diversitat sexual i els aspectes de les sexualitats, més enllà de l'enfocament biològic/reproductiu, és una formació necessària per evitar i prevenir l'estigmatització i la discriminació.
– Per acabar l'entrevista, què destacaries de les formacions sobre sexualitats previstes aquest primer semestre?
Principalment, el nombre de formacions específiques sobre sexualitats, que per a aquest curs lectiu 2022/2023 serà de 22 sessions als diferents campus universitaris.
Les entitats d'acció social reclamen un nou paradigma transformador, en línia amb l‟aposta per una Renda Bàsica Universal
Les “mesures anticrisi”, amb una injecció puntual de recursos, anunciades pel Govern català al debat de política general que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya, no poden ser l'única resposta al col·lapse sistèmic que amplia i aprofundeix la bretxa social fa més d'una dècada. El debat de política general ha de servir per marcar un rumb nou que posi el focus en canvis estructurals amb impacte a llarg termini. El Consell Assessor en Política Econòmica i d'Hisenda, recentment creat, s'ha de complementar amb un d'experts/es en Polítiques Socials que vetlli perquè la sortida d'aquesta nova crisi, no sigui novament a costa d'una precarietat més gran.
El pla de xoc anunciat pel Govern català, dotat amb prop de 300 milions d'euros, podria pal·liar parcialment els efectes de les successives crisis que acumulem des del daltabaix financer del 2008, si bé “la política dels pegats” s'ha demostrat àmpliament insuficient i limitada, davant de la deriva insostenible cap a la precarització, la cronificació de la pobresa i l'augment de les desigualtats.
A l'escenari actual, marcat per la ressaca de la pandèmia, la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica global i les tendències inflacionàries, ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) reclama una aposta clara al Govern català cap a un nou rumb social.
El debat ha d'incidir en aquest context, posant el focus en allò que ens juguem socialment: la cohesió i la capacitat col·lectiva per convertir aquesta cruïlla en un punt d'inflexió. Si no volem perpetuar i agreujar les injustícies que avui condemnen cada vegada més persones en una vida de precarietat i desesperança, cal una determinació i coratge polític més grans per afrontar els problemes d'arrel, assenyala l'entitat. Des de la Fundació Salut Salut i Comunitat (FSC) , entitat que forma part d'ECAS, compartim aquest plantejament, en la línia de les idees que venim expressant sobre això.
La vulnerabilitat, tal com manté ECAS, no afecta certs col·lectius, és una societat que aboca gran part de la seva població a situacions de pobresa i exclusió, vulnerant els seus drets més bàsics i deixant en paper mullat els fonaments de la nostra convivència.
La necessitat un nou pacte de rendes és urgent. La iniciativa més prometedora del Govern en aquest sentit és el pla pilot per una renda bàsica universal, que pot suposar un pas significatiu cap al canvi de paradigma, en defensa dels drets i de la justícia social.
A tres mesos de la seva implementació -s'hauria de començar a desplegar el gener del 2023- esperem que representi i es confirmi com una aposta per la universalitat, la incondicionalitat, el repartiment de la riquesa, la prevenció i la igualtat d'oportunitats.
Segons assenyala ECAS i compartim, la creació el mes de juliol passat d'un Consell Assessor en Política Econòmica i d'Hisenda Pública ha de contribuir a fer efectius i factibles els projectes del Govern i convindria assegurar també que es vetlli pels principis d'equitat i justícia que recull el pla per a aquesta legislatura. No es pot permetre que es recuperi l'economia, però continuï patint la ciutadania, i en aquest sentit podria ser útil un Consell Assessor en Polítiques Socials que complementi i es coordini amb el grup d'experts/es en economia.
L'acord signat recentment amb les patronals del Tercer Sector representa un primer pas, si bé insuficient, i inclou una sèrie de compromisos per acabar amb el infrafinançament i la inestabilitat de les entitats que no es poden quedar oblidats en un calaix.
Encara menys en un context socioeconòmic com l'actual que accentua el desequilibri entre ingressos de les llars i cost de la vida i que torna a posar a prova la capacitat de resposta del sector. Per tant, cal un nou paradigma transformador, en línia amb l'aposta per una Renda Bàsica Universal.
"Al Departament de Manteniment de FSC s'intenta donar resposta prioritzant el més urgent de les urgències"
Víctor Bulat, coordinador del Departament de Manteniment de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en dependència del Cap de Manteniment, fa aquestes funcions des de fa 4 anys. Confessa sentir-se molt apreciat i ben acollit per totes les persones de l'entitat, i afirma que es pren la feina amb molta responsabilitat, ja que és conscient que, malgrat que la seva àrea de treball no és l'objecte o activitat principal de FSC , el treball del Departament de Manteniment és important perquè l'entitat dugui a terme sense interrupcions i inconvenients la tasca.
– Com van ser els teus inicis a FSC?
Vaig entrar com a operari de manteniment el 2016 per fer una substitució temporal, i un cop finalitzada la substitució, em van proposar de seguir treballant a l'entitat.
En jubilar-se l'anterior coordinador, el 2018, em proposen assumir la coordinació, cosa que vaig acceptar amb molta il·lusió.
– Com funciona el Departament de Manteniment de FSC i quines necessitats són les més habituals en el dia a dia?
Tenim planificades diferents accions (reformes, reparacions no urgents, millores, adequacions d'espais, etc.) que es van executant simultàniament, a mesura que anem donant resposta a les urgències que van sorgint.
D'altra banda, cada dia es revisa el correu amb les demandes que ens arriben des dels centres i es busca la manera d'encaixar-les en les activitats ja planificades per a aquest dia o futurs, prioritzant sempre tot allò que és urgent.
L'activitat diària comporta, en alguns casos, gestionar la compra del material necessari per a cada actuació amb els proveïdors i organitzar la logística del desplaçament del personal als diferents centres.
- Quines són les teves funcions concretes com a coordinador d'aquest departament?
Les meves funcions són les següents:
- Rebre les incidències dels centres, analitzar-les per cercar la millor solució, planificar-les i organitzar el personal per a la seva execució. Això implica planificar amb els centres els temps per fer les reparacions (horaris sense activitat, sense usuaris/àries, etc.).
- Supervisar i garantir que tot el personal treballi amb seguretat respectant les mesures preventives que s'estableixen des del servei de Prevenció de Riscos Laborals (PRL). Al respecte, hi ha coordinació constant amb aquest servei per valorar les mesures preventives que cal aplicar en actuacions, amb alguna particularitat que pugui requerir l'adopció de mesures preventives específiques i extraordinàries.
- Compra de material, eines, supervisant-ne el bon estat i el correcte emmagatzematge de productes perillosos.
- Compra dequipament del personal, incloent Equips de protecció individual (EPIs).
- Col·laboració en la contractació de nou personal.
- Acolliment dels nous treballadors per donar aplicació al protocol d'acollida específic en matèria de PRL.
– Amb quantes persones compta aquest departament?
Amb 7 persones: cap de manteniment, coordinador i 5 operaris.
– Amb quines dificultats et sols trobar al teu rol de coordinació en el dia a dia?
La principal, la distància que ens separa d'alguns centres degut a la dispersió geogràfica que hi ha entre els centres gestionats. Això implica que les urgències a centres allunyats de Barcelona, on hi ha la seu central de la fundació, tinguin una resposta més tardana del que m'agradaria.
Una altra dificultat és el grau d'incertesa quant a l'entrada d'urgències que pot ser puntual o massiva en algun moment, i cal donar-hi resposta, ja que en moltes ocasions pot afectar el funcionament normal del centre.
– De quina manera gestiones aquestes situacions?
Al Departament de Manteniment de FSC s'intenta donar resposta prioritzant el més urgent de les urgències. Si cal, per volum o complexitat de la reparació, treballem els caps de setmana perquè el centre recuperi la normalitat com més aviat millor.
– Quins resultats consideres que s'han aconseguit en els darrers anys al Departament de Manteniment?
S'han aconseguit els resultats següents:
- Millora als equips de treball (major nombre i millors).
- En base al coneixement mutu amb els centres, s'ha millorat la coordinació de les diferents accions a realitzar.
- S'han realitzat formacions específiques en matèria de PRL (treballs en alçades, risc elèctric, etc.), de capacitació professional (electricitat, fontaneria, etc.)
- En coordinació amb el Servei de Prevenció, la realització d'un protocol específic en matèria de PRL per al Departament de Manteniment, que facilita l'acolliment de les noves incorporacions i l'execució de les diferents accions periòdiques obligatòries en matèria de PRL.
– Com et sents darrere d'aquests resultats?
Molt satisfet.
– Quins reptes us plantegeu a curt o mitjà termini al departament?
Finalitzar l'adequació del nou local de manteniment que ens permetrà millorar en molts aspectes.
– I a llarg termini?
Es podria valorar la possibilitat de capacitar el personal dels centres gestionats per l'entitat, perquè pugui donar resposta ràpida a un ventall més ampli de problemes, tot solucionant en alguns casos el problema de la dispersió geogràfica i el temps de resposta a les urgències.
"A la cuina cal posar-hi afecte, tenint en compte a més les característiques dels usuaris/es que atenem al CAI d'Alacant"
Mari Carmen Bueno treballa a la cuina del Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat de l'Ajuntament d'Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), des de la seva obertura, fa 20 anys. Tot i que va començar a treballar a la cuina del centre, comptant amb una formació bàsica per fer-ho, ha anat aprenent entre fogons i millorant amb l'experiència que li ha donat treballar en aquest centre. En aquesta entrevista, la coneixerem una mica millor, així com la feina que duu a terme en aquests 20 anys de compromís.
- Amb el pas dels anys, has anat adquirint cada cop més responsabilitat a la cuina del CAI d'Alacant…
Sí, la responsabilitat ha estat cada vegada més gran amb els anys, per diverses circumstàncies que s'han anat donant.
– Remuntant-nos al principi del teu exercici professional en aquest centre, com van ser els teus inicis?
Vaig començar a treballar com a auxiliar de cuina, cobrint una baixa per malaltia d'una professional. Al desembre de 2002, concretament, vaig signar un contracte per dos anys i mig com a auxiliar de cuina.
Vaig estar treballant uns dos anys en aquest lloc i posteriorment, vaig passar a exercir les funcions de cuinera a causa de la baixa de la cuinera de llavors, que estava delicada de salut. Jo havia estat fins aquell moment el seu ajudant de cuina.
– En 20 anys treballant al servei, han d'haver passat moltes coses…
Sí, molts canvis. Tot ha anat canviant en diferents aspectes. Jo també he anat aprenent cada cop més, a mesura que han anat passant els anys. Ara es contemplen altres aspectes com la traçabilitat dels aliments, s'elaboren receptes diferents… Tenim fins i tot un ordinador a la cuina, això ha canviat molt.
D'altra banda, derivada de la part més tècnica que et comentava, ara comptem amb molta documentació, tenim instruccions més detallades del que és el procés d'elaboració a la cuina (pes dels aliments), etc.
Abans anàvem fent més sobre la marxa. En aquests moments, la Conselleria de Sanitat ho demana d'aquesta altra forma i així ho fem, amb més rigor.
Com comentàvem anteriorment, ara la meva responsabilitat és més gran…
– I sempre hi ha tasques que ens agraden més i d'altres menys…
Sí, en el meu cas, la part tècnica m'agrada menys. Però també hi ha una part molt bonica que t'aniré explicant.
– Doncs anem per parts. Què vol dir menjar en un centre com el CAI d'Alacant?
El menjar el valoren molt els usuaris/es. Per a ells/es, és important el moment del menjar. Ho esperen amb certa il·lusió al llarg del dia. És un moment del dia esperat que gaudeixin especialment. A l'equip professional que estem a la cuina ens alegra que així sigui i hi posem el nostre afany.
– Quantes persones treballeu a la cuina del centre?
En aquests moments, a la cuina som quatre persones, dos auxiliars de cuina i dos cuiners/es.
– Què destacaries d'aquesta part més bonica que comentaves de la teva feina?
Sobretot, a la cuina cal posar-hi afecte, tenint en compte a més les característiques dels usuaris/es que atenem al CAI d'Alacant. Fins i tot et diria que més afecte que professionalitat, que també és important. El que és fonamental és que el menjar sigui saborós, que els agradi, i que els ajudi a portar millor el dia, ateses les seves circumstàncies.
– Per quantes persones has arribat a cuinar al servei?
He arribat a cuinar per a 90 persones. Diàriament, cuino per a una mitjana 40-45 persones.
– Quina anècdota destacaries de tots aquests anys?
Em fa especial il·lusió que alguns exusuaris/es recordin el seu pas pel centre pel dinar, per plats concrets que van prendre durant la seva estada. No fa gaire que un educador em va dir que un exusuari amb qui es va comunicar per correu electrònic -que ja fa 5-6 anys que se'n va anar del centre-, li va dir que es recordava de mi pel gaspatxo manxec que va prendre sent usuari del servei, quan hi residia. El fet que un usuari/ària recordi el centre per aquest detall i hagin passat uns anys, és una cosa molt satisfactòria.
– D'altra banda, amb la pandèmia pel COVID-19, us heu hagut d'adaptar a les circumstàncies, prenent diferents mesures que també han afectat la cuina.
Sí, hem trobat molt a faltar el tracte humà, posar cares als usuaris/es en un tracte més directe. Ells/es necessiten el tracte humà tant com nosaltres. De vegades, durant aquest període, m'he trobat algun usuari/ària pel carrer i m'ha dit, en un to més distès, que no semblo la mateixa persona, que canvio molt… es produeixen situacions atípiques d'aquest tipus, fora del context laboral, més quotidianes, que et donen una perspectiva diferent.
– Què és el que més valores d'aquest tracte humà que has trobat a faltar durant la pandèmia?
M'agrada especialment que gaudeixin amb el menjar i que siguin agraïts/des. El fet que donin les gràcies i que el vegis reflectit de veritat a les seves cares és satisfactori per a les persones que treballem a la cuina del centre, valoro que els agradin els nostres plats i que ens ho expressin d'aquesta manera. Aquests comentaris fan que la nostra feina sigui més grata.
Durant la pandèmia, s'ha tallat una mica la comunicació per les mesures de distanciament social. Espero que de mica en mica vagi tornant tot a la normalitat i tornem més a aquesta humanitat en el tracte.
– Per acabar l'entrevista, què teniu avui al centre per dinar?
Crema de pollastre, arròs a la cubana i fruita de postres, meló i poma.
– Doncs esperem que els usuaris/es gaudeixin una vegada més del vostre excel·lent menjar.
Nou intercanvi de pràctiques terapèutiques creatives en el marc del projecte "World Wide Inclusive Website", finançat pel Programa Erasmus +
Un equip de 5 persones de diferents serveis de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), hem tornat a viatjar, aquesta vegada a Anvers i Westerlo, a Bèlgica, per continuar intercanviant pràctiques terapèutiques creatives per a la inclusió de persones amb conductes addictives. El viatge s'emmarca dins del programa World Wide Inclusive Website (WWIV), en què FSC participa des de fa una mica més d'un any. Es tracta d´un programa realitzat entre 4 països europeus (Bèlgica, Grècia, Àustria i Espanya), en què utilitzem l´art en col·lectius que es troben en risc d'exclusió social per problemàtiques de salut mental o addiccions.
Anvers ha estat la seu de la majoria dels tallers duts a terme per OXOt, a Bèlgica, l'associació organitzadora del projecte WWIV, que en aquesta ocasió s'ha encarregat de rebre'ns i ensenyar-nos la tasca que duen a terme en diferents serveis on col·laboren sota un mateix enfocament comú: el treball amb persones amb vulnerabilitats mentals. Oxot està integrada per persones voluntàries que ofereixen el seu coneixement i temps per proposar i disposar d'espais creatius que puguin acollir persones vulnerables amb diferents problemàtiques.
Durant la nostra estada, hem participat en les diferents activitats organitzades, a més d'haver tingut l'oportunitat de conèixer altres recursos amb què col·labora Oxot. És el cas del Centre de Dia De Vinken per a persones amb problemes d'addiccions i de salut mental, on proposen espais de creació artística, per tal que persones vulnerables puguin sentir-se segures i integrades, millorant així la seva qualitat de vida .
També hem conegut espais com De Factorij, un altre lloc de creació artística per a persones vulnerables, independentment del seu estat mental, espai que va néixer en una sala d'un hospital psiquiàtric però que -amb el temps- s'ha reubicat en un edifici públic , rebent també ajuda econòmica de l'ajuntament de la ciutat.
A més, realitzem activitats al “Beschut wonen Antwerpen” que col·labora també amb Oxot. Es tracta d'un centre de recuperació per a persones vulnerables (originàriament, refugi per a dones en situacions de risc) que actualment potencia l'art com a canalitzador, organitzant activitats adreçades a persones que necessiten espais amables per recuperar-se, apoderar-se i integrar-se a la societat.
Finalment, vam tenir l'oportunitat de traslladar-nos a Westerlo, ciutat on va néixer Oxot i on té una de les seus més emblemàtiques. Allà ofereix espais segurs de creació per a persones vulnerables i fa exposicions i activitats comunitàries per seguir amb aquesta filosofia d'integració comunitària de persones vulnerables.
A Westerlo, vam conèixer la història i el programa de Geel, una població propera considerada estàndard d'atenció psiquiàtrica pel model basat en la comunitat. En aquest lloc, des de l'Edat Mitjana, famílies d'aquesta localitat acullen a casa seva persones amb malalties mentals cròniques que no es considerin de risc per a la població en general, evitant així institucionalitzar-les en hospitals i promovent d'aquesta manera la seva integració funcional a la comunitat. Aquest sistema centenari ens ha ajudat a entendre el concepte belga que hem pogut conèixer durant aquests dies, on les etiquetes perden força en benefici de les persones i on l'art juga un paper molt important com a potenciador d'espais de cura i benestar personal.
Aquest viatge de treball ha estat l'últim d'una sèrie de viatges per Europa, que ens han permès descobrir mirades diferents des d'on abordar els problemes de salut mental, addiccions i vulnerabilitat. Sens dubte, el projecte World Wide Inclusive Website, finançat pel Programa Erasmus+ de la Unió Europea per fomentar el desenvolupament i inclusió de competències a través de la creativitat i les arts, ens ha ofert una gran oportunitat per conèixer altres enfocaments i enriquir-nos amb activitats noves que puguem implementar en els serveis que gestionem a la Fundació Salut i Comunitat. De fet, moltes de les tècniques que ens han ensenyat durant la nostra participació a les diverses trobades, ja han estat traslladades a les persones beneficiàries dels recursos gestionats per l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC.
En breu, tancarem un projecte molt interessant, del qual ja us informarem, on per primera vegada a Europa s'aposta per l'ús de l'art en col·lectius vulnerables. Per a nosaltres ha estat molt satisfactori participar en una experiència que ens ha permès intercanviar coneixements, crear noves xarxes i posar en valor un espai de creació com a part d'un procés de reinserció, de manera que ens satisfà molt de continuar treballant en aquesta línia.
El Govern de la Regió de Múrcia signa un concert social amb FSC per garantir el programa d'Acolliment Familiar Temporal
El Govern de la Regió de Múrcia i el Servei d'Acolliment Familiar Temporal i/o Urgència en família aliena de persones menors Tutelades, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, han signat recentment un concert social per a garantir la continuïtat de la nostra feina durant els propers tres anys, amb la possibilitat de pròrroga. Aquest programa contempla latenció a 30 menors de 0 a 17 anys de manera temporal.
Com a novetat en aquest nou període, el programa ACOFAMT ha començat a acollir també menors d'entre 0 i 6 anys, l'acolliment dels quals es realitzava anteriorment des del Programa d'Urgència – Diagnòstic “Famílies Cangur”. De manera que, actualment, el programa ACOFAMT acull 16 menors, d'entre 0 i 17 anys, de manera temporal. A més, cal destacar l'increment del 40% quant al nombre de menors majors de 6 anys i fins als 17, acollits en aquest programa respecte a anys anteriors.
“Valorem molt positivament poder acollir en aquest programa menors de 0 a 6 anys en aquesta nova etapa i també aquest increment de menors atesos al programa ACOFAMT entre els 6 i els 17 anys. Seguirem treballant per poder trobar una mesura d'acolliment familiar permanent per a aquests menors, ja sigui l'adopció o la reintegració familiar”, afirma Beatriz Granados, coordinadora d'aquest programa.
Cal recordar les formacions periòdiques que duu a terme la Fundació Salut i Comunitat per capacitar les famílies que han sol·licitat participar en aquest programa, per poder acollir, temporalment, menors d'edats compreses entre els 6 i 17 anys que es troben en situació de desprotecció , al seu nucli familiar i que necessiten una alternativa, perquè les seves necessitats bàsiques i de desenvolupament (biològiques, afectives, socials, psicològiques i educatives) siguin cobertes.
D'altra banda, segons explica la coordinadora d'aquest programa, està previst fer un curs de formació per a acolliment de menors de 0-6 anys durant aquest mes d'octubre. Cal recordar, com hem mantingut en notícies prèvies, que l'acolliment familiar temporal és la millor alternativa per a aquells menors que no poden viure amb la seva família d'origen, a causa de diferents circumstàncies, prevalent respecte a l'acolliment residencial.
L'acolliment familiar temporal proporciona seguretat i afecte per al bon desenvolupament d'aquests menors. A més, permet la seva plena participació en la vida familiar i suposa per a les famílies l'obligació de vetllar pel/per la menor, alimentar-lo, educar-lo i proporcionar-li benestar durant el període d'estada a la família, oferint-li aquest context familiar de protecció i atenció, fins i tot que la reunificació amb la família d'origen sigui possible.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, ens satisfà seguir gestionant aquest servei per proporcionar de forma immediata un context de protecció i atenció a aquests menors, alhora que s'inicia una valoració per determinar la mesura i el recurs de protecció més adequat, entre ells i, prioritàriament, el retorn amb la família d'origen.
Bons resultats del Programa “Camines?” d'inserció sociolaboral de dones en situació de prostitució a Castelló
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) està realitzant per tercer any consecutiu el Programa Camines?, un programa d'acompanyament que s'està desenvolupant amb bons resultats a Castelló, la finalitat del qual és la inserció sociolaboral de dones en situació de prostitució.
El projecte està dirigit a dones majors que resideixen a la província de Castelló i que formen part del programa IMMA de FSC, alhora que demanen la recerca de feina, o dones que compleixen els mateixos criteris descrits, però que en són derivades a través de recursos externs. Totes tenen com a eix comú les dificultats que presenten quan pretenen accedir al mercat laboral i, en general, a recursos i organismes de la seva ciutat.
Entre altres recursos externs dels quals són derivades, hi ha el Servei d'Igualtat d'Oportunitats de l'Ajuntament de Castelló (SIO), Serveis Socials de Castelló o altres recursos, amb què s'estigui portant algun tipus d'intervenció psicosociosanitària.
El programa, finançat per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, a través del Fons Social Europeu, l'Ajuntament de Castelló i Caixabank, pretén aproximar i introduir 55 participants al mercat laboral, així com realitzar diferents cursos certificats, especialment adaptats a les necessitats i els horaris d'aquestes dones.
L'itinerari del projecte està format per quatre fases diferenciades que conformen un procés: candidatures i preselecció, diagnòstic sociolaboral individualitzat, intervenció orientadora i seguiment i avaluació continuada.
Des del programa, realitzem diferents activitats per donar resposta a les necessitats i demandes que emergeixen en el dia a dia (atenció social i psicològica, orientació laboral, desenvolupament competencial i accions formatives prospecció laboral, intermediació laboral i suport a l'ocupació).
La nostra manera de treballar és des de l'establiment del vincle, tractant de cuidar-lo i enfortir-lo i adaptant-nos el màxim possible a les dones, per la qual cosa el desenvolupament dels itineraris es duu a terme en un centre fix, al mig obert, a través de visites domiciliàries, durant acompanyaments i telefònicament.
A més, som coneixedores de les dificultats i barreres que presenten les dones per a la conciliació familiar, per això des del programa gestionem un sistema de beques (beca de transport, de menjador escolar i d'assistència) per tractar de facilitar la conciliació i que puguin acudir i beneficiar-se dels cursos que fem el màxim nombre de participants.
Els resultats obtinguts durant l?any passat van ser molt positius. En general, hi va haver una alta incidència de dones que van reduir les hores dedicades a prostitució o la van abandonar del tot. Un total de 50 dones van poder augmentar els seus coneixements teoricopràctics i els recursos personals necessaris davant de la recerca de feina. A nivell d'insercions laborals i participació en ofertes d'ocupació, hi va haver 32 insercions al mercat laboral i 39 participants van ser inscrites a 441 ofertes de treball. Pel que fa als cursos, basant-nos en les necessitats detectades i els interessos que manifestaven les participants, vam fer 3 cursos: espanyol per a estrangeres, alfabetització digital i logística, picking i repartiment.
Actualment, com a dada significativa a nivell de resultats del projecte, hem detectat una demanda més gran en la recerca de feina. Comptem amb 19 contractacions de dones a les quals se'ls ha donat suport en una recerca activa d'ocupació, un augment del nombre de persones que participen en entrevistes de treball, major nombre de dones participants que aconsegueixen mantenir una feina passats uns mesos i un interès més gran a participar als cursos.
En aquest moment, ens trobem gestionant-los i valorant diferents temàtiques d'acord amb les vostres necessitats i interessos. De moment, iniciarem el curs de manicura, espanyol, competències digitals i igualtat de gènere. Altres cursos que estem valorant fer són: neteja industrial, control d'accessos i cures bàsiques per a persones dependents.