"És admirable veure l'afecte i respecte amb què es tracta, tant als usuaris/àries com a companys/es i voluntariat, al Programa d'Acompanyament Terapèutic de FSC"
Ana Isabel Hassan col·labora com a voluntària des del passat mes d'abril al Programa d'Acompanyament Terapèutic per a persones amb problemàtiques de salut mental de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant, realitzat amb el suport de la Generalitat Valenciana. Es tracta d'un servei d'atenció ambulatòria, adreçat a persones amb problemàtiques de salut mental d'edats compreses entre els 18 i els 64 anys, que es trobin en situacions de vulnerabilitat i patiment psíquic i, en algunes ocasions, també excloses del dret a un habitatge. En aquesta entrevista, ens explica la seva experiència com a voluntària.
– Com vas conèixer aquest projecte i per què vas decidir fer-hi voluntariat?
Concretament, vaig conèixer el programa a través de la plataforma www.hacesfalta.org, on s'anunciava que es requeria voluntariat per a Programa d'Acompanyament Terapèutic de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant.
Va estudiar Psicologia i feia temps que estava interessada a realitzar un voluntariat que estigués relacionat amb aquest àmbit. Em vaig reunir amb la Sonia, la coordinadora, que em va explicar el projecte. Em va semblar molt interessant i vaig començar a col·laborar-hi.
– En què consisteix la teva tasca com a voluntària?
La meva tasca consisteix a acompanyar, juntament amb Betlem (professional del Programa d'Acompanyament Terapèutic), persones que es troben en una situació vulnerable i que pateixen alguna problemàtica de salut mental, així com els problemes derivats d'aquesta situació.
Es tracta d'acompanyar-los a la quotidianitat del seu dia a dia, oferint-los un espai de suport, escolta i socialització, des de xerrar sobre qualsevol tema o inquietud que l'usuari/ària pugui tenir, fins a realitzar alguna activitat d'oci, entreteniment o autocura.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Li dedico dues o tres hores un dia per setmana.
– Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
L'estic vivint com una experiència molt enriquidora. Principalment, veure com, dedicant una petita part del meu temps a una altra persona, puc contribuir a millorar el benestar és molt gratificant.
Per altra banda, és una oportunitat de poder conèixer aquesta realitat social de prop i veure com es treballa des de FSC per millorar aquesta problemàtica. Així mateix, conèixer l'equip professional que forma part de l'equip d'Acompanyament Terapèutic i intercanviar-hi impressions i coneixements és molt enriquidor.
També és una oportunitat d'aprenentatge, gràcies a tota la informació especialitzada que em proporcionen les companyes del projecte; així com de poder participar a diverses formacions.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del servei?
Considero que el benefici i l'enriquiment és mutu. Per a l'usuari/ària, crec que és una forma de socialitzar i poder establir un vincle relacional que li pot aportar els mateixos beneficis, si més no (tenint en compte la situació de vulnerabilitat i/o solitud), que ens proporcionaria a qualsevol persona altre tipus d'espai.
Per exemple, un espai descolta, de diàleg, de suport que pot fomentar la seguretat, millorar lautonomia i la confiança i generar un benestar emocional, relacional i social per a lusuari/a.
– Com és l'ambient de col·laboració amb l'equip professional de FSC que t'ajuda a fer aquesta tasca de voluntariat?
L'ambient amb els professionals que col·laboren al Programa d'Acompanyament Terapèutic és molt agradable, amable, col·laboratiu i facilitador. És admirable veure l'afecte i el respecte amb què es tracta, tant als usuaris/àries com a companys/es i voluntariat.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per dir alguna cosa més?
Sí, m'agradaria agrair a Sonia ia Betlem el seu tracte tan amable, tota la informació que m'han facilitat i per com m'han ajudat a integrar-me a l'equip d'aquest projecte.
També, m'agradaria animar les persones que estiguin interessades a fer un voluntariat, i se sentin conscienciades amb la salut mental, que col·laborin en algun projecte, com és el Programa d'Acompanyament Terapèutic de la Fundació Salut i Comunitat, on poden aportar molt amb molt poc.
La "tornada a l'escola" als centres de protecció de nens, nenes i adolescents migrants no acompanyats dins del sistema de protecció
Durant la setmana del 9 de setembre sembla que acaba l'estiu per a la gran majoria de nens, nenes i adolescents de tot Espanya, toca tornar a la rutina, al dia a dia, a les escoles, instituts o centres formatius, a lluitar per un futur millor. Aquests dies no es parla d'una altra cosa, a les cases, a la cafeteria amb els amics/gues, a llars i residències d'acollida, als mitjans de comunicació i xarxes socials, però com és la tornada al col·le en un centre de protecció de joves migrants no acompanyats/des?
Posem-nos en context, 05.30 hores del matí, l'equip educatiu de nit del Centre d'acollida a menors migrants no acompanyats CAM Sopuerta, dirigit a 36 nens i adolescents migrants menors de 18 anys de Biscaia, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l'Associació d'Assistència Integral Lagunduz des del passat mes d'abril del 2023, comença a despertar els menors per anar al centre escolar i formatiu. Mentrestant, els joves no deixen de mirar per la finestra en espera del forner que acudeix amb el pa del dia per preparar el dinar d'aquests nois/es que ben aviat sortiran corrent -bé, amb cotxe, autobús o tren- cap als centres als que assisteixen.
La llet, el cacau, les torrades i magdalenes preparades al menjador, trucar a les portes de les habitacions i un “bon dia”, tot és un no parar. Comença el dia per a ells/es. Hi ha joves que s'aixequen a la primera i n'hi ha que ni a la tercera, toca insistir, emprar estratègies educatives que facilitin que s'aixequin. Tots els adolescents són conscients que l'assistència al curs de formació és la pedra “angular” per formar-se i tenir un futur millor, un futur pel qual han recorregut un gran camí amb esforç i risc fins a arribar a Espanya.
El treball diari de l'equip de direcció, de l'equip tècnic i de tot l'equip educatiu al llarg dels mesos de juny, juliol, agost i inici de setembre comença a donar-ne el fruit. Les tutories individualitzades amb cadascun dels joves i les hores de taller ensenyant els possibles itineraris formatius obtenen la recompensa. Actualment, el 91% dels joves acollits al CAM Sopuerta té assignat un recurs formatiu, una acció educativa que els permetrà la inserció sociolaboral en el futur, l'accés a molts d'ells a pisos de semi-autonomia, gestionats per la pròpia Diputació Foral de Biscaia o la mera possibilitat d'accedir a un alberg, un cop compleixin la majoria d'edat que s'hi aproxima.
6.30 hores, ja preparats, amb les motxilles carregades de llibres i tot el material escolar sol·licitat, l'entrepà, el suc i una infinitat de somnis per al seu futur, surten corrent per la porta del centre cap a la parada d'autobús que hi ha davant, sabent que molt d'ells no tornaran fins a les 16 hores al centre, amb els estómacs buits.
Acudeixen a Otxarkaoga i Peñascal per ser perruquers, lampistes, soldadors, mecànics o fusters, a Montaño per formar-se en cuina o electricitat, a Bolueta per formar-se en pastisseria i rebosteria, a Santurtzi per a neteja d'edificis o Zornotza per a ser futurs auxiliars d'infermeria, sense oblidar-nos d'aquells que assisteixen a instituts en formació d'Educació Secundària Obligatòria.
Però, com a qualsevol casa, no tota acció formativa acaba en tornar a casa. L'equip educatiu de tarda es troba al peu del canó per recordar, acompanyar i treballar a les activitats de tarda, els repassos escolars, els aprenentatges del castellà mitjançant vídeos i rols-playings o l'EDD 3+, que té com a objectiu facilitar la inserció laboral d'aquests joves a través del desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds, tant personals com professionals.
I, un cop s'acaba l'acció formativa i les tasques escolars de tarda, què passa? Doncs toca “cremar energia” mitjançant activitats extraescolars. Equips de futbol dels municipis de Sopuerta, Zalla o Balmaseda brinden l'oportunitat actualment a sis joves del centre d'acollida de migrants de Sopuerta a practicar-lo als seus equips federats, inserir-se socialment amb altres joves de la localitat, practicar castellà en un context diferenciat i , sobretot, gaudir dun espai de lleure saludable. Però, no a tots/es els agrada el futbol, per això el 20% dels adolescents, segons el seu procés evolutiu, acudeix a la tarda al gimnàs del municipi de Muskiz, cosa que en fomenta l'autonomia.
Com a qualsevol centre, sempre hi ha un o dos adolescents que no vol ni estudiar ni treballar, el procés evolutiu del qual no és positiu, que li costa escoltar l'equip del centre i prefereix el carrer a formar-se per un futur millor. Un o dos joves que fa que tota una societat, una comunitat o un equip s'hi fixi i empri, de forma automàtica, el biaix de la negativitat, un mecanisme mental i social que fa que l'aspecte negatiu de les coses sigui més atractiu que allò positiu, restant-li importància al fet que molts dels nens, nenes i adolescents migrants no acompanyats “lluitin”, dia a dia, per un futur millor.
Per això, toca continuar, com a societat, com a comunitat, com a equip, treballant per al canvi d'aquests menors, perquè com a grup el més important és avançar, esforçar-se amb cadascun dels joves, més ràpid o més lent, perquè si es va a un ritme, no arriba tard.
Volem donar les gràcies a l'equip professional del centre per seguir en el “fang”, per l'afany i en la determinació, per creure en cadascun d'ells i en les seves possibilitats; gràcies a l'acollida del municipi de Sopuerta en general, i al seu ajuntament en particular, ja que, amb uns inicis complicats, segueix proporcionant suport a diferents nivells a aquests menors, i moltes gràcies també a ells ia elles per seguir construint un món millor.
"La relació amb l'equip professional de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu és bona, m'emporto bé amb tots"
Tere té 31 anys i és usuària des de fa 13 anys d'aquest centre, propietat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant), servei que compta amb 24 places concertades amb la Generalitat Valenciana. L'equip professional del centre la defineix com una persona inquieta i molt participativa en les activitats que s'hi organitzen i que, a més, sap gaudir molt de les seves sortides. En aquesta entrevista, ens parla sobre la seva vida al centre, també de les activitats que més li agrada fer, i fins i tot, de la parella que té a la residència, amb qui fa prop de 3 anys.
– Des de quan ets usuària de la Residència de Diversitat Funcional Relleu?
Des del 2011, si bé, en el meu cas, fins a arribar a aquest servei, vaig viure a diversos centres de menors. Concretament, estic residint a centres des dels 14 anys. En aquesta residència sóc des dels 18 anys.
– Per intentar conèixer-te, ens agradaria que ens expliquessis com et definiries.
Sóc molt inquieta, nerviosa, impulsiva…però això no és sempre bo.
– I què fas per moderar-ho?
Conte fins a 10. I, a més, faig moltes activitats.
– Sí, això m'ha dit l'equip professional del centre, que ets molt participativa…
Sí, m'agrada estar ocupada, participo en totes les activitats que em proposen al servei. Fan que em trobi millor.
– A més, t'agrada tot allò relacionat amb la comunicació.
Sí, participo a la revista que tenim al centre. En aquest cas, faig les preguntes, se'm fa bé. També m'agrada escriure i col·laboro al podcast que tenim al centre.
– Quines altres activitats t'agraden fer?
Especialment l'activitat de teatre. També participo als tallers de jardineria i gimnàstica. Aquest darrer és un taller destimulació cognitiva.
D'altra banda, m'agrada escoltar música, fer karaoke, ballar… i també sortir fora del centre. Per exemple, per anar a fer cafè amb altres persones o anar a El Verger, localitat de la qual sóc. Algunes vegades me'n vaig per veure el meu pare i així faig alguna cosa diferent i m'airejo, però aquí estem molt bé.
- Com és la relació amb l'equip professional del centre?
És bona, m'emporto bé amb tots. La vida aquí és tranquil·la.
– I entre companys/es?
En general, bé. Tinc una parella, un noi del centre que és més gran que jo, ha estat dels últims a arribar. Estem molt enamorats. Ja portem prop de 3 anys.
– Què fas que a ell no li agradava gaire al principi de conèixer-te, que ha acabat acceptant?
(riu) M'agrada “transformar-me”, de vegades em poso barba i bigoti, a manera de disfressa. Sí, al principi a ell no li agradava, però ja no el molesta, ho accepta .
– Si et sembla, acabarem l'entrevista amb un desig que tens…
Sí, m'agradaria treballar fora del centre. Sé que és difícil, però m'encantaria treballar com a perruquera. Hi penso moltes vegades.
FSC formarà famílies per acollir menors tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
Els propers dies 23 i 25 de setembre, de 15.30 a 18.30 hores, el Programa d'Acolliment Familiar Temporal de Menors Tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, realitzarà una formació a Múrcia, dirigida a famílies d'acollida del Programa d'Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT), dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz. L'objectiu del curs és que aquestes famílies adquireixin els coneixements teòrics relacionats amb l'acolliment familiar, així com les habilitats i destreses adequades per a l'exercici de les funcions com a família d'acollida, com tractar de modificar, a través de les diferents sessions impartides , les creences disfuncionals sobre la família biològica que hi pogués haver.
La Fundació Salut i Comunitat realitza periòdicament aquesta formació per capacitar les famílies que han sol·licitat participar al Programa d'Acolliment Familiar Temporal de Menors Tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, per poder acollir, temporalment, menors d'edats compreses entre els 0 i 17 anys que es troben en situació de desprotecció, al seu nucli familiar i que necessiten una alternativa, perquè les seves necessitats bàsiques i de desenvolupament (biològiques, afectives, socials, psicològiques i educatives) siguin cobertes.
L'acolliment temporal permet la plena participació del menor a la vida familiar i suposa per a les famílies l'obligació de vetllar pel/per la menor, alimentar-lo, educar-lo i proporcionar-li benestar durant el període d'estada a la família, oferint-li aquest context familiar de protecció i atenció, fins que la reunificació amb la família d'origen sigui possible.
Amb aquesta formació, es vol explorar i valorar les habilitats i les limitacions personals i familiars per a l'acolliment familiar; impartir els coneixements teòrics i pràctics necessaris perquè les famílies d'acollida puguin desenvolupar adequadament les funcions; traslladar com a principi bàsic del programa el treball conjunt per facilitar el retorn dels menors amb les seves famílies biològiques, així com fomentar una relació de confiança i suport entre les famílies participants en la formació.
El curs consta de 4 sessions teoricopràctiques d'aproximadament 3 hores de durada cadascuna. Aquestes sessions es faran dues vegades per setmana i seran impartides pels equips tècnics del Servei de Protecció de Menors i del Programa d'Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT) de la Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz.
Cal assenyalar que les famílies han de posseir la idoneïtat per acollir temporalment un/una menor, dins aquest programa. També que, per la característica durgència daquest tipus de procediment, la família ha destar disponible per acollir-lo amb molt poc temps de preparació.
A més, les famílies acollidores han de facilitar el contacte entre el menor i la família biològica, així com col·laborar en el procés de reunificació familiar i han d'estar disposades a col·laborar amb l'equip tècnic, en totes les fases de l'acolliment: procés de selecció, formació, acoblament, seguiment i acabament de l'acolliment.
Seguidament, indiquem els requisits que han de complir les famílies acollidores, de cara a fer la sol·licitud:
- La persona sol·licitant o, almenys, un dels sol·licitants de la parella, tindrà un nivell formatiu de batxiller o equivalent.
- No presentaran minusvalidesa i/o malaltia que els incapaciti per a lexercici de les seves funcions respecte a la cura del menor.
- Tots els membres de la unitat familiar han de manifestar la seva conformitat amb la participació (mares, pares i fills/es, així com aquells altres familiars directes que convisquin al domicili).
- És imprescindible que la persona o persones interessades disposin de flexibilitat horària perquè el menor compti amb latenció plena.
- Les famílies hauran de comptar amb suport familiar, que pugui participar en latenció i la cura del menor.
- El domicili de la família acollidora comptarà amb els recursos socials i comunitaris adequats, en els casos en què no existeixin aquests, haurà d'existir facilitat d'accés a aquests.
Esperem que noves famílies murcianes es vagin sumant com a famílies d´acollida al Programa d´Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT) en aquesta formació, organitzada per la Fundació Salut i Comunitat, que realitzarem a finals d´aquest mes de setembre.
COM PODER SER FAMÍLIA D'ACOLLIDA?
Si estàs interessat/da en ser família d'acollida, pots sol·licitar més informació a:
CONSELLERIA DE POLÍTICA SOCIAL, FAMÍLIES I IGUALTAT
Direcció General de Famílies, Infància i Conciliació
UTE ACOFAMT
C/ Olof Palme, 7, baix. Múrcia
Telf.: 968200400
E-mail: coord.acofamt@utelagunduzfsyc.org
El Projecte Malva de FSC organitza una nova edició en línia del Curs “Perspectiva de gènere i drogues” amb el suport del PNSD
Del 30 de setembre al 3 d'octubre, en horari de 11.30 a 14 hores (hora peninsular espanyola), tindrà lloc una nova edició d'aquesta formació, adreçada a professionals, amb una durada de 10 hores, finançant-se a través de l'ajut del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD). La formació de professionals dels àmbits de drogues i gènere és una acció primordial per al Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), com també ho és per a l'Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017-24, en la seva línia sobre la incorporació de la perspectiva de gènere en l'àmbit de les addiccions, en què s'emmarquen aquests cursos, de caràcter gratuït.
El curs a celebrar en format virtual, adreçat a professionals de l'àmbit de drogues i addiccions i de l'àmbit de gènere, serà impartit per les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat: Ana Burgos García, Sílvia Allué Escur i Gisela Hansen Rodríguez, així com part d'altres col·laboradores del Projecte Malva.
Com de vegades anteriors, la formació serà impartida gràcies al suport de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues. En aquesta edició, es realitzaran dos cursos virtuals de 10 hores cadascun (un a través de la plataforma Zoom i un altre a YouTube) i, per altra banda, amb aquest mateix contingut i també adreçats a professionals, tindran lloc 2 cursos presencials a Barcelona de 10 hores cadascun i un altre de 20 hores a Madrid, impartint-se un total de 60 hores.
Segons ens traslladen des del projecte, «són moltes les i els professionals de l'àmbit de drogues que han mostrat el seu interès a explorar i incorporar la perspectiva de gènere a la seva pràctica professional. Aquest paradigma teòric i pràctic requereix una reflexió molt profunda sobre el nostre imaginari social i cultural i un exercici complex de posar en qüestió certs aprenentatges al voltant de les diferències entre homes i dones, els estereotips de gènere i la desigualtat. Així mateix, des de l'àmbit de la violència masclista es fa evident que cal disposar d'eines per treballar-les amb els i les consumidores, ja que està estretament relacionada amb els consums i està més normalitzada i invisibilitzada que en altres contextos » .
Per aquest motiu, el curs és una invitació a aprofundir el coneixement i la reflexió sobre la perspectiva de gènere aplicada a la feina amb drogues i addiccions ia desenvolupar estratègies que, des de la prevenció i la intervenció, puguin contribuir a la transformació social en clau gènere.
Com en anteriors edicions, la formació té els objectius següents:
- Situar el marc teòric i proporcionar algunes eines danàlisi de la realitat sota la perspectiva de gènere.
- Ubicar el marc teòric de làmbit de drogues amb la mirada de gènere incorporada.
- Reflexionar sobre la perspectiva de gènere en els àmbits de la prevenció i latenció al consum/abús de drogues i de la violència de gènere.
- Pensar i presentar noves propostes d‟intervenció sota aquest paradigma.
Cal destacar que en aquests moments la formació en línia està completa quant a inscripcions, si bé les persones interessades a assistir a les formacions presencials a Madrid i Barcelona, es poden adreçar al correu malva@fsyc.org per a més informació.
Finalment, cal assenyalar que, durant el curs 2023-2024 passat, s'han realitzat un total de 5 formacions organitzades des del Projecte Malva dirigides a professionals (60 hores). Així mateix, en col·laboració amb el Projecte de FSC “En Plenas Facultades” s'han realitzat durant el curs anterior 8 formacions dirigides a població universitària (24 hores).
La demanda de formacions és cada cop més alta, fet que dóna compte del creixent interès per incorporar la perspectiva de gènere en l'abordatge dels usos i abusos de drogues i altres addiccions, per la qual cosa el Projecte Malva, consolidat com a referent a nivell estatal en la matèria, continuarà treballant en aquesta línia.
FSC se suma a la petició de la UNAD d'oferir més protecció a menors davant la promoció de l'alcohol
UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, integrada per més de 200 entitats a nivell estatal, valora positivament que recentment el Consell de Ministres hagi donat llum verda a l'avantprojecte de llei per a la prevenció del consum i els efectes de l'alcohol en menors, una norma que l'entitat reclama des de fa anys per vetllar per la salut, el benestar i el consum responsable en aquest grup de població. La Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat especialitzada en l'àmbit de les drogodependències a nivell estatal, forma part activa de la UNAD i ha participat al document presentat en el tràmit d'audiència i informació pública de l'avantprojecte de llei.
La Xarxa dAtenció a les Addiccions ha demanat diverses mesures per reduir lexposició de menors dedat a les begudes alcohòliques i, daquesta manera, afavorir la prevenció dels consums. L'entitat ha traslladat aquestes millores mitjançant el tràmit d'audiència i informació pública de l'avantprojecte de llei de prevenció del consum d'alcohol i dels efectes que tenen en les persones menors d'edat.
UNAD defensa una legislació més específica, per tal de prevenir el consum d'alcohol, a través de restriccions concretes. Entre aquestes mesures, UNAD advoca per estendre les restriccions en la publicitat i promoció de begudes alcohòliques a xarxes socials, aplicacions mòbils i altres plataformes digitals, així com mitjans dirigits a joves i esdeveniments esportius, en conjunt.
A més, en el context digital, l'entitat apunta també a la regulació necessària de la promoció que puguin fer influencers i al control dels algorismes perquè els anuncis de begudes alcohòliques no vagin dirigits a menors d'edat.
Entre altres aportacions, la xarxa d'addiccions fa referència a més mesures com el fet que les administracions públiques tinguin el compromís de realitzar campanyes de conscienciació sobre els riscos del consum i que part dels impostos especials que graven les begudes alcohòliques financin campanyes de sensibilització i programes de salut pública sobre els riscos de lalcohol.
Així mateix, defensa diferents mecanismes que possibilitin la participació social en la implementació daquesta nova norma. En aquest sentit, UNAD apunta a la inclusió de la població més jove en el procés de disseny, implementació i avaluació de les polítiques, de la mateixa manera que la societat civil organitzada pot exercir com a agent consultor i col·laborador a l'hora d'avaluar campanyes, crear i distribuir materials informatius.
Les entitats que integren UNAD, entre les quals hi ha la Fundació Salut i Comunitat, treballen a les àrees de prevenció, tractament, reducció de riscos i danys i incorporació social de les persones amb problemes d'addiccions i les seves famílies. Durant l'any 2022, la xarxa ha atès 263.608 persones. El servei de prevenció a les addiccions és el servei més utilitzat amb més de 195.000 atencions.
El projecte “En Plenas Facultades” (EPF) de FSC arrenca el curs 2024/2025 amb el mateix ímpetu que quan va començar fa 25 anys
Al projecte EPF de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) comencem aquest nou curs universitari amb les mateixes ganes de seguir formant Agents de Salut, promocionant les sexualitats saludables i enfocant la prevenció de l'ús de drogues des de la reducció de riscos, sempre amb la perspectiva de gènere com a eix. El balanç tan positiu de l'últim curs ens motiva a intentar igualar o superar la nostra presència a 11 universitats de 6 comunitats autònomes espanyoles, on hem desenvolupat 28 intervencions formatives, amb el suport de l'alumnat.
Entre aquestes formacions, hi ha el reconeixement de crèdits ECTS o crèdits RAC que l'alumnat obté per realitzar activitats universitàries que no formen part del pla d'estudis, així com seminaris específics sobre prevenció, promoció de la salut o perspectiva de gènere en la prevenció del consum de drogues.
Un total de 455 estudiants s'han format a l'EPF durant el curs 2023/2024 passat i han realitzat accions preventives, seguint la metodologia “peer to peer” (educació entre iguals) en l'àmbit universitari, a través de 66 campanyes que han suposat un impacte al seu entorn. Això es reflecteix, entre altres fets, a l'augment de persones que segueixen les xarxes socials del projecte EPF.
A més, 2024 és un any molt especial, ja que complim 25 anys sent un referent pioner en la prevenció universitària. És per això que el maig passat vam celebrar aquest aniversari amb la IV Jornada EPF, presencialment a l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, un esdeveniment que va tenir com a títol “Sex&Drugs: 25 anys de viatge en la prevenció amb joves”.
No només ha estat un any molt destacat per les dades i per la celebració del nostre aniversari, sinó també per saber que la confiança de les institucions i les universitats compromeses amb el projecte EPF s'ha renovat i ha augmentat. Un any més, comptem amb el suport i el finançament del Pla Nacional sobre Drogues i de la Divisió de control de VIH, ITS, Hepatitis Virals i Tuberculosi del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social; de l'Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya; de la Diputació de Barcelona; del Govern d'Aragó, de la Comunitat de Madrid, així com també del Govern del País Basc i de la Generalitat Valenciana.
Amb la seva ajuda, durant el proper curs 2024/2025, desenvoluparem diverses formacions sobre “Salut, Drogues i Sexualitats” a la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (Campus de Gipuzkoa); Universitat Jaume I de Castelló; Universitat de Barcelona (Campus Mundet); Universitat de Lleida (Campus Cappont); Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Manresa-UVic-UCC; Universitat Rovira i Virgili, Tarragona (Campus Catalunya); Universitat Carlos III de Madrid (Campus Getafe); Universitat Complutense de Madrid (Campus Somosaguas); Universitat de Saragossa, ia la Universitat de Múrcia (Campus el Palmar).
Finalment, cal assenyalar que durant aquest curs 2024/2025 llançarem els nous materials de difusió del projecte en les accions preventives. És el cas d'adhesius, xapes, llibretes i tríptics informatius que ens serviran de suport durant la realització de les activitats preventives als campus, sempre amb l'objectiu que perseguim des de fa 25 anys: la prevenció a l'àmbit universitari.
Brindant per molts més anys de felicitat compartida al vintè aniversari dels Habitatges amb Serveis "Gran Via" de Barcelona
Aquest any, els Habitatges amb Serveis Gran Via de Barcelona, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona, han complert 20 anys. Recentment, ha tingut lloc la celebració d'aquest aniversari tan esperat, a què va acudir la majoria d'usuaris/es dels habitatges. Han estat 20 anys compartint molt bones experiències i altres circumstàncies que, si bé no han estat fàcils, sempre s'han superat amb la il·lusió de seguir endavant, amb esperit de millora i el compromís per continuar oferint un servei proper de qualitat a la gent gran que viuen en aquest recinte residencial.
Recentment, ha tingut lloc la celebració d'aquest vintè aniversari en aquest servei, l'objectiu del qual és oferir a la gent gran un habitatge adequat i adaptat per possibilitar-ne la màxima independència i afavorir la vida comunitària, així com la seva integració social.
La celebració va comptar amb l?assistència de Francisco González Sedeño, president de la Fundació Salut i Comunitat; Carme Trilla, subdirectora de lÀrea dAtenció a la Dependència de FSC; Silvia Salinas i Mari Carmen Navas (directores dels Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” i Habitatges amb Serveis “Concili de Trento II”, també de Barcelona), Sergio Castelló (psicòleg i coach dels Habitatges amb Serveis “Gran Via”) , “Concili de Trento I” i “Concili de Trento II” ) i altres professionals de la nostra entitat.
A l'esdeveniment, acuradament organitzat perquè no faltés cap detall, “hi va haver rialles, brindis i menjar especial per a l'ocasió, així com discursos molt emotius, música en directe i molts balls”, afirma Mariló Chacón, directora dels Habitatges amb Serveis “ Gran Via” de Barcelona.
Per poder expressar el sentir de la celebració compartim uns textos molt emotius que es van llegir en el transcurs de l'acte. Un d'ells és de Teresa A., treballadora familiar, la tasca del qual en el servei és oferir l'atenció i les cures requerides a les persones grans que necessiten suport en les activitats de la vida diària (AVD), tenint en compte el seu context familiar i entorn .
No importen les lents, els cabells blancs,
ni ser lenta o amb l'esquena encorbada.
El que importa és la vida i la lluita guanyada.
No importa el temps que passa
I que també se n'anirà.
El que veritablement és cert
és aprofitar la vida
A qualsevol edat.
Teresa. A.
També compartim el text que va llegir Margarita, usuària que viu a les Vivendes amb Serveis “Gran Via” de Barcelona des de fa 6 anys.
Estimats amics i veïns,
És un honor per a mi ser avui aquí, celebrant el vintè aniversari d'aquest meravellós edifici que hem tingut la sort de trucar llar durant dues dècades. Fa 20 anys, aquest lloc només era un projecte ple de somnis i esperances. Avui és un testimoni viu del que podem aconseguir junts.
Durant aquests 20 anys, hem vist créixer no només l'edifici, sinó també la nostra comunitat. Hem compartit innombrables moments especials: rialles, converses i, de vegades, també llàgrimes. Cada racó d'aquest edifici té una història per explicar, una memòria per guardar.
Vull agrair a tots els qui han estat part d'aquest viatge. Als constructors i dissenyadors que van donar vida a aquest lloc, als administradors que ho han mantingut en perfecte estat i, especialment, a cadascun de vosaltres, els residents que amb esperit i calidesa han transformat aquests murs en una veritable llar.
Aquest edifici no és només una estructura física, és un reflex de la nostra comunitat, de la nostra convivència i suport mutu.
Mirant endavant, estic segura que els propers 20 anys ens portaran encara més alegries i reptes. Continuarem treballant junts per millorar i mantenir aquest lloc que tant volem.
En nom de tots, felicito aquest edifici pels seus primers 20 anys i cadascun de nosaltres per ser part d'aquesta bonica història. Brindem pel passat, el present i el futur i per molts anys més de felicitat i prosperitat.
Margarida
Entre els èxits en la gestió del servei durant aquests 20 anys, cal ressaltar la gran varietat d'activitats programades que s'han dut a terme al servei, i que se segueixen realitzant, a fi de fomentar la relació entre els veïns/es, així com el gran treball realitzat per l'equip professional, sense la implicació del qual totes les millores no haguessin estat possibles.
En aquest sentit, cal destacar la tasca realitzada per l'equip de professionals dels Habitatges amb Serveis Gran Via de Barcelona perquè en aquesta celebració tot sortís tan bé. Es tracta de Carmen Martínez, Teresa Alonso, Jairo Caguana, Montserrat Jiménez, Fàtima Chkhikhem i Gerard Porteros.
"Amb la meva tasca de voluntariat, he tingut l’oportunitat de conèixer la globalitat de la problemàtica addictiva, tant dels usuaris, com de les seves respectives famílies"
Em dic Joan Salas, he nascut a Barcelona i tinc 68 anys, actualment estic de voluntari al Centre de Dia “La Crisàlide” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), des de fa dos anys.
Encara que tinc la formació d’assistent social, no he exercit mai aquesta professió. Segurament, d’aquí neix el meu interès, una vegada jubilat, de participar en les tasques socials.
A la Fundació Salut i Comunitat he realitzat diferents col·laboracions en diversos centres, com al pis terapèutic COSMOS, al Centre de Dia de l’Hospitalet amb el grup del Servei Penitenciari, i unes sessions informatives sobre els processos addictius als familiars dels interns de la Comunitat Terapéutica “Can Coll”. Per tant, amb la meva tasca de voluntariat, he tingut l’oportunitat de conèixer la globalitat de la problemàtica addictiva, tant de les persones usuàries, com de les seves respectives famílies. Però, l’aspecte que m’ha donat la possibilitat a ser voluntari, ha estat la meva experiència de 40 anys com a practicant de ioga i de meditació.
Actualment, porto a terme l’activitat COS I MENT, que consisteix en un programa d’aprenentatge progressiu de tècniques de relaxació, basades en els coneixements mil·lenaris de la ciència del ioga, amb l’objectiu d’anar reduint el malestar produït per l’ansietat, l’angoixa i l’estrès associat a l’abstinència addictiva, i obtenir així, els beneficis físics, psicològics i emocionals que se’n deriven de una vida més serena i plena.
En les sessions es practiquen diferents modalitats de respiracions profundes, d’estiraments musculars, aquests sempre adequats a les habilitats físiques personals, per tal d´anar augmentant la capacitat vital dels pulmons i l’elasticitat i fortalesa dels músculs, al mateix temps que es practiquen tècniques senzilles de concentració, pas previ a una meditació de qualitat, que posteriorment serviran de base per afrontar amb més reflexió i pausa les tensions quotidianes.
A nivell personal, ha suposat un enriquiment poder socialitzar amb les persones usuàries i establir un feedback d’experiències vivencials que sorgeix espontàniament.
No vull acomiadar-me, sense expressar el meu reconeixement a la professionalitat del personal de “La Crisàlide”, començant per la Sandra, seguint amb l’Eva, l’Ana, i acabant amb la Clàudia, que han estat capaces d’aconseguir un clima acollidor de treball al centre, on em trobo super-comodíssim i molt valorat.
I, per últim, vull animar a les persones que disposin de temps i tinguin alguna aportació per a millorar la vida dels altres, ho facin, sempre rebran més del que donaran.
Joan Salas, voluntari al Centre de Dia “La Crisàlide” de FSC
"Sóc una persona oberta, que sempre va amb la veritat per endavant"
Jesús té gairebé 50 anys i és usuari des de fa 20 de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, propietat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant), servei que compta amb 24 places concertades amb la Generalitat Valenciana. Amb ell parlem fa uns dies i ens va explicar, entre altres coses, com és la seva vida al centre, en quines activitats participa, i fins i tot ens va parlar de la seva parella Maria del Mar, que també és usuària del servei. Tant l'equip professional com ell mateix i alguns companys/es el defineixen com una persona extravertida i molt sincera, cosa que també es reflecteix al llarg d'aquesta entrevista.
– Jesús, com et trobes?
Molt bé, molt content perquè és la primera vegada que m'entrevisten… D'altra banda, en general, em sento molt juvenil i feliç. Això sí, per aquí fa molta calor, estem en alerta groga.
– Aleshores cal refrescar-se…
Sí, tenim la piscina de Relleu, però hi van moltes persones… De totes maneres, a mi no m'agrada ni la piscina ni la platja, ni tampoc els parcs aquàtics, perquè a aquests darrers hi va molta gent i em semblen perillosos, veient les imatges que de vegades surten per la tele.
– Bé, doncs parlarem una mica del teu dia a dia al centre… com és?
La meva vida aquí és tranquil·la, m'entretinc molt amb activitats i ho passo bé. En general, tot està bé per a mi (el menjar, encara que ja saben que no m'agrada ni el formatge ni altres coses i no m'ho posen; també, les instal·lacions del centre, etc.).
– En quines activitats participes?
Vaig a un taller de jardineria i manteniment. M'agraden molt les plantes, la natura i també els animals. A més, m'agrada anar de passeig i veure les vistes tan boniques que tenim per aquí. També, sortir al poble de Relleu i altres com Benidorm, de vegades vaig amb els meus companys/es, ja sigui a passejar, a fer un cafè, etc.
– Com és la convivència en general al centre?
Bona, tant amb l'equip professional com amb les persones usuàries. Totes són bones persones, afectuoses. A més, tinc parella al centre, ia dos anys i mig. Això sí, de vegades ens enfadem, però també ens perdonem… En el fons, ens portem molt bé. A veure si dura, jo vull que aquesta relació duri… Ella és la germana de l'Antonio, un altre usuari del centre, amb qui ja vas parlar.
– Sí, sí, ho recordo… I com es diu ella?, segur que li fa il·lusió que la noms…
Es diu Maria del Mar.
– T'agradaria dir alguna cosa sobre ella?
Sí, vull dir que té mal humor, però també que és molt afectuosa, he de reconèixer que es porta molt bé amb mi. A més, alguna vegada em fa un regalet… i això m'agrada.
– De tu ja m'havien dit que ets una persona molt sincera… però a veure si a ella no li agrada que diguis allò del seu mal humor…
No, no, tranquil·la… segur que no s'enfada. Ja em coneix i sí, sóc una persona oberta, que sempre va amb la veritat al davant. M'agrada ser molt sincer, però tampoc no vull problemes, no m'agraden els embolics, ja que sóc una persona pacífica.
– I també sé que t'ha agradat molt “sortir de festa” a la teva adolescència.
Sí, ara ja no surto així. He estat molt fester, m'ha agradat molt anar a la discoteca i el bakalao (música electrònica), jo era dels que feien la ruta. M'agradava l'ambient, la gent que hi anava, etc. Vaig gaudir molt aquesta època de la meva vida.
– Et segueix agradant aquesta música?
Sí, a més sé punxar discos, a manera de discjòquei…
– Que interessant!, però sé que ara també escoltes un altre tipus de música, oi?
Sí, escolto una mica de tot. A la meva habitació, que és el meu espai, a més tinc un llit molt còmode, m'agrada escoltar música de cantants com Antonio Orozco, el Canto del Loco, però també música de bakalao.
– Vaja, que ets un dels fidels a aquest tipus de música… La té molt present.
Sí, és clar.
– Ens vols explicar alguna cosa més?
Sí, que l'altre dia me'n vaig anar de botigues i també de festa, però a la tarda, a una discoteca que és a la zona de la platja de Benidorm.
- Com va ser lexperiència?
Bona. Em va fer recordar moltes coses del meu passat fester, però aquell dia no vaig beure alcohol… ara ja estic en una altra etapa ben diferent de la meva vida.