SAIIL: acompanyament a la construcció d'itineraris a persones amb dificultats d'inserció laboral i formativa a Alacant
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) dirigeix i gestiona des del juliol del 2021 el Servei d'Acompanyament en Itineraris d'Inserció Laboral (SAIIL), de titularitat de l'Ajuntament d'Alacant. És un servei que va gestionar la nostra entitat amb anterioritat (2001-2017). El nombre de contractacions el 2022 va ser de 78 persones.
En aquest servei s'atenen persones amb dificultats d'inserció laboral i formativa derivades des dels serveis socials d'atenció primària municipals. La seva finalitat és millorar l'ocupabilitat de persones en risc d'exclusió social mitjançant la definició d'itineraris individualitzats de formació i acompanyament per reforçar les seves habilitats per a la inserció sociolaboral.
Per fer-ho, es duen a terme activitats grupals d'atenció directa amb les persones usuàries, com ara tallers monogràfics, grups de cerca activa d'ocupació o dinàmiques grupals. També activitats individuals, com entrevistes individualitzades, tutories de seguiment i suport durant el procés d'inclusió i acompanyament a recursos.
Complementàriament, també es realitzen activitats de gestió interna, com ara prospecció i coordinació amb recursos i programes formatius, prospecció i coordinació amb empreses i ocupadors locals o coordinació amb recursos i serveis socials.
Alguns dels requisits per poder ser beneficiari/ària de les prestacions ofertes pel servei són tenir entre 16 i 55 anys, disposar de permís de treball i residència (en el cas de persones d'origen estranger) i, en cas de tenir responsabilitats familiars, comptar amb suports familiars o d'una altra índole que permeti acudir al servei i comptar amb certa disponibilitat horària per a la formació i/o la recerca de feina.
Cal destacar que durant l'any passat es van atendre un total de 378 persones, majoritàriament dones (57,9%) davant d'homes (42,1%). D'altra banda, hi va haver una demanda més gran del servei per part de persones de 16 a 44 anys, sent significatiu l'augment d'itineraris a les dues franges d'edat d'aquest grup de persones (16-24 i 25-44), mentre que va disminuir el nombre de persones ateses de més de 44 anys.
Pel que fa al nivell d'estudis, un 80% de les persones ateses no havien finalitzat els estudis obligatoris i podrien ser considerades analfabetes funcionals, ja que no disposaven de les habilitats competencials necessàries per manejar-se en contextos que poguessin implicar el processament d'informació escrita.
Pel que fa a les nacionalitats, es va atendre gairebé en la mateixa proporció població nacional (53%) que estrangera (47%). Les persones estrangeres que van acudir al SAIIL van augmentar, en comparació dels darrers tres anys, sobretot la població llatinoamericana i la procedent de països de l'est.
D'altra banda, durant l'any 2022 es va derivar un total de 416 persones al servei. La valoració del procés de selecció-acollida va ser positiva i es va fer un total de 378 itineraris d'inserció. En aquest sentit, es va treballar amb un 91% de les persones derivades i es van dur a terme processos d'acolliment i itineraris d'inserció de gairebé totes les persones derivades. A més, les derivacions realitzades des dels equips base de zona es van ajustar al perfil que s'atén i es va respondre a les necessitats específiques d'ocupació i formació.
Així mateix, una altra dada significativa és que va augmentar el nombre de persones que van valorar el SAIIL com una oportunitat de millorar el nivell d'ocupabilitat i van decidir incorporar-se i iniciar un itinerari d'inserció formatiu laboral. En aquest sentit, durant el passat any, el nombre d'itineraris dissenyats va ser superior als realitzats en anys anteriors.
Cal destacar també que la coordinació amb els centres de serveis socials municipals va permetre optimitzar el circuit d'atenció, millorant la transmissió d'informació i la qualitat de la intervenció realitzada amb les persones usuàries.
Pel que fa a les dimensions de millora i/o noves necessitats detectades per part del servei, cal assenyalar la necessitat d'intensificar la prospecció i la relació amb el teixit empresarial local per potenciar la inserció laboral de les persones usuàries del SAIIL. Una de les claus en aquesta relació amb les empreses continua sent garantir el seguiment laboral/formatiu (acompanyament en el període dadaptació al lloc) del treballador/a, durant un període mínim de 3 a 6 mesos.
Aquest aspecte facilita que el servei sigui considerat per les empreses com a recurs que ofereix una resposta eficaç a l'hora de sol·licitar personal amb perfils professionals de baixa qualificació.
En aquesta mateixa direcció, es valora la necessitat de promoure la contractació de les persones usuàries en empreses d'ocupació protegida i/o amb contractes d'inserció, ja que els resultats obtinguts amb aquelles persones usuàries que han passat per aquest tipus d'entitats han millorat possibilitats d'accés a l'ocupació, així com els nivells d'ocupabilitat.
Finalment, assenyalar que l'any 2022 es van aconseguir 15 noves contractacions i 6 persones van renovar els contractes signats el 2021. A més, 3 persones que van iniciar els seus processos d'inserció laboral fa dos anys, van aconseguir un contracte indefinit per formar part de la plantilla estable empresa. Aquesta informació fa referència a treballadors/ores contractats per una empresa d'inserció: Projecte Lázaro.
"S'aprèn a ser millor persona quan formeu part d'un equip guiat per la generositat, l'altruisme, l'empatia i l'afecte"
Artur Amich, de 56 anys, està col·laborant des de fa diversos mesos, realitzant tasques de voluntari, al Programa PERSEO (Programa Estratègic de Responsabilitat Social i Especialització Ocupacional) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Recentment, en el marc daquest projecte, ha tingut lloc un webinari que ha comptat amb la seva col·laboració. Durant la sessió, Artur va compartir la seva experiència després de ser diagnosticat de Pàrkinson als 47 anys. Des d'aleshores, ha començat una carrera de lluita i superació per documentar-se, comprendre i sensibilitzar sobre la malaltia i les «discapacitats».
– Des de quan ets voluntari de FSC?
La meva relació amb FSC es va començar a gestar durant l'últim trimestre del 2022, quan vaig coincidir en xarxes socials amb Iolanda Gómez (professional del Programa PERSEO), arran d'una conferència que jo estava preparant per fer-la a finals de gener a la plataforma d'Abante.
En el meu cas, vaig ser copejat de forma inesperada i salvatge amb el diagnòstic de la malaltia de párkinson amb tan sols 47 anys. Sí, una malaltia degenerativa i incurable que t'obliga a planificar acceleradament un futur més incert del previst, i en vaig parlar a la conferència d'Abant, del que ells anomenen “Pla de Futur complet”.
– Per què vas decidir col·laborar com a voluntari en aquest servei? T'interessen especialment aquest tipus de programes?
La salut és una necessitat bàsica que quan no es té adequadament coberta, passa a valorar-se de manera prioritària i la missió, visió i activitats de FSC se centren a millorar la salut de diferents col·lectius de la nostra societat. Per això, vaig prendre la decisió de col·laborar.
El meu objectiu és aportar tot allò que pugui per sensibilitzar la nostra societat sobre una malaltia molt desconeguda. Sensibilitzar, difondre, aportar la meva experiència personal en l'adaptació i la convivència amb una malaltia que m'ha trencat la vida per sempre, relegant-me a una inactivitat professional forçosa que omplo amb activitats com la del voluntariat en una fundació que té entre els seus objectius, aconseguir la reducció de danys a certs col·lectius.
– En què consisteixen les teves tasques com a voluntari?
De moment, conèixer el gran nombre d'accions i activitats que desenvolupa FSC per veure on puc ajudar o aportar valor afegit, fruit de la meva experiència professional anterior al diagnòstic i de la meva història de superació que inclou grans dosis d'automotivació i actitud positiva.
– Quines tasques t'agraden més? Per què?
M'agraden les feines en equip, les reunions setmanals que cada divendres tinc la sort de compartir amb els 4 grans professionals que formen l'equip del Programa PERSEO. Independentment del que en aquestes reunions es decideix (del treball en si), a parer meu, s'aprèn a ser millor persona quan formen part d'un equip guiat per la generositat, l'altruisme, l'empatia i l'afecte.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
De moment, unes 5-6 hores per setmana comptant les reunions dels divendres. A destacar que hem realitzat recentment el webinari “Possibles impactes del diagnòstic d'una malaltia greu a la vida laboral. Les organitzacions estan preparades per respondre i acompanyar en el procés?”, sessió que es pot veure en qualsevol moment a través del canal de Youtube de FSC.
https://www.youtube.com/watch?v=Hw5JNYJEg6g
– Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
Sentir-me útil, una motivació per ajudar compartint i una distracció que m'agrada.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntari o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
Quan es va acabar el webinari i vaig observar que en general havia despertat interès, que havia sumat i contribuït a mantenir certes reflexions enfocades a millorar el nostre teixit empresarial, la nostra societat.
- Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries d'aquest projecte?
Que no deixin passar l'oportunitat de formar part d'un magnífic equip i de contribuir amb el seu gra de sorra a ajudar col·lectius vulnerables i, en definitiva, a reduir danys que actualment la nostra societat genera o “ens” produeix.
El Programa IMVOL – Impuls del Voluntariat de la FSC de la Comunitat Valenciana és possible gràcies al suport de la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana a través de la convocatòria de subvencions per a projectes i activitats de promoció i foment del voluntariat.
Contacta'ns si vols col·laborar amb la FSC: https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca
Conscienciació, visibilització i formació per eradicar la violència cap a la gent gran a la nostra societat
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure l'any 2002 el maltractament cap a la gent gran com a problemàtica social i de salut. La competència per fer protocols sobre violència en persones d'edat avançada depèn de cada comunitat autònoma, encara que no totes disposen de protocols. A Catalunya, hi ha el Protocol marc i orientacions d'actuació contra els maltractaments a la gent gran , redactat l'any 2012 pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
Hi ha diversos factors de risc en el maltractament a persones grans. Cal destacar que en molts casos on hi ha formes de maltractament, la persona agressora no n'és conscient, ja que, en aquests casos, la funció de la persona cuidadora constitueix un factor de tensió en la dinàmica familiar. A més, de vegades, la persona cuidadora pateix estrès i acaba cometent algun tipus de maltractament de manera involuntària per manca de ferramentes o recursos.
Així mateix, en part, el maltractament a les persones grans és degut a una causa estructural i és la mateixa societat la que pot exercir una discriminació basada en mites i estereotips sobre la vellesa o en una relació desigual entre homes i dones.
Majoritàriament, el maltractament a persones d'edat avançada té lloc a l'àmbit familiar, on resideixen la majoria. A causa de les desigualtats socials i estructurals, la gent gran també pot patir maltractaments de les seves parelles, en la majoria dels casos, de l'home cap a la dona. Aquesta violència acostuma a donar-se a tot el cicle vital. Per tant, també a la vellesa.
Les famílies cuidadores de vegades adopten aquest rol amb manca d'informació i estratègies per fer les cures de persones amb dependència, ja sigui física o psicològica. Hi ha casos en què la família no disposa d'ajudes tècniques necessàries o suport emocional, provocant que l'atenció que rep la persona gran sigui de forma involuntària i inadequada.
Això no obstant, l'àmbit domèstic i familiar no és l'únic on una persona pot ser susceptible de patir maltractaments. Cal referir-se al maltractament a l'àmbit institucional que és definit com tota acció o omissió relativa a una persona gran resident en una institució que causa perjudici a la persona o que la priva injustament de la seva independència. Podrien ser exemples de maltractament institucional confinaments no autoritzats, contenció mecànica, infantilització en el tracte, despersonalització o privació de la intimitat.
És molt difícil apreciar els senyals de maltractament, perquè la majoria no són observables a primera vista. En aquest sentit i per poder detectar situacions d'alerta, hi ha els indicadors, una eina senzilla utilitzada per valorar les característiques i la intensitat d'un fet per determinar-ne l'evolució. En cas de sospita de maltractaments, els indicadors s'avaluen mitjançant l'observació amb l'objectiu de no intimidar ni la persona cuidadora ni la persona que sospitem que pot patir maltractaments.
D'altra banda, hi ha el maltractament físic, psicològic i econòmic, si bé la negligència és el tipus més comú de maltractament en persones d'edat avançada, definint-se com la manca d'atenció de les necessitats, existint un risc en la seguretat i la salut de la persona. Alguns símptomes de negligència són úlceres per pressió, malnutrició, deshidratació o aïllament.
Alguns estudis apunten que l'obstinació diagnòstica, com la realització de proves per augmentar el coneixement d'una patologia sense que es prevegi una millora i l'obstinació terapèutica, que utilitza mitjans desproporcionats per prolongar artificialment la vida biològica d'un pacient amb malaltia irreversible, podrien considerar-se també com a formes de maltractament.
En la majoria dels casos, la persona maltractada acostuma a ser dona, més gran de 75 anys i amb deteriorament cognitiu o demència. La persona maltractadora, en canvi, no disposa dels recursos materials i/o econòmics per fer front a la cura. Actualment s'ha arribat a la conclusió que les dones poden patir abusos més greus o amb més conseqüències físiques i emocionals.
Cal assenyalar a més que, a causa de l'augment de l'esperança de vida en els darrers anys, moltes vegades la persona cuidadora també és d'edat avançada, tenint en molts casos una lleu discapacitat o dependència que li impedeix desenvolupar el rol de cuidador com ho havia fet fins aleshores.
És de vital importància també la conscienciació, la visibilització i la formació, en relació amb la violència en persones d'edat avançada, per poder-les atendre de manera adequada i, així, tractar d'eradicar la violència cap a la gent gran a la nostra societat.
Hèlia Salleras Padern,
Treballadora social de la Residència i Centre de Dia Els Arcs de Figueres (Girona), servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat de Catalunya.
El Dia Mundial del Benestar Mental dels Adolescents posa el focus a prevenir trastorns mentals a l'adolescència
Des de l'any 2020, cada 2 de març se celebra el Dia Mundial del Benestar Mental dels Adolescents, amb la finalitat de sensibilitzar la població sobre els problemes de salut mental que afecten els/les adolescents durant el seu desenvolupament fins a l'edat adulta, així com desestigmatitzar aquest tipus de trastorns i oferir-los suport.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada set persones joves de 10 a 19 anys pateix algun trastorn mental, un tipus de trastorn que suposa el 13% de la càrrega mundial de morbiditat en aquest grup d'edat.
D'acord amb diversos estudis, alguns dels trastorns de salut mental més comuns a l'adolescència (etapa clau del desenvolupament humà) són els següents: ansietat, alteració de l'estat d'ànim, dèficit d'atenció i altres trastorns del comportament, trastorns de l'alimentació (anorèxia, bulímia), depressió o conductes de risc com és el cas de consum de drogues. Així mateix, el suïcidi és la quarta causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys.
Aquest dia, al que ens sumem des de la Fundació Salut i Comunitat, no només té com a missió promocionar la salut mental. A més, posa el focus a oferir informació que ajudi a prevenir qualsevol tipus de trastorn. En aquest sentit, segons assenyala l'OMS, el fet de no ocupar-se dels trastorns de salut mental a l'adolescència té conseqüències que s'estenen a l'edat adulta, perjudiquen la salut física i mental de la persona i restringeixen les seves possibilitats de portar-ne una vida plena en el futur.
El Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de FSC ofereix orientació adreçada a adolescents i joves, tant a nivell presencial com a online, a més d'altres serveis tant individuals com grupals a nivell psicoterapèutic.
Alguns dels objectius que es poden treballar a través de les teràpies són:
- Conèixer-se millor un/a mateix/a, coneixent les pròpies capacitats i on es té facilitat natural per desenvolupar-se.
- Augmentar l'autoestima, aconseguir més confiança. Conèixer les pors i les inseguretats i aprendre a gestionar-les.
- Identificar millor què us motiva, què us apassiona.
- Millorar la capacitat de relacionar-se amb els altres de manera constructiva. Aprendre a gestionar els conflictes i desenvolupar habilitats socials com l'empatia.
- Poder entendre el malestar emocional que s'amaga darrere de determinats comportaments límits o disruptius.
- Reflexionar i revisar possibles usos abusius de les noves tecnologies o d'altres.
Al SAP també s'atenen problemes que tenen a veure amb Trastorns de Conducta a l'Adolescència, com ara el Trastorn Negativista Desafiant i es fa una tasca de detectar a temps conductes disruptives que poden arribar a provocar altres tipus de trastorns.
Un dels programes que duem a terme al SAP en relació amb el benestar dels adolescents és el Servei d'Atenció a les Addiccions Comportamentals SA@C , centrat a restablir una relació més saludable amb les tecnologies. Es tracta d'un programa específic dirigit a adolescents i joves, així com a les seves famílies, a què ens hem referit a altres notícies.
El programa se centra en la detecció i la prevenció de les conductes addictives relacionades amb les noves tecnologies en adolescents i joves, a través de diverses propostes d'intervenció: atenció psicoterapèutica individual amb un psicòleg especialista en addiccions comportamentals, assessorament familiar, intervenció familiar psicoeducativa , psicoteràpia individual i familiar, atenció mèdico-psiquiàtrica quan sigui necessari, etc.
Segons ens expliquen des del SAP, durant l'adolescència, les tensions són font de creixement i de maduració, però de vegades poden generar infelicitat i bloqueig als joves. A més, els adolescents amb trastorns mentals són particularment vulnerables a patir exclusió social, discriminació, problemes d'estigmatització (que afecten la disposició a cercar ajuda), dificultats educatives, comportaments de risc o mala salut física.
És de vital importància comptar amb recursos que beneficiïn el seu benestar psicològic i que impactin de manera positiva a les seves vides, a través de l'aprenentatge socioemocional, de la mà dels nostres companys/es del SAP, professionals amb més de 20 anys d'experiència en salut mental .
Informació de contacte:
Pots adreçar-te al SAP a través del telèfon 93 424 04 00 i el nostre equip de professionals es posarà en contacte amb tu en un termini màxim de 24 hores.
https://www.psicologiabarcelona.org/
https://www.tratamientodelasadicciones.org/
FSC imparteix formació a professionals d'unitats policials especialitzades en la lluita contra la violència de gènere a l'àrea del Grup de Menors
El nostre company Daniel Urbina, director del Centre d'Acollida de Menors (CAM) d'Ateca, a Saragossa, servei dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, concertat amb l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS) , ha impartit recentment una formació, en el marc del curs «Intervenció amb infractors en l'àmbit de la violència de gènere, violència sexual i menors». El curs, dirigit a funcionaris de policia de les tres províncies aragoneses, s'ha desenvolupat a la seu de la Prefectura Superior de Policia d'Aragó, a Saragossa.
Durant la seva intervenció, ha presentat el Centre d'Acollida de Menors (CAM) d'Ateca i les entitats gestores del mateix; ha explicat quin tipus de perfils s'atenen al servei, quina intervenció es realitza amb els nens, nenes i adolescents (NNA) usuaris/es del servei, i ha ofert diferents recomanacions per a un millor desenvolupament de les funcions policials.
Així mateix, ha generat un espai de reflexió a partir dels resultats obtinguts a l'estudi INTERLEAVE, un projecte europeu liderat per FSC, els resultats del qual han estat presentats recentment. Cal destacar a més que ha compartit Mesa amb una psicòloga que treballa en intervenció amb infractors a la presó de Daroca, a Saragossa, que ha complementat la seva participació, referint-se a la intervenció amb persones adultes.
A destacar les aportacions que ha ofert Daniel Urbina per a un millor desenvolupament de les funcions policials. Concretament, ha centrat la seva intervenció en 5 recomanacions bàsiques que detallem tot seguit:
- La importància de generar seguretat en els nens, les nenes i els adolescents amb què s'intervé en el servei, a partir de l'enllaç que puguin establir durant les seves interaccions. Per això, la primera recomanació ha estat la necessitat que els professionals siguin capaços d'autoregular-se abans d'intervenir per promoure aquests estats de calma i seguretat.
- El valor de generar aquests espais de seguretat, no només des de la pròpia interacció entre el professional i el nen/a, sinó també des de la cura de l'espai físic en què es fan aquestes interaccions, perquè siguin entorns amables i adaptats a les seves necessitats . Aquesta recomanació s'extreu directament del model BARNAHUS (o “Casa dels Nens” en islandès) per a l'atenció integral a víctimes d'abús sexual infantil, sobre el qual es van estructurar algunes d'aquestes recomanacions.
- Un tercer aspecte a cuidar a l'hora de generar aquesta sensació de seguretat, també vinculat al model BARNAHUS, té a veure amb la necessitat que les declaracions dels NNA actuïn com a proves preconstituïdes per evitar que hagin de declarar moltes vegades ia moltes persones i/o professionals diferents, minimitzant així els riscos de retraumatització. Cal assenyalar que aquesta mesura, ja està contemplada també a la Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència (LOPVI).
- Una quarta recomanació ha versat sobre la necessitat dactuar amb calidesa, però de manera professional, evitant caure en la sobreprotecció (en el cas de les víctimes) o la culpabilització (en el cas dels agressors), ja que aquest tipus dinteraccions reforçarien aquests rols. En aquest sentit, l'equip professional ha d'actuar com una base segura des de la qual els/les menors puguin explorar el món, permetent-los que ho facin, però també com un refugi segur al qual puguin acudir davant de qualsevol necessitat.
- La cinquena i última recomanació s'ha centrat a analitzar la funció de les conductes, tractant d'interpretar els comportaments en un context més ampli, buscant sempre el perquè i el perquè de cada conducta, ja que aquesta és la base de la intervenció que es pugui dur a terme amb els NNA. Així mateix, en el marc d'aquesta darrera recomanació, Daniel Urbina ha abordat el concepte de validació i el treball realitzat als diferents nivells de validació existents.
Segons hem pogut saber per part de les persones organitzadores del curs, ha estat una de les formacions més ben valorades per part de les persones participants: funcionaris de policia de les tres províncies aragoneses, que majoritàriament estan treballant a les Unitats d'Atenció a la Família i Dona (UFAM) a l'àrea el Grup de Menors (GRUME), en investigació, protecció i en les oficines de denúncia.
Menors, la punta de l'iceberg d'una violència sistèmica exercida contra les dones
La violència en l'àmbit familiar, en què les principals víctimes són les dones i els menors, constitueix una autèntica vulneració dels drets fonamentals a la vida, a la integritat física ia la llibertat de les persones, constituint una greu expressió de les desigualtats entre dones i homes, i produint un gran patiment entre els menors. Així mateix, la violència de gènere no només converteix en supervivents les dones que la superen, sinó també els seus fills i filles, si bé no sempre són supervivents. Els Punts de Trobada promouen la recuperació integral de tots els infants i adolescents que viuen o han viscut situacions de violència masclista.
La delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, ha comparegut recentment davant dels mitjans de comunicació per donar a conèixer les dades més recents i fer balanç sobre la situació de la violència de gènere l'any 2022.
Durant el passat any, 49 dones van ser assassinades per violència de gènere a Espanya. D'aquestes 49 dones assassinades, el 42,9% havia posat denúncia i aproximadament, una de cada tres, el 32,7%, tenia entre 41 i 50 anys. A més, el 65,3% eren cònjuges o parella i el 34,7% estava en fase de ruptura o eren exparelles.
Pel que fa als presumptes agressors d'aquests 49 assassinats, el 20,4% es van suïcidar després de cometre presumptament l'assassinat i el 18,4% ho van intentar. Igual que a les dones víctimes, aproximadament, un de cada tres, el 38,8%, dels presumptes agressors tenia entre 41 i 50 anys.
Pel que fa als/les menors, el 2022 dos menors van ser assassinats per violència de gènere contra les seves mares. En tots dos casos, el presumpte assassí era el pare biològic. Per la seva banda, 38 menors van quedar orfes el 2022 per violència de gènere.
Consultant la investigació més recent, realitzada en l'àmbit de menors, volem destacar l'estudi “Menors i violència” del Ministeri d'Igualtat, l'objectiu del qual és avançar en el coneixement de com és la situació de les i els menors en general respecte a la igualtat i la violència de gènere, prestant una atenció especial als qui han viscut la violència de gènere contra les seves mares, per part de les seves parelles o exparelles, i comparant la seva situació amb la dels qui no han viscut aquesta violència.
Els resultats de l'estudi "Menors i violència" del Ministeri d'Igualtat posen de manifest la necessitat d'incrementar els esforços per prevenir la violència de gènere a múltiples nivells, incloent educació afectivosexual per a la igualtat i prestant una atenció especial a la utilització de les TICs per exercir-la.
Així mateix, s'assenyala que els menors exposats a la violència de gènere contra les seves mares, tenen més risc de presentar problemes de salut física i psicològica, consumir fàrmacs (tranquil·litzants i antidepressius), tabac, alcohol, cànnabis i altres drogues il·legals, un ús més problemàtic dInternet i de les xarxes socials, menor autoestima, problemes acadèmics, etc.
Aquesta situació, que afecta els menors, constitueix la punta de l'iceberg d'una violència sistèmica exercida contra les dones i la manifestació més atroç de la desigualtat entre dones i homes, tal com s'ha assenyalat des del Ministeri d'Igualtat i d'altres organismes moltes vegades.
Les nostres companyes responsables dels Punts de Trobada, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Catalunya, serveis de titularitat de la Generalitat de Catalunya, han participat en grups de treball per a la millora de les intervencions, així com en diverses jornades en què han exposat les oportunitats i obstacles en les relacions de mares i pares amb els fills i filles en situacions familiars de violència masclista.
En aquestes trobades, han explicat que l'espai d'acompanyament és una oportunitat per a les mares víctimes de violència de gènere, mentre que espai de protecció i escolta, si bé també hi ha limitacions, ja que sovint, la intervenció arriba tard, amb processos judicials ja iniciats i quan el patiment dels infants i joves ha estat sostingut en el temps.
També s'han referit a l'adquisició i la recuperació d'eines i estratègies preservadores cap als fills i filles, ja que és important que les mares recuperin i/o adquireixin la capacitat de preservar-los del conflicte familiar.
En aquest sentit, els Punts de Trobada, gestionats per FSC a Catalunya, s'ofereixen com a espai on poder gestionar les dificultats i obstacles, on és fonamental el treball en xarxa, realitzat de manera estratègica i coordinada, per tal de promoure la recuperació integral de tots els infants i adolescents que viuen o han viscut situacions de violència masclista.
"La capacitació en competències digitals situarà les persones que participen al programa Qualifica-T de FSC en una situació d'avantatge competitiu"
Per tal d'incentivar la formació a l'àmbit sociosanitari, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) desenvolupa des del 2022 el programa Qualifica-T, en coordinació amb el Servei d'Ocupació i Formació de la Regió de Múrcia. En aquesta entrevista, Héctor Sánchez, tècnic d'inserció sociolaboral d'ALIAD@S a Múrcia, ens dóna més detall dels cursos que s'estan fent durant aquest any, en el marc del programa Qualifica-T, i sobre el programa en general.
– Quina importància té la formació en un programa com a Qualifica-T?
La formació és una àrea transversal a tots els programes que desenvolupem, és una part important per conèixer els drets de les persones participants, millorar-ne l'ocupabilitat i accés a llocs de treball de més qualitat i, en definitiva, per millorar-ne la qualitat de vida. En concret, al programa Qualifica-T la formació és l'eix central, ja que els tres cursos de formació impartits, inclòs el certificat de professionalitat d'atenció sociosanitària, suposen gairebé 500 hores de formació grupal.
– Quina és la programació de cursos que esteu realitzant durant aquest any?
En el marc del Programa Qualifica-T, i en coordinació amb el Servei d'Ocupació i Formació de la Regió de Múrcia, hem posat en marxa diferents cursos:
- Certificat de professionalitat d'atenció sociosanitària (450 hores), en què es forma per atendre persones dependents en l'àmbit sociosanitari, aplicant les estratègies dissenyades per l'equip interdisciplinari competent i els procediments adequats, per mantenir i millorar la seva autonomia personal i les relacions amb l'entorn.
- “Tècniques de recerca de feina eficaç” (20 hores), la finalitat de les quals és conèixer la situació del mercat de treball actual, així com les eines i estratègies existents per fer una recerca de feina eficient i afrontar una entrevista de treball amb èxit.
- “Establiment d'objectius professionals i pla d'acció” (15 hores), la finalitat del qual és identificar l'objectiu professional de cada persona i fer-hi una planificació de la recerca de feina, d'acord amb aquest objectiu.
- “Orientació individual” (3 hores), que consisteix a acompanyar les persones participants en aquest programa, atenent les seves necessitats individuals al llarg del mateix.
- Celador (240 hores), l'objectiu del qual és formar persones perquè col·laborin en la mobilització i realitzar el trasllat i l'atenció dels usuaris i/o pacients d'un centre sanitari, i l'ordenació i el trasllat de documents i materials del mateix. Per això, s'utilitzen diferents tècniques, equips i materials accessoris, sota la supervisió del personal laboral corresponent, per garantir la integritat i seguretat dels usuaris/es i/o pacients, complint amb els protocols i/o normativa aplicable als centres sanitaris .
– Com valores l'acolliment que tenen aquests cursos?
El certificat de professionalitat datenció sociosanitària és la formació per la qual pregunten més persones i la porta dentrada a la resta daccions formatives. És una formació molt demanada, ja que té moltes sortides professionals.
D'altra banda, cal destacar el nombre de participants que realitzaran totes les formacions que és de 15. Aquests cursos estan contemplats com a itinerari formatiu.
– Quines accions heu posat en marxa aquest any per a la millora de la formació?
A aquest efecte, aquest any el programa compta amb un formador, que en aquest cas sóc jo, que ja vaig impartir formació durant l'any passat. Concretament, una part del certificat de professionalitat datenció sociosanitària, havent millorat les meves competències docents i coneixements en la matèria, per poder impartir la totalitat dels cursos.
D'aquesta manera, hem aconseguit millorar l'enllaç des de l'inici i hem millorat la participació i l'acompanyament a tot el procés formatiu. M'encarregaré també de realitzar la funció tutorial i les orientacions individuals per a la millora de l'ocupabilitat de les persones participants als cursos.
A més, aquest any hem inclòs la utilització de la tauleta al curs d'atenció sociosanitària, per facilitar-ne la dinàmica formativa.
D'altra banda, tenim una àmplia gamma de materials didàctics ampliats i millorats per a aquesta edició.
Així mateix, comptem amb la resta de programes, és el cas del Programa DigitalizaT, als quals podran ser derivats les persones participants, si es valora la necessitat, la motivació i el perfil.
– Quin tipus de metodologia utilitzeu en els diferents cursos?
Utilitzem una metodologia activa, participativa i molt pràctica, fent ús de recursos digitals i fent activitats d'avaluació continuada. A més, combinem formació teòrica i pràctica.
– Quin diries que és el perfil de professional que demana majoritàriament en aquests moments el mercat laboral?
A grans trets, les empreses estan demanant perfils amb competències digitals, “habilitats toves” (empatia, habilitats de comunicació o resiliència) i una aposta més gran per l'educació intermèdia (formació professional i/o certificats de professionalitat).
D'altra banda, les formacions que tenen a veure amb el tracte persones són les més demandades, i en concret les de la branca sociosanitària.
En aquest sentit, la professionalització obligatòria per treballar com a cuidador/a de persones dependents en institucions que s'ha posat en marxa aquest any i seguint amb l'enfocament transversal de capacitació en competències digitals pel qual apostem, situarà les persones que hi participin programa Qualifica-T de FSC en una situació d'avantatge competitiu.
– La innovació és una part molt important de la formació. Quines novetats heu implementat en aquesta edició o quines preteneu introduir?
Com a novetat, aquest any hem substituït el material didàctic en format de llibre per manuals en format pdf, perquè les persones participants puguin seguir la formació mitjançant tauletes que els seran lliurades a l'inici del curs, per al seguiment de la part teòrica del “ certificat de professionalitat datenció sociosanitària”.
A més, i com ja vam fer l'any passat, l'ús de les TIC i els recursos digitals serà continu durant el procés formatiu.
FSC participarà al curs monogràfic "Visions i reflexions al voltant de les drogues" de la UAB
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), a través de l'Observatori Noctámbul@s, del Projecte Malva i del projecte “En Plenas Facultades”, ha estat convidada a participar en un curs monogràfic sobre drogues, organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB ), durant els mesos de març i abril. En el curs, amb reconeixement de 2 ECTS, s'abordaran les diferents implicacions que comporta el consum de drogues (legals i il·legals) a nivell individual, comunitari i social, comptant amb professionals experts/es en l'àmbit de drogodependències.
El programa de Salut de la Fundació Autònoma Solidària de la UAB ha programat el cicle de tallers, amb un total de 7 sessions, anomenat “Visions i reflexions al voltant de les drogues”, en què s'abordaran les diferents implicacions que comporta el consum d'aquestes, tant a nivell individual, com comunitari i social.
Les diferents sessions permetran conèixer la subjectivitat de la vivència personal en el consum de substàncies i del marc polític del moment, així com l'objectivitat que el coneixement científic aporta, a fi que les persones assistents puguin construir-ne la visió, més enllà de les concepcions mediàtiques i aplicant la perspectiva de gènere.
En aquest curs monogràfic sobre drogues, organitzat per la UAB, intervindran com a ponents les nostres companyes de FSC Ana Burgos, coordinadora de l'Observatori Noctámbul@s i del Projecte Malva, així com Florència Manns, tècnica del projecte “En Plenas Facultades” i de l'Observatori Noctámbul@s de FSC.
Les seves ponències es titulen: «El sexisme també surt de festa. Alcohol, lleure nocturn i violència sexual envers les dones», en el cas d'Ana Burgos, i “Efectes de les substàncies i implicacions psicosocials. Què sabem de cada substància?”, per part de Florència Manns, emmarcades en la feina que fan en els diferents projectes de FSC, en què desenvolupen la seva tasca.
La sessió teòrica daquest curs, es complementarà amb una sessió de caràcter pràctic, en la qual lalumnat podrà aplicar els conceptes treballats durant el monogràfic. A més, en aquesta sessió pràctica podreu conèixer millor quines són les necessitats de les persones usuàries de serveis d'atenció a les drogodependències i el treball de prevenció i intervenció dut a terme en els diferents projectes.
Per a més informació, podeu consultar el programa del curs , i per a inscripcions aquest enllaç.
Història de superació de Juliol, atès al Servei Acompanyament Itineraris Inserció Laboral (SAIIL) de FSC a Alacant
Començo la meva història des dels 14 anys que vaig començar a treballar al camp, tallant raïm. A partir d'aquí, em vaig deixar els estudis amb 15 anys (auxiliar administratiu) i va ser el començament de la meva vida laboral.
Vaig tenir molta facilitat per trobar feina i aconseguia treballar on em proposava, canviant fins i tot de feina. Vaig treballar com a operari, fuster, comercial, cambrer, zelador i moltes feines més, però al final no tenia cap professió adquirida, treballava sempre com a peó.
Després d'una vida laboral amb molts alts i baixos i sense saber realment quina professió era la meva, em vaig proposar aconseguir tenir una professió i em vaig fer vigilant de seguretat.
Aquest treball me'l vaig prendre molt seriosament i vaig anar progressant fins a ser personal laboral fix a l'Aeroport d'Alacant, com a vigilant de seguretat.
Realitzava totes les formacions necessàries per estar el més actualitzat possible, fins i tot vaig rebre alguna menció honorificada pel treball realitzat. Tot m'anava molt bé, estava fix a l'Aeroport d'Alacant i vaig aconseguir una bona estabilitat personal i familiar, era feliç.
El 2013, EULEN, l'empresa de seguretat per a la qual jo treballava, va fer un ERO per acomiadar 30 persones i, encara que no em corresponia estar entre elles, em van ficar al llistat i vaig ser acomiadat amb 42 anys…
Em van donar una indemnització de 6.000 euros i cobrar l'atur. Al principi, no em va preocupar gaire ja que, per la meva experiència i trajectòria laboral, vaig pensar que no trigaria a trobar feina.
Vaig començar a enviar currículums a totes les empreses de seguretat que coneixia i no em trucaven de cap, necessitaven personal, però volien treballadors acabats de sortir de l'acadèmia…
Després d'aquesta decepció, després de 10 anys com a vigilant de seguretat, i amb els diners de la indemnització, vaig decidir muntar un taller de serigrafia, que no va funcionar, ja que la crisi va ser per a tothom.
Després de 5 anys amb la meva vida sentimental, familiar i econòmica destrossada, mentre cobrava l'atur, i després la Renda Activa d'Inserció (RAI), vaig estar realitzant fins a 5 certificats de professionalitat, a la recerca de la inserció laboral que no aconseguia i que cada era més complicada, ja que complia més edat.
Psicològicament destrossat i amb l'autoestima per terra, amb una mica de depressió i sense ingressos de cap tipus, vaig sol·licitar la Renda Valenciana d'Inclusió Social i em van donar cita per a 2 mesos amb la treballadora social que em corresponia.
En aquest estat de desesperació, vaig sol·licitar el meu certificat digital i jo mateix vaig fer la sol·licitud a la seu electrònica de la Generalitat Valenciana, entrant en vigor des d'aquella data.
Als 2 mesos, anava a la meva cita amb la treballadora social, a qui vaig demanar que m'ajudés, que ja no sabia a qui demanar-li diners.
Gràcies a Déu, em van donar una ajuda de l'ajuntament de 360 euros i em van remetre al Centre Social “Virgen del Carmen” a fer un curs d'inserció laboral, on vaig conèixer les professionals del Servei Acompanyament Itineraris Inserció Laboral (SAIIL), dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant. M'agafaré a una d'elles, per la seva humanitat i comprensió, com el que “agafa un flotador enmig de l'oceà”…
En aquell moment, estava molt enfonsat psicològicament, ja feia més de sis mesos que havia sol·licitat la Renda Valenciana d'Inclusió Social i encara no havia rebut res, ni una contestació, per la qual cosa vaig emprendre accions legals contra la Generalitat Valenciana per l'incompliment de l'expedient , recorrent al Defensor del Poble (Síndic de Greuges).
Va arribar el COVID-19 i se'm va acabar l'ajuda de 360 euros de l'ajuntament, vaig vendre tot el que tenia -fins a la bicicleta- i la Renda Valenciana d'inclusió social no arribava, ni contestaven i feina tampoc aconseguia, per la qual cosa em trobava a una profunda depressió.
Vull agrair a M., professional del SAIIL, que sempre hi va ser quan li deia desesperat i sempre em feia fora aquest “flotador perquè no m'ofegués”, remetent-me al Banc d'Aliments, o facilitant-me una targeta de transport perquè em pogués desplaçar.
No podia estar més agraït en aquells moments tan desesperats i en confinament quan omplia la nevera d'aliments. Gràcies “Acompanyant del SAIIL”.
Després d'un any i mig de sol·licitar la renda valenciana d'inclusió social, la vaig rebre i això va fer que la meva situació econòmica es normalitzés una mica, la meva autoestima i motivació va augmentar. En aquell moment, vaig decidir preparar-me les oposicions per a conserge de la Generalitat Valenciana i les vaig aprovar, esperant que em cridessin d'altres oposicions. Avui dia, amb 52 anys, sóc funcionari interí a la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament d'Alacant com a conserge.
Dono gràcies a Déu, ia professionals com M. del SAIIL que va aconseguir motivar-me quan ja estava enfonsat i m'havia rendit. Ara sé que havia de passar per tot això per ser el que sóc avui i ser feliç amb la meva feina de conserge, encara que l'experiència m'ha deixat pors que vaig superant de mica en mica.
Juliol, persona atesa al Servei Acompanyament Itineraris Inserció Laboral (SAIIL) de FSC a Alacant.
"El voluntariat a 'Can Coll' ha estat clau per a la meva sana recuperació emocional i per sentir-me motivada de nou"
Joana Vidal, de 69 anys, ha format part durant 15 anys de l'equip professional de la Comunitat Terapèutica Can Coll, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Concretament, fins a la jubilació. En aquesta entrevista, coneixerem com es troba en aquest moment de la vida, així com les tasques de voluntariat en aquesta mateixa comunitat. A més, hem entrevistat prèviament Jordi Morillo, director del servei, perquè ens posi en antecedents sobre el treball professional realitzat per Joana a Can Coll i la seva activitat de voluntariat actual.
– Jordi, explica'ns quines tasques ha fet la Joana al centre en la seva etapa professional.
Sí. Joana va formar part de l'equip de la comunitat terapèutica Can Coll des de l'any 2004, fins a la seva merescuda jubilació el 2019.
Es va fer càrrec de les funcions de monitora de cuina, un espai on la intervenció directa amb la persona usuària del tractament és constant, i on, des del seu rol, va poder ajudar la resta de companyes i companys a consolidar els canvis necessaris durant el procés, per dotar dels coneixements, la tècnica i l'actitud per a l'aprenentatge d'eines necessàries per a la vida quotidiana.
Al llarg dels anys, es va anar formant, i va poder participar en espais terapèutics concrets, com és el Programa de Perspectiva de Gènere i les dinàmiques adreçades exclusivament a les dones.
– Com descriuries la Joana com a persona i quina diries que ha estat i és la seva aportació al servei?
Amb el seu caràcter ferm, però acollidora, s'ha guanyat, al llarg dels anys, l'afecte, el respecte i la consideració, tant de les persones usuàries (que la recorden amb afecte i agraïment), com de la resta de l'equip tècnic, aportant des de un punt de vista natural i des del sentit comú, una visió “domèstica” que ha servit per preparar millor les persones en tractament, a la sortida del servei.
– Com va passar el fet de passar a ser voluntària en aquesta nova etapa de la vida on es troba?
Quan es va jubilar, va acceptar la meva proposta de seguir vinculada a Can Coll, duent a terme un voluntariat i d'aquesta manera, hem pogut continuar mantenint aquesta figura de gran valor al centre.
– Ara parlarem amb la Joana.
Molt bé.
– Joana, què et va motivar a fer aquest voluntariat?
Quan em vaig jubilar com a treballadora de “Can Coll”, vaig haver de fer-me càrrec de la cura del meu marit, que patia una malaltia crònica. Quan malauradament va morir, vaig decidir que no podia estar sola a casa durant tot el dia i, a més de vincular-me a un centre esportiu, vaig voler fer-me voluntària de la Fundació Salut i Comunitat, pensant que seria una bona opció.
En aquest sentit, el voluntariat a Can Coll ha estat clau per a la meva sana recuperació emocional i per sentir-me motivada de nou.
– De quina manera t'ha valgut la teva experiència laboral a Can Coll a l'hora de fer aquest voluntariat?
M'ha valgut de molt. Tot el que sé respecte al pacient amb problemes d'addicció, ho vaig aprendre a Can Coll, treballant amb persones molt professionals i amb un nivell de coneixement enorme.
També, la meva experiència laboral al centre durant molts anys, amb la formació específica, m'ha permès no “ficar la pota” i anar comprenent millor, com és de difícil deixar una addicció.
– Concretament, en què consisteixen les teves tasques com a voluntària?
Els dijous acompanyo l'educadora responsable del Programa de Perspectiva de Gènere. Concretament, a les dinàmiques setmanals que es duen a terme, aportant un punt de vista, potser menys tècnic, però sí intuïtiu.
Els divendres a la tarda, porto a terme un taller de costura, en què ajudo i ensenyo les persones usuàries a poder fer pedaços bàsics, cosir bosses, reciclar roba vella i donar-li un nou ús, en forma de carteres, bosses de platja , etc. així com a aprendre allò més bàsic com cosir un botó, fer un baix d'uns pantalons, cortines…
A més, assisteixo a la reunió d'equip setmanal que es porta a terme a Can Coll els dimarts.
– Què és el que t'agrada més de la teva tasca de voluntariat?
Seguir en contacte amb “Can Coll”, amb les meves companyes i companys, i poder seguir aportant una mica de coneixement que permeti a persones en tractament sortir del centre més ben preparades, fins i tot a nivells tan bàsics com la costura, ja que és una cosa que els aporta autonomia.
- Com és l'ambient de treball amb l'equip professional de la comunitat terapèutica?
Són la meva família, hem compartit moltíssims anys, ens estimem i patim junts, però també ens cuidem emocionalment i ens tenim en compte els uns als altres.
– Què aporta l'experiència de voluntariat en aquesta etapa de jubilació?
Em dóna vida, sempre vaig dir que conèixer “Can Coll” i entrar a treballar en aquest servei, era una cosa que el destí em tenia preparat, perquè fins aquell moment, et puc assegurar que no vaig conèixer la plenitud a la feina, la satisfacció personal per la tasca dajuda que es duu a terme, així com el valor de la convivència amb un equip jove, dinàmic i multidisciplinar.
– Amb quin record et quedes del voluntariat que portes fent fins ara?
Em dóna una alegria especial veure com les persones que inicien el tractament, arriben en condicions precàries, i que quan finalitzen, estan molt millor preparades per mantenir una vida abstinent.
Pel que fa a les meves tasques, és divertit veure com es cusen les bosses de platja, t'ensenyen un pedaç ben fet, o et comenten alguna dificultat en la tècnica del cosit i adquireixen coneixements nous. No espero més…
– Recomaneu l'experiència del voluntariat a la gent gran, en la vostra etapa de jubilació?
Sí, en el meu cas, vaig ser molt feliç i vaig viure plenament la meva relació professional amb la comunitat terapèutica, per la qual cosa continuar des d'un voluntariat en aquesta nova etapa, m'ha proporcionat, i em segueix proporcionant, més satisfacció.
– Pel que comenten, el voluntariat t'està asseient molt bé…
Sí, m'està asseient fenomenal. Definitivament, la jubilació és un moment de la vida, en què ens hem de reinventar, ocupar el temps de manera satisfactòria, i aprofitar el nostre coneixement per poder aportar alguna cosa a la societat.
– Per acabar l'entrevista, vols aprofitar per comentar alguna altra qüestió?
Sí, m'agradaria agrair a la Fundació Salut i Comunitat, al seu gerent, amb qui he tingut sempre una relació molt afectuosa i propera, a l'equip de Can Coll, que són família, poder haver format part d'aquest projecte durant tants anys, aportant des de la meva posició, un granet de sorra a la millora de les persones amb problemes d'addicció, alhora que m'ha permès créixer personalment, ser millor persona, i donar sentit a la meva vida en els darrers 20 anys. Gràcies.