El CAI d'Alacant inicia un Taller de "Clown" per a la millora de relacions socials entre participants, l'autodescobriment i el desenvolupament personal
“L'art de riure's d'un mateix”, “No em toquis el nas”, “Navegant d'emocions” i “Clown en cos i ànima” són els títols de les sessions del Taller de "Clown" que hem posat en marxa recentment al Centre d'acollida per a persones sense llar (CAI) d'Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). El taller, duna hora de durada, es realitza amb periodicitat quinzenal. Donada la bona acollida, es preveu finalitzar-lo a finals d'any.
Els objectius d'aquest taller són crear un clima de grup que contribueixi a la relaxació, la confiança i la complicitat entre les persones participants, millorant la convivència al centre; ajudar a descobrir que cada persona té el seu propi “clown” (pallasso) i que, malgrat la individualitat de cada participant, trobaran punts en comú, que farà més fàcil funcionar des de l'empatia.
Altres objectius que es plantegen al taller són desenvolupar l'escolta i la comunicació com a base del "clown", però també com a requisit per a la millora de les relacions socials entre els/les participants; treballar la mirada com a eina per expressar emocions, així com fomentar i millorar lexpressió democions bàsiques (alegria, tristesa, por, ira…).
Segons ens traslladen des del servei, a les sessions realitzades fins al moment, i especialment en aquells/es participants que han assistit a totes elles, s'ha observat com s'ha anat creant un vincle, generant relacions de caràcter lúdic, que no es donen , de cap altra manera, a la rutina del CAI.
“El fet de col·locar-se el nas vermell, dóna llicència per mostrar-se tal com són, sense filtres, sense normes externes, enfortint això la seva autoestima i oferint-nos als professionals una informació valuosa”, explica la persona responsable i impulsora del taller. Així mateix, assenyala que “s'ha reduït, sessió rere sessió, la dificultat que presentaven per identificar i expressar emocions molt bàsiques”.
Totes les sessions compten amb la mateixa estructura: jocs d'escalfament, per desconnectar de la realitat individual amb què s'acudeix al taller; jocs de preparació, que disposin als participants per al joc d'activitat de "clown" posterior; propostes d'improvisació amb nas, en què ja s'exercita amb el nas vermell, “en clau pallassa”; així com una part final dedicada a la relaxació i les valoracions, que permetin una reflexió tranquil·la del que ha estat l'activitat.
Fer aquest Taller de "Clown" és parlar de riure, però també de tragèdia i de problemes. El pallasso se'n riu dels seus propis fracassos, accepta el seu error i no desisteix a fer les coses cada vegada millor per aconseguir l'èxit. Tot això té molt a veure amb la trajectòria personal, no sols de les persones sense llar, sinó de cadascun de nosaltres.
“Acceptar aquest fracàs és el primer pas per a tot allò que ve després i després, per a molts, el que ve és el CAI. En aquestes sessions treballem principalment dues àrees: la física i l'emocional. L'expressió, la coordinació i la coherència entre cos-ment com a mitjà per canalitzar les emocions més autèntiques, que ens porten a sorprendre'ns del que som capaços, a descobrir-nos i per a alguns, a redescobrir-se”, manté la responsable.
A més, “hi celebrem junts la nostra poca traça i inutilitat. Ens mostrem lliures de culpa i prejudicis. Ens posem la màscara més petita, potent i màgica que existeix, perquè no amaga, no amaga, no disfressa, sinó tot al contrari: mostra sense filtres les emocions que ens envaeixen; exposa la nostra inadequació social, física o intel·lectual, i des d?aquí transforma, construeix”, matisa la responsable del taller.
Des del CAI d'Alacant, voleu compartir algunes frases d'autors, a propòsit de la realització del taller:
- “El públic riu o plora amb el clown perquè es reconeix. Ens igualen les nostres imperfeccions, no les nostres grandeses” (Alain Vigneau).
- “Benaurats els fracturats perquè deixen passar la llum” (Yvan Audouard).
- “El clown té la capacitat d'equivocar-se i continuar estimant-se” (autor desconegut).
FSC organitza la VIII Trobada de professionals de gènere, drogues i addiccions “Dones, Drogues i Presó”
El Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) celebrarà el proper dia 2 de juny, de 9:30 a 14 hores, la VIII Trobada estatal de professionals dels àmbits de gènere, drogues i addiccions, sota el títol “Dones, Drogues i Presó”. La jornada tindrà lloc a València, concretament al Saló de la Direcció General de Salut Pública i Addiccions, i comptarà amb la intervenció de diverses professionals de la nostra entitat.
La trobada serà inaugurada per Ofelia Gimeno Forner, directora General de Salut Pública i Addiccions de la Comunitat Valenciana; Marta Álvarez Freijo, directora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat i Ana Burgos García, coordinadora del Projecte Malva de FSC.
La conferència inaugural, titulada “Dones, consum de drogues i empresonament. Una aproximació interseccional”, anirà a càrrec de la Dra. Estibaliz de Miguel Calvo, docent i investigadora especialitzada en dones preses de la Universitat del País Basc.
Cal destacar també la taula rodona titulada “Experiències d'abordatge de les drogodependències en dones en contextos penitenciaris” en què intervindran, entre d'altres professionals, la nostra companya Belén Sánchez Garcés, directora del Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló, gestionat i dirigit per FSC, oferint la seva visió sobre dones, drogues, exclusió social i presó.
Cal recordar que el 2015 el Projecte Malva de FSC va celebrar a Madrid la «Primera Trobada sobre Bones Pràctiques en Drogues i Gènere per a professionals», amb una gran participació de ponents, fent-se una valoració molt positiva de les intervencions i experiències compartides.
A partir de llavors, i una vegada detectada la necessitat de generar espais d'intercanvis per a professionals que volen incorporar la perspectiva de gènere a les seves intervencions relacionades amb els consums o les addiccions, aquesta jornada es va replicar amb periodicitat anual a diferents ciutats. És el cas de Pamplona, Sevilla, Barcelona, on es van fer trobades relacionades amb temàtiques tan diverses com joves i prevenció, reducció de danys, salut mental, joc problemàtic… tot això des de «mirades violetes».
Fenòmens com la feminització de la pobresa, la criminalització de les persones pobres o l'enduriment de la «guerra contra les drogues» que recau principalment sobre les darreres baules de la cadena de trànsit (dones i, especialment, gitanes) posa en evidència que les dinàmiques que es donen a presons, i la seva relació amb les polítiques de drogues, requereixen una anàlisi de gènere.
Així mateix, cal analitzar des d'una mirada interseccional el paper que tenen els consums de substàncies psicoactives per part de les dones, tant previs com posteriors. Per això, comptarem a la conferència inaugural d'aquesta trobada amb la Dra. Estibaliz de Miguel Calvo, docent i investigadora de la Universitat del País Basc, com s'ha assenyalat anteriorment.
Com afirma en aquest article titulat “Dones, consum de drogues i empresonament. Una aproximació interseccional”, cal desgranar “com els eixos de desigualtat que habitualment es presenten com a acumulats en la investigació sobre dones preses, s'articulen de manera complexa i diversa. L'eina teòrica de la interseccionalitat ens permet adquirir una major comprensió al fenomen de les dones empresonades que han consumit drogues, de manera que es puguin apreciar tant els condicionaments estructurals, com les opcions han anat prenent a cada moment dins de l'embolic de circumstàncies de desavantatge que es veuen immerses”.
Val a dir que l'entrada a la jornada és gratuïta, si bé les places són limitades. Per assistir-hi cal inscripció prèvia, a través d'aquest enllaç.
FSC realitza la seva VIIIa Jornada Noctámbul@s: "Hem de analitzar amb perspectiva de gènere les violències sexuals en espais d'oci per no caure en el relat alarmista del terror sexual"
Tres de cada quatre dones tenen por d’una agressió sexual quan surten de festa, segons els resultats de la recerca europea “Sexism Free Night” presentats recentment a la jornada. L'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) demostra com les propostes preventives davant les situacions de violència sexual facilitades per drogues no han d’anar encaminades a limitar la llibertat de les dones, sinó que han de ser re-enfocades cap a la deconstrucció de les desigualtats de gènere.
Els resultats de l’informe europeu “Sexism Free Night” s'han fet públics recentment a la VIIIa Jornada de l’Observatori Noctàmbul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) titulada “Espai públic, pandèmia i violències sexuals: reflexions crítiques sobre el botellón”.
L'informe ha estat desenvolupat per l'Observatori Noctámbul@s de FSC, entitat que forma part del projecte europeu Sexism Free Night (prevenció de violències sexuals i promoció d'entorns d'oci més segurs i igualitaris).
L'activitat de recerca es va basar en una enquesta web a escala europea, per tal de demanar informació sobre la prevalença del sexisme i la violència sexual en persones més grans de 18 anys a Europa, i analitzar, a partir de les més de 4.500 respostes vàlides, que van completar l'enquesta íntegrament i van ser considerades per a l'anàlisi.
L'enquesta es va traduir a vuit idiomes diferents (anglès, espanyol, francès, portuguès, serbi, alemany, letó i eslovè) i es va implementar en el període comprès entre el 25 de novembre i el 31 de desembre de 2020. Les preguntes contemplaven qüestions relatives a l'oci nocturn i als espais de festes, abans de la pandèmia pel COVID-19, així com també en un context d'aïllament social, motivat per la crisi sanitària i social internacional (per exemple, a petites festes, reunions a casa o en espais públics amb amistats, festes informals, videotrucades i esdeveniments en directe).
Alguns dels principals resultats de la investigació mostren que les formes de violència més subtils o invisibilitzades, com ara la publicitat sexista, les expressions artístiques o les bromes masclistes, les mirades fixes sexualitzades contínues o els comentaris sexualitzats no desitjats semblen estar molt normalitzats, naturalitzats i generalitzats als entorns nocturns.
L’informe també analitza la mobilitat i la percepció d’inseguretat en els desplaçaments d’anada i tornada als espais de festa, on un 74,8 % de les dones, un 65,7% de les persones trans o no binàries i sols un 5,6 % dels homes tenen por de patir una agressió sexual.
D'altra banda, recull el testimoni de dones amb expressions com: “vesteixo poc atractiva i amago el meu cabell perquè no es pugui endevinar el meu gènere des de certa distància” o “masculinitzo els meus moviments”.
En l'enquesta també es recull dades en relació a les agressions sexuals patides, on en el 95 % dels casos la víctima ha identificat que la persona agressora ha estat un o més homes i sols en 1’6% dels casos l’agressora ha estat una dona.
Les dones enquestades (46,46%) i les persones amb identitats de gènere transgènere i no binàries (30,01%) van informar haver experimentat sempre o amb molta freqüència alguna forma de violència sexual normalitzada quan sortien de nit, en comparació dels homes (12,4%).
Durant la jornada, que s'ha realitzat al Teatre del Casinet d’Hostafrancs, també s’analitzat el paper que estant tenint els mitjans en relació a les violències sexuals facilitades per drogues i com les respostes que s’estan donant tornen a enfocar-se erròniament cap a la limitació de la llibertat de les dones en els espais d’oci nocturn i el risc que pot suposar entrar en aquest joc d’autoprotecció generant més culpabilitat a les dones que pateixin agressions sexuals.
La jornada ha comptat amb la presentació i benvinguda, a càrrec de Joan Colom, subdirector general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya; Marta Álvarez, directora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la FSC i Marta Cremades, tècnica de l'Observatori Noctámbul@s. Posteriorment, ha tingut lloc la conferència inaugural per part de Sara Ortiz (Col·lectiu Punt 6), titulada “Gènere, poder i espai públic i festiu: propostes preventives des de l'urbanisme feminista”.
La jornada ha finalitzat amb una taula rodona, anomenada “Perspectives feministes al voltant del botellón, l'ús de drogues, l'oci i les resistències a les violències sexuals”, en què, de la mà de diferents expertes -és el cas de la nostra companya Ana Burgos, coordinadora de l'Observatori Noctámbul@s-, s'han abordat diversos aspectes de gran interès: joventut i drogues; representacions mediàtiques de les violències sexuals mitjançant submissió química; masculinitat, violències sexuals i entorns festius, així com estratègies d'actuació davant d’aquestes violències als botellons i altres espais públics.
Caramelles a la Comunitat Terapèutica “Can Coll” de la Fundació Salut i Comunitat
Amb motiu de la Pasqua, la Comunitat Terapèutica “Can Coll” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va rebre la visita de les Caramelles de Súria, que ens van venir a oferir poder compartir amb nosaltres aquesta tradició arrelada a Catalunya des de fa segles, i que en els darrers dos anys, fruit de la pandèmia pel COVID-19, no es van poder dur a terme. L'activitat va derivar en la tasca d'un grup de persones usuàries molt implicat, arribant a sorprendre fins i tot el mateix equip professional que guiava el grup pel gran ambient de concòrdia que es va crear. Tots ells van gaudir enormement d’aquesta experiència festiva.
La iniciativa d'organitzar i dur a terme activitats culturals a “Can Coll” contribueix que els usuaris/àries aprenguem a viure les festivitats de forma constructiva i els permet aproximar-se a les tradicions, afavorint el seu creixement personal, amb una finalitat terapèutica.
En aquest sentit, l'objectiu d'aquesta activitat de caràcter lúdic i festiu, va ser que els usuaris/as ampliessin les fronteres personals, entenent al grup com una entitat acollidora que enriqueix a la persona, gaudint d'una jornada molt diferent en les instal·lacions d'aquesta comunitat terapèutica de la Fundació Salut i Comunitat a Catalunya.
Per a poder contextualitzar millor aquesta notícia, ens sembla fonamental conèixer els orígens i característiques d'aquesta festa. Súria és la capital catalana de les caramelles (cançons populars que es canten durant la Pasqua) per la seva antiguitat i pel gran nombre de participants que aplega aquesta festa tradicional de cant i dansa al carrer, per celebrar la Pasqua. Aquesta integració de música i dansa converteix els carrers i places de la vila en escenaris privilegiats d’una manifestació cultural única d’arrel tradicional.
Centenars de caramellaires de totes les edats, agrupats en diverses colles, omplen cada any els carrers de la vila, coincidint amb els inicis de la primavera. Les Caramelles de Súria estan documentades des del segle XVI. Es tracta d’una tradició que passa de pares a fills i que atreu un nombre important de visitants.
Des del juny de 2016, les Caramelles de Súria formen part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, que aplega les celebracions, festes i elements singulars més destacats del patrimoni cultural i immaterial del nostre país.
Inicialment, les cançons de caramelles tenien un contingut exclusivament religiós, però amb el temps, es van introduir altres temes, sense excloure’n l’humor o la sàtira. La interpretació de les cançons és coral, i generalment acompanyada per un grup instrumental.
Algunes colles completen la interpretació musical amb actuacions de dansa catalana que competeixen en espectacularitat. Els balls de cascavells i de bastons estan molt arrelats a Súria, i s’han convertit en un component imprescindible de la festa. La presència d’aquests elements folklòrics identifiquen la festa i es converteixen en un reflex de la diversitat de la cultura popular.
Tradicionalment, les colles caramellaires portaven les seves cançons i balls a les cases de pagès, on eren obsequiades amb menjar i beguda. Els caramellaires encarregats de recollir els donatius dels assistents són les lloques, identificables pels seus cistells adornats amb cintes.
D'altra banda, els trabucaires són personatges característics de les Caramelles de Súria des del segle XVIII. Des de l’any 1975, en què el grup es va reconstituir després d’unes dècades d’absència, el soroll dels trabucs acompanya el pas de les colles pels carrers i places de la vila.
També són característics de les caramelles els ballesters, que porten un espectacular estri extensible de fusta per tal de fer el present de flors a les persones que miren la festa des de finestres i balcons.
Tot i que el diumenge de Pasqua és el dia central de la festa, l’activitat s’inicia el dissabte, amb la visita de les colles a les masies de l’entorn de Súria i la trobada caramellaire que se celebra pel vespre al pavelló d’esports.
Tant el grup de persones usuàries de “Can Coll”, com l’equip professional, vàrem poder gaudir d’aquesta experiència, que per molts persones, era la primera vegada que la coneixien, oferint als participants, al final de l’actuació, un aperitiu on vàrem poder compartir informació, tant de la tradició de les caramelles, com del tractament terapèutic que oferim a aquest centre de la Fundació Salut i Comunitat.
Les valoracions per part del grup van ser tant positives, que esperem continuar celebrant aquesta festa amb la mateixa il·lusió,
podent tornar a gaudir de les dates assenyalades de forma sana i plena.
Per part de l'equip de professionals d'aquesta comunitat terapèutica de la Fundació Salut i Comunitat, volem donar les gràcies, com sempre, als i les participants que ens regalen en les diferents activitats que organitzem tan bons moments.
Gràcies també a la resta d'equip que facilita el treball com un tot caminant en la mateixa direcció. No podem sentir-nos més satisfets/as per l'experiència viscuda i compartida.
Torna la il·lusió del dia de Sant Jordi al Centre de Dia de Reinserció "La Crisàlide" de FSC
I va arribar el gran dia… després de dos anys sense poder sortir als carrers de Barcelona amb la nostra parada per la festivitat de Sant Jordi, sense poder celebrar junts el nostre dia gran, sense poder reunir-nos amb les famílies de les persones usuàries del centre ni amb professionals derivadors o companys/es de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Sens dubte, la il·lusió per sortir aquell dia era enorme.
Després de tant de temps, havíem preparat noves creacions com roses de fusta amb missatges a la tija, buida butxaques de fusta amb roses, suports per a bolígrafs amb roses, punts de llibre fets al taller d'artteràpia i molts objectes més… La taula es va quedar petita amb tant material que oferir, ho havíem preparat tot amb la màxima cura.
Ens armem amb la nostra carpa, taules i tot el material necessari per passar un dia fantàstic i rescabalar-nos després de tant de temps, sense poder fer-ho. Havíem previst la pluja i ens proveïm d'un plàstic gran per si calia... I vaja si va caldre. El dia es va complicar des del migdia en què la primera pedregada ens va agafar desprevinguts/des i no hi va haver plàstic que tapava res… Més tard van venir altres tempestes i encara que ja més preparats/des, va ser difícil mantenir el muntatge, ja que cada vegada calia tapar tota l'exposició i tornar a començar tot bé…
Tot i totes les dificultats que el temps ens va portar, resistim fins al final. Era un dia especial i n'hi havia moltes de guanyar de recuperar aquesta tradició tan nostra, així que no va ser difícil resistir les embestides del temps i aguantar fins al final del dia.
No van faltar les famílies dels que van venir a ajudar i estar a la parada, ni van faltar companys de FSC que van venir a visitar-nos i acompanyar-nos, ni van faltar passejants que paraven a contemplar les nostres particulars creacions de fusta. Van passar moltes persones pel nostre lloc, i ningú es va acovardir davant els canvis del cel i les previsions de fortes pluges. Hi havia ganes de sortir, passejar, estar i formar part d'aquest dia i així ho vivim des de la nostra parada a la Diagonal de Barcelona. I el millor de tot, compartim junts un dia extraordinari, després de tant de temps esperant i moltes setmanes preparant-ho tot junts, atenent el mínim detall que se'ns presentava.
És la parada de totes les persones que formem el Centre de Dia de Reinserció “La Crisàlide” de FSC, professionals i usuaris/àries, i va ser fascinant poder tornar a estar i compartir un dia tan especial i merescut per a tots/es.
Com altres vegades, ha estat essencial el compromís de cada persona participant perquè estigués tot a punt en aquesta celebració del dia de Sant Jordi i la seva il·lusió perquè tot sortís bé, de manera que, en aquests moments, ja tenim moltes idees per l'any que ve, però no esperarem a posar-les en marxa. Ja hi estem treballant. Ha tornat Sant Jordi, amb l'alegria de poder anar recuperant la normalitat que necessitem tant.
El Centre d'Acolliment de Menors d'Ateca inicia un taller de ioga, fent èmfasi en el matís terapèutic pel treball del trauma adaptat a un entorn residencial
El Centre d'Acolliment de Menors (CAM) d'Ateca, a Saragossa, dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, ha engegat recentment un taller de ioga per a principiants, plantejat com una activitat innovadora. El taller s'està fent amb bones perspectives a les pròpies instal·lacions del centre, en tractar-se d'un entorn de confiança, on els nens, nenes i adolescents (NNA) poden trobar un ambient segur. El taller es realitza amb periodicitat setmanal, cada divendres, de manera transversal amb altres tallers duts a terme al servei i és impartit per una professional externa al recurs, que ens relata la vivència de la seva primera classe.
El taller està inspirat en el programa “Yoga Sensitive” aplicat com a teràpia, que va ser desenvolupat al Centre de Trauma del Justice Resource Institute el 2002 per promoure una major sensació de seguretat en les persones traumatitzades, mentre participen en un exercici que se centra en la consciència corporal.
El nucli central del programa resideix en la premissa que les persones que, durant la infantesa de manera reiterada i durant un període prolongat de temps, han patit maltractaments, abusos físics, psíquics, sexuals o algun tipus d'episodi violent, poden desenvolupar al llarg de les seves vides un tipus de trauma anomenat “trauma complex” i que comporta certes dificultats per a la regulació interna de la persona.
En aquest sentit, de manera general, i d'acord amb l'evidència científica, es pot afirmar que la capacitat de percebre, analitzar, interpretar el que passa al voltant sol estar molt desenvolupada, mentre que la de sentir, processar i integrar les sensacions internes , es veu perjudicada.
El ioga sensible al trauma (YST) és un mètode que sorgeix com a tractament complementari a la psicoteràpia tradicional que se centra especialment a treballar les conseqüències d'aquest trauma complex que, per altra banda, és molt comú entre els nens, nenes i adolescents (NNA) que s'atenen al Centre d'Acolliment de Menors (CAM) d'Ateca.
La proposta de YST és un abordatge des del somàtic/corporal. Per això, es planteja com un tractament complementari a les teràpies psicològiques o cognitives on la premissa “El trauma passa pel cos” és una màxima fonamental a les bases teòriques de l'activitat.
Els seus objectius principals són alleujar els efectes del trauma sobre el sistema nerviós del cos; millorar en aspectes de sociabilitat llastats per experiències traumàtiques anteriors i generar independència emocional en aquests joves. Així mateix, fomentar la seva autoestima i autocontrol i ajudar-los a prestar atenció al que succeeix en el moment present.
D'altra banda, ajudar els NNA a sentir, processar i regular els estats i sensacions internes, així com empoderar, reconnectar-los amb el seu cos, sensacions, en un marc de cures individuals i col·lectives.
En aquesta notícia, recollim a més la vivència de la Pilar, monitora del taller de ioga al Centre d'Acolliment de Menors d'Ateca, que així ens la relatava: “Recordo quan vaig arribar al centre una tarda de divendres per impartir un curs de ioga a nois i noies adolescents. Em portaven amb cotxe i el meu cor bategava expectant, era la primera vegada que ho feia d'aquesta manera i la meva expectativa estava oberta a donar el millor de mi i passar una bona estona practicant, i que, a més, els servís als joves per a les seves vides dins i fora del centre, és a dir que arribés a ells/es, dins/es, a cadascun dels seus cossos i vides”.
Segons ens traslladava, la seva primera intenció va ser “crear aferrament, donar-los estima i la meva mirada incondicional, i poder ajudar-los a gestionar les seves emocions, no des de la superprotecció, sinó deixant-los el seu espai. Per això, crear aferrament responent a les seves necessitats des del meu rol de professora de ioga, era el més important per a mi”.
D'altra banda, ens explicava que ANVI, jove usuària del servei, va prendre la iniciativa del quadern de ioga i el va titular “Som ioga”. “A mi em va encantar perquè vaig sentir sense paraules l'essència del que volia transmetre a les primeres classes, encara que teníem opinions també variades al voltant del que ens inspira les paraules som ioga. De manera que vam fer una pluja d'idees entre tots dos grups, juntament amb els educadors Johanna i Christian que compartien també la classe”, afirmava Pilar.
Cal assenyalar que la metodologia duta a terme al taller, tal com s'ha contemplat des de la direcció del centre, té un caràcter participatiu. El ioga sensible al trauma es formula a partir de 4 dominis centrals: ambient (l'espai ha de ser acollidor, segur i còmode per als NNA vulnerables); exercici físic (es fa èmfasi en les sensacions internes per fomentar sentiments de seguretat i autoacceptació); espai (ha de ser suficient entre els participants per fomentar aquest espai de seguretat, així com qualitats del monitor (les seves instruccions no han de ser directives, per tal de promoure la sensació que els NNA mantenen el control).
Pilar, formadora del taller, ens explicava a més com es va anar desenvolupant la primera sessió: “la pràctica de ioga es duu a terme normalment en grup, és el més habitual, dirigida per un professor/a que actua com a intermediari entre l'ensenyament i el alumne/a, per això és una pràctica també i alhora individual i cadascú pot viure lliurement ia la seva manera. D'aquesta manera, ens trobem amb dos oposats: el som i el jo sóc , allò grupal i allò individual, i els dos aspectes es fan necessaris per a una bona classe. Vam ser un grup que ens vam unir amb una finalitat comuna en un espai íntim que ens va permetre estar amb nosaltres mateixos”.
D'altra banda, atenent el perfil dels usuaris del centre, aquest taller està dissenyat per aconseguir diferents beneficis en adolescents amb dificultats d'adaptació social i/o familiar amb antecedents d'experiències traumàtiques a la infància; adolescents amb gran inestabilitat emocional i greus problemes de conducta que els porten a protagonitzar conductes d'autoagressivitat, heteroagressivitat, i/o conductes autodestructives i adolescents que, a més, presenten trets vulnerables de personalitat.
Pel que fa als beneficis de la pràctica del ioga en aquesta primera sessió, Pilar ens traslladava que “ens va servir per focalitzar-nos al nostre interior, buidar la ment, gestionar l'estrès, ens va permetre a més sortir del sedentarisme, ens va relaxar i ens va oferir tranquil·litat, entre molts altres beneficis. A més d'arribar a la comunitat, es va instal·lar de forma individual a cadascú de nosaltres, sense límits de cap tipus, per la qual cosa no puc estar més agraïda a les persones participants en l'activitat per aquests bons resultats aconseguits conjuntament” .
Finalment, cal assenyalar que, durant aquest any, el Centre d'Acolliment de Menors d'Ateca preveu fer un total de 37 sessions, amb una mitjana d'assistents de 18 NNA i una durada mitjana de les sessions de 60 minuts.
“Només entitats amb ànima podien haver unit els seus esforços per assolir aquest indubtable èxit social”, a l'aliança establerta amb Triodos Bank
Triodos Bank (TD) ha convidat Manuel Alcaide, gerent de Fundació Salut i Comunitat (FSC), i Toni Gelida, gerent de les UTEs gestionades per FSC i el Grup Lagunduz, com a ponents únics a una jornada adreçada als seus empleats/des, per donar-los a conèixer una iniciativa social amb èxit a la recuperació d'actius. Manuel Alcaide i Toni Gelida van ser els professionals encarregats de dirigir-se a aquest fòrum, en format de videoconferència. La jornada va congregar més de 200 persones.
La nostra entitat va rebre per part del subdirector de Recuperacions de Triodos Bank (TB), Juan José Andrés Cardoso, una invitació per dirigir-se a la plantilla professional d'aquest banc, així com als seus assessors/es externs, amb l'objectiu que poguéssim traslladar-ho que, des del banc, consideraven que havia estat una experiència d'èxit, ja que el resultat compleix amb tots els requisits que, al seu entendre, s'engloben en una relació “guanyar-guanyar”.
Aquesta iniciativa ha estat valorada molt positivament per aquesta entitat financera per haver permès continuar amb la gestió dels serveis de dues entitats socials, la Fundació Internacional O'Belén (FIOB) i l'Associació Emaús, que van desaparèixer després d'entrar-les en processos de liquidació concursal.
El subdirector de Recuperacions de TB, va obrir la sessió per donar a conèixer a l'auditori la tasca que es duu a terme des d'aquest departament, destacant que entre les seves funcions, estan minimitzar les pèrdues del banc, si bé complint amb els objectius de rendibilitat i sostenibilitat que els són propis; intentar produir sempre un equilibri just entre el client, el banc i el sector en què s'opera; i promoure, com a finalitat principal, que l'activitat que s'estigui duent a terme, continuï realitzant-se, encara que es produeixin incompliments per part dels clients, perquè així l'impacte positiu a la societat segueixi produint-se.
Després d'aquesta breu, però clara, exposició va passar a comentar un exemple concret que tenia com a actors principals les dues entitats desaparegudes ja esmentades –FIOB i Emaús–, les dues clients de TB, i el risc que la seva desaparició podria haver comportat al banc. Una desaparició que no es va produir perquè tant FSC com el Grup Lagunduz van poder, després d'anys de negociacions i gestions diverses, que van involucrar diferents agents socials (sindicats, treballadors/es, administracions concursals, administracions públiques…).
D'aquesta manera, es va poder donar continuïtat als projectes que aquestes entitats gestionaven fins a la seva desaparició a diverses comunitats autònomes, en assumir la contractació de gairebé 400 treballadors/es que atenien gairebé 300 persones usuàries de col·lectius considerats fràgils (menors vulnerables, persones amb diversitat funcional, persones dependents, etc.) a gairebé una vintena de serveis i centres residencials.
Seguidament, Juan José Andrés va concedir la paraula als representants de FSC i el Grup Lagunduz que van presentar a les dues entitats i van explicar l'aliança estratègica que des de fa 12 anys mantenen totes dues, així com els inicis de la relació amb TB, que es remunten a fa gairebé 7 anys, un cop es va tenir coneixement que aquest banc era el propietari dels immobles on residien la majoria de les persones destinatàries de les dues entitats desaparegudes. A més, van explicar que, a fi d'afavorir la continuïtat dels serveis, entre les parts es va arribar a l'acord d'un lloguer amb opció de compra dels immobles que va permetre una certa viabilitat en la gestió dels serveis. Una opció, la de la compra, que s?ha exercit després de gairebé 5 anys de gestió d?aquests recursos assistencials.
En la seva intervenció, Manuel Alcaide, gerent de FSC, va destacar que l'aliança que s'havia establert entre TB i el consorciat entre FSC i Lagunduz era una “relació amb sentit social”, que havia estat una “operació complexa no exempta de riscos” , però que sempre havia estat encaminada -des dels seus inicis- a “obtenir el bé comú”, ja que “només entitats amb ànima podien haver unit els seus esforços per assolir aquest indubtable èxit social, en què els treballadors/es podien mantenir la seva feina i les persones ateses podien continuar vivint a casa seva”.
Posteriorment, es va obrir el torn de preguntes de treballadors/ores del banc que pretenien conèixer amb més profunditat el punt de vista dels ponents, quant al “nivell de salut” del sector social en l'actualitat, mostrant un gran interès per conèixer qüestions tan concretes com l'efecte de la Llei de la desindexació de l'economia espanyola, els efectes de la Reforma Laboral… a les organitzacions sense ànim de lucre, ja que són els clients principals de TB.
Cal destacar que Triodos Bank és una entitat financera ètica fundada als Països Baixos el 1980 i que, a més de comptar amb presència a Espanya, opera principalment a Bèlgica, Regne Unit i Alemanya. TB forma part de l'“Aliança Global per una Banca amb Valors” que agrupa 25 entitats que operen dins de l'anomenada banca ètica. Un tipus de banca en què es promou que tant les persones a nivell particular com les empreses duguin a terme un ús conscient dels diners, per tal que aquest generi beneficis per a la societat i la natura. És per això que des de TB s'ofereix bàsicament finançament a projectes i iniciatives orientades a generar un impacte social positiu.
Des de FSC i el Grup Lagunduz considerem que és d'agrair que la banca ètica organitzi espais d'intercanvi com aquest, ja que experiències com l'explicada en aquest fòrum, que han evitat molt de “patiment social”, han de ser conegudes, ja que malauradament, i més en la situació socioeconòmica actual, és molt possible que noves entitats socials estiguin passant per situacions crítiques que els puguin portar a la seva desaparició. En aquest sentit, i per acabar, es va expressar un desig conjunt respecte que aquest ombrívol pronòstic no es compleixi pel bé del sector.
El Centre d'Acollida i Inserció per a Persones sense Llar d'Alacant celebra les XIX Jornades Esportives
Després de dos anys de parada forçosa, amb motiu de la crisi sanitària, el 31 de març passat, el Centre d'Acollida i Inserció per a Persones sense Llar (CAI) d'Alacant, servei de titularitat pública de l'Ajuntament d'Alacant, gestionat i dirigit des de fa 20 anys per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va tornar a celebrar les seves tradicionals jornades esportives. La trobada va tornar a ser un punt de referència per a diferents entitats i col·lectius, en què va destacar la implicació, el bon ambient i l'esportivitat de tots els assistents i participants de l'esdeveniment.
Després de dos anys de parada, a causa de l'emergència sanitària i les mesures de contenció que hem hagut d'assumir, gràcies a la desescalada ia la relaxació de mesures, a mitjans de febrer l'equip del centre va considerar la possibilitat de reprendre aquesta trobada que, des de els seus inicis, ha buscat posar de manifest la importància de l'esport i la pràctica, com a exemple d'adquisició d'hàbits i comportaments saludables, així com de marcar objectius de superació i treballar per aconseguir-los, visibilitzant així la importància lúdica, relacional i social que tenen les pràctiques esportives, realitzades de forma tant individual com a grupal.
En aquesta ocasió, es va decidir realitzar un torneig de futbol sala i un torneig de tennis de taula a les instal·lacions del centre, convidant a altres entitats, com el Centre de Rehabilitació i Integració Social (CRIS) de Ciutat Jardí d'Alacant, el CRIS de ADIEM d'Alacant i la Fundació AEPA, a participar-hi. També, es va aprofitar per convidar altres companys/es de FSC perquè poguessin conèixer de primera mà el servei. Tots ells van acudir i van poder gaudir d'un magnífic dia assolellat de retrobaments i noves trobades.
Des del centre, coneixedors dels beneficis i els avantatges que suposa integrar l'activitat esportiva en els hàbits dels nostres participants, es treballa setmanalment diferents disciplines esportives (bàsquet, tennis de taula, futbol sala, natació…) i exercicis (estiraments, ioga…), si bé amb la proximitat de les jornades i la motivació que es va generar als participants durant el mes de març, es van intensificar els entrenaments de tennis de taula i futbol sala.
Després de la recepció de les persones convidades i el sorteig inicial dels 4 equips de futbol i els 16 participants del torneig de tennis de taula, es van començar de manera simultània els dos campionats, perfectament organitzats i gestionats per l'equip de FSC, alhora que la vetllada es veia amenitzada i completada per l'equip de pallassos que ens van visitar, despertant un gran interès i arrencant els somriures de les persones assistents.
En finalitzar els tornejos, es va realitzar el lliurament de trofeus als tres primers equips classificats i als tres millors jugadors del torneig de tennis de taula, ia continuació, va tenir lloc un esmorzar conjunt, en què es van poder comentar les millors jugades i moments del esdeveniment.
Sens dubte, va ser una jornada dedicada a l'esport, en què va prevaler la diversió. Així mateix, les persones assistents i participants van poder retrobar-se amb coneguts/es, companys/es i establir nous vincles, comprometent-se a tornar a l'any següent i tornar a competir de manera sana, saludable i lúdica.
Acompanyant i recolzant els processos dautonomia de persones amb conductes addictives des del SAVA de FSC. Anàlisi de dades recollides durant el 2021
El Servei d'Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) té com a principal objectiu facilitar el pas a la vida autònoma de les persones beneficiàries del servei, mantenir aquesta autonomia i aconseguir el màxim nivell d'inserció a la comunitat. Es tracta d'un projecte adreçat a persones de la província de Barcelona que tenen voluntat de seguir abstinents (i treballar les recaigudes, si n'hi hagués) al seu entorn quotidià: casa, barri, o altres dispositius públics, amb els que entren en contacte de manera habitual. És el cas de centres cívics o biblioteques. El servei està destinat a persones que tenen conductes addictives i que han estat o estan en tractament, bé sigui de forma residencial o ambulatòria.
EL SAVA és un servei de FSC que compta amb el finançament del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Convocatòria de Suport a Projectes d'Entitats (COSPE). El programa acompanya i dóna suport als processos dautonomia de persones amb conductes addictives. Aquest suport garanteix una monitorització individualitzada que, mitjançant un acompanyament socioeducatiu i emocional a la persona, permeti assolir els objectius consensuats amb el seu educador/a de referència.
Entre aquests objectius, hi ha els següents: potenciar el manteniment de l'abstinència i un estil de vida saludable; reforçar el procés de cerca d'habitatge, si calgués; promoure l'autonomia personal a la seva vida diària; donar suport educatiu i afectiu; afavorir la inserció social i laboral mitjançant una proposta d'activitats, així com afavorir la vinculació amb la comunitat i supervisar que la persona assisteixi a les visites de seguiment al seu centre d'atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) de referència.
Durant el passat any 2021, el nombre total de persones ateses va ser de 22, la qual cosa significa un augment respecte a l'any 2020 i un augment significatiu en comparació del 2019, ja que s'ha doblat aquesta dada. Aquest fet va generar la incorporació de dues persones més a l'equip professional per poder cobrir les necessitats de les persones usuàries del servei.
D'altra banda, el nombre de dones ateses va ser de 9. Pel que fa als homes, es va atendre a 13. Cal assenyalar que, si bé el nombre d'homes continua sent una mica més alt que el de dones, des del servei es valora positivament que el percentatge sigui en aquests moments pràcticament del 50%.
Així mateix, durant el 2021 es va tornar a atendre un percentatge alt de dones, víctimes de violència de gènere. En aquest sentit, possiblement el plantejament més flexible del tractament (pel que fa a altres serveis residencials més normatius), va facilitar-ne l'ingrés i l'adhesió.
Quant al tipus de substàncies que van motivar l'ingrés, en un percentatge elevat de casos es va deure a l'alcohol o bé a l'alcohol ia la cocaïna, segons les dades de què es disposa.
El fet d'haver finalitzat l'any 2021 havent atès el màxim de persones des de l'inici del programa fa palès que el nombre de persones que rep aquest servei ascendeix significativament cada any que passa. A més, ens fa pensar en la necessitat de donar continuïtat i consolidar aquest tipus de programa, enfocat plenament a l'autonomia de la persona, per això no podem estar més satisfets/des.
Visita de representants de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana al Centre de Menors d'Altea
La Residència d'Acolliment General d'atenció a la Infància i Adolescència a Altea (Alacant), gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha rebut la visita de Rosa Molero, directora general d'Infància i Adolescència de la Generalitat Valenciana; Carmen Gonzalvo, responsable del Servei d'Acollida Residencial i Justícia Juvenil de la Subdirecció General d'Infància i Adolescència i de Rosa Zornoza, cap del Servei d'Infància i Adolescència i Igualtat d'Alacant. Durant aquesta, van poder conèixer més de prop la tasca realitzada en aquest servei, compartint moments de conversa distesa amb professionals i nens, nenes i adolescents (NNA).
Segons ens trasllada Verónica Céspedes, directora de la Residència d'Acolliment General d'atenció a la Infància i Adolescència a Altea (Alacant), la visita de Rosa Molero, Carmen Gonzalvo i Rosa Zornoza, va transcórrer de forma molt amena, interessant-se per les actuacions que es realitzen al servei, dirigides a les nenes, nens i adolescents en situació de guarda i tutelle administrativa. És el cas de latenció individualitzada i reparadora que sels ofereix; del suport i seguiment en el desenvolupament del seu procés evolutiu de manera individual i grupal; activitats culturals, esportives i recreatives, etc.
D'altra banda, les representants de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana van assistir a una sessió demostrativa del programa d'intervenció mitjançant Realitat Virtual, implementat amb gran acollida per part dels NNA atesos en aquest servei, així com en altres centres datenció a menors, dirigits i gestionats per la Fundació Salut i Comunitat, a nivell estatal.
Tal com hem assenyalat a notícies prèvies, aquest programa d'intervenció ofereix una intervenció en un format atraient i nou que, a més de fer èmfasi a la part tecnològica, posa el focus en els tractaments basats en evidència científica. En aquest sentit, cal destacar que la investigació en psicologia compta amb una àmplia base empírica sobre diversos protocols de Realitat Virtual que han demostrat eficàcia i eficiència terapèutica (Botella et al., 2012; Daset i Cracco, 2013).
“De manera que la Realitat Virtual aplicada a la teràpia permet afrontar de manera segura diferents situacions problemàtiques, així com avaluar i intervenir sobre una situació específica, sense necessitat de sortir del centre, que va ser el que se li va mostrar. La plasticitat d'aquesta eina a l'hora de recrear escenaris diferents suposa un gran avantatge a l'hora de personalitzar la intervenció, podent adaptar el procés a les necessitats de cada persona”, explica Verónica Céspedes.
En aquest sentit, a través de la plataforma Amelia Virtual Care, es treballa en més de 70 entorns diferents per tractar més de 20 patologies diferents, entre les quals destaquen el tractament de fòbies específiques, les patologies relacionades amb l'ansietat i l'estrès, depressió, els trastorns alimentaris, el bullying o la intervenció en trauma complex a través d'EMDR (desensibilització i reprocessament per moviments oculars, de l'anglès Eye Movement Desensitization and Reprocessing).
A més, segons assenyala Verónica Céspedes, durant el recorregut a la residència, les representants de la Generalitat Valenciana van poder parlar amb un menor migrant que assistia a un taller educatiu que forma part del projecte europeu “El Dia Després”, finançat pel programa Erasmus + i liderat per la Fundació Salut i Comunitat. Aquest projecte té com a objectiu principal que els NNA atesos adquireixin les competències bàsiques i professionals necessàries per viure de manera autònoma, després de la sortida del centre.
“En aquesta visita, comentem el valor afegit que suposa que el centre estigui totalment integrat al municipi d'Altea i altres propers com el de La Nucia, Benidorm… comptant, tant amb el suport de l'administració local, com d'entitats i empreses, per donar resposta a les múltiples necessitats d'oci, educatives i laborals que presenten els NNA”, manté la directora del servei, valorant de manera molt satisfactòria aquesta visita.