"Aquest temps d'acompliment professional és una cura d'humilitat, un procés d'acceptar els meus límits humans i també, de deixar-me cuidar en el servei"
En aquesta ocasió, hem entrevistat Isabel Casas Valerio, professional que treballa com a psicòloga al Centre de Primera Acollida i Valoració «Lázaro», servei de la Conselleria de Benestar Social del Govern de Castella-la Manxa, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), juntament amb el Grup Lagunduz. Entre les novetats que s'han posat en marxa recentment al servei, destaca el programa d'intervenció mitjançant Realitat Virtual, implementat amb bons resultats a altres centres d'atenció a menors, dirigits i gestionats per FSC. En aquesta entrevista, ens parla de les primeres experiències terapèutiques utilitzant aquest programa i del treball en general que realitza al servei.
– Isabel, per anar endinsant-nos en el que va ser aquesta entrevista i per anar coneixent-te, ens agradaria que ens parlessis de la teva formació i de l'enquadrament psicoterapèutic en què desenvolupes la teva feina.
Sí, sóc llicenciada en Psicologia per la Universitat de València. Quant a l'enquadrament psicoterapèutic, es basa en la teràpia emocional-sistèmica infanto-juvenil, la teoria de l'aferrament i les aportacions dels models explicatius del trauma.
D'altra banda, sóc d'aquelles professionals que sent que està “a mig fer”, en formació i aprenentatge constants. Poso al servei del meu treball i les persones que atenc totes les eines que m'han aportat les formacions teòric – pràctiques i experiencials en diversos models terapèutics com la teràpia cognitiu – conductual i la teràpia Gestalt.
A més, part de la mirada, de la sensibilitat i la comprensió que considero necessàries per a l'acompanyament terapèutic dels processos d'altres persones, també es nodreix del meu propi procés.
– Des de quan treballes al Centre de Primera Acollida i Valoració “Lázaro” i quines tasques fas?
Vaig començar a treballar en aquest servei a l'octubre del 2019.
Quant a les tasques que porto a terme, s'emmarquen en el procés que detallo a continuació: des que un nen, nena o adolescent (NNA) ingressa al centre, una vegada que des de la Delegació Provincial de Benestar Social del Govern de Castella -La Manxa ens transmeten la previsió d'estada del mateix, inici el procés d'avaluació psicològica.
Aquest procés es duu a terme a partir de sessions individuals amb el/la menor. Per això, utilitzo tant tests psicomètrics com proves projectives (constructives com “la caixa de sorra” i les històries lúdiques d'aferrament, temàtiques com “El Pata Negra”, expressives com “el dibuix de persona sota la pluja”, etc.).
A més, em baso en l'observació clínica, tant en el context residencial com en els tallers grupals i la informació que transmet l'equip educatiu, a través dels informes diaris i de les reunions d'equip.
Després d'haver realitzat la corresponent avaluació, elaboro un informe de valoració que remetem a les tècniques de menors que porten cada cas, en què reflecteixo conclusions i hipòtesis d'intervenció, en funció del perfil de cada NNA.
– Com sestableixen els objectius de treball i el pla de cas de cada menor?
Sestableixen de manera conjunta amb lequip educatiu i amb les tècniques de cada cas; treballem de manera interdisciplinària amb cada menor.
En els casos dels nens, nenes i adolescents que romanen més temps en el servei, treballo de manera individualitzada, realitzant acompanyament terapèutic, en funció de les situacions i necessitats emocionals que vagin emergint durant la seva estada.
Quan el/la menor deixa el recurs, sóc la responsable del seguiment, com a part del procés de tancament de l'estada a “Lázaro”.
– Com està resultant aquesta experiència professional per a tu?
És tan profunda que em resulta molt difícil resumir-la. Vaig pujar a un tren en marxa. Quan vaig arribar al servei, les funcions del psicòleg/a eren tan sols de valoració i de mica en mica, vaig anar sintonitzant amb les característiques del recurs i del Projecte Educatiu.
Posteriorment, amb l'ajuda de Rafa Pinto (director del servei), hem redefinit i concretant les meves tasques.
Considero que les característiques de “primera acollida/urgència” posen a prova els nostres recursos gairebé diàriament. L'heterogeneïtat de perfils (diferents edats, diferents orígens, diverses necessitats emocionals, etc.), els freqüents ingressos i sortides dels NNA que generen impacte en cada menor i en la reconfiguració del grup, són qüestions que a les persones que “ ens va la marxa”, professionalment parlant, ens mantenen actives i en constant formació i readaptació.
A més, moltes de les experiències que vivim aquí, en conviure amb menors que viuen les seqüeles emocionals de l'abús i la negligència, em connecten amb les meves pròpies mancances com a professional que no ho pot curar tot i amb les mancances del sistema, la manca de recursos socials , educatius i de salut mental, l'“analfabetisme emocional” en què estem immersos com a societat, etc.
Puc dir també que aquest temps d'acompliment professional és una cura d'humilitat, un procés d'acceptar els meus límits humans i de deixar-me cuidar en el servei pels companys/es que m'ajuden a frenar el fuet de l'autocrítica i la hiperexigència.
Si hi ha garantia d'alguna cosa és que aquest temps a “Lázaro” està sent una oportunitat salvatge per nodrir-me, seguir aprenent i seguir creixent com a persona i com a professional.
- Entre les novetats que heu posat en marxa recentment al servei, heu iniciat un programa d'intervenció mitjançant Realitat Virtual, implementat amb bons resultats a altres centres de menors dirigits i gestionats per FSC.
Sí, durant la formació de l'EDD 3+, de la mà Daniel Urbina, director del Centre d'Acollida de Menors (CAM) d'Ateca, a Saragossa, vam conèixer com s'estava implementant aquesta eina en altres centres d'atenció a menors, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat, i ens va sorgir la curiositat i l'interès de posar-ho en marxa a “Lázaro”.
Concretament, des del 12 de gener, hem començat a emprar-la amb un primer menor amb dificultats atencionals i hiperactivitat amb què, mitjançant entorns de mindfulness i relaxació, treballem l'atenció, la respiració diafragmàtica, la relaxació, etc.
A més, ja hem tingut una primera experiència molt reeixida amb un menor migrant, desconeixedor del castellà, en què l'eina de la plataforma de realitat virtual Psious, ens ha ajudat a salvar certs esculls i començar a apropar-nos més.
- Quin tipus d'intervenció es fa a través d'aquest programa i quina utilitat ofereix?
La realitat virtual en el treball amb població infantojuvenil permet no només la intervenció, sinó també l'avaluació i la prevenció en relació amb la majoria de problemes emocionals.
A més, es poden treballar aspectes psicoeducatius. Per això, creiem que té una utilitat especial en el nostre recurs en què, encara que a priori desconeixem la temporalitat d'estada cada menor, puguem treballar amb ells en la millora d'habilitats i eines emocionals bàsiques.
– Concretament, quins aspectes fonamentals contempla aquesta intervenció a nivell terapèutic?
Un dels principals dilemes que més he tingut amb mi mateixa a “Lázaro” ha estat entendre i acceptar que aquest recurs és per valorar els menors i que les intervencions que faig no formen part d'un procés terapèutic “a l'ús”.
Per mi és fonamental que l'acompanyament terapèutic que faig durant la vostra estada, sigui el menys invasiu possible, així com abordar les problemàtiques emergents sense generar patiment, exposant al record o explicació de situacions traumàtiques viscudes.
Per això, l'ús de les ulleres de realitat virtual de Psious i altres tècniques com “la caixa de sorra”, que també hem començat a utilitzar aquest any, són recursos que permeten anar elaborant el procés, amb la distància emocional necessària per no generar tant dolor.
Tenint en compte que el joc és el llenguatge natural dels nens i les nenes i que també és una de les eines més útils per al treball amb adolescents i adults, hem començat a utilitzar la tècnica de “la caixa de sorra”.
– Què aporta aquesta tècnica i en què consisteix?
Aquesta tècnica aporta una narrativa que permet que la persona alliberi, expressi i simbolitzi, generant sentiments de control, allò que succeeix i allò que viu al seu interior.
Se li demana a l'NNA que creï un món imaginari/una escena dins d'una caixa amb sorra, utilitzant miniatures que representen els éssers animats i inanimats que conformen el seu món intern i extern.
– Què destacaries de la metodologia que utilitzeu al servei, en general?
Al centre, disposem de tota mena de materials i recursos que permeten l'abordatge de diferents temàtiques que apliquem, en funció de les necessitats i problemàtiques que es van detectant a cada menor.
Utilitzem contes terapèutics, cartes i imatges associatives, jocs cooperatius, materials visuals psicopedagògics com a suport per a la psicoeducació, i hem posat en marxa les novetats a què m'he referit anteriorment.
– D'altra banda, en relació amb tallers i activitats a realitzar al centre, què teniu previst a curt i mitjà termini?
Pel que fa al meu camp d'actuació, la implantació de les ulleres de realitat virtual i de “la caixa de sorra” com a eines d'intervenció són la prioritat ara mateix i hi estem centrant els esforços.
D'altra banda, seguint la nostra programació habitual de sortides fora del centre, aquest mateix cap de setmana ve carregat de “planassos”. Tenim previst anar un dia al Museu de les Il·lusions de Madrid i un altre a veure el Palau Reial d'Aranjuez.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, m'agradaria donar les gràcies. Per començar, gràcies a Amezúa, directora de Llar Residencial d'Atenció a Menors “Las Nubes” a Guadalajara, ia Toni Gelida, director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència i Atenció a la Infància i l'Adolescència de FSC, que van apostar “cegament” per mi.
També, agraeixo la confiança que sento que Rafa i la resta de companys/es de “Lázaro” dipositen a la meva feina i igualment, donar les gràcies a la Fundació Salut i Comunitat per les oportunitats que ens ofereix.
És el cas de les formacions de l'EDD3+, amb què s'ha aconseguit generar connexions entre els professionals de l'entitat.
I també, per oferir eines i mitjans per desenvolupar un model de treball innovador i de qualitat.
La representació de la dona al màrqueting digital de marques de begudes alcohòliques
El màrqueting de begudes alcohòliques ajuda a donar forma a com s'entenen els rols i les relacions de gènere, i s'aprèn la naturalesa de gènere de la beguda, si bé en els darrers anys, s'han observat canvis en la manera com les dones són presentades i tractades a la comercialització de l'alcohol.
Això reflecteix el canviant context social, polític i regulatori, en què s'ha prestat més atenció a la desigualtat de gènere ia l'impacte perjudicial dels estereotips de gènere, s'assenyala en un article que dóna a conèixer una investigació recent realitzada al Regne Unit . L'estudi se centra en la representació de la dona en el màrqueting de marques de begudes alcohòliques a les xarxes socials Facebook i Instagram, així com les estratègies d'aquestes marques per fomentar-ne el consum entre el públic feminitzat.
En aquest article, es conclou a més que el màrqueting de les marques de begudes alcohòliques en fomenta el consum en les dones, a través de la perpetuació i el desafiament dels estereotips de gènere.
Des del Projecte Malva de Fundació Salut i Comunitat (FSC), iniciativa que promou la incorporació de la perspectiva de gènere a l'àmbit de les drogues i les addiccions, destaquen alguns aspectes que consideren clau per a l'anàlisi i l'orientació d'accions preventives per a la transformació social en clau de gènere.
L'augment del consum de begudes alcohòliques (i els danys) en les dones estaria motivat, d'acord amb aquesta investigació, per la seva independència econòmica més gran, més participació en l'educació, el treball i l'espai públic, el més fàcil accés a l'alcohol i la feminització de lentorn i leconomia nocturna.
Tal com ens traslladen des del Projecte Malva, les obligacions socials de la cura d'altres persones que recauen sobre les dones les han allunyat, tradicionalment, de certes maneres de consumir, alhora que es plantegen si el consum ha augmentat o ara està més legitimat . “Des del nostre punt de vista, moltes dones consumeixen en solitud, de manera clandestina i/o no demanen ajuda en fases primerenques de les problemàtiques causades pel consum. I això té a veure amb la por de la sanció social que recau sobre nosaltres pel fet de ser dones que s'allunya del que s'espera de nosaltres”.
Una altra idea interessant que es reflecteix a larticle està relacionada amb la influència que tenen les estratègies de màrqueting de la indústria en el consum de begudes alcohòliques. En aquest context, les xarxes socials com Facebook i Instagram són clau en les estratègies de màrqueting de la indústria de l'alcohol i s'ha demostrat que influeixen en el tipus de consum.
“Una vegada més, comprovem com no només els patrons de consum es diferencien, sinó també les substàncies que prefereixen les unes i les altres. Per què elles prenen vi i ells cervesa, com es detalla a aquest article? El vi està associat al relax, al bany després d'un dia de feines (visibles i invisibles), a la calma, l'assossec, la prudència o la solitud, tots elements compatibles amb les expectatives de la feminitat. En canvi, el consum de cervesa està associat al grup d'iguals, a la pertinença a aquest grup, a l'espai públic, a la diversió o als excessos, tot això associat a mandats de la masculinitat. Hem de fer una volta a aquest imaginari estereotipat, binari i jerarquitzat que perpetua la divisió sexual del treball i la relegació de les dones a allò domèstic ia allò privat”, mantenen des del Projecte Malva.
“Respecte al tipus de concursos creats per les marques alcohòliques en xarxes, tal com s'assenyala a l'article, les de vi oferien premis com a productes pink , maquillatge i assistència a esdeveniments de moda, i les de cervesa, productes alcohòlics i entrades per a espectacles esportius. També s'analitza com per publicitar les dues begudes, per al vi s'utilitzaven influencers de moda i per a la cervesa, blocaires de cervesa artesana”, reflexionen.
“Elles vinculades a idees com a corporalitat, aparença normativa, roba; i ells a ment, feina (mercantil), esport. El consum “s'ha igualat” o ens trobem davant d'un miratge de la igualtat que amaga patrons patriarcals de gènere?”, es plantegen des d'aquest projecte.
També assenyalen que avui dia és comú veure com moltes marques -no exclusivament les que fomenten el consum de begudes alcohòliques- utilitzen a les seves xarxes socials missatges on l'empoderament apareix com un exercici individual associat a l'èxit empresarial/financer i, en el cas de les dones, també a lèxit romàntic (heterosexual), estètic o familiar (nuclear).
En aquest sentit i des de la perspectiva de gènere, mantenen que és fonamental realitzar accions preventives diferenciades que no reforcin ni la valoració del masculí ni la perpetuació del masclisme, sinó que estiguin dirigides al canvi del conjunt social, com les que fan des del Projecte Malva.
Finalment, destaquen una idea de la investigació que els sembla positiva: “no es va trobar cap objectivització sexual que degradés o deshumanitzés la dona, i també es va detectar una absència d'aquest humor utilitzat per alguns homes que pot implicar sexisme”.
Tot i el camí que ens queda per recórrer per arribar a una societat igualitària, assistim amb satisfacció al començament d'un canvi de paradigma, on les violències no són tolerades i les bromes masclistes comencen a concebre's com la base de l'iceberg de violències més explícites.
“Les feministes estem fent una gran feina i la societat ho sap. Seguim treballant per abordar els consums des de la perspectiva de gènere i per construir, entre totes i tots, una societat lliure de violències masclistes”, conclouen des del Projecte Malva.
FSC participa a la campanya "Jove Centenari" de la Fundació Albinegra per lluitar contra les addiccions entre la joventut castellonenca
La Fundació Albinegra del Club Esportiu Castelló ha posat en marxa la campanya “Jove Centenario” per commemorar el primer segle d'existència del Club Esportiu Castelló. Per això, ha organitzat una acció social, amb l'objectiu de lluitar contra les addiccions entre els i les joves, en què col·labora la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
L'entitat ha subscrit un conveni de col·laboració amb les entitats socials Patim, Projecte Amigó, Araca i la Fundació Salut i Comunitat, així com amb les empreses Amazing Up i Sigmadiamant, que s'encarregaran de patrocinar la campanya.
La nostra companya Belén Sánchez Garcés, directora de Programes d´Inclusió Social de la Fundació Salut i Comunitat, ha assistit recentment al´acte d´inici del projecte, juntament amb representants d´aquestes entitats i empreses.
El projecte consisteix en la realització d'un reportatge audiovisual en format de 360º, que serà produït per l'empresa Amazing Up, i on s'inclouran entrevistes a directius, jugadors i aficionats del Club Esportiu Castelló, actuals i històrics, i que servirà per a apropar la història, el present i el futur de l'entitat a totes les persones interessades, especialment als més joves.
A més, com a complement a aquesta producció audiovisual, es durà a terme una gira virtual per l'Estadi Castalia de Castelló, que permetrà conèixer els secrets del camp albinegre.
Així mateix, es realitzaran unes ulleres de realitat virtual commemoratives, personalitzades per a aquesta acció social, que es comercialitzaran al preu de 9,90 euros, els ingressos de les quals es destinaran a finançar activitats desenvolupades per les organitzacions socials participants. A les ulleres, s'inclourà un codi QR que donarà accés als continguts de realitat virtual.
La Fundació Albinegra destaca que la campanya Jove Centenari té la doble finalitat de donar a conèixer els valors de l'esport i, en concret, del CD Castelló a la joventut, i alhora recaptar fons per al finançament d'activitats que lluitin contra les addiccions entre els joves, a través de les quatre entitats socials participants.
D'altra banda, a més d'emmarcar-se al Centenari del Club Esportiu Castelló, la campanya coincideix amb la declaració de 2022 com a Any Europeu de la Joventut, una iniciativa de la Comissió Europea per donar suport a accions dirigides a un dels col·lectius més afectats durant tots dos darrers anys per la pandèmia, per la qual cosa han volgut sumar-se per acostar l'esport a la joventut, a través de les noves tecnologies.
La Fundació Salut i Comunitat valora molt positivament aquesta col·laboració amb la Fundació Albinegra, ja que totes dues comparteixen valors de vida saludable entre la joventut, així com la lluita contra la marginació i l'exclusió social entre els col·lectius més desafavorits.
Bona acollida de la xerrada sobre prevenció de la violència masclista a la Residència d'Acollida de nens, nenes i adolescents "Els Estels" d'Alacant
Recentment, ha tingut lloc una xerrada sobre violència masclista a la Residència d'Acollida de nens, nenes i adolescents (NNA) Els Estels d'Alacant, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb el Grup Lagunduz . A aquesta xerrada, impartida pel Grup de Participació Ciutadana de la Policia Nacional, especialitzat en prevenció i sensibilització de la violència de gènere, van assistir-hi dotze adolescents, sis nois i sis noies, d'edats compreses entre els catorze i els disset anys.
Durant la xerrada, es van explicar conceptes com la igualtat de gènere, animant a identificar i superar prejudicis sexistes que s'estableixen des d'edats primerenques. A més, es va oferir informació per poder detectar situacions de violència masclista, i es van explicar les noves modalitats delictives comeses a través de les xarxes socials, com el ciberbullying , el sexting, oferint consells sobre com actuar en cas de ser testimoni o víctima, així com el protocol policial que se segueix en aquests casos.
A més, es van utilitzar diverses dinàmiques que van aconseguir la implicació dels NNA i la seva participació activa. “Per això, l'agent que va impartir la xerrada va recórrer a un estil comunicatiu clar i directe, adequat a les edats de les i els adolescents. A més, va utilitzar una metodologia participativa i activa, convidant-los a expressar les seves pròpies opinions i experiències, la qual cosa va ajudar a fomentar el debat”, explica Pablo Álvarez, director del servei.
Igualment, es van recórrer a materials de suport adaptats a adolescents. És el cas de “vídeos que feien referència a conductes de risc a l'adolescència, respecte a l'ús del mòbil i les xarxes socials com a element de control cap a la parella”, assenyala el director del centre.
Així mateix, destaca que va ser interessant observar com alguns NNA, en què s'havia apreciat certa normalització de conductes masclistes i victimització masculina (en referència a la recent Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència), se sorprenien de les realitats que viuen moltes dones al nostre país i com n'és de necessària l'esmentada llei i les anteriors.
En acabar l'acte i passades unes hores, es va donar el cas d'adolescents que es van acostar a l'equip educatiu per continuar debatent sobre legislació vigent sobre violència de gènere i la seva aplicació. Això ens va fer assolir l'objectiu que buscàvem prèviament amb l'organització d'aquesta xerrada: sensibilitzar en matèria de violència masclista, combatre la desinformació i els bulls, així com fomentar un pensament reflexiu per part dels adolescents de la residència”, manté el director de la Residència d'Acollida de nens, nenes i adolescents Els Estels.
Finalment, cal destacar que, atesa la bona acollida d'aquesta xerrada per part de les i els adolescents, properament tindrà lloc un cicle de ponències per donar suport i reforçar la nostra intervenció educativa al centre, en relació amb altres àmbits d'intervenció.
"És el cas de l´àrea d´autonomia, amb xerrades formatives sobre seguretat viària, així com l´àrea de salut, amb formació referent al´educació sexual i el consum de nous tòxics", afirma Pablo Álvarez, director del servei.
Aquesta activitat s'emmarca en el Pla Director de la Policia Nacional que fixa entre els seus objectius la preocupació pels grups especialment més vulnerables, impulsant una actuació policial integral que aconsegueixi un augment de la prevenció, la protecció efectiva de les víctimes i una major eficàcia en la investigació dels fets delictius.
FSC participa a l'elaboració d'una Guia Clínica de Cannabis publicada per Socidrogalcohol, amb el suport del Pla Nacional sobre Drogues
Socidrogalcohol ha realitzat recentment, amb el suport del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), una Guia Clínica de Cannabis basada en l'evidència científica, adreçada a professionals de la salut que treballen en la prevenció i el tractament de les addiccions. El nostre company Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha participat com a autor en aquesta guia.
L'objectiu d'aquesta guia és facilitar eines basades en l'evidència científica més recent als professionals que treballen en la prevenció i en el tractament del consum de cànnabis. El document no inclou aspectes com la situació legal del cànnabis o el seu ús medicinal, ja que per això es requereixen guies específiques elaborades per professionals d'altres àmbits, segons matisa Socidrogalcohol.
La guia inclou un pròleg de Joan-Ramon Villalbí, delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, del qual destaquem els paràgrafs següents:
- “El cànnabis és la substància il·lícita més consumida a Espanya. És la droga que més persones declaren haver consumit si no tenim en compte les que són de curs legal com l'alcohol i el tabac. A més, al llarg de les darreres dècades, s'aprecia un increment tant en la freqüència com en la intensitat del consum. Amb un segment de consumidors diaris creixent, no ha d'estranyar que s'hagi convertit en una de les substàncies que porten més persones a buscar ajuda per deixar-la als centres d'atenció a les addiccions. Entre les drogues il·legals, el cànnabis se situa actualment en segon lloc darrere de la cocaïna i molt per sobre dels opiacis pel que fa al nombre de demandes d'inici de tractament; de fet, a moltes províncies és la primera”.
- «Aquesta guia ofereix a les persones que treballen en la prevenció i en el tractament de les addiccions un text de referència excel·lent, rigorós i actualitzat, i n'és una mostra més dels fruits que s'obtenen a partir d'una col·laboració que és principi bàsic de la concepció i el funcionament del Pla Nacional sobre Drogues, que comporta la sinergia de tots els interlocutors que el conformen”.
- “En un país com Espanya, que compta amb una organització política i de l'administració molt descentralitzada i també amb una societat civil organitzada i forta, un problema complex només es pot abordar conjuntament. Va des d'allò local -on hi ha els problemes- i allò autonòmic -on es gestionen els serveis- fins a l'Administració General de l'Estat. Comprèn els esforços del sector públic i els de les entitats sense ànim de lucre i associacions”.
L'elaboració d'aquesta guia era necessària, tenint en compte que el candabais té efectes adversos demostrats científicament: afecta el sistema respiratori i pulmonar, en ser la seva principal via d'administració, i també té conseqüències negatives sobre el sistema cardiovascular, ja que pot ser un desencadenant d'un infart de miocardi, segons fonts de Socidrogalcohol .
A més, assenyala que hi ha proves que evidencien que el cànnabis té efectes adversos a l'embaràs i en nounats, que poden estar exposats als compostos nocius del cànnabis, també a través de la llet materna. Això pot causar dèficits en funcions cognitives i alteracions de conducta a través del desenvolupament cerebral alterat.
L´ús d´aquesta substància també s´ha relacionat amb alguns tipus de càncer com el de pulmó, cap, coll i testicular. D'altra banda, més enllà de les conseqüències físiques, el consum de cànnabis també s'associa a trastorns psiquiàtrics importants, principalment la psicosi i l'esquizofrènia.
A més, augmenta lleument el risc de desenvolupar depressió i influeix en els trastorns d'ansietat, segons recull el portal especialitzat en notícies i divulgació científica sobre drogodependències Lasdrogas.info, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat.
Més informació:
Guía Clínica de Cannabis - Socidrogalcohol - lasDrogas.info
FSC obté suport a la Comunitat Valenciana per a la realització de programes a càrrec de l'assignació tributària del 0'7% de l'IRPF
Un total de 17 de serveis i programes de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la Comunitat Valenciana han rebut finançament a través d'aquesta subvenció per a la seva execució durant aquest any 2022, tots ells dirigits a l'atenció de persones en risc o situació de exclusió social, o que es troben en altres situacions de vulnerabilitat especial.
Cal destacar que aquest suport ha seguit una evolució molt positiva des del 2017, any en què es va introduir el nou model de doble tram a les convocatòries de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), pel qual un 80% dels fons les gestionen les comunitats autònomes i el 20% l'Estat.
Quant a la distribució territorial dels projectes recolzats a càrrec de l'IRPF, s'ha aconseguit una implantació molt uniforme a tota la Comunitat Valenciana, si bé destaca Castelló, on es desenvolupa un 35% del suport obtingut, seguit per igual de València i Alacant .
Cal assenyalar, a més, que els programes finançats donaran suport a persones en situació de sense llar (“El Mussol”, Xarxa de Suport a persones consumidores…), persones amb drogodependències (Centres d'Intervenció de Baixa Exigència), programes de dones en situació especial vulnerabilitat i exclusió (Rosella, IMMA…) i persones en exclusió social greu (Unitat Mòbil de Cribratge…).
Així mateix, entre les novetats, i com a projectes més rellevants en aquesta convocatòria, ha estat subvencionat el projecte “Obrint portes”, gràcies al qual s'amplien els serveis del CIBE de València de suport sociosanitari i intervenció psicosocial durant els caps de setmana i festius. Es tracta d'un servei que no s'estava realitzant des de cap centre, tant a la ciutat de València com a la seua àrea metropolitana, per això el seu caràcter innovador. També ha estat finançat el projecte Dona Frontera, Programa d'acompanyament cap a la inserció sociosanitària de dones migrants a Castelló.
Aquest suport econòmic ens permet continuar desenvolupant aquests serveis, amb col·lectius que presenten una situació acusada per la pandèmia actual i que aquesta ha sobredimensionat, fent més difícil l'accés als recursos de protecció i ajuda que aquestes persones necessiten.
Assenyalar que aquesta convocatòria de subvencions és possible gràcies a les aportacions de milers de persones contribuents que marquen la casella d'Activitats d'Interès Social a la seva declaració de la renda.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, volem mostrar el nostre especial agraïment pel suport rebut de la Generalitat Valenciana mitjançant el finançament d'aquests 17 projectes, amb càrrec a l'assignació tributària de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que impulsarem a durant aquest any 2022.
Aprenentatges conjunts, vincles de respecte i cooperació interpersonals. Col·laboració entre el CAS Brians i la Escola Universitària Elisava
Des del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) en Drogodependències del centre penitenciari de Brians 1, servei gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, presentem el treball conjunt amb els alumnes de cursos especialitzats en els camps del disseny, l'enginyeria i la comunicació, reconeguts a nivell europeu del Centre Elisava de Barcelona, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
El projecte Elisava té un històric que ens sembla interessant poder tenir en compte. L’any 2019, el CAS Brians convida a la Shaina Joy, autora del llibre “La paraula mes sexy es si”, a participar a les taules de reflexió per al Dia de la Dona del mateix any, amb la finalitat d’aprofundir el concepte de consentiment.
El ressò d’aquesta col·laboració en la població comunitària va propiciar una nova acció educativa, essent l’objectiu la creació d’una exposició sobre el consentiment, on s’aprofundia en la idea que el consentiment és el punt de partida de qualsevol trobada sexual: l’eina més poderosa en el camp del sexe (Joy, 2019: 125).
L’exposició es va planificar com una acció de sensibilització educativa per a fomentar la cultura del consentiment en la població penitenciaria i es va publicar, tenint en compte els missatges donats per l’autora del llibre, reformulats pels participants del grups educatius del CAS de Brians 1 i 2, i les imatges proposades per la il·lustradora del llibre. L´ exposició ha estat disposada en el Departament de Comunicacions/Vis a Vis del Centre Penitenciari Brians 1 i 2.
Fruit del diàleg i la col·laboració amb la autora al llarg del procés creatiu de l´exposició, sorgeix la oportunitat de treballar amb ella en el marc de la assignatura que imparteix a l’Escola Elisava de Barcelona.
El Projecte “Elisava x CAS” tenia com a objectiu inicial crear un material gràfic fruit d’un procés participatiu entre els alumnes d’Elisava i un grup d’usuaris del CAS Brians 1, amb l’objectiu de millorar la salut a les presons.
La temàtica a treballar es va centrar en el treball en profunditat del concepte resiliència. Per a que el treball fos àgil i profitós per a totes i tots, es van crear 6 grups. Aquests grups es van generar a partir de temàtiques que es relacionen amb el concepte de resiliència: combat, supervivència, força, aprendre, canvi i daltabaixos. La modalitat de treball va combinar moments presencials i altres online.
El projecte es va desenvolupar amb la participació activa de 25 alumnes de l´Escola Elisava dinamitzats per la mestre Shaina Joy, docent de la l’assignatura “Context i usuari II” i 12 pacients CAS, acompanyats per als educadors del servei.
Aquest projecte ha estat un repte a diferents nivells, tan a nivell d’infraestructura com a nivell de metodologia de treball. Alhora ha suposat una oportunitat per a aprendre, tan per a nosaltres com a professionals i recurs, com per als usuaris del CAS. La il·lusió i les ganes inicials que van motivar participar en aquesta proposta han estat al llarg del projecte generant aprenentatges conjunts i vincles de respecte i cooperació interpersonals, la qual cosa és molt motivadora.
Mostrem un exemple de material:
Revista subgrup “Combate”
FSC s'adhereix al comunicat de la UNAD demanant que s'inverteixi en prevenció després dels resultats d'ESTUDES 2021
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat especialitzada en l'àmbit de les drogodependències a nivell estatal, comparteix el comunicat, i sentir que s'hi reflecteix, de la Unió d'Associacions i Entitats d'Atenció al Drogodependent (UNAD) , en el qual sol·licita que s'inverteixi en prevenció, després dels resultats de la XIV Enquesta sobre Ús de Drogues en Ensenyaments Secundaris a Espanya (ESTUDES 2021), que es realitza a nivell estatal entre estudiants de 14 a 18 anys. Al comunicat també s'hi ha adherit, entre d'altres entitats, la Federació Catalana de Drogodependències (FCD).
L'enquesta mostra que la droga consumida per un percentatge més alt d'estudiants d'ensenyaments secundaris a l'últim any és l'alcohol (70,5%) i, en segon lloc, el tabac (30,7%). La Xarxa d'Atenció a les Addiccions (UNAD) valora amb precaució els resultats de l'última Enquesta ESTUDES, respecte al consum de substàncies entre estudiants d'ensenyaments secundaris.
La investigació, publicada recentment pel Ministeri de Sanitat, reflecteix un lleuger descens en el consum d'alcohol, cànnabis, tabac i cocaïna. Tot i que aquestes baixades són mínimes i no impliquen que la problemàtica de les drogues estigui resolt, perquè les demandes d'ajuda per addicció segueixen creixent, tal com afirma aquest comunicat.
L'informe confirma un repunt rècord en el cas dels hipnosedants, tant en nois com en noies, davant d'això, s'alerta que “es tracta d'un símptoma de com la pandèmia no només afecta el sistema econòmic i social, sinó també a la salut mental de la població jove”.
Entre les addiccions sense substància, es considera "molt preocupants" les xifres respecte al joc en línia, que han practicat el 9% d'estudiants a l'últim any i que provoca que el 3% presenti un possible cas de joc problemàtic.
Per això, s'incideix en una inversió més gran en campanyes de prevenció i en el manteniment dels recursos d'atenció dirigits a persones joves que puguin desenvolupar addiccions, cosa que compartim des de la Fundació Salut i Comunitat, tal com hem manifestat en notícies prèvies.
Estratègies plantejades al servei d'acompanyament SAVA per suportar el Nadal de les persones usuàries
El servei d'acompanyament per a la vida autònoma (SAVA) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és un projecte basat en l'acompanyament educatiu per a persones de la província de Barcelona que tenen voluntat de seguir abstinents (i treballar les recaigudes, si les a) al seu entorn quotidià: casa, barri, o altres dispositius públics, amb els quals entren en contacte de forma habitual. És el cas de centres cívics o biblioteques. El servei està destinat a persones que tenen conductes addictives i que han estat o estan en tractament, bé sigui residencial o ambulatòria.
L'equip professional que realitza els acompanyaments, estableix una relació estreta amb la persona usuària, ja que, d'alguna manera, s'integra a la seva quotidianitat en dur a terme els acompanyaments als espais que aquesta freqüenta. En aquest sentit, des del servei, es dóna suport a les persones usuàries en situacions habituals de la vida quotidiana.
Com és sabut, per a algunes persones el Nadal és una època especialment difícil, ja que implica duels, solitud, conflictes familiars… i no és diferent per a les persones que estan en tractament d'addiccions, encara que amb algunes particularitats.
Testimonis com el de Manu, Susana, Ana i Ramón, usuaris d'aquest servei, així ens ho fan veure, explicant-nos com viuen i que suposen aquests acompanyaments. «He pogut aturar una recaiguda en explicar a l'educadora els pensaments que tenia», afirma Manu.
Per la seva banda, Susana sosté que «el Nadal és una època complicada per a mi, m'he sentit acompanyada per l'educador i ho he pogut portar una mica millor” i l'Anna ens explica que «l'educador sempre m'ajuda en dies difícils, em recorda que he d'activar les meves estratègies i no abandonar-me».
Finalment, Ramón manté que «tot i que aquestes dates nadalenques sempre m'han agradat, em va molt bé disposar d'aquests acompanyaments com a recordatori per no abaixar la guàrdia».
Andrea Meana, coordinadora del servei SAVA a la Fundació Salut i Comunitat, afirma que “no només es poden trobar en una situació en què la soledat es faci més patent que durant la resta de l'any (en trencar els llaços amb antigues amistats de consum) , aquest és un sentiment compartit per moltes de les persones usuàries), també augmenten les situacions de risc exponencialment”.
Així mateix, assegura que “el Nadal és una època de l'any en què el consumisme en general, ja sigui comprant objectes, consumint alcohol o comprant loteria, posa les persones amb conductes addictives en situacions difícils de gestionar. Els estímuls externs funcionen com un disparador a nivell intern en forma de ganes de comprar, records de consum, i/o pensaments relacionats amb la seva conducta o substància problemàtica”.
Per això, al SAVA s'han plantejat estratègies per mitigar els efectes que tenen aquestes festes, com ara el fet de tenir una planificació de lleure més gran. “Hem analitzat en quin entorn passarien aquests dies i amb qui, treballant amb la persona, per tal de disminuir els riscos a què s'exposaria. Això sempre variarà en cada persona, i part de la feina de les persones professionals del SAVA és conèixer quines són les situacions de risc de cada persona usuària i fer-ho veure perquè la persona pugui prendre la millor decisió”, afirma Andrea Meana.
Un exemple molt clar de com és d'augmentar les barreres per prevenir situacions de risc, seria en el cas de les persones amb problemes amb el joc, a les quals se'ls recomana no mirar el nombre de loteria premiat, i fins i tot evitar els punts de venda que puguin ser un estímul important. “Recaure jugant loteria és relativament més senzill, ja que la percepció del risc moltes vegades és menor que amb una màquina escurabutxaques. En realitzar el tractament en el seu entorn quotidià, no hi ha una normativa que indiqui que no ho poden fer (com quan estan en un pis de reinserció o en una comunitat terapèutica), i per això, aquest és un treball de conscienciació necessari per a les persones amb problemàtica de joc al seu entorn quotidià que es treballa des del SAVA de forma habitual”, manté la coordinadora del SAVA.
D'altra banda, manifesta que “en el cas de les persones per a les quals és el primer any fora d'un tractament residencial o en les que hi hagi risc de recaiguda, de vegades s'empra l'estratègia de disminuir el risc que comporta els diners. En alguns casos, es consensua donar la targeta de crèdit a la persona referent del tractament (familiar, amic/ga) o disminuir l'efectiu durant aquests dies”.
Les estratègies, encara que variades, sempre estan enfocades a reduir el risc d'una recaiguda, tant durant les dates nadalenques com després. De vegades, les recaigudes no es donen en el moment de màxima tensió, sinó “quan la tempesta passa, apareixent l'aparent calma i cometent-se imprudències. Per això, al SAVA no només acompanyem durant el procés, també parem atenció als moments posteriors que també poden ser complicats de gestionar”, explica.
Finalment, cal destacar que les persones professionals del SAVA també acostumen a cobrir necessitats afectives de les persones que acompanyen. “Tenir una professional de confiança a la qual es poden obrir, mostrar pors i vulnerabilitats, algú que apareix al seu entorn habitual de forma constant, sol pal·liar part de la sensació de solitud o buit, que en especial, apareix a l'inici de viure de forma autònoma en abstinència o en dates tan assenyalades com les nadalenques”, afirma Andrea Meana.
Vídeos amb experiències de famílies dels programes CANGURS i ACOFAMT gestionats per FSC que posen en valor l'acolliment familiar
Com explicàvem en una notícia anterior, el passat mes de maig es va realitzar una sessió de treball, en què es van establir les primeres línies de treball, de cara a l'elaboració d'un Manual de Formació per a Famílies, en el marc d'atenció a la infància i adolescència, que formarà part del projecte “EDD+3”. Aquesta jornada formativa va estar adreçada a equips interdisciplinars, en el marc de l'atenció familiar de nens, nenes i adolescents (NNA), i van participar els equips de professionals dels programes d'acolliment familiar CANGURS i ACOFAMT.
Recentment, hem finalitzat una activitat molt enriquidora i amb gran acollida entre les 7 famílies que han participat del Programa d'Acolliment Familiar Temporal de menors, tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia – ACOFAMT i al Programa CANGURO, dependent de la Conselleria de Dona, Igualtat, LGTBI, Famílies i Política Social daquesta mateixa institució. Aquests programes estan gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz.
Segons ens explica Beatriz Granados, coordinadora dels programes ACOFAMT i CANGURO a FSC, “per tal d'elaborar el Manual de Formació per a Famílies per atendre els nens, nenes i adolescents, es va proposar a les famílies que realitzessin un material visual, a mode de vídeo de 5 a 7 minuts de durada, en què comptaran les seves experiències i sentiments sobre una competència concreta, així com les seves dificultats, situacions complexes i per descomptat, els seus avenços i satisfaccions. A través d'aquestes visualitzacions, es pretén capacitar altres famílies i dotar-los de recursos educatius i/o terapèutics”.
Cal destacar que les famílies participants han mostrat en tot moment una alta predisposició i un compromís amb l'activitat plantejada, mostrant les seves habilitats a l'àmbit educatiu, així com els seus coneixements i experiències durant els diferents acolliments viscuts. També han expressat les seves dificultats i estratègies a manera de solucions per acompanyar de la manera més positiva els nens i nenes en situació de desemparament a la Regió de Múrcia.
Els vídeos han comptat amb el suport, l'orientació i l'assessorament previ per part dels diferents professionals dels programes, mostrant diferents experiències d'acolliment per part de les famílies. “Els enregistraments es van succeir amb aquestes orientacions, però amb aportacions específiques de cada família sobre els seus propis acolliments, expressant les seves experiències pròpies com a pares i mares. Tot això amb la finalitat d'aportar suport i orientació futura a tots aquells pares i/o mares en les diferents dificultats que puguin sorgir al llarg de la vida amb els seus fills/es”, afirma la coordinadora dels programes ACOFAMT i CANGURO a FSC .
Les famílies van exposar els seus testimonis sobre diferents competències parentals com ara creences i expectatives adequades sobre desenvolupament, afecte, comunicació i acceptació, estimulació i estructuració, així com percepció adequada del rol parental.
Tot seguit, recollim alguns d'aquests testimonis:
- MG parlava de la seva vivència amb “moments de joia, il·lusió, preocupació… moments, sens dubte, inoblidables”.
- Per la seva banda, B. LL. expressava que “els nens aprenen mentre juguen. Més important encara, en el joc, els nens aprenen com aprendre”.
- CB posava en valor “els petits moments amb dificultats que vam passar en família. Aquests moments es convertiran demà en records preciosos”. També afirmava: “sóc molt egoista, a mi això d'educar em fa feliç”.
- M. i C. manifestaven que “la nostra experiència com a pare i mare es recull que els nostres fills ens diuen que som seriosos i divertits. Aquest és el camí ideal per a leducació”.
- MG expressava que “als fills cal marcar-los el camí, no caminar-hi”.
- LJ confessava que havia arribat a “passar por, vergonya, nervis davant de situacions amb els NNA, si bé amb paciència i afecte hem evolucionat i solucionat ambdues parts”.
- Finalment, I. i J. deien que “hi ha dos regals que hem de donar als NNA, un són arrels i un altre, ales. La veritable educació d'un nen/a no és fer-li aprendre alguna cosa que no sabia, sinó fer-ne algú que no existia”.
També reconeixien que “moltes persones diuen allò de jo no podria. Tot i això, nosaltres, només per veure el seu somriure, la seva mirada i com va creixent, ens sentim molt feliços”.
Cal recordar que l'objectiu principal d'EDD 3+ és preparar els adolescents per al Dia Després, dia en què compleixen la majoria d'edat, amb la consegüent sortida del recurs de protecció. A través d'aquest pla formatiu, se'ls ofereix eines que contribueixen a augmentar i millorar les competències personals i professionals per facilitar-ne l'accés al mercat laboral.
La Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz volen agrair la participació de totes les famílies en aquesta activitat i la seva bona predisposició per donar suport i col·laborar amb les diferents activitats i objectius desenvolupats, en el marc del projecte “EDD 3+”, contribuint amb això a afavorir la integració dels NNA.