"Al SIAD de Gavà es treballa per desmuntar determinats discursos, estereotips i mites amb els que arriben les usuàries"
En aquesta ocasió, hem entrevistat a Rut Garcia Porlan, agent d’igualtat al Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Gavà (Barcelona), de titularitat de la Generalitat de Catalunya, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). És Llicenciada en Sociologia, Màster en política social, treball i benestar i Postgrau en violències masclistes. També, compta amb una tesi al voltant de l’anàlisi dels discursos d’odi. Va treballar alguns anys en projectes d’investigació social en el Tercer Sector i fa dos anys que és agent d’igualtat al SIAD de Gavà.
- Amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones, heu organitzat diverses activitats en el servei. Ens podries explicar?
Sí, aquest any hem tractat el tema de les violències sexuals. Una de les activitats més potents que hem fet, a banda de l’acte central amb la lectura del manifest i una performance conjunta amb l’Associació de dones Clara Campoamor i les alumnes del Centre d'Estudis de FP Núria, ha estat la taula rodona amb quatre expertes en violències sexuals de diferents àmbits.
També hem realitzat una exposició al SIAD sobre les dades de la violència sexual i hem repintat el mur de la terrassa del servei entre algunes usuàries i la comissió jove feminista (creada recentment). I a més, hem fet accions de sensibilització als patis dels instituts, tallers per a joves sobre el consentiment actiu, contacontes, teatre, un concert feminista i alguna xerrada.
- Quin balanç fas d'aquestes activitats?, hi ha hagut molta participació per part de les dones?
Doncs a vegades costa bastant que la ciutadania participi de les activitats que s’ofereixen, però crec que ha anat força bé. Les dones del servei van estar molt presents, tant a la taula rodona com a l’acte central (una d’elles va llegir part del manifest) i es van implicar força en el disseny del dibuix del SIAD amb la comissió jove feminista. Valorem molt positivament aquesta col·laboració intergeneracional i seguirem apostant per treballar de manera transversal.
- Quins són els principals desafiaments als quals us enfronteu en el servei, per a prevenir i erradicar aquesta xacra?
Treballar dins l’estructura per canviar la pròpia estructura ja és un desafiament en sí mateix, perquè sovint trobes impediments a tots els nivells i instàncies de la societat amb les quals has de treballar per abordar les violències masclistes, moltes vegades per manca de formació i perspectiva de gènere.
Des del propi servei, es treballa per desmuntar determinats discursos, estereotips i mites amb els que arriben les pròpies usuàries, els mateixos que té bona part de la societat . Però per això, penso que és important fer d’aquests serveis quelcom que vagi més enllà de les atencions, i que puguem invertir més temps en aquesta part que sembla intangible, però que treballa l’arrel de les desigualtats, la consciència col·lectiva i la sensibilització de manera inclusiva i amb perspectiva interseccional.
- Com veus a la joventut?, observes un canvi generacional o consideres que les persones joves continuen perpetuant els estereotips heretats?
Tots i totes estem educades dins la mateixa cultura patriarcal i ningú és lliure de masclisme, prejudicis o estereotips. La diferència està en treballar-ho o no. El feminisme ens ha donat les eines per posar nom i actuar davant el que ens passa, i penso que és l’únic moviment pel moment, que realment posa de cap per avall un sistema desigual, injust i explotador, amb l’objectiu de millorar la vida de les persones.
Tot i així, arrel de l’explosió d’aquesta “quarta” onada feminista, ens trobem generalment amb moltes dones i noies que, segurament per necessitat vital, han connectat ràpidament amb aquest discurs i estan molt empoderades, mentre que és més difícil que els nois joves i no tan joves qüestionin els seus privilegis, connectin amb experiències que els hi passen a les seves companyes pel fet de ser dones, o que assumeixin que és un discurs que interpel·la tothom.
Els mites de l’amor romàntic encara estan molt presents i l’imaginari sexual de la mà del “porno mainstream” tampoc ajuda, i cal molta pedagogia feminista al voltant d’això.
- Sí, és fonamental continuar conscienciant a la població per a acabar amb la violència masclista…
Sí. Tot i que sembla que cada cop hi ha més consciència, és una violència que està molt normalitzada. Ens remou poc que en un any es produeixin 40 feminicidis, com enguany.
Els mitjans de comunicació cada cop tiren més de sensacionalisme, d’explicar la violència més visible o els casos de manades de manera detallada, contribuint així al terror sexual cap a les dones. I està bé fer campanyes i lemes, però no hem d’oblidar que el que sustenta tota aquesta violència més extrema són els “micromasclismes”, allò quotidià, que quasi forma part de la nostra cultura, que són imperceptibles, que difícilment ens qüestionem i que es reprodueixen amb facilitat. Crec que podríem començar per aquí. Encara hem d’escoltar frases tipus “si això li passés a la meva filla/germana/amiga...no sé què faria...”, que sembla que hagi de tenir a veure amb un dret individual masculí, i no és això. Ens hauria d’escandalitzar el fet en si mateix, perquè vulnera un dret col·lectiu, el dret de mitja humanitat a viure lliures de violència.
També és cert que vivim una diferència important respecte a fa uns anys i és que ara convivim amb el discurs reaccionari de la ultradreta, un discurs misogin disfressat d’igualitari, que nega la violència estructural cap a les dones i que apuntala els privilegis masculins, de classe i de raça. Amb això no vull dir que abans els homes estiguessin més conscienciats, però sí que és un contradiscurs que té per objectiu demonitzar el moviment feminista i destruir tots aquells consensos que pensàvem que ja havíem conquerit com a societat, per això penso que s’ha d’anar molt en compte en com s’enfoca entre els joves per no generar més rebuig, sensibilitzar, combatre i desmuntar “fakes”.
- Aquest any 2021 ha estat marcat per les conseqüències de la pandèmia pel COVID-19, que ha provocat un augment de la violència, especialment l'exercida en l'àmbit familiar. Com ha afectat el confinament a la violència de gènere?, disposeu de dades en el servei, sobre aquest tema?
El confinament va reforçar la situació d’aïllament de les dones i es va convertir en la situació perfecta per exercir un comportament més controlador i violent a les llars, amb les conseqüències que ja sabem per a la salut i d’afectació en l’àmbit social i laboral.
La violència més extrema va disminuir (en els mesos estrictes de confinament), però van augmentar altres tipus de violència, així com les atencions a través dels telèfons d’urgència. Aquí al SIAD, també es va notar perquè tot i que els casos nous van disminuir (-35%), es van fer molts més seguiments i atencions telefòniques (+20%) respecte l’any anterior.
Encara no tinc les dades d’aquest darrer trimestre de 2021, però destacaria que el nombre de casos nous torna a repuntar, que l’atenció a les joves de 13-18 anys s’ha multiplicat per cinc i que el percentatge de dones que manifesten patir violència a la primera visita augmenta trimestre a trimestre.
– Volem conèixer una mica millor la labor que realitzes en el servei: com és un dia de treball per a tu?, fonamentalment quines tasques realitzes?
Tinc dues funcions, una dins del propi servei i una altra, amb el Departament d’Igualtat. Al SIAD, porto principalment la part comunitària. D’una banda, organitzo els Punts G, que són una programació trimestral de tallers per a dones i amb perspectiva de gènere.
També, faig l’anàlisi de les dades i l’informe sobre les atencions del servei i els continguts del butlletí que llencem cada trimestre, gestiono el club de lectura feminista i les xarxes socials de @GavàésDona.
Amb el Departament d’Igualtat, em centro principalment en l’organització de les jornades feministes (8 de març, salut de les dones, 25 de novembre...), la creació de continguts, la gestió dels tallers d’igualtat que oferim als centres educatius i el suport a les polítiques municipals.
- Quins objectius us plantegeu en el servei a curt i mitjà termini?
Millorar el treball transversal que es fa amb els diferents agents que integren el circuit violència, de manera que es pugui assolir un abordatge integral que tingui sempre present la perspectiva de gènere, i per tant, la contínua formació i sensibilització en aquest sentit de tota la xarxa.
També estem treballant en un projecte intern pensat per crear un grup de suport entre dones, que reforci vincles comunitaris i que sensibilitzi al voltant dels processos de violència masclista, tant entre les usuàries com entre altres dones o agents socials que hi estiguin interessades en el funcionament del servei i en l’acompanyament a altres dones.
FSC participa al VII Congrés Internacional en Contextos Psicològics, Educatius i de la Salut
Els nostres companys/es de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Famílies; Fran Calvo, coordinador de recerca i avaluació de FSC i docent i investigador a la Universitat de Girona, així com Cristina Nafría, de la Direcció Tècnica i Promoció de Projectes, han intervingut recentment en un simposi emmarcat en aquest congrés. D'altra banda, Gemma Maudes i Fran Calvo van presentar una Comunicació oral, titulada Anàlisi d'estratègies per augmentar l'adherència terapèutica de dones a centres residencials de drogodependència.
El simposi, en què han participat Gemma Maudes, Fran Calvo i Cristina Nafría, coordinat pel nostre company Fran Calvo, portava per títol “Altres mirades a l'abordatge psicosocial amb dones: salut mental i exclusió social”.
Concretament, es van referir a la investigació anomenada “La perspectiva de gènere en drogodependències: anàlisi de la realitat del tractament de les addiccions a drogues”. A la mateixa, van presentar un estudi referent a l'àmbit de dona i addiccions. “Bàsicament, parlem que, pel simple fet de ser dona, aquestes pateixen les conseqüències de l'estigma derivat de no complir els estereotips i els mandats de gènere. Per tant, allò que s'espera de nosaltres. Aquest fet s'accentua més a les dones addictes”, manifesten.
Al simposi, van explicar que per a aquesta investigació havien dut a terme una revisió sobre els estereotips a nivell general, centrat en les dones addictes, per a una presa de consciència dels mandats de gènere existents en l'àmbit de les addiccions i com aquests alcen barreres a les dones que volen accedir a un tractament residencial. En aquest estudi, s'analitzen factors de bones pràctiques en els tractaments amb les dones, introduint-hi la perspectiva de gènere.
Quant al mètode, van assenyalar que havien fet un breu repàs de les construccions socials i de les desigualtats entre homes i dones, concretat al camp de les addiccions, explicant les dificultats d'accés que tenen les dones per ingressar en un centre residencial, així com les dificultats a l'adherència en el tractament. Es va fer també una revisió sobre consum de drogues actual i les diferències existents segons el gènere.
Sobre els resultats de l'estudi, van explicar que "s'exposen les diferents barreres d'accés al tractament: des de les inherents als constructes socials, els derivats del disseny androcèntric dels programes i els obstacles personals pel simple fet de ser dona".
D'altra banda, van concretar que per a aquest estudi havien recollit aspectes claus de millora en els tractaments residencials, amb la finalitat de millorar l'adherència de les dones a aquest tipus de programes, posant l'enfocament a la formació en perspectiva de gènere de les professionals i adequar els tipus de programa als centres.
Pel que fa a les conclusions de la investigació, els nostres companys/es de FSC van explicar que “a hores d'ara hi ha moltes dificultats perquè les dones amb trastorn d'ús de substàncies puguin ingressar a centres residencials. Tot i això, ja hi ha bones pràctiques que permeten una major adherència al tractament”.
D'altra banda, Gemma Maudes, Fran Calvo i Cristina Nafría, es van referir a la investigació titulada “Influeix aplicar la perspectiva de gènere a l'eficàcia del tractament de drogodependències en dones? Estudi en dues comunitats terapèutiques”.
En relació amb aquest estudi, van explicar que les dones drogodependents presenten una severitat més gran en l'addicció a drogues, mentre que els serveis han tingut sempre un enfocament androcèntric, per la qual cosa s'ha debatut la necessitat d'incloure la perspectiva de gènere al model d'atenció. recursos d'addiccions.
En aquest sentit, van parlar de les conclusions de l'estudi, referents que “tot i que les dones presenten una vulnerabilitat més gran (major edat i incidència de patologia dual a l'ingrés), no hi ha diferències quant a la repercussió sobre altes terapèutiques, d'abandó ni de dies en tractament. Aquests resultats suggereixen que la inclusió de la perspectiva de gènere al model d'atenció de recursos d'addiccions facilita el compliment del tractament en dones”.
A més, Gemma Maudes i Fran Calvo es van referir a la seva Comunicació oral, titulada “Anàlisi d'estratègies per augmentar l'adherència terapèutica de dones a centres residencials de drogodependència” a un estudi, l'objectiu del qual va ser explicar les estratègies dutes a terme en una comunitat terapèutica per a millorar l'adherència de dones i analitzar-ne els principals resultats al llarg de 10 anys.
Així mateix, van assenyalar que les dones presenten uns índexs històrics més baixos d'alta terapèutica del tractament de les addiccions, a més d'un pitjor pronòstic en la seva evolució. També que les altes terapèutiques són un dels principals indicadors de recuperació en drogodependències.
Cal destacar les conclusions d'aquesta investigació, segons les quals les accions específiques dirigides a millorar l'atenció terapèutica de dones a comunitats terapèutiques van tenir un efecte reeixit en l'augment de les altes terapèutiques i dels dies en tractament, principals indicadors de recuperació dels trastorns per ús de substàncies, segons ens traslladen Gemma Maudes i Fran Calvo.
El taller de corall es reprèn a la Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria" de Reus amb efectes beneficiosos en la salut de la gent gran
La Residència i Centre de Dia Roger de Llúria de Reus, a Tarragona, de titularitat pública de la Generalitat de Catalunya, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, realitza tots els dijous l'activitat de corall. Cantant en grup, es reforça la cohesió social, la comunicació i la cooperació entre totes les persones que l'integren. A més, els/les residents gaudeixen cantant aquelles cançons que més els agraden. Moltes de la gent gran, usuàries del servei, esperen amb gran il·lusió aquest dia per participar en aquest taller que s'ha reprès recentment.
Aquesta activitat es realitzava al centre des de l'any 2015, però va haver de ser interrompuda arran de la pandèmia ocasionada pel COVID-19 al març de 2020, i fins fa pocs dies, no s'ha pogut tornar a reprendre aquesta activitat que tant gaudeixen els usuaris i familiars del centre, assenyalen des de l'Àrea Psicosocial del servei.
La música proporciona múltiples beneficis a les persones, especialment a la gent gran. Segons diversos estudis, exerceix un gran paper en el benestar físic i psicològic, i influeix positivament en la qualitat de vida de les persones grans, aportant beneficis, tant en aspectes psicològics com físics, cognitius i socials.
A més, ajuda a la memòria a través de l'evocació de records o fets viscuts en el passat. Això és perquè la regió del cervell on s'emmagatzemen els records serveix d'unió entre la música i la memòria. Aquest fet parteix d'una investigació realitzada a la Universitat de Califòrnia. Per això, es pot concloure que la música activa i estimula el cervell humà. A més, tenint en compte que les persones d'edat avançada pateixen deteriorament vocal i que el cant ajuda a activar la veu, el taller és beneficiós per retardar aquest deteriorament.
D'altra banda, d'acord amb un estudi de la Universitat de Harvard, els efectes que té cantar al cos i la ment són sempre de gran qualitat, independentment de si el so emès és bo o de qualitat pitjor que mediocre.
Igualment, a la “Guia de la depressió i l'ansietat” de la Societat Espanyola de Gerontologia i Geriatria s'al·ludix a la música com a tractament complementari en aquests trastorns.
A través del taller de corall, realitzat a la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus, s'aconsegueixen nombrosos beneficis en la gent gran:
- Millora l'activació cerebral, ajuda a activar les neurones i millora l'aprenentatge.
- Té un efecte antidepressiu a causa de l'augment de la serotonina, un neurotransmissor relacionat amb les emocions i l'estat d'ànim.
- Redueix l'estrès, té un efecte relaxant, disminuint el ritme cardíac i la pressió sanguínia, millorant així l'eficiència del sistema cardiovascular.
- Ajuda a l'expressió d'emocions.
- L´atenció és una funció cognitiva que es veu incrementada gràcies a escoltar, cantar i seguir el ritme de la música.
- Fomenta la comunicació i els enllaços afectius. Per això es potencia la interacció social entre els residents, de manera que s'eviten situacions d'aïllament afavorint el concepte de grup.
- A nivell motor, seguir el ritme de la música és beneficiós per a la coordinació.
Segons ens traslladen des de l'Àrea Psicosocial del servei, es tracta d'una activitat que sempre ha estat impartida per un voluntari del centre que ha acudit cada setmana per compartir la seva bona feina a l'activitat amb el tècnic referent i que, a cada festivitat assenyalada , Nadal, aniversari del centre, aniversari d'usuaris... els ha delectat amb una actuació que ha anat millorant any rere any i que, en aquests nous començaments, segurament serà per instaurar-se com “l'activitat estrella”.
De manera que es podran tornar a compartir moments de música i cant amb altres entitats o residències de Reus, tal com es feia abans de la pandèmia, centres que de vegades visitaven, portant-los aquesta música. També, des d'aquests centres venien a veure'ls per compartir actuacions conjuntes, cosa que sembla que també s'anirà reprenent.
Missatge de Nadal i Any Nou del president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González Sedeño
Benvolgudes amigues i amics,
S'acosta el final d'aquest any 2021, un any més de prova (exigent) superada i d'aprenentatge, en què, per continuar protegint-nos del virus, hem hagut de continuar mantenint la distància física més del que hauríem volgut.
Un any, sens dubte, més esperançador que l'anterior, però que encara no ens ha permès recuperar aquestes abraçades que tant trobem a faltar de la nostra vida anterior a la pandèmia.
Durant aquest any, hem continuat sortejant les dificultats que se'ns han anat presentant, fent servir aquest esperit incansable i solidari que ens caracteritza com a entitat i que ens fa créixer dia a dia en circumstàncies difícils, i que dóna més valor a la nostra feina.
Per això, us faig arribar la meva més sincera felicitació des de l'afecte i el reconeixement a l'ardu treball realitzat durant aquest any per cadascun de vosaltres, esperant que passeu unes entranyables festes, en companyia dels vostres éssers més estimats. I si no pot ser així, perquè la pandèmia ho impedeix, des d'una profunda connexió de cor que, de ben segur, també us farà sentir millor.
Una felicitació que faig extensiva a les persones voluntàries que col·laboren als centres i projectes que gestiona i dirigeix la Fundació Salut i Comunitat, a les administracions públiques, socis/es, proveïdors, donants… que han continuat confiant en la nostra feina, esperant que junts continuem superant aquesta situació, a la qual encara queda camí…
Amb el desig que iniciem el nou any 2022 amb optimisme, i que vingui acompanyat de bones notícies que explicar-vos, us envio una forta abraçada.
Feliz Navidad, Bon Nadal, Eguberri On, Bo Nadal
Feliz Año Nuevo, Feliç Any Nou, Urte Berri On, Feliz Aninovo
Francisco González Sedeño
President de la Fundació Salut i Comunitat
FSC actualitza l'espai de formació en línia per a l'impuls del voluntariat
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat el 5 de desembre passat, volem continuar posant en valor la tasca del voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), a través de l'actualització de l'espai de formació online disponible a www.fsyc.org/voluntariat que han dut a terme els nostres companys Gustavo Muñoz i Juanjo Cortés.
Des de l'any 2018, la pàgina web de FSC disposa d'un espai virtual de formació adreçat a totes les persones que recentment s'han incorporat com a voluntàries i també, per a totes aquelles que ja estan col·laborant i oferint generosa i desinteressadament el seu temps i entrega als altres als centres i serveis dirigits i gestionats per la nostra entitat. Un espai que també pot ser útil per a l'equip de professionals que les acompanyen i guien a les diferents activitats que desenvolupen.
Durant aquest any, s'ha actualitzat aquest espai perquè sigui més clar i accessible, tant en castellà com en català. Així mateix, s'ha millorat l'accés a l'espai de formació mitjançant qualsevol dispositiu amb connexió a Internet (ordinador, mòbil o tauleta). Pel que fa al contingut, la novetat més destacada és la incorporació d'un nou apartat amb enllaços i recursos web, en relació amb l'àmbit de les addiccions i la cura de persones grans en situació de dependència.
L'objectiu de la formació és donar a conèixer l'estructura de fundació i proporcionar informació general sobre la tasca que realitza en els diferents àmbits en què treballa, mitjançant una metodologia basada en el “saber fer”, enfortint així els valors solidaris del voluntariat. Per això, en aquest espai s'aborden alguns conceptes bàsics com ara la motivació i el compromís per fer un voluntariat. Alhora, presenta, entre d'altres, els valors, la missió i l'estructura organitzativa de FSC.
Aquesta formació inicial per al voluntariat de la nostra entitat s'ofereix per realitzar en modalitat online de manera autònoma (autoformació) i es pot fer en una sola sessió (amb possibilitat d'interrompre i reprendre en qualsevol moment). Així mateix, les persones voluntàries que la fan i en acabar responen al qüestionari d'autoavaluació, reben un certificat de participació.
Aquest espai de formació és possible gràcies al Programa de Voluntariat de FSC subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 , amb càrrec a l'assignació tributària de 0,7% de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la convocatòria de subvencions de projectes i activitats d'entitats socials a Catalunya. Aquest programa posa a l'abast dels qui ho desitgin la possibilitat de participar a la vida comunitària, enfortint el teixit social i contribuint a la creació d'actituds solidàries.
Jornada de sensibilització a Alacant en commemoració del Dia Europeu de les Persones sense Llar amb la participació de FSC
El 27 de novembre passat, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va estar representada en la celebració del Dia Europeu de les Persones Sense Llar a Alacant, juntament amb altres entitats que conformen la Xarxa d'Entitats de Persones sense Llar d'Alacant (REAPSHA). L'objectiu d'aquesta jornada és visibilitzar aquesta problemàtica, amb la mirada que no hi hagi cap persona sense un habitatge digne. S'estima que a tot Europa hi ha més de 400.000 persones sense llar.
La Fundació Salut i Comunitat va participar en la celebració del Dia Europeu de les Persones Sense Llar a la ciutat d'Alacant, juntament amb altres entitats que conformen la Xarxa d'Entitats de Persones sense Llar d'Alacant (REAPSHA), amb el lema “Hi ha persones que no tenen una llar. Deixem de mirar cap a una altra banda”. Aquest esdeveniment va tenir lloc als Jardins del Palau Provincial de la Diputació d'Alacant.
El Centre d'Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, gestionat i dirigit per FSC i de titularitat municipal, va disposar d'un estand per visibilitzar el projecte i la feina feta des del servei per part dels professionals.
En aquest sentit, van acudir a l'esdeveniment diferents professionals. Concretament, des de làrea social vinculat a lequip de carrer i atenció del servei dInformació, Orientació i Assessorament, SIOA (Cristina i Víctor). També, l'educadora que realitza tallers en itineraris de mitjana i llarga estada (Olga), així com la Tècnic Auxiliar Educatiu (TAE) vinculada a les activitats de lleure (Lydia) i la directora del centre (Irene).
A més, els van acompanyar alguns usuaris que van participar de manera activa al taller de fotografia que es va elaborar amb motiu d'aquesta jornada. S'hi van recollir imatges representatives, amb algun significat per a ells/es, durant el període d'estada al carrer.
A l'estand es van mostrar les fotografies elaborades pels participants amb la descripció detallada del que els suggeria aquestes imatges; un cartell enrotllable que descrivia la feina que es realitza des del CAI (programes, serveis interns i externs, atenció sociosanitària, etc…); així com tríptics elaborats amb informació general del centre.
També, els tècnics de l'equip de carrer van elaborar un cartell sobre les persones sense llar censades actualment a la ciutat d'Alacant, de manera conjunta amb els equips de carrer d'altres entitats i membres de REAPSHA (Creu Roja, Reacció Solidària i Càritas) , recollint a més les dades comparatives amb el darrer recompte nocturn “Meet UP” que es va realitzar l'any 2017.
Va ser una jornada molt productiva en què els professionals i usuaris/es que atenem al CAI d'Alacant vam ser un a l'hora de sensibilitzar i visibilitzar el treball al centre i informar la població en general, que es va acostar per conèixer-ne més a prop la nostra labor.
Esperem que tot això sigui un primer pas per continuar donant a conèixer la nostra feina en propers anys al Dia Europeu de les Persones sense Llar, visibilitzant d'aquesta manera aquelles persones, i problemàtiques socials, que es tendeix a invisibilitzar.
"El 5 de desembre és un dia per celebrar el reconeixement a la feina de totes les persones que són o hem estat, com en el meu cas, voluntàries"
Paula Sandoval García és Llicenciada en Psicologia per la Universitat Nacional de Còrdova (Argentina). Especialitzada en teràpia familiar i de parella des de l'enfocament sistèmic per l'Escola Sistèmica Argentina (ESA) i en drogodependències per l'Institut de Formació Contínua-IL3 de la Universitat de Barcelona. A més, ha col·laborat al Laboratori de Recerca en Neurociències i Ciències Socials de l'ESA i al Laboratori de Comunicació Humana de la Unitat de Psicoteràpia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Ha estat voluntària a la Xarxa de Voluntariat del projecte “En Plenes Facultats” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i actualment treballa en aquest projecte com a tècnica de prevenció en consum de drogues i sexualitats.
– En el teu cas, el voluntariat, d'alguna manera, t'ha fet personal laboral del projecte EPF. Com ha estat la teva experiència com a voluntària? Què destacaries?
Vaig iniciar el meu voluntariat a la Xarxa EPF de Voluntariat de FSC al febrer d'aquest any, i com tots sabem, ha estat un any travessat per la pandèmia del COVID-19.
La meva tasca consistia a formar joves universitaris com a agents de salut, en matèria de reducció de riscos associats al consum de drogues i sexualitats. En aquest sentit, vaig participar en diverses xerrades a diferents universitats a través de diverses plataformes digitals.
Des del novembre d'aquest any, he passat a formar part de l'equip de treball d'En Plenas Facultades, arran d'una suplència, per la qual cosa estic molt contenta després d'aquesta nova oportunitat.
– Aquest any, el Dia Internacional del Voluntariat el proper 5 de desembre el viuràs de manera diferent…
Sí. Personalment, crec que és un dia per celebrar el reconeixement a la tasca de totes les persones que són o hem estat, com en el meu cas, voluntàries.
El voluntariat és una experiència molt enriquidora que et permet créixer, tant personalment com professionalment.
– Tornant a aquesta celebració, teniu alguna activitat prevista per a aquest dia? En anys previs sé que heu realitzat alguna activitat…
La meva incorporació a la Xarxa EPF és relativament nova i travessada per les vicissituds del COVID-19. L'any passat vam tenir una reunió de manera en línia per saber com estàvem totes i compartir experiències, però sé que en anys anteriors van tenir l'oportunitat de fer altres activitats. Aquest 2021, no tenim un pla ja que en aquests moments la Xarxa EPF s'està reorganitzant internament.
– Què ha significat per a tu ser voluntària del projecte EPF? Què t'ha aportat aquest voluntariat?
D‟una banda, haver format part del voluntariat d‟aquest programa m‟ha enriquit professionalment, ja que m‟ha permès seguir sumant aprenentatges i experiències; i de l'altra, personalment, ha estat gratificant poder parlar, transmetre i debatre des d'una posició crítica-(de)constructivista el coneixement sobre temes que són encara tabú a la societat. És el cas del consum de drogues i les pràctiques adreçades a la reducció dels seus riscos.
– Quins beneficis consideres que ha aportat el voluntariat que has fet a les persones beneficiàries del projecte?
Crec que la nostra tasca principal és poder transmetre una informació basada en evidència sobre temes com la reducció de riscos en el consum de drogues i sexualitats perquè les persones receptores, en aquest cas joves universitaris/es, puguin prendre decisions respecte a aquestes matèries de manera autònoma i informada.
També, perquè ells/es puguin ser agents de salut i impartir el coneixement als seus parells, allò que en prevenció anomenem “prevenció entre iguals”. És enriquidor poder formar agents de salut en aquestes temàtiques, ja que moltes vegades, en contextos de lleure en els quals es produeix el consum (per exemple, el botellón), el personal sanitari no és present per posar en pràctica intervencions de reducció de riscos . És aquí on es posa en relleu la importància de la formació a grups de parells.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària o amb quin record et quedaries de la teva experiència de voluntariat?
Com a voluntària em queda el bonic record de les reaccions positives, de sorpresa i sorpresa dels joves quan parlen de temes que en altres espais senten que no poden parlar lliurement, aquí brindem el context per generar preguntes i debats sense por de prejudicis.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí. En primer lloc, agrair tant a l'equip “En Plenas Facultades” com a la Fundació Salut i Comunitat per donar-me l'oportunitat d'unir-me al seu equip com a voluntària i com a treballadora i, en segon lloc, aprofito per incentivar totes aquelles persones que s'estan plantejant fer un voluntariat perquè es facin voluntàries i visquin l'experiència.
Aquest espai és possible gràcies al Programa de Voluntariat de FSC , subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 , amb càrrec a l'assignació tributària de 0,7% de l'IRPF i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya , a través de la convocatòria de subvencions de projectes i activitats d'entitats socials a Catalunya.
Dia Internacional del Voluntariat al servei de la pau i el desenvolupament sostenible
El voluntariat és una peça clau per a la pau i el desenvolupament sostenible, tal com manté l'ONU aquest any, amb motiu de la celebració. Gràcies a la tasca del mateix, la ciutadania construeix la seva pròpia resiliència, amplia els seus coneixements i adquireix un sentit de la responsabilitat per a les seves comunitats.
A més, consolida la cohesió social i la confiança en promoure accions individuals i col·lectives. Això comporta efectes sostenibles per a les persones mitjançant les persones i els permet participar en el creixement propi.
D'altra banda, el voluntariat inspira altres persones i impulsa les transformacions requerides per poder assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, entre ells el número 16, dedicat a promoure societats justes, pacífiques i inclusives, i que aquests arrelin a les comunitats. La promoció dels drets humans és fonamental en aquest procés, així com l'enfortiment de l'Estat de dret, amb institucions sòlides que vetllen per la pau i la justícia.
L'ONU també fa referència aquest any al voluntariat corporatiu per la seva funció essencial, en posar la seva experiència i/o bagatge acadèmic, tant a disposició de les institucions públiques com de les comunitats més vulnerables, en un exercici de gran altruisme. Cosa que des de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) també compartim, ens enriqueix, i sempre posem en valor.
El Programa de Voluntariat de FSC té caràcter estatal i abasta, entre altres, àmbits com la integració social (persones sense llar, reclusos i exreclusos…), atenció a persones grans, salut mental, addiccions i dependència de drogues, VIH/SIDA, família , adolescència i joventut; migracions violència sexual, de gènere i domèstica; i promoció de la salut, la igualtat i el benestar.
Cada any participen als diferents centres i projectes gestionats i dirigits per la nostra entitat al voltant de 350 persones voluntàries, la major part desenvolupant activitats en contacte directe amb la població beneficiària dels diferents programes.
Les circumstàncies de la pandèmia pel COVID-19 no ens ho han posat fàcil, si bé moltes voluntàries i voluntaris de FSC, la tasca dels quals ha estat possible, han continuat compartint el seu temps i esforç, al servei dels que més ho necessitaven, cosa que m'enorgulleix.
El Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra cada 5 de desembre, suposa un merescudíssim reconeixement a la solidaritat als nostres voluntaris/es i un any més, vull transmetre-vos la meva felicitació per la vostra encomiable tasca que amb gran afecte segueixo.
Francisco González Sedeño
President de la Fundació Salut i Comunitat
Aquest espai és possible gràcies al Programa de Voluntariat de FSC, subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb càrrec a l'assignació tributària de 0,7% de l'IRPF i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, a través de la convocatòria de subvencions de projectes i activitats d'entitats socials a Catalunya.
La Residència i Centre de Dia Els Arcs dedica la seva Setmana Cultural a la fauna autòctona ia les espècies d'ocells que es troben al seu entorn
L'Àrea Psicosocial de la Residència i Centre de Dia Els Arcs, a Girona, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat de Catalunya, va celebrar el passat mes d'octubre la seva Setmana Cultural, sota la denominació “Els ocells de Figueres”. Per això, va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de la localitat i de la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Naturalesa (IAEDEN), entitats que han donat suport i orientació per a la construcció de menjadores i nius.
Els objectius proposats per a aquesta setmana cultural van ser dotar els residents de més coneixement sobre les espècies d'ocells del seu entorn, la participació en el projecte “Ocells dels jardins” (consisteix en l'observació i la recollida de dades dels ocells que es troben al nostre jardí), l'elaboració i l'oferiment de menjar als ocells (sobretot a l'hivern, ja que és una època de l'any, en què tenen més dificultats) i oferir un punt d'aigua al jardí.
Les activitats que es van realitzar van consistir en dues xerrades anomenades “Els ocells de Figueres” i “Anatomia dels ocells”. En aquesta darrera, es van mostrar de manera visible les diferents espècies i característiques físiques que tenen els ocells que es troben al nostre entorn, projectant-se també el documental “L'home i la Terra” dedicat a les rapinyaires.
En totes dues activitats, a més, es van posar en comú diferents relats i experiències viscudes pels nostres residents, en un ambient amè i distès. Com a suport visual i manipulatiu a cada planta ia la porta que dóna accés al jardí, es va penjar un mural amb fitxes plastificades, lloc on s'especificaven les zones de Figueres on es troben les diferents espècies, què mengen, així com les característiques , quant a altura.
Les activitats manipulatives que es van realitzar durant la Setmana Cultural van consistir en l'elaboració de menjar per a ocells utilitzant mantega de porc i llavors i, en segon lloc, activitats creatives utilitzant diferents materials (globus, cartolines, cartró, material reciclat…) que posteriorment es van utilitzar per decorar el centre.
D'altra banda, per situar les menjadores al jardí, es va realitzar observació dels llocs més freqüentats pels ocells, comptant amb això amb la col·laboració de dues persones usuàries que van registrar i van prendre nota de les espècies que menjarien i beurien. Per dur a terme aquesta observació, es van utilitzar dos prismàtics i fitxes plastificades per recollir dades.
També, es van organitzar activitats cognitives i psicomotrius com el “Pasapalabra” ( es va crear un llistat amb paraules relacionades amb els ocells) i l'activitat de “Col·loca bé els ous” que consistia a trobar els ous amagats a l'interior d'un ocell (realitzat anteriorment al centre).
Com a activitats més centrades en el lleure, es va realitzar una “Rondalla”, llegint-se diferents faules literàries del senyor Tomás de Iriarte, fabulista, traductor, dramaturg i poeta espanyol de la Il·lustració i el Neoclassicisme. A més, aprofitant els dies de bon temps, es va fer una pràctica supervisada d'observació d'ocells al jardí i identificació d'espècies amb prismàtics.
Finalment, vam voler també implicar les famílies i per això vam fer el sorteig d'una cistella que comptava amb diferents productes alimentaris com llavors de chía, cacauets, cigrons i llenties de cultiu biològic.
Maria Blasa Vilches Coordinadora del Área Psicosocial
Ana Sarabia. Terapeuta Ocupacional
Residència i Centre de Dia “Els Arcs”, gestionada per FSC.
La Fundació Salut i Comunitat participa a la Jornada Anual de la FCD "El model d'intervenció per a l'acompanyament de persones usuàries de drogues"
Els passats dies 18 i 19 de novembre, va tenir lloc la XVII Jornada Anual de la Federació Catalana de Drogodependències (FCD), entitat de la qual la Fundació Salut i Comunitat en forma part. Per part de FSC, hi van intervenir Xavier Ferrer, director tècnic; Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Famílies, i Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de la nostra entitat. La jornada es va celebrar íntegrament en línia.
Després de les paraules de benvinguda de Felisa Pérez, presidenta de la FCD; Joan Colom, subdirector general de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya i de Gemma Tarafa, regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, va tenir lloc la ponència "La XAD: el valor d'una xarxa especialitzada". Aquesta ponència la va fer Xavier Ferrer, director tècnic de la Fundació Salut i Comunitat i Oriol Romaní, coordinador del Grup de drogues del CMBS.
Per la seva banda, Xavier Ferrer es va referir al model de la Xarxa Assistencial de Drogodependències a Catalunya (XAD) ia les seves implicacions com a xarxa especialitzada i al paper de les ONG. En aquest sentit, es va referir al plantejament del model de la XAD, basat en la triple “i”: integral, integrat i integrador.
- Integral: contemplant un diagnòstic de dependència a una o diverses substàncies, comorbiditat física, comorbiditat psiquiàtrica, diagnòstic sobre els determinants socials (gènere, entorn social, situació sociolaboral-econòmica, formació/educació, situació jurídica/penal…), tenint en compte el criteri de la persona que sol·licita la demanda.
En aquest sentit, ha assenyalat que l'equip de tractament ha d'estar al costat de la persona, valorant la multiplicitat d'àmbits afectats mitjançant un Pla terapèutic individualitzat (PTI), amb uns objectius que tant la persona interessada com l'equip professional es comprometi a aconseguir, avaluar i anar ajustant.
- Integrat a la pròpia xarxa de drogues ia la resta de xarxes que la persona requereixi, a partir de la coordinació funcional i de la complementarietat amb altres xarxes d'atenció com són la de salut (atenció primària i especialitzada), salut mental, serveis socials , xarxa jurídica/penal, sistema educatiu, xarxa de violència, xarxa dinserció laboral, xarxa de persones sense sostre… entre altres.
- Integrador/comunitari, tenint en compte que el procés terapèutic sempre tindrà com a objectiu des del començament que les persones siguin membres actius dins de la comunitat, amb deures i drets com qualsevol ciutadà. Això requereix que el procés es faci a la comunitat i amb la comunitat, i que els serveis residencials siguin facilitadors de la participació comunitària.
D'altra banda, durant la jornada també hi va participar la nostra companya Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Famílies de FSC i membre de la Junta Directiva de la FCD, moderant la Taula 2: “La riquesa de la XAD. Respostes adaptades i flexibles des de la FCD”.
Aquesta taula, segons assenyalava Gemma Maudes, “ens evoca a reflexionar com la nostra realitat, tan complexa i en constant transformació, necessita un model obert, flexible i pensat per ai des de la persona”.
Durant la seva intervenció, també posa èmfasi en l'adaptació i la flexibilització realitzada en els darrers anys a través de diferents serveis i programes, ja que “que tots ells aporten una riquesa molt necessària per anar creant no només xarxa, sinó també model. Per això, insistim en la necessitat de crear dispositius específics de múltiples problemàtiques”.
En aquesta línia, mantenia que "ens anem adaptant davant de situacions concretes i imprevistos, amb un abordatge holístic i amb la major col·laboració i implicació possible d'organitzacions especialitzades, vocacionals i competents de la societat civil".
A més, durant la jornada van tenir lloc dues taules de debat. La primera, anomenada «Debat sobre l'especificitat i els aspectes diferencials de l'abordatge» i una segona, sota el títol “La riquesa de la XAD. Respostes adaptades i flexibles des de la FCD”.
En aquesta darrera taula, va intervenir Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de FSC, que va incidir en la importància de la prevenció com un dret i no com un privilegi. Entre altres aspectes d‟interès, assenyalava que la prevenció requereix “un aspecte innovador; intervencions més enllà del que és local; estructura, continuïtat i cobertura territorial, i de la FCD com a impulsora de la Xarxa de Prevenció de Drogodependències, XPD”.
El nostre company de FSC finalitzava la seva intervenció afirmant que “la millora de les dades sobre nous consumidors problemàtics no vindrà amb els recursos de tractament. Si la prevenció falla, fallem tots”.