Enfocats en “l'aquí i l'ara” en abstinència en el Pis Terapèutic Teodor Llorente de FSC
Va començar el dia com qualsevol altre dia del mes de març, però de seguida, aquest divendres 13, va començar a donar pistes que tot anava a ser diferent en el pis terapèutic Teodor Llorente, servei de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. El que no sabíem en aquells dies és que, a partir d'aquest moment, iniciàvem un camí que ens anava a tocar construir a poc a poc, junts/as, per separat, connectats/as, distanciats/as compartint, silenciant…
Entràvem, sense ser molt conscients d'això, en un moment de vida individual, grupal, familiar i social diferent. “Ara no podem fer això”, “ara no podem fer l'un altre”, “ara podem fer menys”. Molt de temps després (segurament més del que esperàvem), comencem a poder fer alguna cosa més, unes setmanes després aconseguiríem recuperar alguna activitat perduda, i posteriorment, algunes altres més…
Pensàvem que anàvem a anar recuperant la nostra vida a poc a poc, però no. A penes unes setmanes ens han servit per a aprendre una nova lliçó; això no va només del COVID-19, aquesta és la història d'un grup de persones que un bon dia van arribar al nostre pis terapèutic Teodor Llorente per a continuar amb un tractament per la seva addicció a substàncies.
Aquesta és la història d'un grup de persones que, com a moltes altres, els ha tocat viure i sentir un moment vital incert, insegur, acompanyat de temors, pors, angoixa… Però també una oportunitat d'aprenentatge, d'adaptació, de resiliència, de més aprenentatges…
Un camí que ens ha obligat a desgreixar els músculs oculars de curt recorregut, de mirar i construir l'avui, de sentir l'ara i aprendre d'aquest. Els petits passos, les mirades curtes, el treball individual, la col·laboració grupal, la implicació familiar… tot això ha anat adquirint el seu particular significat durant aquest temps.
Totes i cadascuna de les persones que realitzen tractament i conviuen en el nostre pis ja van fer un pas cap endavant fa molts mesos quan van decidir que volien tenir una vida millor, que havien de frenar el consum de substàncies i començar a prendre les regnes de les seves vides.
Ara, temps després, continuen cuidant i alimentant aquesta decisió. L'impacte del COVID-19 ha estat i està sent segurament devastador; però malgrat tot, continuen construint el seu projecte de vida en abstinència.
Cada dia, enfocats en “l'aquí i en l'ara”, renoven aquesta decisió i els toca bregar amb les dificultats inherents a tot tractament per addicció, però també amb l'haver de construir un projecte de futur en un moment tan incert, tan canviant… construir cap endavant sense poder mirar més enllà de l'avui o del demà. Caminar sense saber què pot passar o com pot ser que estiguem dins d'una setmana…
Aquesta és una història que va sobre caminar junts/as i amb un missatge comú: “malgrat tot, continuem escrivint-la”. Durant aquests mesos, hem tingut l'oportunitat de poder continuar compartint i creixent, malgrat la distància física entre totes les persones que estàvem treballant en un mateix tractament; hem pogut crear un relat col·laboratiu sense estar tots/as junts, hem compartit esport, concurs de rebosteria, grups, confidències, temors, tutories, incerteses, cansament, moltes emocions, reptes, riures…
Hem après a veure'ns tots/as (residents i professionals) d'una manera diferent, més humà, més pròxim, malgrat la distància. Hem pogut sentir en molts moments que navegàvem junts/as, amb moments de grans dubtes, de molta tensió, però en la mateixa direcció. Col·laboració i confiança han estat ingredients bàsics en aquest recorregut.
Tots/as junts, hem anat construint a poc a poc una història conjunta, un camí que, malgrat la forta tempestat, ens ha fet a totes i a cadascuna de les persones que han passat pel pis i ja han finalitzat el seu tractament, i també a les quals encara continuen o que han arribat després, molt més grans com a persones. Aquí resideix el veritable valor d'aquesta, que és la nostra història.
Ara ens toca continuar escrivint-la en el dia a dia. Hem de continuar construint, cuidant-nos, protegint-nos i protegint a les persones que són importants per a nosaltres/as, ja que aquesta història no ha acabat; és un “seguim cap endavant, malgrat tot”, però l'important és que l'ànim segueix en peus per a tractar de continuar construint el millor relat i el millor final possible per a aquesta història.
https://www.youtube.com/watch?v=zPh69IeKajM
Impacte de la crisi sanitària generada pel COVID-19 en el mercat de treball i les persones més vulnerables
La crisi sanitària generada pel virus del SARS-COV-2, més conegut com COVID-19, ha generat un profund impacte a tots els nivells. Tant els governs, com les societats, així com el mercat de treball, han hagut d'adaptar-se a unes mesures sanitàries, socials i econòmiques, sense cap precedent pròxim en les últimes dècades.
Des dels programes d'inserció laboral de l'Àrea d'Inclusió Social de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), recollim en aquest article, de manera molt esquemàtica, algunes conseqüències de l'impacte que està tenint aquesta crisi. Ens centrarem especialment en el mercat de treball i en les persones a les quals acompanyem en els seus processos d'inclusió laboral, que majoritàriament es troben en una situació més vulnerables i/o en risc d'exclusió.
Ens hem aventurat, a més, a aportar algunes propostes a tenir en compte des de les organitzacions d'intervenció socials i els programes d'orientació i inserció laboral.
En el mercat de treball
El passat 14 de març el govern espanyol declarava l'estat d'alarma mitjançant el Reial decret 463/2020, un fet històric tenint en compte que una declaració d'aquest calibre suposa un impacte directe en les llibertats de les persones. L'estat d'alarma i les mesures aprovades, han tingut i continuen tenint un impacte molt directe en el mercat de treball i, especialment, en sectors econòmics clau en l'economia espanyola, com per exemple en el sector de l'hostaleria i turisme (l'article 10.4 del RD 463/2020 es refereix directament a suspendre les activitats d'hostaleria i restauració, podent prestar-se exclusivament serveis de lliurament a domicili, per posar un exemple).
Davant aquesta situació, comencen a entrar en escena els anomenats Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació, més coneguts com ERTE, sent a data de 15 d'abril prop de 4 milions de persones les afectades per aquestes mesures (3.889.000 treballadors/as, segons dades que donava a conèixer Pedro Sánchez en la sessió de control al govern en el Congrés dels Diputats).
L'efecte que estan tenint en relació al conjunt de la població activa no ha quedat del tot clar, almenys tenint en compte que l'última enquesta de la població activa (EPA) que ha presentat fa poc l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ens ofereix dades del primer trimestre de l'any, és a dir no tan sols del mes de març¾quan comencen a aplicar-se a la fi d'aquest mes els ERTE¾, sinó també dels mesos de gener i febrer, en els quals l'economia i el mercat de treball no havien rebut encara l'impacte de la crisi generada pel COVID-19.
Davant aquesta situació, ens trobem amb un mercat de treball que té per davant un profund repte de recuperació econòmica que molts situen en 2022 o fins i tot 2023, encara que són només suposicions, a causa de la dificultat de preveure l'evolució de la pandèmia.
No obstant això, no tots els sectors econòmics i perfils professionals s'han vist afectats d'igual manera. Segons un estudi realitzat per Randstad Research[1], trobem sectors la previsió de recuperació dels quals és clarament optimista. Ens referim concretament a:
- Activitats sanitàries (previsió de recuperació en el 2n Trimestre 2020).
- Agricultura (previsió de recuperació en el 3r Trimestre 2020).
- Indústria farmacèutica (previsió de recuperació en el 3r Trimestre 2020).
- Recollida de residus (previsió de recuperació en el 3r Trimestre 2020).
- Activitats jurídiques i comptabilitat (previsió de recuperació en el 3r Trimestre 2020).
- Indústria química (previsió de recuperació en el 4t Trimestre 2020).
- Educació (previsió de recuperació en el 4t Trimestre 2020).
D'altra banda, els sectors que més trigaran a recuperar-se són:
- Activitats relacionades amb el turisme (previsió de recuperació en el 2n Trimestre 2022).
- Comerç al detall (previsió de recuperació en el 2n Trimestre 2022).
- Serveis d'allotjament (previsió de recuperació en el 2n Trimestre 2022).
Així mateix, les persones que es troben en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) i les petites i mitjanes empreses (PIMES), són també els i les més perjudicades d'aquesta situació econòmica.
Què succeeix amb les persones en situació més vulnerables?
Si alguna cosa hem après de totes la crisis socials i econòmiques viscudes, i tenint encara molt present els estralls provocats per la crisi del 2008, és que l'impacte generat en les persones, en tots els sentits (emocional, social, econòmicament, etc.), és totalment desigual, afectant de manera més perjudicial a les persones i col·lectius en situació més vulnerables.
Tots els i les professionals que treballem en l'àmbit de la intervenció social i, especialment, aquells i aquelles que ho fem en dispositius d'inclusió laboral, ens trobem davant un nou repte: generar noves oportunitats que ens permetin trobar solucions per a realitzar l'acompanyament en la cerca d'ocupació a persones en situació de major vulnerabilitat.
Tal com assenyalem en aquest article, hi haurà sectors econòmics que requeriran d'un major temps de recuperació, però també ens trobem amb uns altres l'activitat de la qual no s'ha vist alterada per la crisi sanitària i amb unes previsions de recuperació més optimistes. Per tant, ens plantegem la necessitat de dur a terme una tasca de capacitació i orientació laboral amb les persones, sempre que sigui possible, sent molt conscients de quin és la realitat del mercat. Però això, hem de fer-ho tenint en compte els interessos i motivacions de les persones, atesa la particularitat de la seva situació.
A manera de tancament, des dels programes d'inserció laboral de l'Àrea d'Inclusió Social de FSC volem llançar algunes propostes. En aquest sentit, apostem per desenvolupar accions que ens permetin:
- Reforçar l'acompanyament sociolaboral, especialment a les persones més afectades, parant esment a les múltiples necessitats a cobrir, no solament les aborals.
- Orientar laboral i competencialment, de manera integral, posant a la persona en el centre.
- Promoure accions de capacitació, des de la mirada del desenvolupament de competències, del “apoderament” i el desenvolupament personal.
- Oferir informació que ajudi a entendre la “nova normalitat” i els sectors econòmics i perfils professionals amb més oportunitats.
- Guiar a les persones en tot el seu procés i itinerari que emprendran per a afavorir que puguin millorar la seva situació.
Des de l'àmbit d'inclusió laboral de la Fundació Salut i Comunitat, continuarem posant en el centre a la persona, amb el major rigor professional que caracteritza als nostres i les nostres professionals, des de l'espai de vincle social que ens ofereix cadascun dels programes que desenvolupem, i sent molt conscients que el repte que tenim per davant és d'una gran magnitud i complexitat.
[1] https://research.randstad.es/el-turismo-la-construccion-o-la-hosteleria-no-se-recuperaran-totalmente-hasta-2022/
Aliad@s amb les empreses i amb les persones en risc o en exclusió social
Quan el món es va detenir el mes de març, teníem dues opcions: quedar-nos paralitzats/as, o començar a moure'ns amb l'objectiu de motivar a totes les persones que confien en nosaltres/as per a seguir amb les mateixes ganes de millorar la seva situació personal i professional, malgrat tot.
L'equip d'Aliad@s (Àrea Laboral per a la Innovació i Acompanyament en el Desenvolupament Ocupacional i Social) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) que desenvolupa la seva activitat a la Regió de Múrcia i província d'Alacant va romandre fort, convençuts/as que érem capaços de continuar treballant i ajudant als nostres/as participants, sense deixar d'aportar la qualitat que mereixen, i tot des de casa.
La gestió d'aquesta ajuda, que fins a aquest dia era la nostra “normalitat”, va passar a ser una àrdua tasca de reinvenció, aprenentatge i aprofitament de recursos. Ens trobem amb moltes persones que van perdre la seva ocupació, que no podien continuar en la cerca d'un treball que millorés la seva situació, per la impossibilitat de conciliar en estar a cura de fills/as després del tancament dels col·legis o perquè de sobte, passaven a ser de “alt risc”, unes altres que s'anaven a incorporar a una nova ocupació i finalment no van arribar a fer-ho, amb dificultats per a sol·licitar prestacions en una administració desbordada per l'escenari que estàvem vivint i un llarg etcètera.
Després d'un inici confús i complicat, perquè tot canvi comporta resistències, l'equip va desempolsar els seus coneixements digitals per a estar, si cap, més prop de les persones. Vam entendre llavors la importància real d'estar al dia amb les noves tecnologies i la labor que teníem per davant: aconseguir que els nostres/as participants s'adaptessin a aquesta forma de col·laboració mútua en aquesta mal anomenada “nova normalitat" i crear una “forma de treball diferent”, però amb la mateixa qualitat que fins ara.
Invertim el 70% de la nostra jornada a tenir contacte “directe” amb ells/as. Acompanyar-los durant setmanes en les quals la preocupació, la desorientació, la incertesa i la por al fet que tot pogués empitjorar va ser la norma.
No era el moment de deixar-los sols/as, sinó de posar-nos en marxa amb més força, si cap. Havíem de buscar la manera d'aprofitar la necessitat palpable de l'ús de les TIC per a trencar aquestes pors que molts tenien. Fer-los veure que l'economia submergida els havia creat una falsa seguretat que ara se'ls ensorrava i, partir de tot això, perquè el nostre tren continués en marxa i no deixar a ningú pel camí.
Creem llavors un sistema de webinar (vídeo-seminari o vídeo-conferencia online) setmanal. Amb aquest sistema podíem continuar avançant amb cadascun/a d'ells/as i aprofitar al màxim el nostre temps i recursos.
Aquesta modalitat de sessions grupals serveix a més perquè les persones deixin de sentir-se soles en el seu problema, la sensació d'aïllament desapareix, poden compartir les seves emocions i pensaments sense tenir por a les crítiques i, a vegades, té un efecte indirecte de “apoderament” de la persona.
Els vam oferir formacions, tallers i xerrades enfocades a l'autoconeixement; sobre com afrontar una entrevista de treball online; què busquen les empreses durant un procés de selecció; com inscriure's en diferents portals i ETT´S; com accedir al seu Servei d'Ocupació i Formació, i, en definitiva, a desenvolupar les seves habilitats i augmentar oportunitats durant la seva cerca d'ocupació. Incloem tallers de formació professional i sobre com formar-se amb la modalitat online. Aquests tallers van estar dirigits, sobretot, a persones que han decidit reprendre els estudis o reciclar-se en aquests temps de crisis.
Aquestes sessions van ser liderades tant per l'equip professional del projecte Aliad@s com per empreses convidades “aliades” amb nosaltres/as, que de manera altruista han col·laborat i han estat disposades a desenvolupar les actuacions que se'ls ha requerit.
Les empreses “aliades”, la majoria d'elles afrontaven tancaments, ERTES, reestructuracions, teletreball… i encara que no els va anar fàcil i no totes van poder, van treballar al costat de nosaltres/as, mà a mà i disposades a aconseguir el nostre principal objectiu comú: treballar per la inclusió soci-laboral dels nostres/as participants i continuar sensibilitzant al teixit empresarial i a la societat en general.
Dirigit el projecte a un altre “públic” (empreses, administració pública i entitats del tercer sector) i amb la nostra obstinació de continuar conscienciant i canviant realitats, treballem en temes tan importants i delicats com són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la violència de gènere.
Per a això, comptem amb dos grans professionals expertes en la matèria per a la impartició d'aquestes xerrades i amb la mateixa modalitat online que usem per a les persones participants, realitzem dues sessions de gran rellevància en l'actualitat:
- Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i Agenda 2030. Per què m'interessa aplicar-los en la meva organització i com ho puc fer? Suma l'Agenda 2030 i els ODS com a part de la teva estratègia de Responsabilitat Social Corporativa (RSC).
- Ulls que no veuen… Empresa que ho sent: la violència de gènere és una realitat silenciosa, que s'ha incrementat durant el confinament i el teletreball. Vols saber com actuar davant un cas en la teva empresa? Vols saber com detectar-los?
Gràcies a aquest esforç i dedicació, podem dir que estem més preparats/as per al que pugui venir i que hem aconseguit continuar treballant en la millora de l'ocupabilitat dels nostres/as participants i a posar el nostre granet de sorra perquè el teixit empresarial estigui més a prop que mai de la realitat per a la qual treballem.
Ara, més units/as que mai, som més conscients, si cap, que el digital ha arribat per a quedar-se i, encara que mai reemplaçarà a l'humà, si continuem adaptant-nos a les situacions, sempre serem millors Aliad@s.
Equip d'Inclusió Soci-Laboral de Múrcia i Alacant.
Fundació Salut i Comunitat.
FSC rep una ajuda de la Fundació Cajamurcia i Bankia per a millorar la qualitat de vida de persones en exclusió residencial
Des de l'any 2016, la Fundació Salut i Comunitat (FSC), a través del Servei d'Acompanyament a Famílies amb Lloguer Social (SEAFAS), realitza un programa d'ocupació en el qual han participat més de 500 persones de difícil inserció a la Regió de Múrcia. Aquest programa té com a objectiu millorar l'ocupabilitat de les persones, desenvolupant actuacions d'orientació, formació, intermediació i sensibilització, en coordinació amb altres organismes i entitats.
Després de la resolució de la Convocatòria d'Ajudes de la Fundació Cajamurcia i Bankia (edició 2020) amb la concessió de 200.000 euros a 67 entitats, el “Programa de millora contínua de l'ocupabilitat per a persones en exclusió residencial”, presentat per FSC, ha resultat beneficiari d'una ajuda.
Aquesta ajuda ens permet poder continuar desenvolupant actuacions individuals i grupals en el marc d'aquest programa, participant en el mateix persones en situació d'habitatge insegur, en les quals a més conflueixen altres factors d'exclusió, fins a la finalització del seu Pla d'Ocupació Personalitzada (PEP).
Des de la Fundació Salut i Comunitat, volem destacar que aquest suport econòmic per a l'acompanyament sociolaboral d'aquestes persones, i en general, per a la millora de la seva qualitat de vida, arriba en un dels moments en els quals més es necessita, donades les circumstàncies socioeconòmiques sobrevingudes per la crisi sanitària del COVID-19.
La Fundació Salut i Comunitat posa en marxa la Unitat Mòbil de Cribratge del VHC a València
Amb l'objectiu de facilitar l'eliminació de l'hepatitis C en els grups de població més vulnerables i amb difícil accés al sistema sanitari, la Fundació Salut i Comunitat (FSC), amb la col·laboració de la companyia biofarmacèutica AbbVie, posa en marxa la Unitat de Cribratge Mòbil (UMC) a la ciutat de València. D'aquesta manera, l'entitat busca diagnosticar al major nombre de persones possibles i contribuir així a l'objectiu marcat per l'OMS d'eliminació el virus de l'hepatitis C (VHC) com a problema de salut pública en 2030.
La unitat és un programa multidisciplinari, l'equip professional del qual està compost per una infermera professional, responsable de realitzar les proves ràpides mitjançant l'extracció de sang i d'oferir l'atenció bàsica sanitària, i un monitor experimentat encarregat de dispensar el material necessari i fer una petita entrevista de les persones garbellades.
“Treballarem sempre en contínua col·laboració amb els professionals de l'àmbit social i sanitari que exerceixen la seva funció en el Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València, gestionat i dirigit per FSC”, sosté Alba Miranda, professional de l'Àrea d'Inclusió Social i Reducció del Mal en Drogodependències d'aquesta entitat. “La unitat s'anirà movent a diferents llocs de València, adaptant-se en temps i espai a la població per a oferir-los accessibilitat al diagnòstic, la informació i el tractament”, afirma.
En els casos de resultat positiu, FSC oferirà la derivació a atenció especialitzada i facilitarà l'acompanyament als centres sanitaris. “Quan una persona dóna un resultat positiu, en primer lloc, s'afavoreix un espai tranquil i segur per a dir-l'hi. Amb actitud empàtica i calmada, s'ofereix suport i informació, s'explica que el resultat necessita ser confirmat amb una analítica i es brinda acompanyament i derivació a altres recursos més especialitzats. Així mateix, es duu a terme un seguiment durant tot el seu procés terapèutic”, explica Alba Miranda.
D'altra banda, “quan una persona dóna un resultat negatiu se li comunica que si tingués pràctiques de risc caldria repetir-li el test als 6 mesos i es comprovaria que coneix les mesures de protecció”, assenyala.
El projecte, que s'ha iniciat de manera cautelosa a causa de la situació actual pel COVID-19, està previst que es desenvolupi durant un any. “Atès que en el CIBE de València estan registrades al voltant de 8.000 persones, és allí on s'ha instaurat la caravana i on s'està començant a garbellar i a gestionar acompanyaments a hospitals complint amb totes les precaucions sanitàries. Esperem que molt aviat puguem desenvolupar l'activitat a ple rendiment”, conclou Alba Miranda.
El treball amb joves en l'àmbit d'execució penal: oportunitats i reptes
L'any 2015 neix el projecte “Impuls Jove”, fruit de la col·laboració entre la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya), per a la seva aplicació en el Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins (La Roca del Vallés, Barcelona).
La missió principal del projecte és realitzar un acompanyament integral als joves interns, i a les seves famílies, al llarg del procés penitenciari, amb l'objectiu de contribuir al seu apoderament i desenvolupament d'habilitats socials.
La població penitenciària constitueix un reflex dels canvis polítics, econòmics, culturals i socials que vivim, i en aquest context es fa imprescindible establir una anàlisi detallada de les situacions i necessitats particulars, amb la finalitat de poder adaptar la intervenció a les seves especificitats.
En aquest article, volem posar el focus en l'anàlisi de les característiques de les persones ateses l'any passat 2019, en el qual es va atendre un total de 30 joves. L'edat mitjana dels mateixos va ser de 23 anys. En primer lloc, es pot constatar que la majoria dels joves atesos continuen sent de nacionalitat espanyola (56,6%) i llatinoamericana (25,2%). Es tracta de joves amb baixa experiència laboral i formativa (el 80% no disposa del títol de l'ESO), que procedeixen de famílies amb una situació socioeconòmica fràgil. Així mateix, pràcticament la seva totalitat (93%) consumeix regularment una o diverses substàncies com l'alcohol, la cocaïna o l'haixix i, en alguns casos, presenten al mateix temps particularitats relacionades amb la salut mental.
A més, s'observa que la gran majoria dels joves atesos es mostren motivats per al canvi, i que aprofiten les oportunitats que se'ls ofereix en el centre penitenciari, i des del mateix projecte, per a completar la seva formació, iniciar la seva carrera laboral i reduir el consum de tòxics.
Igualment, es constata que amb freqüència comparteixen aspectes personals comuns: dificultat a l'hora de gestionar emocions com la ira i la tristesa, sentiments i actituds d'hostilitat, falta de motivació personal, impulsivitat en la relació amb els seus iguals, baixa autoestima i seguretat, apatia i idees i conductes autodestructives, entre altres.
No obstant això, es valora imprescindible treballar amb la particularitat de les persones que s'atenen des del projecte, ja que cadascuna d'elles manifesta característiques pròpies de la seva personalitat i de la seva història de vida, la qual cosa comporta una configuració personal única i, per consegüent, necessitats de tractament diferents.
Els factors descrits han resultat ser objecte d'intervenció en els joves participants en 2019 i s'han observat patrons familiars que han influït en la seva aparició i manteniment. Aquests patrons es refereixen a l'estil educatiu i afectiu dels progenitors que es veu reforçat per la pròpia dinàmica familiar. Concretament, s'identifica un estil educatiu permissiu, caracteritzat per límits difusos o l'absència d'aquests, en molts casos, a causa de la dificultat dels progenitors d'arribar a acords respecte a com educar als fills/as i/o el desig d'evitar reproduir l'estil educatiu de la família d'origen (generalment autoritari); i un estil afectiu evitativo i/o ambivalent, en el qual es donen respostes desproporcionades, inadequades i/o inconsistents a les necessitats bàsiques dels fills/as.
Aquestes dinàmiques propicien la interacció inadequada entre el jove i el seu entorn, ja que tendeixen a generar sentiments d'inseguretat i por al rebuig en els fills, així com desconfiança en la seva relació amb els altres. Per tot això, l'abordatge de les mateixes amb el nucli familiar juga un paper crucial en el seu procés de rehabilitació.
Així mateix, es percep que els nois que han nascut i viscut gran part de la seva infància en altres països abans de la seva arribada a Espanya (un 43,4% dels joves atesos ha nascut fora d'Espanya), presenten més dificultats de relació amb l'entorn, a causa del canvi cultural i social inherent al procés migratori i a la resultant complexitat de l'estructura del seu sistema familiar.
D'una banda, es dóna la circumstància dels joves que han estat criats per la família extensa als seus països d'origen per la migració d'una o diverses de les seves figures de referència, a causa de la necessitat de fer front a les dificultats socioeconòmiques amb les quals conviuen. En aquest sentit, observem que un 73% de les persones ateses que van haver d'emigrar del seu país d'origen, van ser criats per la família extensa (consanguínia).
La reagrupació del nucli familiar en el nou país, sol fer-se arribada l'adolescència dels menors i tendeix a ser un esdeveniment desitjat i temut alhora, entre altres coses, pel sentiment d'inseguretat que genera en els mateixos el desarrelament del país d'origen i dels seus cuidadors, així com el dels progenitors, per la incerteza respecte a si aconseguiran establir un vincle pròxim amb els seus fills. De nou, la intervenció amb l'esmentat nucli resulta rellevant, en aquest cas, per a permetre als joves elaborar el duel per la pèrdua de les figures de referència i la posterior adaptació a la nova realitat al país de destinació.
D'altra banda, en el projecte emergeixen casos de joves migrants no acompanyats. En general, es tracta de joves que han crescut en un ambient de carència i desestructurat, els quals migren sols sent menors d'edat a aquest país, se senten desorientats i es fa patent el fet que no existeixen dispositius o recursos suficients que permetin la total integració d'aquests joves a la societat. El percentatge de joves migrants no acompanyats en el Centre Penitenciari de Joves supera el 70% en l'actualitat. Aquest tipus de situació requereix de metodologies innovadores que contemplin la figura d'un referent que vinculi amb aquestes persones i pugui afavorir el seu acolliment en totes les seves dimensions, així com ampliar la xarxa de recursos comunitaris per a la seva reinserció.
En la línia de l'esmentat anteriorment, l'anàlisi realitzada de les persones ateses, permet a l'equip de professionals del projecte detectar la necessitat de realitzar un abordatge més intens, més enllà dels murs del centre penitenciari, amb l'objectiu d'optimitzar l'aprofitament dels recursos comunitaris existents i afavorir l'oferta de nous espais i oportunitats als joves.
Mireia Oliva Framis
Psicòloga del projecte “Impuls Jove”
Fundació Salut i Comunitat
"Han estat uns mesos molt exigents a tots els nivells, en els quals he adquirit aprenentatges importants, tant a nivell professional com personal"
Molt han canviat les coses des de la primera entrevista a Nico Asensio, responsable del servei de prevenció de riscos laborals de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), fa ja una mica més de 2 anys, en la qual ens traslladava la importància de la prevenció en aquest àmbit, així com del seu funcionament eficient en els centres i serveis dirigits i gestionats per la nostra entitat. En aquesta entrevista, ens parla sobre prevenció de riscos laborals i COVID-19, en relació a les mesures determinades per les autoritats sanitàries, seguides i implantades en FSC amb motiu de la pandèmia, entre altres aspectes d'interès.
– Com van ser els primers moments, en matèria de prevenció de riscos laborals en FSC?
Els primers moments van ser molt intensos i amb molta incertesa, amb una demanda interna d'informació, comprensiblement elevada, a la qual calia donar resposta, de manera clara i ràpida.
Els canvis normatius freqüents, les indicacions del Ministeri de Sanitat canviants (en ocasions confuses), les exigències que ens arribaven a nivell autonòmic i local, etc., van ser una constant durant molt de temps. Tot això, ens obligava a estar atents en tot moment a qualsevol novetat que calgués traslladar als centres de treball.
Tinc la impressió que hem viscut en aquests “primers moments” durant gran part d'aquests últims mesos.
– Quines mesures s'han pres, amb motiu de la pandèmia?
En les dates prèvies a la declaració de l'estat d'alarma (durant el mes de febrer), des del Servei de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) de FSC, es va adoptar una línia d'actuació orientada a col·laborar amb les autoritats de Salut Pública, fent difusió de la informació i missatges de tranquil·litat procedents d'aquestes.
El 27 de febrer, amb 17 casos confirmats de COVID-19 a Espanya, emetem des del Servei de PRL el primer comunicat, dirigit a tot el personal de l'entitat, informant sobre què era el COVID-19, quins eren els seus símptomes, com es propagava, com podíem prevenir-la, etc. Tot això en funció de les evidències científiques d'aquell moment.
Aquesta activitat d'informació s'ha dut a terme de manera freqüent durant tots aquests mesos i fins al moment actual.
– Has fet esment a la col·laboració amb les autoritats de Salut Pública…
Sí. Cal no oblidar que es tracta d'un problema de salut pública i no de salut laboral. A partir del 14 de març, moment en què es declara l'estat d'alarma, els serveis de PRL, passem a ser actors col·laboradors del Ministeri de Sanitat, les directrius de la qual hem seguit en tot moment, si bé també hem pres mesures des de la nostra entitat.
– En quin han consistit aquestes mesures?
Des del Servei de PRL de FSC hem elaborat un document marc (PLA DE PREVENCIÓ, ACTUACIÓ I CONTINGÈNCIA ENFRONT DEL CORONAVIRUS). Totes les mesures adoptades, estan planificades i previstes aquest document que permet que cada centre, en funció de la seva activitat, pugui adoptar les mesures preventives adequades en tot moment.
En funció del nivell de risc (o exposició) de cada centre, s'han pres les mesures preventives oportunes i planificades. Cal no oblidar la diversitat d'activitats que abasta FSC i dins de cadascuna d'elles, els diferents escenaris que es poden presentar, sobretot si fem referència als centres residencials (menors, tercera edat i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat), motiu pel qual, el nivell de risc determinat inicialment, pot variar.
– En quin sentit?, podries posar un exemple?
Per exemple, davant una situació d'un resident que sigui cas positiu de COVID-19, en aquest cas, les mesures preventives han d'estar en concordança amb el nou nivell de risc, tant a nivell organitzatiu de l'activitat del centre, com en les mesures de protecció individual que ha d'adoptar el personal que dóna atenció a aquest cas. Tot això està previst i planificat en el document marc.
Reprenent les mesures concretes que s'han adoptat, podríem elaborar un llarg llistat de mesures concretes adoptades, però en línies generals:
- Elaboració de protocols i documents de bones pràctiques per a prevenir el contagi.
- Promoció de la higiene personal: adquisició de gels desinfectants, tovalloles d'un sol ús, situant-les en les entrades/sortides dels centres, zones comunes i zones de tracte directe amb el públic, per a propiciar i incentivar la rentada de mans (col·locació de cartells informatius).
- Extremar la neteja de llocs de treball i instal·lacions, augmentat (segons sigui procedent) les tasques de neteja i l'ús de productes desinfectants.
- Ús de màscares: s'informa de l'ús correcte i es col·loquen cartells que recorden aquesta informació.
- Identificació de personal vulnerable, avaluació del risc i adopció de mesures preventives, si escau.
- Implementar les mesures necessàries per a minimitzar el contacte entre el personal i entre aquest i els usuaris/as o públic que pugui concórrer en el centre de treball.
- Actuacions enfront de tercers: control/restricció de l'accés de proveïdors, clients, usuaris/as, a les nostres instal·lacions per a minimitzar el contacte.
Una altra activitat, que no és pròpia dels serveis de PRL, però en la qual estem col·laborant amb el Ministeri de Sanitat, és la realització de l'estudi de contactes en l'àmbit laboral.
Des de l'inici, hem estat aquests -tan nomenats actualment- “rastrejadors” de contactes, determinant, quan ha estat necessari, el confinament preventiu del personal que havia estat contacte estret d'un cas sospitós o confirmat de COVID-19.
– Què destacaries de la implementació i seguiment d'aquestes mesures en els centres i serveis gestionats i dirigits per FSC?
Sense llevar reconeixement a cap/a professional de FSC, ja que tots/as ho tenen, vull destacar el treball de les direccions dels centres de treball, que han hagut d'implantar totes les mesures preventives necessàries que se'ls anava indicant, adaptar-se als continus canvis que ens vèiem obligats/as a introduir, bregar amb les complicacions que s'anaven presentant i fer possible el manteniment de la “normalitat” en les activitats i serveis essencials que es prestaven i dels quals són responsables.
– En quina situació ens trobem ara en l'entitat, en matèria de prevenció de riscos laborals?
Estem (o estàvem) en una pausa, que sembla serà més breu del que molts/as prevèiem. La situació actual comença a semblar-se a aquells inicis de març, alguna cosa que esperàvem pogués ocórrer a les portes de tardor, no a mitjan juliol.
Veurem com evoluciona tot, però cal estar en alerta i preparats. El coronavirus segueix a Espanya i sembla que l'estacionalitat no és un factor tan determinant en el seu control.
La forma en la qual pugui evolucionar la situació actual, tindrà molt a veure amb el comportament que cadascun de nosaltres/as tinguem a l'hora de respectar i complir les mesures de control i prevenció que els organismes de Salut Pública estableixin a cada moment.
No hi ha solucions màgiques mentre que no tinguem una vacuna. Per això, és important no relaxar-se a l'hora d'adoptar les mesures preventives essencials: distància de seguretat i higiene freqüent de mans, unit a la mesura accessòria i obligatòria d'utilització de màscares en els termes que les autoritats sanitàries estableixin a cada moment i en cada territori.
– Què diries que s'ha après fins al moment actual?
Crec que, si alguna cosa hem après, és que no es poden fer prediccions, hi ha moltes variables que intervenen en la “equació”. Massa incògnites per buidar, com per a aventurar-se a predir, per exemple, un escenari futur.
Sigui el que sigui el que ens ofereixi el futur a curt termini, segur que estarem millor preparats en matèria de prevenció de riscos laborals.
– Per a finalitzar, com has passat tu aquests mesos, quant a vivència personal, familiar, etc.?
Han estat uns mesos molt exigents a tots els nivells, en els quals he adquirit aprenentatges importants, tant a nivell professional com personal.
He tingut la sort de poder treballar de manera aïllada en les oficines de FSC durant tot el confinament. Alguna cosa que no hagués estat possible si la meva situació familiar, per temes de conciliació, no m'ho hagués permès.
La Comunitat Terapèutica “Ca Coll” d'FSC torna de manera progressiva a una certa normalitat després de l'estat d'alarma
En aquest servei de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), hem viscut un confinament molt especial per la tipologia del centre, derivat de la declaració de l'estat d'alarma per la crisi sanitària del COVID-19, que volem compartir, a través de les accions que s'han realitzat per a prevenir possibles contagis. En el moment actual, perquè la volta es realitzi amb plenes garanties de seguretat i amb els criteris establerts, s'han centrat tots els nostres esforços a complir amb rigorositat les indicacions de les autoritats sanitàries i de prevenció de riscos laborals, determinades des de FSC.
Durant aquests mesos, hem pogut mantenir el ritme de tractament, adaptant les fases d'evolució terapèutica dels usuaris/as a la situació d'emergència sanitària provocada per la pandèmia.
S'han dut a terme canvis a nivell d'organització de l'equip d'intervenció, allargant-se els torns horaris, i al seu torn, s'han espaiat els dies d'assistència al centre, per a minimitzar el nombre de persones que entraven i sortien, garantint la seguretat de les persones usuàries. A aquest efecte, s'han complert de manera estricta els protocols determinats per les autoritats sanitàries, i pel Departament de Riscos Laborals de la Fundació Salut i Comunitat.
Igualment, facilitem el màxim d'hores de confinament en el seu domicili de l'equip professional del centre, amb la finalitat de minimitzar riscos i garantir la seva seguretat, posant així mateix els mitjans necessaris per a evitar possibles contagis en el servei.
D'altra banda, es van realitzar la majoria de dinàmiques grupals en l'exterior de la casa, fent ús de màscares, procedint a la desinfecció sistemàtica d'espais i objectes, i garantint, en la mesura que sigui possible, la distància de seguretat personal.
A més, el centre es va tancar a proveïdors externs, duent a terme la recepció de comandes en l'exterior de la casa, limitant l'accés als despatxos per part de les persones usuàries, i no realitzant-se ingressos nous, fins que el Departament de Treball, Assumptes Socials i Família de la Generalitat de Catalunya ho va autoritzar.
Una vegada passats els moments més restrictius de l'estat d'alarma per les mesures imposades, s'han dut a terme, si bé de manera progressiva, sortides dels usuaris/as del servei durant el cap de setmana i visites dels seus familiars, complint-se sempre els protocols de seguretat.
Segons ens trasllada l'equip professional del centre, el confinament ha estat molt dur per a tots els professionals i també, per a les persones usuàries del servei, però podem dir, amb gran satisfacció, que s'han pogut superar aquests difícils moments sense cap contagi, realitzant-se proves PCR a l'equip professional i als usuaris/as, i proves serològiques a l'equip.
Una vegada es van començar a donar les oportunes altes terapèutiques per finalització de tractament, una persona que va acabar la seva estada, músic de professió, va voler fer un regal al centre, com a mostra d'agraïment, que volem compartir.
Es tracta d'un vídeo musical que expressa molt bé el vincle terapèutic que es forja amb els tractaments realitzats en la Comunitat Terapèutica “Ca Coll” d'FSC, un vincle que moltes vegades va més enllà del professional, i que ens fa millorar a tots/as com a persones, ja que sempre s'aprèn de la convivència.
Esperem que us agradi i ho gaudiu tant com nosaltres/as.
https://www.youtube.com/watch?v=qGwMdRb-dhs
La comunicació de les persones majors amb els seus familiars: clau per a pal·liar la solitud durant l'estat d'alarma en la Residència de Gavá
Un dels col·lectius més afectats per la crisi sanitària provocada per la pandèmia del COVID-19 han estat els centres d'atenció a persones majors. En el cas de la Residència i Centre de Dia de Gavá, a Barcelona, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), amb la declaració de l'estat d'alarma, a mitjan març, ens vam veure obligats a tancar el servei a l'exterior, no permetent-se l'entrada de familiars. El nostre deure era protegir i salvaguardar al màxim a les persones majors, usuàries del centre. I així continuem fent-ho fins a la data d'avui.
Segons ens trasllada Carola Casol, treballadora social d'aquest servei de titularitat de la Generalitat de Catalunya, els mesos d'abril i maig no van ser gens fàcils. “Els usuaris/as es van haver de confinar a les seves habitacions, es va haver de canviar l'organització, els circuits anteriorment establerts... pràcticament cada dia hi havia canvis i vam haver d'anar adaptant-los. Molts majors, a causa de la seva patologia, no entenien per què la seva família no podia visitar-los i el motiu de no poder sortir de l'habitació o al carrer, d'acord amb la seva rutina anterior”.
“Per a poder apaivagar la situació de confinament, des del centre es van organitzar videotrucades amb les famílies perquè, almenys una vegada a la setmana, poguessin parlar i veure's a través de les pantalles, així com trucades telefòniques gairebé diàries, la qual cosa va ajudar enormement a suportar la situació”, explica Carola Casol.
Un moment molt emotiu el va protagonitzar la visita de Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavá, el dia de Sant Jordi, el mes d'abril passat. L'alcaldessa va voler fer costat a les persones majors usuàries del centre, així com als professionals del servei, per a mostrar l'agraïment i l'estima als majors per part de tota la població.
Raquel Sánchez va fer lliurament d'un gran nombre de roses a les persones usuàries, en nom de l'Ajuntament de Gavá, un gest molt valorat pels usuaris/as del servei. En aquesta visita, l'alcaldessa de Gavá va ser rebuda per Paloma Barrera, coordinadora higiènic sanitària, en representació del servei.
Un altre dels moments més emotius va arribar a la fi del mes de maig, amb la iniciativa “Els Balcons de la Concórdia”, a través de la qual es va determinar cita prèvia per a poder veure, ja en persona, als respectius familiars. Cada persona major sortia al balcó en el moment establert i la seva família la podia veure des del carrer. Les emocions eren viscudes a flor de pell, tant per part dels usuaris/as, com de la família i dels professionals que estaven supervisant l'activitat. “Moltes famílies ens van fer sentir com un membre més, van ser moments de veritable unió”, assenyala la treballadora social.
Per sort, la situació va anar millorant i des de finals de juny, hem pogut fer un pas més. S'han organitzat visites una vegada per setmana a l'exterior del servei, aplicant amb rigorositat totes les mesures del protocol de seguretat (dos metres de distància, una sola persona per visita, utilització de guants i màscara i establiment de la norma de no poder-se tocar la cara). Des de llavors, els usuaris/as han pogut sortir al carrer, i ho han fet per a poder veure de forma més pròxima a un membre de la seva família. “El primer dia, estaven realment emocionats; per a l'equip professional ha estat molt important poder fer aquest pas més”, afirma Carola Gasol.
En aquests moments, ja des de la distància i amb serenitat, una vegada que ha passat el pitjor, cal buscar l'aprenentatge a tota aquesta situació, assenyala la treballadora social del servei. “Igualment, tots els professionals del centre, direcció, equip tècnic, i especialment els psicòlegs/as, equip auxiliar, recepció, cuina, neteja, bugaderia... durant aquests mesos han donat el 200% i han demostrat que són uns herois per ser aquí, per donar-ho tot. Per tant, destacaria el lliurament i l'aprenentatge”, expressa.
“A més, cal posar en valor el paper de les famílies. Elles han sofert molt davant tota aquesta adversitat i incertesa. Han confiat cegament en nosaltres/as i ens han animat a seguir endavant, la qual cosa és veritablement satisfactori. Quan la vida et sacseja d'aquesta manera, et fa replantejar-te creences i valors. Estic convençuda que tots/as hem après molt com a persones, i avui no som els mateixos/as que el mes de març, quan va començar tot”, reconeix la treballadora social.
Des de la Fundació Salut i Comunitat ens sentim molt satisfets per haver complert, a través de totes aquestes iniciatives de comunicació, el nostre objectiu de tractar de pal·liar la sensació de solitud que han pogut sofrir durant alguns moments les persones majors usuàries d'aquest centre, sentiments que es van veure incrementats per les restriccions d'accés a les residències, imposades durant l'estat d'alarma per a frenar l'expansió del COVID-19.
Mirades feministes a l'abordatge de l'ús i dependència de drogues des del Projecte Malva de FSC
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) acaba de presentar un nou material denominat “MIRADES FEMINISTES A l'ABORDATGE DE DROGUES. Guia breu per a incorporar la perspectiva de gènere en l'àmbit de drogues“, impulsat pel Projecte Malva, que ha estat finançat pel Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD).
La perspectiva de gènere és necessària en l'àmbit de drogues per l'estigma, encara latent en la nostra societat, cap a les persones que presenten consums problemàtics i, en el cas de les dones, en relació a una forta penalització per allunyar-se del que s'espera socialment d'elles, tal com s'assenyala en aquesta guia.
Igualment, es manté que certs consums són incompatibles amb les expectatives de la feminitat, la qual cosa té conseqüències greus. Algunes d'aquestes conseqüències es refereixen a la invisibilización dels consums de les dones, tant de la mena de consum (per exemple, major consum d'hipnosedantes, amb i sense recepta i d'altres drogues legals) o la manera en què consumeixen (majors consums en solitud, la qual cosa dificulta la seva accessibilitat a recursos assistencials); estigmes cap a les dones consumidores, directament relacionats amb el gènere i la seva sexualitat (atribuint-li la imatge social de “mala mare”, “viciosa”, “fracassada”… la qual cosa té un fort impacte en la salut individual i col·lectiva) o major rebuig i abandó de les dones amb problemes d'addiccions (s'ha demostrat que arriben en més proporció soles als serveis de tractament).
En aquesta guia, recentment presentada, també s'indica que les dones recorren més tard i més deteriorades als recursos especialitzats en drogodependències. Això és pel fet que les barreres d'accés i permanència en aquests, estan relacionades amb les penalitzacions de gènere i les “lògiques androcèntriques” dels serveis.
- Dades desagregades per sexe: hem de desagregar les dades per a visibilitzar la realitat estadística de dones, homes i persones no binàries, però quantificar a les persones que accedeixen al recurs no és suficient; és necessari aplicar una anàlisi amb perspectiva de gènere –“PG”- (considerant els rols, mandats, estereotips i estigmes), que ens permetrà comprendre què hi ha darrere de les xifres.
- Indicadors de gènere: és important elaborar indicadors de gènere, tant qualitatius com quantitatius, en l'avaluació. Aquests es formulen considerant les actituds, creences i sistemes de valors en funció del gènere, així com de la relació de les dones amb i en el recurs (accés, permanència, presa de decisions, etc.).
- Formació de professionals i voluntariat en les teories feministes del gènere: és imprescindible que les persones que treballen en drogues estiguin formades en “PG”, preferiblement de manera presencial, vivencial i a través de metodologies participatives.
- Enfocament Integrat de Gènere i accions específiques: la “PG” no és un tema o punt i apart en el projecte o programa; és una qüestió transversal, per la qual cosa ha d'estar present en totes les seves fases. Paral·lelament, ha d'acompanyar-se d'accions específiques per a promoure l'equitat.
- Dotació pressupostària amb “PG”: resulta imprescindible dotar de recursos financers a les accions específiques i al foment de la transversalitat de gènere.
- Llenguatge no sexista i imatges no estereotipades i diverses: és fonamental que, en la redacció dels projectes, informes i memòries, així com en el disseny de materials, utilitzem un llenguatge inclusiu, que eviti el masculí genèric i la terminologia sexista. També, que fem ús d'imatges, colors i formes no estereotipades i que fomentin la diversitat.
La perspectiva de gènere ha de visibilitzar i contrarestar “desequivalencias estructurals” existents en la societat i, per tant, ser una eina de canvi cap a l'equitat. Segons insisteix l'equip tècnic del Projecte Malva de FSC, “no estarem aplicant la PG si partim d'enunciats generalistes que manquin de base teòrica feminista o si reforcem desigualtats”.
Una altra idea clau d'aquest document es refereix al fet que un bon exercici seria plantejar-se des de zero el recurs/intervenció incorporant la “PG” i descobrir quins canvis serien necessaris per a, posteriorment, dur-los a terme. No cal perdre de vista que els recursos assistencials, així com molts tractaments terapèutics, segons es manté, es van idear en un moment en què bàsicament els homes els demandaven i acudien a ells.
També, en aquesta guia es determina que és imprescindible posar a les dones en el centre. En aquest sentit, des del Projecte Malva de FSC s'afirma que “tenim molt a aprendre de les estratègies que han desenvolupat al llarg de les seves vides per a resistir i sobreviure a les violències sofertes pel fet de ser dones i, d'altra banda, consumidores. Elles són expertes en les seves pròpies realitats i han de ser les protagonistes en els recursos”.
Tal com es fa constar en la contraportada d'aquesta guia, la mirada de gènere és una necessitat, una qüestió de drets i d'efectivitat de les intervencions. D'aquí la importància d'aquesta iniciativa, impulsada des de la nostra entitat, elaborant aquesta guia sobre perspectiva de gènere en l'àmbit de drogues, que ofereix recursos i eines a aquest efecte.
Accés a la guia:
https://www.drogasgenero.info/wp-content/uploads/Libreto_DrogasGenero_Malva_2020.pdf