El Programa "Camines?" obté un ajut econòmic de la Fundació Caixa Castelló i CaixaBank
El projecte «Camines? Programa d'acompanyament cap a la inserció sociolaboral de dones en contextos de prostitució» de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Castelló, que duem a terme des de fa 11 anys, ha estat seleccionat per rebre finançament de la Convocatòria d'Acció Social 2024 , realitzada per la Fundació Caixa Castelló i CaixaBank. Aquest suport reforça la nostra capacitat operativa amb els recursos necessaris per continuar oferint un recurs de qualitat, alhora que valida la importància del nostre treball per continuar abordant les problemàtiques socials amb un enfocament de gènere, integral i humanitari. Gràcies a aquest finançament, podrem seguir marcant una diferència significativa a la vida de les 50 dones que acompanyem en aquest projecte.
D'un total de 62 candidatures presentades a aquesta convocatòria, Camines? ha estat un dels projectes seleccionats per rebre un ajut econòmic que, en el nostre cas, ens ajuda a seguir oferint un acompanyament integral a dones en situacions d'explotació sexual, facilitant la seva inserció sociolaboral cap al mercat laboral i el projecte de vida que cadascuna decideixi.
El programa proporciona orientació laboral individualitzada, formació específica i desenvolupament competencial, així com suport psicològic i social. A més, permet minimitzar barreres a què les dones participants s'enfronten, amb l'objectiu d'acompanyar processos que permetin millorar-ne la qualitat de vida.
A continuació, detallem de quina manera fem aquest acompanyament:
- Orientació laboral individualitzada: adaptada a les necessitats i aspiracions de cada dona.
- Formació específica i desenvolupament competencial: dissenyada per millorar les seves habilitats i coneixements, facilitant la seva entrada al mercat laboral.
- Suport psicològic i social : acompanyament constant per millorar el seu benestar emocional i social, potenciant l'accés als seus drets.
- Minimitzar barreres: sistema de beques de transport, assistència formativa, menjador escolar, flexibilitat i adaptació horària com a mesures per facilitar la conciliació de la vida personal amb la professional.
Segons ens traslladen des del projecte, l'explotació sexual és “una greu violació dels drets humans que afecta milers de persones a tot el món, i més dones i nenes. Des d'aquest projecte, creiem en la necessitat de protegir i defensar els drets de les dones que han estat sotmeses a aquesta forma de violència, tractant de garantir amb la nostra feina que aquestes dones puguin accedir a una vida digna i lliure d'explotació”.
A més, afegeixen que el nostre compromís amb la defensa dels drets humans i la promoció de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes és ferma. A aquest efecte, ens esforcem per generar un entorn segur i de suport, on les dones puguin recuperar la seva autonomia, la seva autoestima i aconseguir un projecte de vida lliure de violència. Per tot això, creiem en un enfocament integral que no només abordi les necessitats immediates, sinó que també promogui la reflexió i l'acompanyament cap a la presa de consciència en el procés en què estan i feia el que cadascuna decideix adreçar-se”.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, volem expressar el nostre agraïment a la Fundació Caixa Castelló i CaixaBank per la seva confiança i suport continuat a la nostra tasca contra el tràfic i l'explotació sexual, en aquest projecte que rep el suport de Caixa Castelló i CaixaBank des de 2021 Aquest reconeixement ens motiva a continuar innovant i millorant els nostres serveis per adaptar-nos a les necessitats canviants de la societat i, concretament, de les dones en situació d'explotació sexual.
"És molt gratificant dedicar una part del temps perquè les teves aportacions i vivències serveixin a una altra persona com a suport"
María José Rodríguez és Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i compta amb experiència laboral en una residència, on s'ofereix atenció a persones amb trastorns mentals greu i crònics. És voluntària del projecte Cercles de Suport i Responsabilitat. Cercles Espanya. El programa es duu a terme a la Comunitat Autònoma de Madrid, així com a València i Alacant, subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb càrrec a l'assignació tributària del 0,7% de l'IRPF, la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior (entitat que, juntament amb FSC, supervisa el projecte) i el suport de la Fundació “la Caixa”.
– Des de quan i on fas aquest voluntariat?
Des del desembre del passat any, 2023. L'activitat com a voluntària la porto a terme a Madrid, concretament al local que té llogat la Fundació Salut i Comunitat.
- Què t'ha agradat d'aquest projecte per fer-te voluntària?
Em va semblar molt interessant poder contribuir a l'acompanyament i la reinserció social d'una persona que ha comès un delicte sexual, en el seu període previ a la llibertat definitiva, l'anomenem Membre Central (MC).
– En què consisteix la teva tasca com a voluntària?
A l'assistència a les reunions setmanals, amb una dedicació d'unes dues hores, amb els altres voluntaris/es, la coordinadora i el MC. En aquestes reunions, ens hem anat presentant i coneixent, ens han permès saber sobre la vida del MC, i hi hem anat emplenant el pla d'activitats. Amb això, s'ha anat reforçant la confiança en nosaltres perquè ens parli del delicte que ha comès.
D'altra banda, cada setmana una voluntària fa l'acta de la reunió.
– En quin moment us trobeu ara?
Encara no hem arribat a aquell moment en què ens parli del delicte.
– Com valores l'experiència com a voluntària?
Des del moment de la formació, em vaig sentir molt a gust pel dinamisme, la riquesa de la informació i l'interès per formar-nos. També he participat en alguna altra formació i en algun esdeveniment. Sempre han estat molt interessants.
En general, l'experiència m'està resultant molt enriquidora. D'una banda, la relació amb la resta de voluntàries està sent bona, som molt diferents en edats i maneres de veure la vida, i és un gust conèixer el punt de vista de persones tan diferents que estem compartint aquesta activitat en comú.
D'altra banda, i en relació amb el MC, és molt satisfactori anar veient com l'enllaç amb el cercle és cada vegada més gran i que li puguem aportar eines en la nova etapa.
En el meu cas, davant de qualsevol qüestió de què li estiguem parlant, em permet mostrar-li, com la resta de voluntàries, la meva opinió sobre això, encara que sigui diferent de la que ell té. És satisfactori perquè ens ha demostrat com les ha tingut en compte i que fins i tot li ha fet canviar la seva.
Així mateix, assenyalar que la coordinadora del Cercle és estupenda, molt propera i està molt ben preparada, fa una gran feina amb el MC i ens ha mantingut sempre informades de les seves converses i avenços amb ell. A més, ens ha anat orientant en els objectius a assolir a les reunions.
Sempre he sortit molt satisfeta del que anem aconseguint a totes les reunions a què he assistit, de manera que estic desitjant que arribi la següent per veure com anem avançant amb el MC. El que em gratifica més és l'ambient de confiança i l'enllaç que estem aconseguint amb aquesta persona.
- Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries d'aquest projecte?
Fonamentalment, que les animo a participar en aquest tipus de voluntariat. És molt gratificant dedicar una part del temps perquè les teves aportacions i vivències serveixin a una altra persona com a suport, en qualsevol de les gestions que necessiti a la seva vida, així com ajudar-lo en les seves habilitats socials perquè la seva reinserció sigui favorable i es pugui aconseguir el lema del Programa Cercles Espanya, “No més víctimes”.
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado
“De tot allò viscut com a voluntària, em produeix una enorme satisfacció quan sento que la persona usuària està decidida a donar sentit a la seva vida sense consumir drogues”
Em dic Marta XA i sóc exusuaria del Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Vaig ingressar a la Comunitat Terapèutica “Riera Major” fa gairebé 9 anys i, posteriorment, vaig estar en un pis terapèutic.
Quan em van donar l'alta, vaig participar al grup de dones que dirigia la Bárbara, la meva psicòloga a la seu del SAP. Va ser ella la que em va animar a continuar, al cap d'un any, per continuar dinamitzant el grup al costat. En aquella època de la meva vida jo estava molt interessada en el tema de l'addicció en si mateixa. Llegia molt sobre el tema i m'informava de mètodes, centres i sistemes, en general, per tractar aquest problema. També m'apuntava a tallers de Gestalt, dinàmiques de grups, etc.
Posteriorment, Bárbara em va proposar parlar amb Alicia Clotet que havia estat la meva psicòloga a Riera Major i que ara és directora d'una de les Residències urbanes d'inserció per a persones dependents de drogues de FSC. Per tant, em coneixia bé. Li vaig comentar que volia seguir vinculada i ajudar d'alguna manera altres usuaris. Vaig començar col·laborant amb el Jordi, actualment treballa al SAP, però en aquell moment estava treballant en un pis de manera permanent, i amb ell vam fer diverses sessions grupals amb el tema d'«Anàlisi de recaigudes».
Quan ell va marxar del pis, l'Alícia em va comentar de lliurar-li un projecte que incloïa tallers per als usuaris/es. Això vaig fer, basant-me en certes tècniques d'artteràpia, coaching , gestió de temps lliure, vídeos curts per comentar temes específics d'aspectes relacionats amb el procés de reinserció a la vida familiar, laboral, social… Amb el seu vistiplau, des de llavors, imparteixo els dimecres durant una hora i mitja una dinàmica al pis terapèutic “Teodoro Llorente” que hem englobat amb el títol de “Gestió de temps lliure” i que inclou diverses temàtiques.
La resposta per part dels usuaris sempre ha estat molt bona i participativa. Per tant, també em sento molt satisfeta. Molts/es m'han comentat que els ajuda molt el fet que jo mateixa hagi estat usuària i que els dóna confiança saber que se'n pot sortir. Per molt que un/a sàpiga i vulgui abandonar el consum, sempre hi ha pors i recels o, per contra, excés de «falsa seguretat» i és bo que algú que hagi passat pel mateix pugui detectar i oferir eines des de la pròpia experiència .
Personalment (durant la meva llarga etapa de consum) havia fet diversos intents de sortir d'aquesta problemàtica, tots ells fallits, si bé va ser a “Riera Major”, i posteriorment, al pis terapèutic “Teodoro Llorente”, on vaig prendre veritable consciència del que avui dia considero la millor decisió de la meva vida. Va costar, no ho negaré, però, sens dubte, ha valgut la pena…
Valoro molt la feina de tots els professionals que treballen als serveis de FSC pels quals he passat, tinc molt bona relació amb ells, tant al pis com a la comunitat terapèutica, ja que periòdicament em criden per fer xerrades amb altres exusuaris/ es, de manera que, cada vegada que hi acudeixo, m'emociono…
De tot allò viscut com a voluntària, em produeix una enorme satisfacció quan noto que alguna cosa ha canviat a l'interior de la persona usuària i sento que és veritablement conscient de la seva problemàtica i que està decidida a donar sentit a la seva vida sense consum de drogues. Sempre dic que deixar les substàncies és un acte que requereix humilitat i valentia en la mateixa mesura.
Finalment, em sento agraïda de poder realitzar aquest voluntariat perquè mai oblido que sóc i seré una addicta, de manera que, ajudar altres persones en un procés que suposa un gir tan important a les seves vides, em vincula i em reafirma a la ferma decisió que vaig aconseguir prendre fa 9 anys. Un pas que, sense la tasca dels excel·lents professionals que vaig trobar a FSC quan per fi em vaig decidir a demanar ajuda, mai no hauria aconseguit fer per la meva sola.
Marta XA, voluntària del pis terapèutic “Teodoro Llorente” de FSC.
| L' Impuls, Promoció, Selecció i Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l'Administració Pública, contacta'ns si vols col·laborar: |
| www.fsyc.org/voluntariado |
"La professionalitat, el compromís i la qualitat humana al Centre de Dia d'Adiccions permeten que el difícil sigui possible"
Carlos Larrañaga treballa com a responsable del Centre de Dia d'Adiccions, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a l'Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Compte amb estudis de Psicologia i amb formació en psicologia clínica comunitària, addiccions i psicologia de l'esport. A més, és psicodramatista i membre de la Junta Directiva de l´Associació Espanyola de Psicodrama. Al seu país natal, Veneçuela, va coordinar un servei públic ambulatori d'addiccions i, a l'àmbit privat, una Unitat de Psicologia Esportiva.
– Des de quan treballes a la Fundació Salut i Comunitat?
Des del març del 2017 que va ser quan vaig començar la meva trajectòria com a professional referent del programa d'Inserció Social al Centre de Dia d'Adiccions a l'Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. L'any següent vaig passar a treballar com a professional referent al mateix servei.
Posteriorment, el maig del 2023, vaig començar a treballar com a subdirector del Centre de Dia i, des del gener del 2024, en sóc el responsable i coordinador.
– Què és el que et va motivar a especialitzar-te en la psicologia?
La psicologia sempre m'ha apassionat des que era adolescent. Poder comprendre i connectar amb les persones, així com entendre per què pensem, sentim i actuem m'ha semblat una cosa clau per al nostre desenvolupament i la nostra vida. Em motiva poder acompanyar les persones i grups en els seus processos de canvi, conflictes, patiment i alegries, descobrint-se i descobrint-me amb ells/es.
– Què destacaries des de la posició de lideratge que exerceixes al Centre de Dia d'Adiccions?
Tot i que pugui sonar trillat, destacaria, sens dubte, el treball en equip. El Centre de Dia és un recurs dinàmic, amb tres programes i una atenció directa a més de 50 persones cada dia. Poder comptar amb un equip professional motivat, compromès i proactiu és una peça fonamental en el funcionament correcte del servei.
En aquest sentit, exercir un lideratge que fomenti la iniciativa, la participació i la cohesió de l'equip, facilita la gestió d'una responsabilitat complexa, tant amb les persones ateses com amb els diversos clients/derivadors de la comunitat, del Departament de Justícia i de la xarxa datenció a les drogodependències i salut mental.
– Pel que fa a la feina que es realitza com a psicòleg/òloga al centre, què ens podries dir?
S'emmarca dins de les funcions que exerceix el càrrec de professional de referència, que també pot ser realitzat per educadors/es i treballadors/es socials. Això implica poder liderar i coordinar grups de caràcter psicoeducatiu amb les persones ateses, grups dorientació familiar i grups de psicoteràpia.
De la mateixa manera, cada professional referent pot ocupar-se del seguiment d'uns 15 casos de les persones que assisteixen al recurs, oferint atenció individual cada 15 dies en sessions d'acompanyament. En aquestes sessions, s´ofereix un espai d´orientació i acompanyament psicològic, el desenvolupament d´un pla de tractament individualitzat i coordinació/atenció familiar.
D'altra banda, tot professional del centre es forma i es treballa en xarxa, coordinant amb els diversos dispositius comunitaris i sanitaris que conformen l'entorn vital de les persones que atenem.
És un treball d'alta demanda, que requereix una professionalitat i compromís amb la formació a l'àrea de les addiccions, dinàmica de grups i atenció individual. A causa de la multiplicitat de perfils amb què es treballa, ofereix una possibilitat d'aprenentatge, experiència i desenvolupament de carrera molt potent i enriquidor.
– Quantes persones treballen com a psicòlegs/es al centre?
Actualment, dos.
– En relació amb el treball que es fa en general al Centre de Dia d'Adiccions, què és el que el distingeix?
En primer lloc, compta amb més de 25 anys d'experiència en l'àmbit de les addiccions, i és un dels primers centres de dia d'aquesta tipologia, oberts a Catalunya. Es tracta d'un servei reconegut i que treballa en col·laboració estreta amb els serveis de les diferents xarxes comunitàries, sanitàries i d'inserció laboral.
A més, en la línia que comentava anteriorment, s'hi treballa des d'una perspectiva d'atenció a la particularitat ia la diversitat, amb plans de tractament personalitzats, d'acord amb les necessitats de cada persona.
– Concretament, quin tipus de serveis s'ofereixen?
Dins del Centre de Dia, oferim tres programes:
- Centre de Dia Addiccions: per a persones grans que presentin un trastorn addictiu amb substàncies o sense o patologia dual. Ofereix una intervenció integral sobre la conducta addictiva, treballant-hi l'àrea psicològica, emocional, social i d'inserció sociolaboral i comunitària. El programa pretén contribuir al manteniment i consolidació de l'abstinència de les persones ateses, millorant-ne la qualitat de vida i promovent el desenvolupament personal mitjançant l'adquisició d'habilitats, hàbits, responsabilitats, així com estratègies comunicatives i de relació, promovent l'aprenentatge social i cultural mitjançant la mirada comunitària del servei.
- Centre de Dia per a la Inserció Social: és un recurs educatiu i terapèutic destinat a persones que presenten algun tipus d'addicció toxicològica i/o comportamental i provenen del mitjà de l'execució penal. El servei és subvencionat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. És un programa flexible, que atén les necessitats particulars de cada persona, i comunitari, amb metodologies participatives que proporcionen la contribució activa i la implicació per part de la comunitat.
- PAICA: El Programa d'Acompanyament Integral a persones amb conductes addictives es caracteritza per ser un tractament de baixa exigència, amb un enfocament terapèutic, educatiu i comunitari. Es treballa des d'un enfocament personalitzat, que permet donar resposta a les necessitats particulars de les persones ateses en consum actiu.
Així mateix, el servei compta també amb un programa ambulatori per a persones que fan un seguiment individual al centre i amb un subprograma específic d'Atenció a la Salut Mental i la Patologia Dual.
– Quin tipus d'activitats i accions dueu a terme al servei?
A tots els programes, oferim atenció psicoterapèutica i psicoeducativa (individual i grupal), assessorament familiar i monitorització de consum. De la mateixa manera, desenvolupem activitats comunitàries que promoguin la participació ciutadana de les persones que atenem, entenent la importància daquest rol social dins del seu procés de recuperació i inserció.
En aquest sentit, també tenim vincles estrets amb el Servei d'inserció laboral en col·laboració amb el Programa Incorpora de la Fundació “la Caixa”.
– A quantes persones heu atès el darrer any?
Durant l'any 2023, vam atendre 74 persones al programa de Centre de Dia Addiccions, 40 persones al programa Centre d'Inserció Social i 6 persones al programa PAICA.
A més, durant el passat any vam posar en marxa el programa PAICA, obrint la possibilitat d'atendre les persones que estan en consum actiu, amb un èmfasi especial en joves i dones, per tal de treballar la consciència de la problemàtica de les addiccions, la motivació al canvi, la deshabituació, la reducció de danys i la disminució de riscos.
Destacaria també que hi ha hagut un increment del 40% de la població de dones al centre des de l'any 2020, donant resposta des del programa a una atenció sensibilitzada i particular, considerant les variables de gènere i la seva influència en el desenvolupament i l'evolució d'un trastorn d'addicció.
– De quina manera feu seguiment a les persones participants i amb quina periodicitat?
Totes les persones ateses compten amb una atenció i seguiment individual cada 15 dies amb el seu professional referent, a més de l'atenció que reben a l'enquadrament grupal.
D'altra banda, aquest any hem implementat un seguiment semestral per a les persones que s'hagin desvinculat amb el centre, per tal de valorar-ne l'evolució i acompanyar-les, en cas de necessitar novament algun tipus d'orientació o suport professional.
– Per finalitzar l'entrevista, en quin moment et trobes del teu exercici professional al centre?
Em trobo en un moment, com diem en psicodrama, de canvi de rol, molt motivat i agraït. Destacaria el privilegi que suposa per a mi poder comptar amb l'equip professional que actualment té el centre. La seva professionalitat, compromís i qualitat humana permeten que el que sigui difícil sigui possible, que la intensitat i alta demanda del servei aconsegueixi ser atesa, continguda i tractada amb una proximitat i cura a la persona que en facilita el desenvolupament i la millora integral.
“Per a la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, el mer fet de participar als festivals de curtmetratges ja és un premi”
Un grup d'usuaris/es i treballadors/es de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, propietat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant), servei que compta amb 24 places concertades amb la Generalitat Valenciana, hi ha acudit recentment al XII Festival de curtmetratges sobre Diversitat Funcional FIC ANDAINA, on han presentat el curtmetratge “La vie en rose”. Des del servei, ens han volgut traslladar com va ser aquesta experiència i la sorpresa que els van donar, amb la comunicació que havien resultat guanyadors amb la seva feina a la secció novell d'aquest festival.
El passat dia 27 d'abril, vam viatjar a Redondela (Pontevedra) per participar al XII Festival de curtmetratges sobre Diversitat Funcional FIC ANDAINA, amb el curtmetratge “La vie en rose”, que havia estat seleccionat com a finalista a la secció novell, al que ja és el nostre tercer viatge a aquest festival..
https://www.youtube.com/watch?v=3PF4jJnh0sw
Al mateix, acudim Mariel i Cristina com a usuàries de la residència i els educadors Reyes i Rubén. Vam fer el viatge amb avió fins a Santiago de Compostel·la, sent el primer viatge amb avió per a Cristina que es va mostrar molt emocionada durant el mateix, Mariel repetia l'experiència que vam tenir a Barcelona.
Aquell dia es va projectar el nostre curtmetratge a la secció novell i l'associació Andaina ens va convidar a l'escenari perquè parléssim sobre la nostra feina i expliquéssim a les persones assistents com havia estat el procés d'enregistrament. Sopem, juntament amb altres participants com a directors i actors d'altres curtmetratges, convidats per l'associació Andaina.
L'endemà, es va celebrar la gala de cloenda i entrega de premis. Ens portem una gran sorpresa quan la presentadora del festival va nomenar el nostre curtmetratge com a guanyador del premi a la secció novell. No ens ho esperàvem perquè els premiats saben amb antelació que han estat guanyadors, i nosaltres en vam ser l'excepció. Ens portem una alegria immensa, sortim de forma atropellada, i fins i tot gairebé caiem en el nostre camí cap a l'escenari…
L'experiència va ser increïble, i encara que no haguéssim guanyat, seríem igual de feliços per haver pogut participar per tercer cop en aquest festival. Després de la gala, ens vam fer fotos amb els altres participants i guanyadors i, a més, ens van fer una entrevista, a les quals ja vam començar a estar-hi acostumats.
Volem agrair a la Fundació Salut i Comunitat per fer possible que poguéssim fer aquest viatge per tercer any consecutiu, sent ja el quart festival en què participem amb els nostres treballs. A més, volem donar les gràcies a la Fundació Andaina, ia totes les persones que la representen, pel bon tracte rebut, i perquè ens fan sentir com si estiguéssim a casa, acollint-nos de manera càlida i familiar.
Estem impacients per participar al festival de l'any que ve, ja que el proper curtmetratge, després d'algunes dificultats, està gairebé acabat, si bé per a la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, el mer fet de participar als festivals de curtmetratges ja és un premi.
Els serveis psicosocials intensius d'atenció a les drogodependències de FSC implementen, amb èxit, un sistema d‟avaluació de resultats digitalitzat
Després de la formació adreçada als equips de professionals dels centres participants gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), vam iniciar, concretament el mes de novembre passat, la implementació del sistema d'avaluació informatitzat, desenvolupat amb el suport del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), en el marc de la convocatòria 2022 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (fons europeus “Next Generation”). La valoració que fem de la implementació daquest sistema és molt positiva ja que, a més dels beneficis que implica per a la pràctica habitual dels centres participants, ha permès que puguin treballar i avaluar amb uns criteris unificats.
Al llarg d'aquests mesos, l'avaluació de les persones usuàries dels centres de tractament psicosocial intensiu en drogodependències, s'ha realitzat a través del nou sistema informatitzat, que va ser dissenyat durant 2022-2023, responent a la necessitat de modernització i informatització de els sistemes de recollida de la informació i bases de dades als recursos assistencials.
En aquesta fase de prova, s'ha recollit informació d'un total de 79 persones usuàries del Centre de Dia d'Hospitalet, el Pis Terapèutic “Cosmos”, el Pis Terapèutic “Teodor Llorente”, la Comunitat Terapèutica “Can Coll” i la Comunitat Terapèutica Riera Major, tots ells a Catalunya. Al llarg del procés d'implementació, i amb l'objectiu de garantir l'ús correcte del sistema, s'han resolt, des de l'equip d'avaluació i investigació de FSC, un total de 19 consultes plantejades per part dels professionals dels centres participants.
Cal destacar que el sistema d'avaluació digital implementat permet avaluar diferents àrees de la vida de les persones ateses que poden estar afectades, com a conseqüència de la seva problemàtica. En aquest sentit, el sistema recull informació sobre:
- Dades identificatives (nom i cognoms, data de naixement, documentació, etc.).
- Dades de contacte (lloc de residència, empadronament, etc.).
- Processos datenció de FSC (data dingrés, procedència de la persona usuària, professional referent assignat…).
- Familiars o altres persones de contacte.
- Consum/Abstinència (tipus de problema, substàncies/conductes problemàtiques, via d'administració, desig intens de consumir, etc.)
- Qualitat de vida
- Salut física (patologies infeccioses, malalties, conductes de risc…).
- Salut psicològica i emocional (depressió i ansietat, impulsivitat, autoestima, entre d'altres).
- Relacions interpersonals.
- Situació laboral.
- Situació formativa.
Així mateix, el sistema està dissenyat per poder reavaluar aquestes àrees en diferents moments temporals durant la intervenció realitzada, amb l'objectiu de valorar els canvis produïts i els resultats obtinguts. D'aquesta manera, es pot orientar la intervenció sobre la base dels resultats assolits, permetent que els equips professionals puguin abordar amb més profunditat els aspectes que presentin més dificultats.
Addicionalment, cal assenyalar que la informatització del sistema d'avaluació ha ofert avantatges rellevants per al procés d'avaluació ja que, en primer lloc, el temps emprat en l'aplicació de l'eina s'ha reduït significativament gràcies a la digitalització.
Un altre avantatge és que el procés de registre de les dades s'ha simplificat (els qüestionaris s'autocorregeixen, per posar-ne un exemple), permetent que es pugui dedicar més temps a altres tasques rellevants associades a la intervenció. Finalment, les dades registrades al sistema es guarden automàticament en una base de dades centralitzada, per la qual cosa se suprimeix la necessitat de transferir de forma manual la informació, cosa que repercuteix en un estalvi addicional de temps i una reducció en el risc de errors.
Com hem assenyalat anteriorment, fins ara s'han registrat dades d'un total de 79 persones, de les quals un 72,15% són homes i un 27,85% dones. Altres dades preliminars analitzades indiquen que el 93,42% de les persones avaluades són de nacionalitat espanyola, i el 6,58% restant d'altres nacionalitats (República Txeca, Equador, Panamà, El Salvador i EUA). Així mateix, de totes, el 8,45% estava en situació de sensellarisme.
Algunes d'aquestes dades s'exposen en unes taules, tot seguit:
| Gènere | Usuaris/es | % | Llar | Usuaris/es | % | |
| Homes | 57 | 72,15% | Persones sense llar | 6 | 8,45% | |
| Dones | 22 | 27,85% | Persones amb llar | 65 | 91,55% | |
| Total | 79 | 100% | Total | 71 | 100% |
D'altra banda, cal assenyalar que el 77,78% de les persones avaluades estaven solteres, seguides d'un 9,72% de persones divorciades. A més, es van registrar persones en altres situacions com a separades (6,94%), casades (4,17%) o amb parella de fet (1,39%).
Addicionalment, ressaltar el fet que la major part de les persones usuàries no tenien fills/es, en concret un 65,82% davant el 34,18% que sí que els tenia, sent el percentatge més alt el d'un sol fill/a (20,25%) seguit de 2 fills/es (10,13%) i, finalment, 3 fills/es (3,80%).
Finalment, també es va analitzar quina era l'addicció principal que motivava la demanda d'atenció, i el principal motiu era la cocaïna (amb un 54,39%), seguit de l'alcohol (amb un 31,58%) i el cànnabis ( amb un 5,26%).
Per a altres addiccions, els percentatges van ser residuals. Tot i això, si considerem que alguna persona pot formular una demanda per cocaïna i patir també una addicció a l'alcohol (o viceversa), canvia la perspectiva, en el sentit que presenten dependència de la cocaïna un 38,14% i de l'alcohol un percentatge gairebé igual, del 37,11%. En aquest cas, l?addicció al cànnabis augmentaria fins al 12,37%.
A continuació, ho veiem reflectit a les taules:
| Addicció motiu de demanda | % | Casos d'addiccions diagnosticades(soles o combinades) | % | |
| Cocaïna | 54,39% | Alcohol | 37,11% | |
| Alcohol | 31,58% | Cannabis | 12,37% | |
| Cannabis | 5,26% | Cocaïna | 38,14% | |
| Metanfetamina | 3,51% | Benzodiazepines | 4,12% | |
| Crack | 1,75% | Crack | 2,06% | |
| Joc patològic | 1,75% | Joc patològic | 2,06% | |
| Speed | 1,75% | Tabac | 1,03% | |
| Total | 100% | Metanfetamina | 2,06% | |
| Speed | 1,03% | |||
| Total | 100% |
Aquestes són algunes de les dades descriptives analitzades fins ara, si bé està previst que les properes setmanes es puguin seguir analitzant la totalitat de les dades obtingudes en el procés d'implementació.
Com a conclusió, podem afirmar que la valoració de la implementació del sistema d'avaluació digitalitzat és molt positiva ja que, a més dels beneficis que implica per a la pràctica habitual dels centres, ha permès que els recursos puguin treballar i avaluar amb uns criteris unificats i, per tant, obtenir dades comparables i fiables, essencials per analitzar l'eficàcia d'aquests serveis.
Sant Pere de Ribes aprova el Pla de Prevenció de Drogues i de l'Ús de Pantalles 2022-2026, dissenyat per FSC
L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, a la província de Barcelona, ha aprovat per unanimitat el Pla de Prevenció de Drogues i de l'Ús de Pantalles 2022-2026. La coordinació tècnica del seu disseny l'ha fet el Departament de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). En concret, Otger Amatller, a les tasques de direcció, i Pep Cura, com a tècnic de prevenció. Aquest pla visibilitza les principals necessitats del municipi, en relació amb les pantalles i el consum de drogues, així com les necessitats preventives, oferint accions concretes.
L'objectiu del pla és donar estabilitat i continuïtat a les accions que es desenvolupaven fins ara en l'àmbit de la prevenció i sensibilització a la localitat, així com impulsar-ne d'altres, i aconseguir, a través d'un diagnòstic, informació precisa sobre la realitat del consum i les addiccions.
D'altra banda, el pla ha servit per traçar una estratègia municipal que s'anirà desenvolupant durant quatre anys en 5 àmbits: educatiu, lleure nocturn, comunitari, atenció familiar i comunicació.
Segons ens trasllada el nostre company Pep Cura, “l'Àrea de Salut de l'Ajuntament, de la mà de FSC, va crear el 2021 el SAFDiP (Servei d'Atenció a les Famílies per a qüestions relacionades amb el consum de drogues i pantalles). El servei atenia famílies preocupades pel consum de drogues o pantalles d'algun dels membres. Aquest pla incorpora aquest servei i l'integra dins del quart àmbit (atenció). De la mateixa manera, el SAFDiP veurà reforçada l'activitat que realitza per altres iniciatives previstes al pla, a mesura que aquest es vagi desplegant”.
Així mateix, cal destacar que la redacció d'aquest pla s'ha realitzat en col·laboració de la Diputació de Barcelona, d'una manera transversal, ja que hi han contribuït les àrees de salut, joventut, educació, governació, cultura, i també hi han participat alumnat de Primària i Secundària de la localitat i les seues famílies.
En aquest sentit, en el diagnòstic d'aquest pla hi han participat 856 alumnes que representen gairebé un 50% dels estudiants del municipi, cosa que ha permès fer un pla amb un índex de confiança molt alt. Assenyalar, a més, que hem decidit començar amb Primària, perquè pensem que és important dotar d'eines de prevenció aquests futurs adolescents”, mantenen des del govern municipal.
Finalment, cal destacar que la línia de treball de consultoria en plans i protocols municipals en l'àmbit de la prevenció de drogues i pantalles a FSC segueix una línia ascendent de demandes des del 2019, i des de llavors s'han desenvolupat plans i protocols a Montcada i Reixach , Eivissa, Consell de Formentera, Sant Pol de Mar, Sant Sadurní d'Anoia, Igualada o Cervelló.
FSC desenvolupa "IDEAS-RDD", un nou sistema d'avaluació de la Reducció de Danys en addiccions
La reducció de danys (RDD) associada al consum de drogues ha estat objecte d'una atenció i una implementació rellevants a Espanya, si bé amb diferències territorials. La RDD es planteja en àmbits i subàmbits molt diversos amb metodologies molt variades, constituint un camp de difícil definició, seguiment i avaluació. La Fundació Salut i Comunitat (FSC), compromesa amb la millora contínua i amb la identificació de bones pràctiques, ha desenvolupat un sistema d'avaluació i seguiment per als serveis de RDD amb el finançament del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), dins el marc de la convocatòria 2022 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (fons europeus “Next Generation”).
Aquesta subvenció ha fet possible treballar en la millora i el desenvolupament d'un sistema d'avaluació integrat, que sota l'acrònim d'IDEAS (Identificació, Diagnòstic, Evolució, Atenció i Seguiment) aspira a ser aplicat als centres i serveis de reducció de danys de drogodependències, gestionats per FSC a Madrid, Castelló i València.
El projecte es va iniciar amb una cerca i revisió de la bibliografia existent, així com de literatura grisa, aconseguint un total de 95 articles seleccionats, dels quals finalment 25 van ser inclosos en la revisió. Addicionalment, es van incloure en aquesta revisió totes aquelles variables que ja estaven sent avaluades als centres col·laboradors.
Durant la revisió bibliogràfica, es van seleccionar les variables que es van considerar més rellevants per dur a terme una avaluació i un seguiment efectius dels casos atesos. Aquestes variables es van basar tant en el criteri professional com en la literatura científica revisada. A més, es van analitzar eines d'avaluació validades i es van incorporar punts específics recomanats pel Pla Nacional sobre Drogues (PNSD).
Com a resultat daquesta selecció, es va generar un sistema davaluació organitzat, seguint lestructura proposada per IDEAS, emmagatzemant informació sobre diferents àmbits/camps:
- Dades identificatives (per exemple, el nom, el sexe, la nacionalitat, etc.).
- Dades bàsiques datenció , com el motiu de consulta, dades de lexpedient, documentació, etc.
- Addiccions , on es recullen dades de les substàncies consumides o conductes problemàtiques (com els jocs d'atzar).
- Qualitat de vida .
- Salut física , que inclou diagnòstics i historial de malalties greus, registre d'al·lèrgies i intoleràncies, control d'infeccions, conductes de risc, etc.
- Salut psicològica , que permet explorar els antecedents personals, risc de suïcidi, depressió i ansietat o deteriorament cognitiu, entre d'altres.
- Relacions interpersonals amb la família, amics i amics i altres persones de l'entorn habitual.
- Habitatge (per exemple, dades sobre el lloc on viu, convivència…).
- Formació (com són les dades sobre el nivell descolarització, idiomes, etc.).
- Laboral (per exemple, l'exploració de la situació laboral, l'ocupabilitat…).
- Situació econòmica , per valorar si hi ha vulnerabilitat.
- Exclusió/inclusió social .
- Activitat delictiva .
- Violències , tant patides com exercides, de diferents tipus i causes, etc.
- Altres aspectes relacionats amb el tractament (per exemple, l'adhesió a la intervenció, les impressions del professional sobre la persona atesa, etc.).
Cal assenyalar que, en el procés de determinació de les variables rellevants, així com dels mètodes més apropiats per avaluar-les, s'ha comptat amb l'opinió de nombrosos experts/es i professionals, tant interns com externs a l'entitat, que han proporcionat idees , dades i indicacions de gran interès i que han permès depurar l'eina proposada.
Així mateix, el sistema IDEAS-RDD s'ha desenvolupat i adaptat a tres diferents estàndards de qualitat o exigència. D'una banda, l'Estàndard de Qualitat Alta es considera un màxim, en el qual es recull l'ideal (més llarg, però amb més informació i més exhaustiva). D'altra banda, l'Estàndard de Qualitat Mínima constitueix el que es considera com el mínim imprescindible per poder fer una avaluació i atenció adequades, pensat per a aquells centres que disposin de menys recursos i menys temps. Finalment, l'Estàndard de Qualitat Intermèdia, que se situaria entre ambdós extrems.
Després de la finalització del disseny del sistema IDEAS-RDD, i amb l'objectiu de facilitar i agilitzar el procés d'avaluació el màxim possible, actualment se n'està duent a terme un pla de digitalització, amb la cooperació d'una empresa externa especialitzada en desenvolupament de programari. Els propers passos del projecte estan definits en la línia d'acabar i posar en marxa el sistema digitalitzat, tornar a detectar errors i millores mitjançant proves pilot i iniciar la implementació definitiva als centres de reducció de danys de drogodependències de FSC.
"El voluntariat al Centre de Dia d'Adiccions de FSC m'està oferint una via per donar i rebre en un ambient de suport mutu i creixement"
Lucia Pinzani és voluntària al Centre de Dia d'Adiccions a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Es va formar en arts visuals a la Universitat IUAV de Venècia i en artteràpia a la institució Metàfora, de Barcelona. Acudeix un cop per setmana al centre a realitzar la seva tasca de voluntariat, fent sessions grupals d'artteràpia, per oferir als usuaris un espai dedicat a l'expressió emocional, mitjançant l'art. A través d'aquesta entrevista, coneixerem l'activitat de voluntariat que fa des de l'octubre del 2021 a FSC.
– Què et va motivar a especialitzar-te en l'artteràpia ?
Des de molt jove, sempre he sentit una forta connexió amb l'art i l'eficàcia amb què em permetia expressar emocions i relatar experiències de manera diferent. Després de formar-me en arts visuals, vaig sentir el desig de fer arribar l'art a les persones i seguir un camí que em permetés estar en contacte amb la dimensió humana i amb una autèntica creativitat. A través d'un procés personal, vaig experimentar com l'ús terapèutic de l'art podia ajudar a entrar a llocs interns profunds on sovint és difícil arribar directament a través de les paraules. Va ser una experiència tan significativa per a mi que em va portar a adonar-me que volia aprofundir en els meus coneixements en aquest àmbit i formar-me com a terapeuta.
– Com va sorgir la circumstància de portar l'artteràpia al servei, a través del voluntariat?
Un cop titulada, vaig estar buscant oportunitats per adquirir experiència en alguna entitat i, a la pàgina web www.hacesfalta.org, vaig trobar un anunci on es buscava un voluntari/ària amb un perfil professional similar al meu. Per això, havia d'adaptar els meus coneixements per poder treballar amb un col·lectiu amb què mai abans havia entrat en contacte, i em va semblar una bona oportunitat per posar-me a prova.
– Quant de temps portes realitzant aquest voluntariat al servei i en quins programes?
Vaig començar les sessions d'artteràpia al Centre de Dia d'Adiccions a l'octubre del 2021, i als sis mesos, vaig començar el segon grup, amb el col·lectiu d'inserció social. Han passat més de dos anys des que vaig començar l?activitat.
Col·laboro en dos programes:
- El programa del Centre de Dia d'Adiccions a L'Hospitalet de Llobregat, que és un servei educatiu i terapèutic destinat a persones que presenten addiccions toxicològiques o comportamentals
- El programa del Centre de Dia per a la Inserció Social, que és un recurs subvencionat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, adreçat a persones que presenten addiccions i que procedeixen del mitjà de lexecució penal.
– Amb quina periodicitat fas aquest voluntariat?
Realitzo l'activitat un cop per setmana. Les sessions duren una hora i mitja i tenen lloc a una de les sales del Centre de Dia.
– Podries explicar què és l'artteràpia i per què es fa servir en aquests programes?
Segons la Federació Espanyola d'Associacions Professionals d'Artteràpia (FEAPA), l'artteràpia “és una via de treball específica que utilitza el procés de creació, a través del llenguatge artístic per acompanyar i facilitar processos psicoterapèutics i promoure el benestar biopsicosocial” de la persona. En altres paraules, és una forma de teràpia expressiva que utilitza els processos artístics per millorar el benestar. Utilitza el potencial creatiu present a cada persona, per processar aquests sentiments que no es poden expressar verbalment i en contextos quotidians.
En aquest cas, l'artteràpia es podria considerar una teràpia complementària, ja que s'afegeix a totes les altres activitats del centre i, en utilitzar els mitjans artístics, proporciona un mètode de treball diferent. La meva percepció és que les persones amb addiccions representen un conjunt divers amb circumstàncies molt diferents, i un tractament variat és útil per abordar més eficaçment aquestes diferències.
En aquest sentit, un dels reptes en la recuperació de les persones amb addiccions és trobar maneres d'expressar emocions, pensaments i sentiments interns profunds i, a més, resulta difícil explicar els desencadenants del desig de consum, ja que solen estar molt vinculats a reaccions subconscients.
En un procés arteterapèutic, a través de la creació de dibuixos, pintures i altres activitats manuals, els usuaris/es són portats a provar la seva voluntat, perseverança i creativitat, amb l'objectiu de produir alguna cosa nova i personal. L'impuls creatiu esdevé un mitjà d'expressió i una eina per millorar les habilitats expressives, el pensament abstracte, la capacitat de planificació i l'abast de solucions alternatives. Les imatges internes es converteixen en imatges externes, visibles i compartibles i, amb l'ajuda del terapeuta, es poden resignificar experiències de forma positiva i realitzar una sèrie d'autodescobriments.
– Quins tipus de tècniques o activitats sols utilitzar?
Sòl proposar diferents tècniques artístiques en funció de la sessió: dibuix, pintura, fotografia, vídeo, modelatge d'argila, materials naturals, materials reciclats, collage, performance , creació de màscares , etc.
També utilitzo cartes il·lustrades per identificar les emocions. Aquest treball permet crear dinàmiques de grup, en què els usuaris/es són convidats a triar cartes, a relacionar-les amb els esdeveniments que hi veuen representats ia comparar-les amb la seva pròpia experiència. És una tècnica que permet reflexionar sobre la gestió emocional i les diferents possibilitats d'interpretació d'experiències de vida.
– Podries descriure'ns la dinàmica d'alguna o algunes d'aquestes sessions i com se'n veu reflectit l'efecte en els usuaris/es?
Sí. A cada sessió, se selecciona un tema amb el consens del grup. A continuació, els usuaris/es treballen a la seva obra d'art temàtica utilitzant els materials artístics proposats. La part final de les sessions inclou la discussió, la reflexió i la posada en comú amb la terapeuta i el grup.
En general, els usuaris responen positivament a l'activitat: viuen la fase creativa com un moment agradable i relaxant, gràcies al contacte amb els materials artístics i els colors, que desperta les percepcions sensorials. Després, en observar les obres d'art, verbalitzen allò que han expressat, es dóna una retroalimentació i reflexionen sobre la dinàmica del grup.
– Quins beneficis et proporciona fer aquest voluntariat?
El voluntariat al Centre de Dia d'Adiccions de FSC m'està oferint una via per donar i rebre en un ambient de suport mutu i creixement, enriquint la meva vida personal i professional.
Em permet posar en pràctica les meves habilitats i passió per l'artteràpia, contribuint al benestar dels altres, i em brinda l'oportunitat de perfeccionar les meves habilitats com a arteterapeuta, assumir diferents desafiaments i aprendre nous enfocaments i tècniques per donar suport a les persones participants.
També m'ofereix l'oportunitat d'aprofundir en la meva comprensió de l'ésser humà, les seves emocions i els seus processos de curació, i sento que, en interactuar amb els usuaris, puc aprofundir en la comprensió de mi mateixa i del meu paper com a arteterapeuta.
Per últim, em permet observar la feina de l'equip i connectar-me amb professionals i estudiants en pràctiques, generant xarxes i connexions des de les quals en el futur es podrien generar noves oportunitats.
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado
"La figura de treball social queda moltes vegades invisibilitzada per la seva idiosincràsia i concepció a l'imaginari col·lectiu"
Isabel Benito és treballadora social als Pisos de Violència Machista i Addiccions (VMAD) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. Va iniciar el seu camí professional a la nostra entitat a l'Espai Ariadna el 2013, acompanyant supervivents de violències de gènere i addiccions. Reconeix que la figura de treball social és imprescindible en un recurs com els Pisos VMAD per diferents motius que explica a l'entrevista. També, que un dels aspectes que més li interessen del seu treball en aquest servei és poder contribuir a generar un espai segur i de suport, on les persones a qui acompanya l'equip professional puguin començar a pensar-se des d'un altre lloc, comptant per això amb la complicitat i el suport de l'Administració.
– Quines funcions fas com a treballadora social als Pisos de Violència Masclista i Addiccions?
Algunes de les funcions que es fan des del treball social són les entrevistes de valoració d'ingrés al servei, prospecció, elaboració i manteniment del mapa de recursos, coordinacions amb els diferents serveis de la xarxa d'addiccions, violència, serveis socials, etc. També, funcions dinformació, orientació i/o tramitació de recursos i prestacions, així com derivacions a altres serveis i recursos.
D'altra banda, es duu a terme la coordinació de l'alumnat de pràctiques i voluntariat, així com la recollida i el tractament de dades per a l'elaboració de documents relacionats amb el servei.
Pel que fa a la intervenció directa amb les persones residents en aquests pisos, a més de l'exploració inicial, es realitza un acompanyament integral durant tot el procés de recuperació, i la treballadora social és la persona referent d'algunes d'elles, al llarg de procés terapèutic. Com que es tracta d'un recurs residencial, la intervenció i l'acció educativa en la quotidianitat també és molt present en el dia a dia.
– Què és el que més t'agrada de la feina?
Una de les qüestions que més m'interessen actualment del meu treball als Pisos VMAD és la idea de poder contribuir a generar un espai segur i de suport, on les persones a qui acompanyem puguin començar a pensar-se des d'un altre lloc, recuperant la seva capacitat de decisió per traçar camins.
– Sens dubte, és una tasca necessària i fonamental en els serveis que ateneu dones que pateixen violència i presenten algun tipus d'addicció…
Sí, la figura de treball social és imprescindible en un recurs com els Pisos VMAD per diversos motius. En fer entrevistes de valoració d'ingrés, és important d'entrada, poder comptar amb una professional que tingui la perspectiva de gènere incorporada, així com coneixements en addiccions, per poder valorar si es compleixen criteris d'accés i no revictimitzar les beneficiàries potencials del projecte .
D'altra banda, la figura de treball social connecta al recurs ia les persones residents amb la resta de serveis i dispositius de la xarxa comunitària, exercint un paper crucial que contribueix a la recuperació i al treball en xarxa.
Així mateix, la possibilitat de fer un acompanyament intensiu de cada cas afavoreix la detecció de necessitats, donant una resposta àgil a les mateixes, alhora que permet fer un diagnòstic social des de la visió del binomi addiccions-violència de gènere.
– Et referies anteriorment al treball en xarxa. Ens agradaria que ens parléssis més sobre això.
És totalment imprescindible treballar en xarxa i establir sinergies amb la resta de recursos i professionals que intervenen a cada cas. El treball en xarxa articula i enforteix els vincles dels diferents tipus de relacions, entre dispositius i institucions i respecte de les persones que acompanyem, facilitant els processos individuals i col·lectius, i evitant, per exemple, la duplicitat d'intervencions que puguin comportar, com ara he esmentat anteriorment, a la revictimització.
És absolutament necessari poder enquadrar les intervencions que ens permetin assolir objectius compartits. A més, el treball en xarxa proporciona sensació de seguretat per a la persona en recuperació, que percep que totes les persones que l'acompanyen remen, juntament amb ella, en la mateixa direcció.
– No obstant, fa la impressió que el treball social de vegades queda invisibilitzat o se li dóna menor importància…
És així. Considero que la figura de treball social queda moltes vegades invisibilitzada per la seva idiosincràsia, així com per la seva concepció a l'imaginari col·lectiu de meres tramitadores de prestacions i recursos, qüestió que no pot estar més lluny de la realitat.
Respecte a la particularitat dels Pisos VMAD, l'últim any, se li ha restat pes a aquesta figura des de les administracions públiques, entenent que les persones acollides en el recurs, en ser derivades des d'altres dispositius, ja tenien assignada una figura de treball social que pogués donar resposta a les necessitats socials. Aquesta valoració errònia entorpeix l'acompanyament que es fa des d'aquests pisos, que va molt més enllà de la cobertura de necessitats socials, i que requereix, a més, una especialització tant en violències de gènere com en addicions.
- En aquest sentit, com creus que es podria millorar la vostra intervenció des del treball social amb les dones usuàries d'aquest servei?
Per poder desenvolupar una feina òptima amb les persones residents dels Pisos VMAD necessitem comptar amb la complicitat i el suport de l'Administració, dotant de recursos humans, sobretot, els serveis que treballem amb realitats tan complexes que afecten les dones i les persones no binàries que decideixen iniciar un procés terapèutic.
Per poder proporcionar una intervenció de qualitat que faciliti la recuperació, necessitem alhora temps per procurar-la, qüestió que només es pot fer possible si comptem amb figures suficients per facilitar un acompanyament des de l'atenció centrada en la persona.
No podem oblidar que els pisos VMAD no només és un servei d'acolliment residencial per a supervivents de violències, sinó que, a més, és un recurs de tractament de l'abús problemàtic de substàncies i/o addiccions, on se sumen experiències de salut mental, processos migratoris complexos, persones sense documentació regulada, entre altres realitats que s'hi interrelacionen, creant escenaris d'injustícia, discriminació social i vulneració de drets.
Això requereix un acompanyament professional altament específic, que només es pot dur a terme en condicions dignes per a les persones residents, si des del servei es compta amb els recursos humans ajustats a aquestes necessitats.