"La Crisàlide" torna a estar activa, viva i en constant adaptació al canvi, amb totes les mesures preventives enfront del COVID-19
El passat 25 de maig, iniciàvem l'activitat presencial en aquest servei situat a Barcelona, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), amb totes les mesures necessàries per a fer front a la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19. Enrere quedaven llargues setmanes de confinament, en les quals l'atenció telefònica constant i les propostes d'activitats diàries, havien substituït l'assistència d'un servei que acompanya diàriament a les persones i que els ofereix teràpia ocupacional en el seu procés de rehabilitació de les addiccions; usuaris/as que estaven desitjant tornar, per a retrobar-se en aquest espai i que, finalment, l'han pogut fer.
“Han estat dies difícils els que hem viscut, en els quals l'angoixa, la por, la incertesa i la tristesa, han acaparat el nostre dia a dia. Ens tanquem a les nostres cases i la nostra activitat es va limitar al que podíem fer entre les nostres quatre parets i ho tractem de fer tan bé com sigui possible”, afirma Sandra Gasca, coordinadora del servei.
L'activitat del Centre de Dia de Reinserció "La Crisàlide" va passar de ser presencial i diària a realitzar-se durant el confinament, també diàriament, però de manera telemàtica, a través del telèfon i de les noves tecnologies, en els casos en els quals era possible.
“Va ser un canvi molt gran, realitzàvem intervencions individualitzades, en les quals es donava espai a tota l'amalgama de sentiments i emocions que aquesta crisi sanitària havia provocat en cada persona atesa. Alhora, diàriament, es proposaven activitats per a guiar al grup en l'ocupació saludable del seu temps, tractant d'ajudar a passar millor el temps de confinament, atenent, perquè la situació així ho requeria, diferents àmbits de la persona”, assenyala.
Davant aquestes noves circumstàncies, es van proposar activitats físiques, de relaxació, culturals, manuals, d'oci, concursos, activitats culinàries, de lectura… donat el major temps lliure que la situació de confinament havia provocat. Amb el pas dels dies, es va començar a oferir atenció presencial a casos més urgents que de manera individualitzada necessitessin una atenció puntual, així com a situacions de recaigudes o de duels de familiars.
Finalment, el passat 25 de maig, amb l'entrada de Barcelona en la Fase 1, el centre va obrir les seves portes per a poder començar a realitzar les seves activitats de manera presencial, amb totes les mesures necessàries, reorganitzant horaris, grups i tasques d'ocupació. Des de llavors, el 60% de les persones usuàries s'ha anat incorporant de manera gradual, assumint la nova realitat i seguint tots els protocols necessaris, per a poder mantenir les distàncies de seguretat i no ocupar tot l'espai que anteriorment s'utilitzava.
“Passarà un temps fins a poder tornar a retrobar-nos tots/as, però recuperar part de les rutines, suposa molt més del que vam tenir durant moltes setmanes i això ja és esperançador”, expressa Sandra Gasca.
El retrobament amb les tasques que van quedar a mig fer, la recuperació de les rutines, tornar a veure cares conegudes o amigues i a l'equip professional que ha estat acompanyant als usuaris/as durant tot aquest temps, i amb el qual tantes converses han tingut, compensen les noves rutines de neteja i desinfecció que ara formen part del nou dia a dia del centre.
“A les 11 del matí es desinfecta, a les 13.30 es torna a fer i a les 17 hores, de nou desinfectem. Adaptar-se o adaptar-se, no ens queda una altra, però és més suportable quan es fa en un espai de confiança on preval el respecte i l'harmonia. A l'equip professional de 'La Crisàlide', sempre molt pròxim a les persones usuàries, posar barreres de metacrilat, màscares o pantalles no ens resulta gens fàcil, però recuperar el nostre espai i el que aquí fem, compartim… compensa la incomoditat de les barreres de protecció i de les desinfeccions constants. Que cal netejar, perquè netegem, que hem de protegir-nos tots/as, perquè ens protegim… El que faci falta per a recuperar el nostre espai i la nostra rutina”, manté la coordinadora del servei, Sandra Gasca.
“Així que la nostra nova realitat es veurà condicionada per torns més curts, tindrem grups més reduïts, amb assiduïtat intercalada, i continuarem fent ús de les màscares i recorrent a freqüents desinfeccions. Això sí, posarem tot de la nostra part perquè el servei continuï compensant als nostres usuaris/as, perquè continuïn trobant un espai amable i pròxim, en el qual poder posar en pràctica tot l'après entre teràpies i confinament”, explica.
Quant als usuaris/as nous que ja estan arribant al servei, esperem que trobin un espai, en el qual poder fer els canvis que necessiten, si bé, ara, amb totes les mesures preventives enfront del COVID-19. Però la vida segueix, i la bona notícia és que l'essència de “La Crisàlide” continua sent la mateixa de sempre i que torna a estar activa, viva i en constant adaptació al canvi, per a continuar donant-lo tot.
Liderar en temps de crisi
El passat 14 de març, dia en què va ser declarat l'estat d'alarma al nostre país, amb motiu de la greu crisi sanitària en la qual estem immersos, emergia un estat emocional que generava incertesa, angoixa i por pel que anava desenvolupant-se en tot el territori. Les xifres de contagis i defuncions pel COVID-19 creixien exponencialment i la sensació de vulnerabilitat s'apoderava del nostre dia a dia.
Tres dies després d'aquesta declaració, les entitats que treballem en l'àmbit penitenciari i de l'execució penal, cessàvem totalment o parcialment la nostra tasca en els centres penitenciaris. És el cas d'alguns dels projectes que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) gestiona des de fa més de 30 anys, en col·laboració amb la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya).
Els professionals deixem d'assistir als centres penitenciaris com a mesura preventiva, ja que, en aquest moment inicial, representàvem un vector important de contagi del COVID-19 a la població reclusa.
El primer que record d'aquest moment és el no poder explicar i parlar directament amb les persones que acompanyem dia a dia, des del projecte que gestionem en el Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins (La Roca del Vallés, Barcelona). La sensació d'anar-te d'un lloc, sense poder fer un tancament amb persones amb les quals tens un vincle, no podent donar una explicació en un moment tan delicat com el que vivíem en aquests primers dies i, a més, no poder fer-ho en un entorn tan especial, com el que suposa un centre penitenciari, eren elements que generaven una sensació estranya d'impotència i frustració.
El 17 de març (primer dia de la nova situació per a les entitats que col·laborem en l'àmbit penitenciari), l'equip de professionals de la Fundació Salut i Comunitat vam tenir molt clara l'estratègia a seguir, malgrat no poder estar en la primera línia d'intervenció.
Treballar allunyats dels despatxos dels mòduls residencials o no poder atendre cara a cara als joves del projecte i a les seves famílies, no significava mantenir una posició passiva i baixar els braços i esperar des de casa a rebre instruccions de com continuar la tasca que tenim encomanada. La posició de professionals actius, responsables i innovadors, va permetre poder dissenyar un pla estratègic que va generar la possibilitat de continuar treballant des del confinament, i de continuar acompanyant directa o indirectament a les persones que atenem des dels dispositius gestionats.
La revisió i millora dels projectes tècnics, el treball d'implementació i actualització dels sistemes de qualitat dels projectes, el redissenyo d'activitats grupals i individuals, l'atenció de les persones en format virtual i el treball en xarxa, van suposar algunes de les accions que els professionals de FSC executàvem des dels nostres domicilis, de manera ordenada i amb rigor tècnic i professional.
Tal i comentàvem anteriorment, una eina que durant aquesta crisi ha cobrat una rellevància clau, malgrat que ja tenia un lloc important prèvia a l'aparició del COVID-19, és el treball en xarxa. El treball col·laboratiu entre entitats del tercer sector ha suposat una acció clau en el procés de confinament, però també de desconfinament en aquest moment.
El treball en xarxa ha aconseguit de manera conjunta poder aglutinar i gestionar, juntament amb l'administració penitenciària a Catalunya, molts de les pors i incerteses que han anat emergint en les entitats socials, a conseqüència de l'emergència sanitària.
FSC ha treballat intensament en plataformes del tercer sector, tant a nivell autonòmic com en ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i la TPS (Mesa de Participació Social) però també, a nivell estatal, com en el cas de UNAD (Unió d'Associacions i Entitats d'Atenció al Drogodependent). Encara que l'objectiu que persegueix cada plataforma és diferent, en cadascuna d'elles s'ha treballat amb la missió d'establir col·laboracions i sinergies amb les administracions pertinents i afavorir la construcció de protocols, tant en la fase de contenció de la pandèmia, com en la creació de procediments, per a afrontar la desescalada en l'àmbit penitenciari i en el de l'execució penal, com està succeint en l'actualitat.
A manera de conclusió i també com a reconeixement a les meves companyes i companys de FSC, crec important ressaltar que, en moments com una crisi sanitària d'aquest nivell, no sempre és fàcil estar a l'altura dels esdeveniments. Cert és que des de l'entitat s'ha procurat (en la mesura dels possible) ser ràpid i àgil en les respostes, no donar res per suposat en les accions i mesures que s'anaven desenvolupant, i s'ha mantingut una actitud de permanent suma i col·laboració, sent capaces de donar resposta a les diferents necessitats que ens plantejaven des de les administracions, així com els professionals i, sobretot, les persones a les quals atenem.
Sens dubte, tot això ha estat possible gràcies a la labor dels professionals de la Fundació Salut i Comunitat, professionals capaços d'afrontar les crisis des d'una posició on el desig és el principal motor per a continuar inventant i generant projectes que millorin la qualitat de les persones en temps d'incertesa.
Manu Izquierdo
Coordinador de “Impuls Jove”. Centre Penitenciari de Joves
Fundació Salut i Comunitat
Agraïment a l'esforç i resiliència de la Llar i Centre de Dia "San José", en el suport de personal a la Residència “Las Fuentes” pel COVID-19
El passat 14 de març, es va decretar l'estat d'alarma, comunicant-nos la gerència de l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS) que tant la Llar com el Centre de Dia “San José” de Saragossa, de titularitat d'aquest, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), romandrien tancats al públic des d'aquest mateix dia.
No obstant això, dies després, el 16 de març, el personal contractat per FSC, es va incorporar al seu lloc de treball, atès que el IASS anava a continuar mantenint el preu pel servei, durant tot el temps que durés aquest tancament.
Segons ens explica Carlota Menéndez, directora del servei, “la situació va ser una miqueta estranya, ens reorganitzem per a treure partit a aquesta absència d'usuaris/as i socis/as, i assumim labors de neteja, desinfecció, i organització de tot el centre”.
Al mateix temps, van ser declarats treballadors/as essencials, ja que “formem part dels serveis socials especialitzats, si bé en tractar-se 'San José' d'un servei no residencial, la nostra labor essencial consistia en el seguiment dels usuaris/as del centre de dia via telefònica, a més de passar a ser el centre de referència de la nostra zona, detectant situacions de vulnerabilitat o de necessitat dins del nostre barri, sempre a través del telèfon”.
D'aquesta manera, mentre la treballadora social, la terapeuta ocupacional, una recepcionista i la pròpia directora del centre, realitzaven anomenades de seguiment, la resta del personal s'ocupava de netejar el centre a fons, desinfectar-lo i d'organitzar, davant les noves circumstàncies.
Aquesta situació va durar 10 dies, fins que el 25 de març es va publicar en el Butlletí Oficial d'Aragó el decret llei 1/2020 del Govern d'Aragó, pel qual s'adoptaven mesures urgents per a respondre a l'impacte generat pel COVID-19 en la Comunitat Autònoma d'Aragó.
En ell, es detallava que les necessitats d'efectius que en el IASS i en les entitats locals es precisessin per a la prestació dels serveis essencials, a conseqüència de baixes o absències de personal que es produïssin amb motiu del COVID-19, o per a atendre les mesures adoptades relatives a aquest, es cobririen, en primer lloc, mitjançant el personal empleat públic o personal laboral d'entitats contractistes o concertades que haguessin quedat sense funció específica, a causa del tancament de les llars de persones majors, dels centres de dia i dels centres d'atenció a la discapacitat.
Això suposava que, en qualsevol moment, les treballadores de “San José” que havien quedat sense funció específica, podien ser cridades a cobrir places vacants, a causa del COVID-19 en qualsevol servei essencial, social o sanitari, de Saragossa.
“Llavors, la directora de la Residència 'Las Fuentes Carmen Lorente, i jo, vam tenir una conversa, de la qual va sorgir la idea de demanar des de la residència al IASS, a tot el personal de 'Sant Jose', per a cobrir les vacants que, amb motiu del coronavirus, s'estaven oferint, i per a donar ajuda i suport a els/as residents en aquests moments tan difícils d'aïllament”, assenyala Carlota Menéndez.
De manera, que el 26 de març es van incorporar a la Residència “Las Fuentes” tres tècniques en cures auxiliars d'infermeria (TCAE), una infermera, la terapeuta ocupacional, la fisioterapeuta, i una cambrera. Posteriorment, es va incorporar una altra TCAE i una cambrera, totes elles procedents del centre de “San José”.
Una vegada ja situades en el seu nou destí, i passat el període inicial d'adaptació, van poder comprovar que l'organització quant al treball, mesures d'higiene i seguretat en la residència eren excel·lents. El tracte que rebien dels seus nous companys/as i residents era d'afecte, suport i agraïment, de manera que es van anar integrant en la vida de la residència com unes treballadores més.
A destacar que les persones usuàries de “Las Fuentes”, van poder estar igual de ben ateses que sempre perquè la predisposició del personal de “San José” va compensar les necessitats derivades de la nova situació originada, tant a nivell organitzatiu, com de cures, així com la falta de personal, especialment, sanitari i de serveis auxiliars.
Si bé no es tracta de l'única vegada, en la qual ha ocorregut una cosa similar durant l'estat d'alarma, ja que en altres centres gestionats i dirigits per FSC, com el Centre de Dia de Bizia a Vitòria i el Centre Especialitzats d'Atenció a Majors (CEAM) d'Alacant, també es va posar a la disposició d'altres dispositius, en els quals hi hagués necessitat, al personal d'aquests serveis.
Respecte a aquest suport de personal de “San José”, la directora de la Residència i Centre de Dia “Las Fuentes”, Carmen Lorente, afirma sentir-se “immensament agraïda al personal de 'San José', ja que, mentre 'altres persones fugien', elles en tot moment, van estar treballant, i es van esforçar moltíssim, ja que el treball a 'San José' requereix menys esforç que el d'una residència. Així doncs, com deia Lina Morgan, agraïda i emocionada, només puc dir: gràcies per venir”.
Per part seva, Isabel Ortega, treballadora social del servei, explica que, quan a penes sabien res sobre la paraula “coronavirus”, la por va servir d'impuls per a enfortir-los, per a treballar en equip, per a emprar recursos i habilitats ensopides dins d'ells/as i per a l'ajuda mútua.
"L'ajuda és un tipus de conducta prosocial en favor d'una persona o persones, com l'altruisme i la cooperació. Quan és mútua, es produeix una interrelació, un 'feedback' entre qui rep l'ajuda i qui la dóna, intercanviant-se contínuament els rols en una cooperació recíproca i solidària. Això ha ocorregut en 'LLas Fuentes', gràcies a l'ajuda dels nostres companys/as de la Llar i Centre de Dia 'San José'", afirma Isabel Ortega.
"Recordem que un matí Carmen, directora del centre, ens va informar a tot l'equip interdisciplinari que anaven a venir a ajudar-nos des d'aquest centre. Al principi, tot va ser una cosa estranya, ens van envair dubtes i els temors sobre com ens podíem organitzar…però, alhora, sentim 'alleujament' de veure que 'no estàvem solos'. Al nostre gran equip, es van unir Mapi, Elena, Susana, Inna, Pili Silvia, Rosa, Francisca i Mª Jesús i, gràcies a elles, ens convertim en un equipazo. Amb la seva ajuda i el seu gran cor, s'han guanyat la confiança de tots els nostres usuaris/as i de tots nosaltres/as. Un gest i una paraula que ho diu tot: gràcies”, reconeix. Per tot això, des de “Las Fuentes”, volen agrair l'esforç, resiliència i adaptació al canvi per part de “San José”, en aquest suport de personal.
Mentrestant, a “San José”, la treballadora social; la persona responsable de recepció i la pròpia directora, continuaven realitzant un seguiment telefònic, tant a usuaris/as del centre de dia com a socis/as de la llar, arribant a contactar amb gairebé 4.000 socis a través del telèfon, “socis que han agraït tant la nostra companyia que, cada vegada que penjàvem el telèfon, se'ns dibuixava un somriure”, afirma la directora de la Llar i Centre de Dia “San José” de Saragossa.
D'altra banda, des del 18 de març, la cuinera del servei ha continuat treballant en la llar, realitzant menús perquè els socis/as i usuaris/as del centre de dia que volguessin, els anessin a buscar per a degustar-los en els seus domicilis. Des d'aquesta data, s'han servit 939 menús.
Igualment, avui dia, i des del passat 4 de juny, hem reprès en la llar els serveis de perruqueria de senyores i cavallers, i el servei de podologia per als socis/as d'aquest, sempre a través de cita prèvia, romanent tancat la resta de l'edifici, incloent el centre de dia, per al qual actualment no tenim data prevista d'obertura.
Un altre tema que mereix la nostra atenció és la prestació de material al IASS (mobiliari, parament, equipament, televisions, etc…) per part del centre “San José”, per a ser portat a serveis que s'anaven a obrir a Saragossa (Miralbueno, Casetes, Parc Goya, Valdespartera). “Així ho vam fer, i uns dies més tard, el director de la Residència 'Els Maizales de Casetes', habilitada per a atendre majors amb COVID-19, ens va sol·licitar únicament els carros dels menjars, i els hi prestem. Avui dia encara disposen d'ells”.
Per a finalitzar, ens quedem amb un detall entranyable, i un altre gest de solidaritat entre els quals hem anat veient entre els centres de l'Àrea d'atenció a la dependència i d'atenció a la infància i l'adolescència durant aquests mesos, i és que el dia de Sant Jordi (“Sant Jordi”), el passat 23 d'abril, es van rebre unes cartes en la Residència i Centre de Dia “Las Fuentes”, procedents de els/as menors del centre d'Atenció a Menors de Ateca, també gestionat i dirigit per FSC, acompanyades per unes màscares que havien decorat aquests/as menors.
"Les màscares les vam exposar en l'entrada del centre, perquè tota persona que passés caminant per allí, les pogués veure a través de la vidriera. Les cartes van ser molt emotives, en cadascuna d'elles es relatava fins i tot les experiències de els/as menors, i ens van arribar a l'ànima, sabent a més que s'havien portat estupendament i no hi havia hagut incidències amb el COVID-19 en aquest servei. Aquestes cartes es van lliurar als usuaris/as perquè les hi guardessin de record, i vam fer un vídeo d'agraïment a tots els nois/as, que es pot veure en la pàgina de Facebook del IASS”, explica Isabel Ortega, treballadora social del servei.
Com dèiem en una notícia prèvia, no deixem de creure que al final tot sortirà bé, i així ens ho van demostrant cada dia els fets, i si no surt bé, és que encara no és el final i hem de continuar mantenint visqui l'esperança.
El projecte Street Support, reconegut com a Bona Pràctica Europea per l'Agència Nacional Erasmus +
Això ha estat possible, donada l'elevada puntuació aconseguida per aquest projecte (84 punts), després de l'avaluació de tots els informes, passant a formar part dels projectes que conformen les Bones Pràctiques Europees Erasmus+. Després d'aquest bon resultat i reconeixement, està l'ardu treball realitzat pel projecte durant 3 anys, concretament des de finals de 2016 fins a finals de 2019. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) participa, al costat d'altres entitats europees, en aquest projecte, finançat per la línia Erasmus+ de la Unió Europea.
El projecte Street Support té com a objectiu facilitar eines i models de bones pràctiques, dirigides a formadors de professionals d'organitzacions i governs locals. Aquesta formació facilita una millora de la intervenció amb persones sense llar i en ella es contemplen aspectes relacionats amb el consum d'alcohol i altres drogues que, en molts casos, pateixen les persones sense sostre.
En aquest sentit, a través d'aquest projecte, es tracta de generar un espai d'intercanvi i reflexió sobre la realitat d'exclusió residencial, vinculada al consum o abús de drogues, les conseqüències derivades d'aquest, i la falta d'habitatge, que incideixen en la convivència comunitària.
Aprofitem aquesta bona notícia, havent estat triat aquest projecte com a Bona Pràctica Europea per part de l'Agència Nacional Erasmus +, per a recordar que el Centre de recursos del projecte ha estat actualitzat amb totes les publicacions i informació disponible per a la seva consulta.
Una de les últimes novetats ha estat la incorporació de la documentació de seguiment de l'esdeveniment europeu, celebrat al juny de 2019 a Brussel·les, en el qual es van reunir experts/as de tota Europa per a debatre sobre la temàtica de l'exclusió residencial i l'impacte comunitari del consum de drogues. La documentació està disponible en el lloc web de l'esdeveniment, inclòs l'informe de l'esdeveniment (en anglès), així com les diverses presentacions i imatges d'aquest.
Totes les persones i entitats que participen en el projecte Street Support i el grup de salut FEANTSA, amfitrió de l'esdeveniment, es mostren satisfetes per aquesta bona notícia, així com per l'interès i participació activa que va haver-hi durant els dos dies de l'esdeveniment d'intercanvi de pràctiques i coneixements. Es destaca que aquest intercanvi va ser útil i inspirador dels diferents contextos locals a Europa per a la millora de la intervenció amb persones sense llar.
FSC participa en l'elaboració de la Declaració Institucional de UNAD davant la crisi de la COVID-19
El text ha estat presentat recentment en l'Assemblea anual de la Xarxa d'Atenció a les Addiccions (UNAD) i compta amb el suport i les aportacions de les entitats de la UNAD, entre elles la Fundació Salut i Comunitat (FSC), concretament des de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família, i l'Àrea d'Inclusió Social i Reducció del Mal en Drogodependències. La declaració recull, tant les diferents realitats de les entitats d'addiccions després de l'impacte de la crisi sociosanitària, com les principals reivindicacions de UNAD davant els organismes públics i la societat en general.
Des de la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, UNAD, volem posar en valor el nostre model d'atenció integral i comunitari pròxim a les persones i les seves realitats canviants, un model que defensa la igualtat i els drets de les persones.
És imprescindible no sols mantenir el nostre model, sinó també comptar amb una xarxa d'atenció potent i estable per a dur-lo a terme, una xarxa que haurà d'enfortir-se i ampliar-se. Hem pogut cobrir l'emergència en la crisi de la COVID-19 perquè tenim una xarxa d'atenció darrere.
Ara més que mai, les entitats hem demostrat que som imprescindibles en les problemàtiques socials més extremes, que som la comunitat que acull i acompanya i dóna serveis a les persones sempre en els moments de majors dificultats, amb compromís, professionalitat i solidaritat.
Les Administracions han de comptar amb nosaltres per a abordar la realitat que tenim i les que estan per venir. Necessitem el compromís de les polítiques socials perquè les necessitats bàsiques dels col·lectius més vulnerables puguin atendre's amb més garanties que les que ofereixen la beneficència i la caritat.
Moltes de les persones amb addiccions que ja estaven en els marges de la societat són les que actualment han rebut i rebran un major impacte d'exclusió social. Perquè les addiccions són un problema apressant que requereix una atenció sociosanitària contínua per a atallar l'impacte que té en totes les dimensions de la vida de les persones usuàries i de les seves famílies. Es tracta d'una realitat de gran magnitud que no pot romandre en un segon pla en l'agenda política, mediàtica i social.
Durant el confinament hem observat com l'augment de les demandes d'ajuda a causa de problemes amb el joc online posa de manifest que la situació de les persones amb altres addiccions sense substància/comportamentals també s'està agreujant. Des de la xarxa estem treballant per no deixar a ningú enrere i fer el possible per a garantir que les persones amb problemes d'addiccions continuïn estant ateses.
En aquest escenari que està deixant la COVID-19, és necessari establir protocols humanitaris que tinguin en compte a una població que ja es trobava en extrema vulnerabilitat abans d'estendre's la pandèmia.
Una part de les nostres persones usuàries està passant el confinament en els seus domicilis i han viscut episodis de por, estrès, ansietat, angoixa, problemes de relació familiar o violència; situacions que moltes vegades han pogut contenir-se de manera telemàtica, però en altres ocasions han acabat en recaigudes, principalment en el consum d'alcohol i psicofàrmacs. Són moltes les crides de persones usuàries i familiars demanant ajuda. Perquè puguin reprendre i continuar amb els seus tractaments necessiten, no sols atenció telemàtica de manera individual i grupal, sinó el restabliment dels tractaments presencials en la xarxa, però, això sí, comptant amb totes les mesures de prevenció necessàries.
D'altra banda, moltes persones amb les quals treballem han romàs en els serveis residencials on es trobaven en declarar-se l'estat d'alarma. En aquest cas parlem de les comunitats terapèutiques, pisos d'inserció, serveis que continuaran sent essencials en l'escenari poscovid. Els centres residencials que han pogut mantenir-se oberts durant la crisi ho han aconseguit gràcies a l'esforç enorme dels equips de professionals, que han hagut d'enfrontar-se a la situació sense que moltes de les Administracions oferissin equips de protecció i protocols per a enfrontar-se als possibles casos positius en COVID-19.
Per a restablir els serveis presencials de tota la xarxa d'atenció és imprescindible que puguin comptar, tant per a professionals com per a les persones usuàries, amb test, Equips de Protecció Individual i protocols clars de cara al desconfinament per a prevenir possibles contagis. Només d'aquesta manera podran reorganitzar-se els processos assistencials i reactivar el circuit d'entrades, i sortides
Les persones amb consum actiu i en situació de carrer, són un dels grups més vulnerables i de gran complexitat en l'atenció. És una població amb problemes orgànics i psiquiàtrics greus. Si bé des de moltes administracions s'han articulat respostes ràpides i eficaces en col·laboració amb les organitzacions socials, aquests mesos han posat de manifest la necessitat d'abordar el sensellarisme de manera estructural. Seran indispensables recursos més normalitzats que garanteixin no sols la pernocta sinó també el manteniment de rutines d'alimentació, higiene i ocupació de temps que reforcin realment els processos d'incorporació social.
Quan acabi l'estat d'alarma, la nova normalitat no pot condemnar a aquestes persones de nou al carrer perquè retrocedeixin diverses caselles en el seu dia a dia ara que hem aconseguit la seva estabilització en molts casos.
El 100% de les dones en situació de carrer sofreix diverses violències, però sobretot violència sexual. És prioritari per a UNAD garantir places suficients per a dones en els diferents espais habilitats durant aquesta crisi, així com garantir la seguretat de les dones amb problemes d'addiccions en els espais residencials. Necessiten espais segurs on els sigui possible seguir amb els seus tractaments a resguard de violències masclistes.
En l'àmbit penal i penitenciari, UNAD demanda a l'Administració Penitenciària i al sistema judicial que es prioritzin els tractaments i que es garanteixi el dret a la salut de les persones penades i/o preses. Cal recordar que gairebé el 70% de la població penitenciària té problemes d'addiccions i un estat de salut molt fràgil.
Des del primer dia UNAD ha reclamat que es fomentin els compliments extrapenitenciaris (suspensions de la pena de presó i compliments de condemna en la llar a través de les diferents modalitats que ofereix la nostra legislació penitenciària), petició que l'OMS ha llançat a nivell global. En la desescalada, creiem necessari continuar potenciant aquests compliments en la llar amb els controls oportuns perquè continuen estant preses moltes persones amb perfils d'escassa perillositat com per exemple persones majors, malaltes, dones i, en general, persones amb delictes no violents.
D'altra banda, les entitats de UNAD hem estat durant tot l'estat d'alarma acollint a persones penades en els nostres recursos i atenent telefònica i telemàticament tant a les quals van poder anar-se a casa a complir d'aquesta manera la seva condemna com a aquelles que romanien en els centres penitenciaris. Ara ens oferim per a col·laborar amb l'administració penitenciària en el repte de retornar a les presons les activitats i programes de tractament que són tan necessaris.
No podem oblidar tampoc el paper de la prevenció en aquest escenari. Durant la crisi, molts dels programes preventius s'han vist afectats per les circumstàncies marcades per l'estat d'alarma i també han hagut de reinventar-se per a continuar arribant a la població a través de canals telemàtics. Ara mes que mai serà necessari enfortir la prevenció.
Reclamem per a les nostres organitzacions el pagament íntegre dels contractes, convenis i subvencions per al manteniment complet de la xarxa d'atenció.
UNAD, al costat d'altres organitzacions assessores del Pla Nacional sobre la SIDA, es posa a la disposició del Govern per a col·laborar en el desenvolupament de recomanacions per a prevenir el VIH i altres ITG en la fase de desescalada per a evitar que s'apliquin mesures de caràcter restrictiu, estigmatitzant i punitiu que puguin augmentar les barreres socials per a les persones que viuen amb VIH.
El percentatge d'atur en el col·lectiu d'addiccions és molt superior a la mitjana de la població, és de suposar que després d'aquesta crisi quedarà molt més afectat i amb major dificultat per a aconseguir una incorporació laboral. Sol·licitem programes sociolaborals específics per a poder aconseguir una autonomia real.
La Xarxa UNAD es posa a la disposició de les administracions autonòmiques i locals i del Pla Nacional sobre Drogues. Una vegada més, reiterem la nostra voluntat de col·laborar i garantir l'atenció a milers de persones a les quals no podem oblidar en aquests moments.
La pandèmia sanitària s'ha tornat pandèmia social i UNAD, avui més que mai, necessita el suport inequívoc de les Administracions. Des de UNAD, volem continuar millorant el model d'intervenció que considerem és el més eficaç, però, sobretot, més digne per a les persones que atenem.
Cap virus pot acabar amb els drets socials conquistats durant dècades, molt al contrari, ha d'augmentar-los Per una atenció integral i comunitària. No pot haver-hi marxa enrere!
El “Alberg 24 hores a estat d'alarma NITS Al CALIU” de FSC a Castelló obté una ajuda econòmica de CaixaBank i la Fundació la Caixa
El programa “Alberg 24 hores en estat d'alarma NITS Al CALIU” del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha estat reconegut per CaixaBank, a través de la seva línia d'Acció Social, en col·laboració amb la Fundació la Caixa, en les seves accions de suport als col·lectius més desfavorits de la Comunitat Valenciana. Aquest programa de FSC ofereix un servei de descans nocturn, en règim residencial o d'alberg, a persones sense llar.
La possibilitat de comptar amb un espai durant les 24 hores, amb atenció residencial i ambulatòria, ha permès el confinament de les persones que així ho han requerit, i que s'estan beneficiant d'aquest programa durant l'estat d'alarma. També, ofereix un servei a moltes altres persones que han quedat fora dels dispositius d'emergència, i que s'han vist obligades a viure al carrer o en condicions d'infrahabitatge.
Es tracta d'un programa sociosanitari que inclou la cobertura de necessitats bàsiques i, en concret, l'alimentació mitjançant un menjador social que s'ha adaptat, obert per a desdejunis, menjars, berenars i sopars, i que, gràcies a l'ajuda, pot oferir un major servei, segons explica la directora del recurs, Belén Sánchez.
Aquesta adaptació del menjador ha facilitat que persones que viuen en condicions d'infrahabitatge, poguessin beneficiar-se durant la pandèmia, reduint els seus viatges al mateix per a realitzar els diferents menjars, en atenció a les pautes de restricció del moviment.
El programa ofereix també els serveis de dutxa, bugaderia i rober, així com suport en l'administració de la medicació de les persones beneficiàries d'aquest, en tractaments de salut mental, VIH, i altres patologies.
El Centre de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló de FSC atén a al voltant de 350 persones a l'any. “Més o menys a unes 50 cada dia, de les quals aproximadament el 75% són homes i la resta dones, per la qual cosa valorem de manera positiva aquesta ajuda”, assenyala Belén Sánchez.
Sens dubte, això suposa un clar reconeixement al treball desenvolupat pel CIBE de Castelló en la millora de la qualitat de vida de les persones usuàries del mateix que, en aquesta ocasió, s'han vist beneficiat per aquesta ajuda econòmica per a pal·liar part dels efectes de la pandèmia. Aquesta ajuda s'ha destinat als col·lectius més desfavorits de la Comunitat Valenciana. Entre ells, les persones sense llar.
Xerrades d'orientació laboral, acompanyament psicològic i altres activitats en el dispositiu d'emergència que FSC gestiona en Fira de Barcelona
Des de l'inici de la crisi sanitària generada pel COVID-19, s'han posat en marxa set dispositius d'emergència a Barcelona que, en total, gràcies a la col·laboració de diferents entitats socials i institucions, sumen més de 750 places addicionals per a acollir persones sense llar en condicions dignes i segures. Aquestes places s'han afegit a les 2.200 que ja estaven operatives abans de l'estat d'alarma. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) gestiona un d'aquests dispositius d'emergència, que ofereix 225 places dirigides a persones sense llar en Fira de Barcelona.
Segons explica Judit Deprez, codirectora d'aquest servei gestionat per FSC, al principi, l'activitat del dispositiu es va centrar en organitzar activitats preventives sobre el COVID-19 i a explicar amb detall les mesures de seguretat i higiene que calia seguir dins, així com la normativa de convivència. Des de llavors, els usuaris/as han interioritzat la informació i en aquests moments, les activitats inclouen competicions de tennis taula o escacs, entre altres.
A més, també es realitzen xerrades d'orientació laboral, acompanyament psicològic o activitats sobre "dilemes ètics o culturals". I fins i tot, explica Judit Deprez, alguns usuaris/as han posat de manera generosa a la disposició de la resta els seus coneixements. És el cas d'un usuari que és entrenador i està entrenant a altres nois o el de tres persones que són perruquers i s'han ofert als altres a tallar-los el pèl.
D'altra banda, segons fonts de l'Ajuntament de Barcelona, cal assenyalar que enguany es destinaran 9 milions d'euros addicionals per a garantir l'atenció de les persones sense llar, arran de la crisi sanitària generada pel COVID-19. Aquesta xifra se suma als 35 milions d'euros que ja hi havia prevists enguany per a l'atenció d'aquest col·lectiu, de manera que el pressupost total arribarà als 44 milions d'euros.
Gràcies a això, es podran sufragar els set dispositius d'allotjament que s'han posat en marxa a la ciutat des que es va declarar l'estat d'alarma i que han atès 1.025 persones. D'aquestes persones, el 30% procedeix d'altres municipis i el 33% no vivia al carrer anteriorment. Una altra dada rellevant l'ofereix el percentatge d'homes que estan en situació d'irregularitat administrativa, un 36%.
Tres dels dispositius - l'exclusiu per a dones; l'equipament per a joves en situació de carrer, i l'equipament destinat a persones amb addiccions - continuaran funcionant com a mínim fins al 31 de desembre i amplien la seva capacitat. Això permet sumar 160 places fixes en les 2.200 places que hi havia a la ciutat abans del confinament.
Quant als pavellons cedits per Fira de Barcelona, amb capacitat per a acollir fins a 450 persones, continuaran operatius fins al 30 de setembre, amb la col·laboració de Creu Roja i la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en règim d'acolliment nocturn amb servei d'esmorzar i sopar, higiene, bugaderia i rober.
Segons informa l'Ajuntament de Barcelona, la resta de dispositius extraordinaris d'alimentació i higiene s'aniran reorganitzant d'un en un, amb l'objectiu que cap persona que el necessiti, deixi de rebre els serveis que ha estat rebent durant el confinament. El compromís de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i de les entitats socials implicades, entre les quals es troba la Fundació Salut i Comunitat, és adaptar els diferents dispositius a les situacions que es puguin generar per la pandèmia i en això, continuarem posant tots els nostres esforços.
Foto: Sílvia Barroso
Eficàcia i efectivitat de les TIC's en la atenció professional a persones amb drogodependències durant el confinament
Des de la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques (CCTT), Pisos de Reinserció (PPRR) i Centres de Dia (CCDD) per a persones amb drogodependències, plataforma que agrupa els centres residencials de tractament professionals de Catalunya, de la qual forma part la Fundació Salut i Comunitat (FSC), volem posar en valor l'estat actual en que es troben els centres, així com ressaltar les bones pràctiques que han facilitat poder seguir donant una atenció de qualitat, durant la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.
Els centres de tractament per a persones drogodependents, més concretament els serveis residencials, considerats serveis essencials per a l’atenció integral de la persona amb addicció, hem transformat el nostre estil de treball per tal d'adaptar-nos a la situació que ens està tocant viure.
En aquests recursos, atenem a persones que, per motivació pròpia, requereixen un distanciament temporal del seu lloc habitual de residència, per tal d’evitar situacions de risc relacionades amb el consum de substàncies.
Aquest període ha servit per fer una anàlisi sobre quina funció compleix el consum de drogues a la seva vida i quins canvis han de fer per recuperar una vida plena i reintegrar-se a la vida social i comunitària.
Els equips d’intervenció som equips altament professionalitzats i especialitzats en l'àmbit de les drogodependències. Disposem de protocols creats i validats per les autoritats sanitàries competents, estandarditzats, a on ens marquem les nostres pròpies directrius, la manera de fer, de ser i de reinventar-nos davant les necessitats emergents. El treball realitzat al llarg de més de 25 anys per part de les nostres entitats, va permetre que, previ a l'estat d'alarma i confinament, s’actués de manera ràpida i eficaç, constatant la rapidesa de resposta de les entitats socials i l'agilitat per crear nous models de manera coordinada.
Com a resultat de tot això, les dades ens confirmen que les nostres actuacions van ser les adequades, ja que de les 560 persones ateses en aquests moments, només un 9,7% les vam haver d'aïllar per sospita o confirmació de COVID-19. Els ingressos hospitalaris han estat mínims (només un 0,2%), el que demostra l’encert de com els nostres serveis van adaptar els protocols amb rapidesa, contundència, seguretat, serietat i rigor.
Les crisis ens permeten posar a prova la nostra capacitat d’adaptació als canvis. Vivim moments difícils, però, justament, són aquests moments els que aporten oportunitats de canvi i maneres de reciclar-nos i inclús de reinventar-nos. Les entitats ens hem adaptat a aquesta situació oferint una sèrie de recursos alternatius dirigits a minimitzar l'impacte d'aquesta crisi. Ens vam haver de posar fil a l'agulla molt ràpid, necessitàvem donar resposta i sobretot, donar missatges de tranquil·litat i suport a les persones que atenem, que ja de per si es troben en un moment molt vulnerable de les seves vides. Hem intensificat el suport emocional a les famílies, proporcionant eines adequades per als moments de confinament, donant informació veraç i útil per a totes elles i sobretot, ajudant a les persones que més pateixen: persones que no han pogut sostenir la seva abstinència, o persones que viuen en situacions d'alta conflictivitat familiar i/o de violència.
Hem incorporat les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC's) convertint-les en les nostres aliades com una eina terapèutica. Ja hi ha una amplia evidència científica que recolza l'ús de les TIC’s per treballar en el àmbit de les addiccions, tot i que fins ara no les havíem incorporat de forma massiva. No es tracta de suplir la intervenció presencial per la virtual, sinó de complementar-la.
El confinament, per a moltes persones, ha provocat que es trobin en un lloc que no és el seu, no és la seva llar, i el grup de suport es converteix, ara més que mai, en la seva família. Per la nostra part, els i les professionals que treballem amb aquestes persones, les TIC’s també ens han permès oferir una proximitat que d'una altra manera era difícil d'aconseguir.
Ens hem hagut de reinventar, com dèiem abans, continuant donant l’atenció de forma virtual. Els equips professionals han fet i segueixen fent grans esforços per adaptar les seves disponibilitats a les noves necessitats: tractant de romandre menys temps en el centre per evitar el risc de contagi, i seguir treballant des de casa o intensificant els torns presencials.
Ho hem fet i ho seguirem fent fins al final del confinament, atendre aquestes persones que requereixen el nostre suport. I el més important, és que no s’estan produint abandonaments en el tractament, el que confirma que les TIC’s, a més dels canvis a la pròpia logística dels centres, l'adaptació als constants canvis de protocols... estan sent una eina amb el mateix poder d'eficàcia i efectivitat que la resta de comunicacions, són un complement a la nostra activitat "presencial".
S’ha demostrat que les comunitats terapèutiques i els pisos de reinserció han estat espais segurs i valorats per les persones que hi fan tractament. Hem de tenir en compte, que a part de tot aquest treball que implica la incorporació de les TIC’s en els nostres centres, hem de seguir fent una actualització continua de tots els protocols, normatives, mesures de prevenció... perquè no és només el fet de viure en confinament, sinó també el fet de protegir i protegir-nos, davant d'aquesta pandèmia general que estem patim.
Així doncs, com a sector, posem en valor l'alt nivell d'especialització i professionalitat dels centres i equips de treball, que ha permès actuar de manera àgil i eficaç, davant les noves necessitats i realitats de la població atesa durant el COVID-19. Sens dubte, algunes d'aquestes pràctiques es quedaran ja incorporades en els nostres centres, com a bones pràctiques.
Ara, el repte és tornar a incorporar les nostres eines bàsiques de treball a la nova normalitat: sortides, visites familiars, activitats en grup, nous ingressos, participació del voluntariat, etc.
Estem segur/es que, amb la força de tothom, ho aconseguirem.
CERCLESCAT durant el confinament: un bon exemple de com les noves tecnologies han permès un òptim funcionament
La situació actual que estem vivint, a causa de la crisi sanitària del COVID-19, ens obliga moltes persones a canviar la nostra modalitat de treball, a saber-nos organitzar per a dur a terme un teletreball reeixit, i a gestionar adequadament la incertesa a la qual ens veiem abocats/as.
"CerclesCat: Cercles de Suport i Responsabilitat" és un programa d'integració social dirigit a persones que han comès un delicte sexual (membres centrals dels cercles), impulsat per la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Es dirigeix a les persones que es troben en règim obert i en llibertat condicional, i té com a objectiu facilitar la seva reinserció i prevenir la reincidència.
Per a poder complir el seu objectiu, “CerclesCat” compta amb un grup de voluntaris/as que, sota la supervisió d'un/a professional, ofereix suport a la persona que va cometre el delicte sexual. En el si del projecte, a la persona que va cometre el delicte sexual, se'l denomina membre central.
El punt clau del projecte és que el seu èxit pivota en la participació ciutadana. A partir de la implicació altruista, genuïna i desinteressada de persones, que volen contribuir en la consecució d'una societat més segura, es constitueix "CerclesCat". És el suport pròxim, que ofereix l'oportunitat al membre central, de comptar amb uns recursos que l'ajudin a gestionar les seves emocions, en aquest trànsit de la sortida de la presó a la volta a la comunitat, a fi d'evitar l'aïllament, i reduir així la probabilitat de tornar a cometre un delicte sexual.
Doncs bé, si el suport i la participació ciutadana són elements clau del projecte, ens preguntem: com s'ha funcionat en moments de confinament?, s'ha donat resposta a les necessitats dels membres centrals?
A fi de continuar oferint suport als membres centrals, ens hem adaptat a aquest moment de canvi, brindant el màxim suport i posant-nos a disposició, d'aquells que més el necessiten.
Les persones amb les quals treballem, poden sentir-se espantades, angoixades, més soles i incompreses que mai, i això, pot accentuar la seva sensació d'aïllament. Com comentàvem, l'aïllament és un dels factors que contribueix a augmentar el risc de reincidència. Per tant, ara més que mai, les persones voluntàries que configuren els cercles de suport i responsabilitat, sempre sota la supervisió del/ de la professional que coordina el cercle, han continuat oferint suport. En aquests moments, el malestar dels membres centrals, s'ha pogut veure accentuat per aquesta incertesa, que tots/as compartim.
És per això, que, en l'atenció directa, des de “CerclesCat”, hem continuat mantenint les trobades dels cercles en modalitat online, garantint la confidencialitat de les dades de les persones voluntàries. Hem mantingut les entrevistes de seguiment entre el/la coordinador/a i el membre central, i el suport a voluntaris/as, també en modalitat online.
A nivell d'organització d'equip, gràcies a les noves tecnologies, també hem pogut mantenir els espais de reunió, de formacions internes, d'avaluacions del risc, i de supervisions grupals. I la coordinació telefònica amb el cercle extern, s'ha cuidat al màxim. Hem contactat amb altres països europeus, que també implementen el projecte, per a posar en comú les accions empreses, en aquests moments de complexitat.
I tots/as hem arribat a la mateixa conclusió: les noves tecnologies ens han permès mantenir el suport als membres centrals, oferir la supervisió als coordinadors/as, i brindar el suport a les persones voluntàries. I el més important, i en aquest cas no és una cosa nova, ens permet any rere any, mantenir el contacte entre els diferents països per a continuar teixint sinergies, compartir bones pràctiques i pensar en noves metodologies que millorin el projecte de cercles.
Aquest és un bon exemple de com les noves tecnologies han permès que un projecte que pivota a la participació social i comunitària, pugui continuar funcionant, facilitant les sinergies i l'establiment de vincles entre les persones, i, sobretot, entre aquelles que més el necessiten, a fi d'aconseguir una societat més segura.
Hem pogut continuar treballant junts/as en la consecució de l'objectiu no més víctimes, portant una adequada gestió del risc, oferint el suport adequat a les persones participants en els cercles, perquè malgrat la delicadesa del moment que ens ha tocat viure, la vida no es deté, i “CerclesCat” tampoc.
FSC organitza en format online la seva VI Trobada de professionals dels àmbits de gènere i drogues
Un any més, el Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), reuneix professionals expertes en els àmbits del gènere, les drogues i altres addiccions, per a reflexionar sobre aspectes clau de les aportacions de les mirades feministes i amb això, continuar millorant la prevenció i el tractament de consums problemàtics, així com les estratègies de reducció de danys, en l'àmbit professional.
La jornada, la realització de la qual estava prevista de manera presencial el mes de maig passat a València, ha hagut de ser traslladada a l'àmbit online, adaptant una vegada més les metodologies formatives a la situació actual i afavorint la realització de les activitats i la participació del major nombre de persones possible en aquesta trobada.
Igualment, s'han tingut en compte els bons resultats de la primera formació online del Projecte Malva, amb motiu de l'alerta sanitària per COVID-19, de manera que els pròxims dies 16 i 18 de juny, tindrà lloc aquesta VI Trobada de professionals dels àmbits de gènere i drogues, també en aquest format.
Concretament, la formació s'impartirà en horari de 18 a 20 hores, en “streaming” (temps real), a través del canal de Youtube Drogues&Gènere de FSC, no sent necessària la inscripció prèvia.
La trobada, finançat pel Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), començarà el 16 de juny a les 18.00 hores, amb la conferència inaugural “Reescriure les drogodependències en clau de gènere”, a càrrec de la Dra. Nuria Rom Avilés de la Universitat de Granada i de l'Institut Universitari de Recerca d'Estudis de les Dones i de Gènere.
Posteriorment, a les 19.15 hores, la nostra companya Ana Burgos García, antropòloga i coordinadora del Projecte Malva de FSC, presentarà les campanyes d'aquest projecte "Abordem les drogues amb ulleres violetes" i “Mirades feministes a l'abordatge de drogues”.
El segon dia de la trobada, el 18 de juny, a les 18 hores, tindrà lloc la taula rodona “Com apliquem la perspectiva de gènere en l'abordatge dels consums?”, en la qual, entre altres expertes, participarà Miriam Vázquez de Santiago, psicòloga i directora del Espai Ariadna de FSC.
Cada any, tant la localització d'aquesta trobada de professionals com la temàtica d'aquest, varia amb l'objectiu de continuar promovent la diversitat i la riquesa dels debats. Enguany, en tractar-se d'una formació online, no hem volgut centrar la seva temàtica en un aspecte concret de la intervenció en drogues, sinó més aviat oferir una panoràmica general de la situació, així com de les bones pràctiques d'incorporació de la perspectiva de gènere en els programes i projectes relacionats amb les addiccions.
Des de FSC, esperem continuar aportant amb aquesta nova trobada, un coneixement actualitzat de les principals claus per a realitzar un abordatge feminista de les problemàtiques relacionades amb el consum de drogues, així com de les addiccions comportamentals.
Més informació sobre la jornada: https://www.drogasgenero.info/