Un Sant Jordi diferent en el Centre de Dia de Reinserció "La Crisàlide" de FSC
Com sempre, Sant Jordi és el dia gran de “La Crisàlide”, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. Sortim al carrer tots junts i traslladem el bon ambient que tant cuidem dins de les quatre parets del centre als carrers. Però enguany, tristament per a nosaltres/as, les nostres roses de fusta, els nostres puzles infantils de la llegenda de Sant Jordi i els nostres punts de llibre elaborats en el Taller d'Artteràpia, s'han quedat inacabats sense poder sortir al carrer...
Aquest ha estat, sens dubte, un Sant Jordi ben diferent del que teníem pensat, per la situació en la qual ens trobem de crisi sanitària deguda al COVID-19. A tots els mesos de preparació, les gestions per a aconseguir el lloc adequat i el treball del voluntariat amb les peces de fusta, els ha pogut aquesta situació de confinament, i malament ens sap per aquest esperit positiu que ens defineix i amb el qual afrontem la nostra activitat diària. D'alguna forma, les nostres il·lusions s'han vist truncades…
El nostre dia de compartir amb els transeünts, amb les famílies, amb els/as professionals, amb les persones usuàries i amb l'equip terapèutic, no ha estat possible. Així i tot, hem compartit junts l'experiència de la creació a distància i, mancant fusta, hem realitzat roses de paper i de tela que després hem compartit amb la resta de companys/as.
L'objectiu, sentir-nos més a prop tots/as mentre realitzàvem la mateixa activitat, encara que des de la distància física de la llar de cadascun/a. Aquest és el sentit que Sant Jordi té per a totes les persones que formem el centre: és el nostre dia, el preparem junts, l'organitzem junts, el vivim junts i això intentem també en proposar la realització de roses de paper o tela des de casa.
La distància pot ser física, però almenys durant aquest temps de creativitat, els nostres pensaments i cors van estar units en la realització d'aquestes roses. El resultat, un collage de fotos de roses des de diferents racons de les nostres cases per a compartir i regalar-nos entre tots/as que va aconseguir animar-nos.
Això sí, la promesa és la següent: quan recuperem les nostres rutines, el nostre dia a dia, les nostres vides en el que ha estat la normalitat, continuarem treballant les peces que van quedar arracades perquè, dins d'un any, tot estigui preparat per al gran dia.
Aquest ha estat un Sant Jordi diferent, amb la vista posada ja en la celebració del pròxim any....
“Conte de Sant Jordi” des del Pis Terapèutic “Teodor Llorente” per a persones amb addiccions de FSC a Barcelona
“14 de març de 2020 a les 20 hores i 20 minutos, i asseguts a la sala blava de la nau espacial Orión, es decideix enviar en missió especial a la terra a Lil per a recaptar informació de tot el que succeeix en un habitacle situat al carrer Tearente núm. 21 de Barcelona, en la terra.
Han arribat informacions que en aquest lloc conviuen unes quinze persones amb personalitats diferents i una única missió, alguna cosa que ha despertat el nostre interès d'una manera especial.
Lil, la teva missió és “poder dirigir-te a aquest lloc i realitzar un estudi”.
Així comença el relat col·laboratiu que, des d'un dels pisos terapèutics per a persones amb addiccions de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, concretament el Pis Terapèutic “Teodor Llorente”, s'ha realitzat amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi.
Alicia Clotet Roca, psicòloga i directora d'aquest servei, explica que, a causa de la crisi sanitària i a la situació de confinament en la qual ens trobem, “atenem persones que continuen realitzant el tractament en pis, però també a unes altres que ho estan fent des de les seves cases de manera telemàtica. Els vam proposar la creació d'un relat en cadena, de treball en equip, on cadascun d'ells continuava el relat escrit pels seus companys, i així va sorgir la iniciativa”.
Enguany, segons assenyala, no s'ha pogut celebrar aquesta data tan assenyalada en el calendari de la manera habitual. No obstant això, en temps de crisi, sorgeixen noves oportunitats i la creativitat s'accentua pel que, entre les persones usuàries i les professionals del servei, s'ha trobat una celebració alternativa que, a més de permetre comptar amb una història finalitzada, ha servit per a afegir humor, distracció i motivació, així com amenitzar la situació complexa que estem vivint.
Per a poder anar construint aquesta història, ha estat essencial el compromís de cada persona participant per a poder així aconseguir obtenir el relat finalitzat a temps per a la celebració del dia de Sant Jordi. Cada membre del grup ha escrit una part del relat i cadascun d'ells continuava el conte, en el punt on l'havia deixat un dels seus companys. Parlem doncs, d'un conte construït entre tots.
I és que, a través de la història, es posen de manifest aspectes que les persones usuàries treballen al llarg del seu tractament: la dependència emocional, el fet de prioritzar-se a un mateix/a, la importància de poder compartir sentiments, emocions, la necessitat d'acompanyar i ser acompanyat, la companyonia, afrontar les pors…
Les persones usuàries i l'equip de professionals han volgut compartir el resultat final d'aquesta activitat, esperant que, durant els minuts posteriors, us permeti gaudir de la seva lectura tant com a elles de la seva realització.
Fes clic aquí per a accedir al “Conte de Sant Jordi”.
"El confinament augmenta la vigilància de l'agressor sobre la seva víctima, que estarà més sotmesa a causa d'una reducció de la seva capacitat de mobilitat"
El confinament ha posat més en relleu algunes situacions de gravetat, com és el cas de les dones que pateixen violència de gènere que s'han vist recloses a casa amb els seus propis agressors, posant encara més en perill les seves vides, o el de les persones usuàries de drogues, algunes de les quals reben tractament en habitatges tutelats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), servei que s'ha hagut d'adaptar a les noves circumstàncies en l'atenció a aquestes persones, sense que el seu tractament es vegi afectat. Així ho assenyalen els nostres companys Gemma Maudes, psicòloga i sotsdirectora de l'Àrea de Drogues, Gènere i famílies de la FSC i Fran Calvo, Doctor en Psicologia, psicopedagog, educador social i director de l'Pis Terapèutic "Cosmos" de FSC,en una entrevista realitzada recentment a la revista "Independents" especialitzada en addiccions.
- Com us heu adaptat a les noves necessitats que s'han donat arran de l'alerta sanitària?
La situació de confinament ha implicat que les persones que atenem de manera ambulatòria en els serveis de drogodependències de FSC hagin de romandre a casa seva. Ens preocupen les persones que tenen poc suport familiar i en què, per les seves circumstàncies, el suport professional és de summa importància, però també ens preocupa el cas de les dones que pateixen violència de gènere i que han quedat recloses amb els seus agressors en els domicilis, limitant així les ja de per si reduïdes possibilitats de protecció en alguns casos i exposades a major risc de violència.
En el cas dels serveis residencials, els usuaris/es van poder decidir voluntàriament confinar-se en els centres, a l'oferir-los aquests un espai de seguretat, o donat que tenien un suport familiar feble o per ser persones que vivien soles, o bé van decidir tornar amb els seus famílies de forma temporal, fins al final d'aquesta excepcionalitat.
En qualsevol dels casos, ens vam posar a treballar en els serveis a l'adaptació dels tractaments i models de seguiment a la nova realitat, generant espais de seguiment telefònic, així com recursos d'intervenció asincrònica com activitats de tipus didàctic o participació en seguiments individuals o grupals, a través de diferents serveis de missatgeria instantània o de videotrucades.
- Quins riscos tenen les dones que pateixen violència de gènere a l'quedar recloses a casa amb els seus agressors?
Quan pensem en la nostra llar, és probable que sentim que es tracta d'un lloc que ens dóna protecció, seguretat i un espai d'intercanvi i companyia amb les persones que convivim en ell. Però és molt probable que qualsevol persona que hagi viscut aquests dies de confinament pugui estar d'acord amb que es dóna més contacte amb el nucli familiar, amb una reducció de les activitats socials i d'espai propi, i amb això, puguin amplificar tensions o augmentar la sensació d'irritabilitat. La major part de les escoles de psicologia descriuen aquest fet com a part de l'procés de reclusió i, per aquesta mateixa raó, es convida a que planifiquem i busquem activitats i rutines que facin més suportable aquesta situació.
Però per a aquestes dones, aquests espais es converteixen en un lloc de risc amb l'aparició de les conductes violentes. I més encara, si aquestes queden invisibilitzades o impunes. Les dones que pateixen violència, estan més exposades al seu agressor en aquesta situació de confinament.
D'altra banda, el fet que el confinament redueixi els contactes socials, redueix així mateix la possibilitat que les dones que pateixen maltractament puguin denunciar aquesta situació. A més, augmenta la vigilància de l'agressor sobre la seva víctima, que estarà més sotmesa per una reducció de la seva capacitat de mobilitat. Som conscients que la quarantena dificulta la presentació de denúncies i, per tant, deixa més invisibilitzats encara els casos d'aïllament d'aquestes dones i els seus fills i filles.
- Què passa quan es dóna un consum de drogues per part de la dona que pateix violència o de l'home que l'exerceix?
Es poden donar diferents situacions. Una d'elles té a veure amb el fet de no poder accedir de forma habitual a les substàncies com a conseqüència de l'confinament. Aquest fet pot incrementar el malestar associat a l'abstinència, cosa que en si mateixa ja s'amplifica aquest malestar.
D'altra banda, el fet d'estar més temps a casa pot generar un tipus de consum en reclusió que potser no es dóna tant en un moment de més activitat laboral, generant més intoxicacions i més risc en situacions de violència.
Però si ens centrem en l'àmbit de violència que pateixen les dones, podem caure en fer una interpretació que les dones pateixen aquesta violència per la drogodependència o per l'ús de substàncies, i no directament per ser una raó de gènere. Aquesta violència de gènere és una violència específica cap a les dones per part dels homes, fruit d'un sistema estructural desigual entre homes i dones, on la interseccionalitat amb el consum és molt elevada.
El consum de substàncies, que provoca alteracions de consciència, desinhibició o disminució de la capacitat de reacció, afavoreix l'aparició de la violència estructural contra les dones.
- ¿ Què es pot fer davant una cosa així en les circumstàncies actuals ?
És important mantenir els canals d'atenció als serveis de forma normalitzada, desplegar recursos d'atenció d'urgència i millorar els canals virtuals de contacte amb els casos susceptibles de patir violència, o aquells ja detectats com a víctimes.
De fet, els nostres serveis ambulatoris d'atenció a la dona (punts de trobada, centre de dia, servei d'atenció psicològica, etc.), no han deixat de funcionar, mantenint el canal de comunicació amb les professionals referents en tot moment i en situacions com la d'ara, encara més.
- Com feu el seguiment en els pisos tutelats en els quals s'ofereix un servei d'atenció a les drogodependències?
Els equips professionals van fer i estan fent grans esforços per adaptar els seus horaris a les noves necessitats, tractant de romandre menys temps al centre per evitar el risc de contagi, i seguir treballant, amb la mateixa qualitat, des de casa.
Les professionals vam contactar diàriament -fins i tot diverses vegades a l'dia- amb les persones que tenim assignades com a referents i realitzem un seguiment individualitzat. Diverses vegades a la setmana fem seguiments a través de videotrucada, treballant en la mateixa línia que quan treballem en persona, tractant que se segueixin apoderant per poder afrontar les situacions de risc associades a la seva addicció.
Curiosament, la situació de confinament està generant altres situacions a les quals la persona ha de donar resposta, propiciant espais de reflexió amb els quals treballar a nivell de tractament aquesta addicció.
A més, es realitzen sessions grupals de tractament diverses vegades per setmana i amb professionals de diferents perfils, treballant multitud d'elements beneficiosos en aquest procés com habilitats socials, eines d'afrontament, estratègies de planificació de l'lleure, gestió emocional i un gran etcètera. És a dir, hem adaptat les teràpies grupals a l'espai virtual i, sobretot, les persones confinades a casa amb els seus familiars, agraeixen la possibilitat de veure, encara que sigui a través d'una pantalla, amb les persones que els estan acompanyant en el tractament.
Disposem, a més, de canals de comunicació urgent les 24 hores del dia per poder ser ateses en aquests moments en què hem de ser especialment sensibles amb l'estrès a què estan sotmeses.
- Què diríeu que aporten fonamentalment les noves tecnologies en aquesta situació?
Les tecnologies de la informació i la comunicació aporten el suport perquè tota aquesta comunicació no presencial tingui sentit. Doten d'canal comunicatiu. Vivim moments molt difícils, però justament són aquests moments els que ens donen oportunitats de canvi i maneres de reciclar-nos, innovar... Les TICs no pretenen suplir, si no complementar la comunicació amb les persones que atenem en els nostres serveis.
A la nostra entitat, ens hem adaptat a aquesta situació oferint una sèrie de recursos alternatius dirigits a minimitzar l'impacte d'aquesta crisi. I d'aquí sorgeix la idea d'incorporar les TIC de manera totalment terapèutica. És a dir, incorporar-les on les tecnologies de la informació i la comunicació són poc habituals, a causa de la incomunicació, sobretot en les primeres etapes de tractament (si parlem de comunitats terapèutiques), donant-li un ús terapèutic.
Aquest és el miracle d'aquests temps. De fet, estem tan acostumats a fer-ho que no ens adonem, però sempre s'està comunicant. Les meves paraules tindran un efecte en tu (estaràs d'acord, no ho estaràs, t'agradarà més o menys el que et dic), però tindran un impacte comunicatiu que és inherent a les relacions humanes.
A la Fundació Salut i Comunitat tractem de fer beneficiàries d'aquest miracle a les persones amb addiccions.
- Accés a l'entrevista íntegra realitzada a Gemma Maudes i Fran Calvo:
Els Punts d'Assessorament Energètic de Barcelona inicien el servei d'atenció telefònica per a donar resposta a la crisi del COVID-19
Els Punts d'Assessorament Energètic (PAE) de l'Ajuntament de Barcelona ofereixen la informació, atenció i intervenció necessària, perquè les persones puguin exercir els seus drets energètics i les companyies no els neguin l'accés als subministraments bàsics. En ells, s'ajuda a racionalitzar l'ús energètic i d'aigua, i a optimitzar les factures, protegint-se els drets de persones en situacions de vulnerabilitat energètica. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) gestiona i dirigeix els PAE en els districtes de Gràcia i Horta-Guinardó, de Barcelona. L'atenció telefònica en tots ells s'ha iniciat amb bons resultats en aquest mes d'abril.
D'acord amb les mesures de seguretat per la crisi sanitària del COVID-19, els PAE van iniciar el seu propi confinament en la modalitat de teletreball des del mateix inici de l'estat d'alerta. En aquest moment, l'Ajuntament de Barcelona va suspendre fins al 27 de març tota atenció directa excepte les urgències. Durant aquelles primeres dues setmanes es van poder accelerar així les gestions dels expedients de persones en situacions més urgents, per a no deixar a ningú sense subministraments bàsics.
Amb la pròrroga de l'estat d'alarma, el servei es va adaptar a la nova realitat i redefinició els circuits per a poder tornar a estar plenament a la disposició de la ciutadania i reprendre la seva activitat habitual, oferint-la en un format nou.
En aquest sentit, des de principis d'aquest mes, les persones interessades poden sol·licitar assessorament energètic, a través del telèfon d'informació 010, i igualment a través de la pàgina web municipal: https://www.barcelona.cat/covid19/ca/suport-social?p=drets-energetics
Si bé el Reial decret llei 11/2020 de 31 de març estableix la garantia de subministraments d'energia elèctrica, productes derivats del petroli, gas natural i aigua, la preocupació de moltes persones pel seu consum persisteix, ja que la permanència en el seu domicili comporta un major consum i també, proporcionalment, l'augment de la despesa relacionada que es converteix en deute.
L'acumulació de deutes per la impossibilitat de fer front a les factures de subministraments és una preocupació constant de moltes persones i famílies. Des dels PAE en els districtes de Gràcia i Horta-Guinardó, de Barcelona, que gestiona la nostra entitat, ajudem a racionalitzar l'ús energètic i d'aigua, i a optimitzar les factures, protegint els drets de persones en situacions de vulnerabilitat energètica.
Ara que passem més temps a casa, també consumim més energia i aigua, sent un bon moment per a ser més conscients de com ho fem, i d'ajustar els nostres hàbits per a ser més eficients en l'estalvi. D'aquesta manera, no sols s'aconseguirà disminuir els imports de les factures, sinó també l'impacte mediambiental.
Des dels punts d'assessorament energètic, oferim uns consells per a un consum més eficient.
Confinament en l'exclusió social
El primer que aprens quan comences a treballar amb persones sense llar és que no és el mateix una llar que un sostre o que una casa. Aprens i interioritzes millor l'evolució que ha tingut la definició d'aquest col·lectiu, basada en la mena d'atenció que se'ls ha anat prestant a les persones sense llar.
Des de “transeünts”, perquè transitaven de ciutat en ciutat per albergs en els quals se'ls oferia tres dies d'allotjament i una tala entrevista amb “l'assistenta social” per a veure què podia fer per ells/as, passant per “sense sostre”, quan els albergs van començar a ser centres d'acolliment, centres de dia, centres de calor i cafè, i oferien una mica més que pernocta i manutenció bàsica; fins a arribar a “persona sense llar”, que implica un plus qualitatiu en l'atenció, en afegir el terme-concepte persona. Això ens remet a les sensacions que ens evoca la paraula llar per a evidenciar les manques d'aquestes persones.
Virginia Wolf deia “en realitat, res ocorre fins que es descriu”, referint-se a les dones i a tot el femení, a l'ús del llenguatge neutre que invisibilitza a les dones. Amb les persones sense llar passa una mica el mateix: no es nomenen, no tenen un nom en concret, no són “les dones”, o “la tercera edat”, o “els homes”, són persones, població, gent, ciutadans i ciutadanes… que resulta que no tenen llar, ni sostre, ni casa.
El llenguatge és important perquè estructura la ment, diuen les/us professionals de la psicologia, i perquè atorga identitat a les coses i a les persones. Quan li dius a una persona sense llar: “queda't a casa”, estem multiplicant per zero, estem multiplicant la invisibilitat. Un missatge mundial, globalitzat com és aquest, deixa fos una vegada més a cadascuna de les persones sense llar, a cadascuna d'elles en la situació que cadascuna estigui vivint. És una curiosa paradoxa: quan el més important en les nostres vides és la nostra casa, quan el món es paralitza per a cuidar-se i protegir-se a casa, quan la casa és la vida, aquelles persones que no tenen una, ni tan sols protagonitzen una notícia que duri més d'un dia, no són prioritat en els debats ni en les mesures que es podrien establir. La invisibilitat continua sent la seva marca, elevada a la pandèmica potència.
Aquelles persones sense llar que han tingut la sort de coincidir en aquests moments, en temps i espai, residint en algun dels serveis gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), passarà el confinament sota sostre, i en el cas del Centre d'Acolliment per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat municipal, envoltades d'un equip excel·lent de professionals que procura diàriament que, a més de sostre, tinguin llar. A la resta, el “queda't a casa”, els suggereix una vegada més que el món segueix funcionat sense tenir-los en compte i que el seu confinament haurà de ser en l'exclusió, la seva casa és l'exclusió.
Un company del CAI ens va demanar que reflexionéssim sobre aquesta pandèmia per a deixar constància d'aquest mal somni, de cara al futur. Una de les preguntes que ens feia era, quins feixos amb el teu temps lliure aquests dies?, una altra de les meves companyes argumentava que amb tant de treball no tenia temps lliure. En realitat, crec que no tenim temps lliure, tenim temps a casa. Les/us que tenim casa, i tenim llar, ara més que mai, la identifiquem amb la nostra vida, ara més que mai vivim les nostres cases, ja no són únicament el lloc on arribar a descansar o on passar el nostre temps lliure o sopar en família, ara són el nostre lloc de treball, de descans, de trobada, el nostre gimnàs, el nostre col·legi. La nostra casa és la nostra vida.
Llavors, ara més que mai, em plantejo aquesta pregunta: les persones que no tenen casa potser no tenen vida? Nosaltres/us, les persones amb llar, estem confinades a les nostres cases; elles, les persones sense llar, segueixen confinades en l'exclusió.
I sortim cada dia a aplaudir des dels balcons de les nostres cases, i somiem i tenim la confiança plena que això passarà, que tot anirà bé i que ja queda un dia menys. Un dia menys per a sortir de les nostres cases. A les persones sense llar no crec que els importi molt que puguem sortir de les nostres cases, els importarà en la mesura en què al món li importi que elles no puguin confinar-se en una. En elles s'ha complert allò “que parin el món, que vull baixar-me”, el món ja s'ha parat, i les persones sense llar ja s'han baixat, si és que alguna vegada van estar pujades.
Cristina Jordá Cerdá
Treballadora Social del Centre d'Acolliment per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, gestionat per FSC.
La Xarxa EPF de Voluntariat de FSC rep una subvenció del Cos Europeu de Solidaritat
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha rebut recentment aquesta ajuda, a través de la Xarxa EPF de Voluntariat, integrada per estudiants i exalumnat que ha realitzat el curs del projecte “En Plenes Facultats” sobre prevenció i reducció de riscos en el consum de drogues i promoció de sexualitats saludables en població universitària. És la primera vegada que la nostra entitat rep aquesta subvenció del Cos Europeu de Solidaritat (“European Solidarity Corps”), impulsat per la Unió Europea, que ofereix a joves l'oportunitat de realitzar un servei de voluntariat en el seu propi país, en un altre país de la Unió Europea o fora d'ella.
Aquesta iniciativa se centra en oferir oportunitats a joves d'entre 18 i 30 anys que estiguin realitzant un servei de voluntariat, que es trobin en un període de pràctiques o que treballin en l'àmbit de la solidaritat, ja sigui al seu país de procedència o en qualsevol altre. El seu objectiu principal és la promoció de la solidaritat com a valor, impulsant la participació dels i les joves i les organitzacions, en activitats que siguin accessibles i solidàries, amb la finalitzeu d'enfortir la cohesió, la integració social, la ciutadania i la democràcia a Europa.
Gràcies a aquest reconeixement per part del Cos Europeu de Solidaritat, la Xarxa EPF de Voluntariat, ha rebut un impuls per a continuar treballant les seves bases, la seva identitat i el seu pla d'acció per a la futura implementació d'activitats preventives entre la població universitària.
La Xarxa EPF es gesta arran de la demanda d'estudiants que han fet el curs i volen continuar realitzant intervencions preventives i de promoció de la salut entre els seus iguals en les universitats i entorn més pròxim, amb l'objectiu que els coneixements teòrics i pràctics adquirits durant el curs, es continuïn transmetent i vagin més enllà de les aules.
Aquesta nova xarxa de voluntàries i voluntaris, a més de la realització d'activitats preventives pròpies, seguint la línia metodològica “Educació entre Iguals” (“Peer-*to-*Peer Education”), li ofereix al projecte EPF continuïtat en la seva labor preventiva i suport, tant en la seva difusió externa com en algunes de les intervencions que es duguin a terme, aportant informació actualitzada de la vida i dels moviments estudiantils dins de la comunitat universitària.
La Xarxa EPF de voluntariat s'alia d'aquesta forma amb el projecte “En Plenes Facultats” per a continuar realitzant una prevenció selectiva, dirigida a grups que tenen més possibilitats de consumir drogues, els anomenats grups de risc, perquè els coneixements adquirits mitjançant la participació en els cursos, estaran adaptats a la realitat de cada campus i de cada territori, amb identitat pròpia.
El Cos Europeu de Solidaritat incentiva la participació de joves amb menys oportunitats; per exemple, a través de línies especials de finançament, exercint les organitzacions un paper clau en el funcionament d'aquest.
La Fundació Salut i Comunitat s'ha sumat amb gran il·lusió a aquesta iniciativa, de la mà del projecte “En Plenes Facultats”.
Treballant junts perquè no hi hagi cap positiu per COVID-19 en el Centre d'Acolliment i Inserció per a Persones Sense Llar d'Alacant
Des que es va decretar l'estat d'alerta per la crisi sanitària fa ja un mes, l'equip de professionals d'aquest servei, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), no ha registrat cap positiu per COVID-19. Això es deu a l'intens treball que es porta realitzant des de fa setmanes perquè les persones sense llar residents en el CAI rebin la millor atenció durant aquest temps de confinament i es compleixi amb les mesures de protecció sanitàries per a evitar contagis. Cal destacar que s'ha posat especial atenció en les persones amb malalties cròniques en ser els qui més risc de contagi tenen.
El director del servei, Fidel Romero, ha expressat la seva satisfacció per aquests bons resultats, si bé incidint en el fet que, encara que no s'ha registrat cap positiu, ni en residents ni en treballadors, “es tracta de moment d'un resultat parcial, quan probablement encara ens queda cert temps per davant de confinament i cal continuar sent prudent, en empleno de les mesures de protecció establertes”.
“El no haver emmalaltit fins ara és bo perquè ens ha donat molt de marge per a organitzar-nos, alguna cosa que resultava totalment incert durant la primera quinzena; ens ha permès fins i tot posar en marxa serveis bàsics externs al centre, com a dutxes, un nou servei de bugaderia fora del centre i recuperar l'equip professional de carrer. Considero que és un èxit que té part de sort, però en el qual també és fonamental el treball que hem construït entre totes i tots els professionals del servei”, assenyala Fidel Romero.
Respecte al moment actual en el centre, assenyala que, després de les primeres setmanes en les quals s'han adaptat protocols i espais per a guardar les mesures de seguretat, ha anat arribant la calma i les propostes d'activitats que fan més amens i suportables els dies.
En aquest sentit, segons ens trasllada, la setmana passada l'equip professional va fer arribar als residents missatges d'ànim i suport, a través d'un vídeo. Així mateix, un grup de residents, està realitzant amb l'ajuda de l'integrador social del servei, un projecte de curtmetratge, on estan gravant la seva experiència de com estan vivint aquesta situació.
D'altra banda, a més de cobrir les necessitats bàsiques, per a això està sent molt important la labor realitzada pels equips de cuina, bugaderia i neteja del servei, es continua oferint atenció i intervenció individual per part de les i els professionals dels àmbits de treball social, psicologia, infermeria i educació social. Amb això, s'està aconseguint mantenir, dins de les possibilitats, les intervencions que ja es realitzaven amb els plans individuals d'inserció sociocomunitaris desenvolupats.
A més, l'equip permanent, format per tècnics auxiliars educatius i subalterns, juntament amb l'equip tècnic, està duent a terme un excel·lent treball per mantenir un bon ambient en la convivència diària.
Cada professional del CAI està assumint un gran esforç i compromís en el seu treball que no seria possible sense la direcció del servei, les diferents coordinacions i l'àrea d'administració.
“En això estem, no alarmats, però sí en l'alerta i amb confiança… Confio en la nostra capacitat com a equip, des de l'admiració puix que hem fet en aquest primer mes; confio, des de l'experiència de la potència desplegada en aquestes setmanes; confio, a través de les paraules i fets dels quals hem estat testimonis, confio plenament, fins i tot des de la incertesa del que ens queda per davant, que serem capaces d'afrontar-la junts”, expressa en un missatge d'ànim Fidel Romero.
FSC gestiona un dispositiu d'emergència social a Barcelona dirigit a persones sense llar per a donar resposta a la crisi del COVID-19
L'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa recentment cinc nous dispositius socials per a atendre persones vulnerables, perquè puguin passar el temps de confinament, a conseqüència de la pandèmia del COVID-19. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha iniciat aquests dies la gestió d'un d'aquests cinc dispositius d'emergència, que ofereix 225 places dirigides a persones sense llar en Fira de Barcelona. En aquest espai, s'han instal·lat llits i zones de serveis, dutxes, menjador, descans i activitats, amb l'objectiu de garantir l'alimentació, seguretat, higiene i serveis d'infermeria a totes les persones acollides.
Entre aquests cinc dispositius de l'Ajuntament de Barcelona, es troba el que gestiona i dirigeix la Fundació Salut i Comunitat, ja operatiu des de fa uns dies, amb l'ampliació del pavelló 7 Victoria Eugenia del recinte de Fira de Barcelona.
Es tracta d'un dispositiu que compta amb 225 places i que té com a objectiu principal garantir un espai segur per a persones sense llar que permeti realitzar un confinament en condicions dignes durant el període d'estat d'alarma, complint els protocols i recomanacions de les autoritats sanitàries.
El servei posa a la disposició de les persones ateses diferents prestacions que puguin garantir la cobertura de les seves necessitats bàsiques, sanitàries, socials i emocionals. Concretament, es tracta d'un servei de llits, dutxes, rober, menjador, bugaderia, consigna, zones de descans i d'entreteniment.
Complementàriament, FSC està desenvolupant activitats educatives i preventives, amb l'objectiu de generar dinàmiques de convivència positives, així com de disminuir els possibles estats d'ansietat que poden provocar el confinament i la situació d'emergència sanitària. Així mateix, en la mesura de les possibilitats, es realitzarà acompanyament educatiu i social a les persones ateses en situació de sense llar.
El nou dispositiu ha estat possible gràcies a la col·laboració de Fira de Barcelona, l'Agència de Salut Pública de Catalunya, la Unitat Militar d'Emergències (UME), l'Exèrcit de Terra, Bombers de Barcelona, Guàrdia Urbana de Barcelona, Mossos d'Esquadra, i l'àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, que han participat en el muntatge de la instal·lació.
Segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona, amb aquest servei, que s'ha posat en marxa en el marc del programa impulsat pel Govern davant la crisi sanitària, es pretén assegurar les necessitats bàsiques sanitàries, d'alimentació i higiene de les persones que viuen al carrer i d'aquelles altres que travessen una situació de gran vulnerabilitat.
En els últims dies, Fira de Barcelona ha posat en marxa diverses iniciatives per a contribuir a pal·liar els efectes de la pandèmia, a més de la cessió d'aquest palau en el recinte de Montjuïc per a habilitar aquest servei.
En el cas del dispositiu gestionat per FSC, s'ha procedit a la selecció de 60 professionals sanitaris i psicosocials, al disseny de protocols i pautes d'intervenció, així com a l'adquisició d'equipaments i materials, assajos d'intervenció… i a la recepció i acomodació de les persones sense llar que han anat arribant, passant a ser usuàries d'aquest servei, al voltant de 180 fins al moment. Cal destacar també l'esforç realitzat en la selecció de voluntariat per part de la nostra entitat per a donar suport en aquest servei.
Des de la Fundació Salut i Comunitat ens sentim satisfets de poder continuar aportant, en col·laboració amb l'administració pública, la nostra experiència com a entitat del Tercer Sector en la gestió de serveis dirigits a persones vulnerables, agraint una vegada més la confiança dipositada.
“Vull donar un missatge d'ànim als equips de professionals dels centres i serveis gestionats per FSC”
El president de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Francisco González Sedeño, està vivint el confinament per la crisi sanitària del COVID-19 des de casa, seguint el dia a dia de l'activitat dels centres i serveis gestionats per l'entitat. A través d'aquesta entrevista, ens explica quines tasques està realitzant com a president de FSC, tractant d'infondre ànim als equips professionals, als quals vol expressar el seu especial agraïment per la seva labor en aquestes delicades circumstàncies.
- Com et trobes de salut?
Afortunadament, segueixo comptant amb bona salut, mantenint hàbits saludables.
- Com estàs vivint aquesta situació de crisi sanitària per la pandèmia pel COVID-19?
Amb certa preocupació i sense sortir de casa, cosa que em produeix certa inquietud perquè m'agradaria poder ajudar més a la Fundació Salut i Comunitat en les tasques que va realitzar en condicions normals, si bé intento ajudar en el que puc a través d'algunes gestions telefòniques.
En el cas dels centres i serveis que gestiona l'entitat, estic en contacte amb les persones que té més responsabilitat en la gestió i direcció, i informat sobre les diferents mesures de seguretat que es van prenent per a la protecció enfront de la pandèmia.
A més, estic fent seguiment telefònic, especialment als centres d'atenció a persones majors, per l'especial vulnerabilitat que presenta aquest col·lectiu – al qual també pertanyo – en aquesta pandèmia, tractant sempre d'infondre tot l'ànim i l'esperança que puc.
- ¿I quines altres tasques realitzes des de casa?
Estic atent a l'esdevenir diari de les notícies que es van produint, a les xarxes socials que també m'agrada seguir per estar informat, sempre amb el pensament que aquests dies de confinament ens estiguin servint per avançar dies guanyats davant el virus.
- Quin missatge t'agradaria traslladar als equips de professionals dels centres gestionats i dirigits per FSC?
M'agradaria aprofitar aquesta oportunitat que em brindeu, que permet reflectir i compartir el meu sentir en aquests moments, fent arribar un missatge d'ànim, i igualment d'agraïment, a la tasca que s'està fent en aquesta pandèmia en el dia a dia, des dels centres i serveis gestionats per la nostra entitat. Un missatge que dirigeixo a totes les persones que estan a primera fila en la tasca d'atenció als diferents col·lectius vulnerables que atenem.
I també, especialment, el meu agraïment a les persones voluntàries que segueixen realitzant la seva tasca de forma altruista, ia les que s'han incorporat a la nostra entitat per les necessitats especials que estem tenint aquests dies en alguns serveis.
- Per acabar, t'agradaria fer algun altre comentari?
Sí, recordar a totes les persones que puguin llegir aquesta entrevista, que estem començant a vèncer el virus, per les dades que s'estan difonent en els últims dies, i que això sempre és esperançador.
Ànim a tots / es llavors i gràcies per aquesta entrevista.
Alacant acull una trobada de professionals dels serveis d'orientació, inserció i intermediació laboral de FSC
Els nostres companys/as de programes d'inserció laboral de l'Àrea d'Inclusió Social i Reducció del Mal en Drogodependències de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han realitzat una jornada interna per a establir les línies de treball compartides en la nostra entitat en l'acompanyament de persones en els seus processos d'inclusió laboral. La trobada ha comptat amb la presència del director de l'àrea, Toni Garín, i amb una àmplia presència de professionals dels diferents serveis d'orientació, inserció i intermediació laboral de Múrcia, Alacant i Barcelona.
FSC és una entitat amb una àmplia tipologia de serveis i àmbits d'intervenció, i amb una presència territorial que abasta diferents comunitats autònomes. Si bé això dota de riquesa a la nostra entitat, també suposa haver de salvar distàncies físiques en el nostre dia a dia per a afavorir el vincle i la labor entre professionals i els diferents centres/serveis. En concret, en l'Àrea d'Inclusió Social i Reducció del Mal en Drogodependències, aquesta realitat territorial defineix el mapa de projectes que configuren el nostre organigrama.
Alacant ha acollit recentment una trobada entre els equips professionals dels diferents serveis d'orientació, inserció i intermediació laboral de Múrcia, Alacant i Barcelona, amb presència de la direcció de l'àrea, per a dur a terme una sessió de treball i producció col·laborativa.
L'objectiu d'aquesta trobada ha estat afavorir l'acostament entre programes i professionals per a impulsar les sinergies que permetin la creació de coneixement compartit, a través de l'intercanvi de bones pràctiques i d'oportunitats d'aprenentatge per a enriquir la nostra intervenció en tot el referent a la inserció laboral.
Fonamentalment, en relació a l'acompanyament de persones en els seus processos d'inclusió laboral; l'establiment d'aliances amb empreses per a promoure la Responsabilitat Social; referent a la nostra actuació com a interlocutors amb l'administració per a impulsar accions de millora de ocupabilidad i ocupació; i quant a la promoció de la defensa de drets fonamentals de la ciutadania, com és el cas de l'accés al treball en condicions dignes.
Després de més de 20 anys de trajectòria professional com a organització, “atresorem un ampli capital competencial i de coneixement, en l'àmbit de l'orientació i la inclusió laboral, que ha de ser transferible i compartit”, reconeixen des de l'Àrea d'Inclusió Social i Reducció del Mal en Drogodependències. Els diferents serveis de l'àrea compten amb equips conformats per perfils professionals diversos i complementaris, per a afavorir la incorporació de diferents mirades a la nostra intervenció.
En aquesta primera jornada, hem tingut l'oportunitat de confirmar-ho en la trobada de professionals dels programes “Jobs” i “Jobs2”, el projecte de millora d'ocupabilitat de persones en risc d'exclusió a través de sensibilització amb empreses, “Let’s Work”, “Incorpora – Reincorpora” i “Làbora”.
La situació d'alarma sanitària actual, ens empeny a abordar la realitat posant èmfasi en la nostra capacitat d'adaptació i de flexibilitat per a donar resposta a necessitats canviants. Però, sobretot, ens interpel·la, especialment a l'àmbit d'inserció laboral, per a abordar la transformació del món laboral amb la qual ja ens estem enfrontant.
Com sempre, les persones a les quals acompanyem, que majoritàriament es troben en una situació de major risc d'exclusió, continuaran sent les més exposades i les més vulnerables davant aquest moment de màxima incertesa.
Ara, més que mai, es fa necessari sumar esforços, intercanviar coneixement i enfortir els equips per a donar resposta des de tots els dispositius d'inserció laboral de l'entitat, a aquest moment d'inestabilitat del mercat laboral, en tots els territoris.
Hem de ser més creatius que mai i fer ús de tots els recursos disponibles. La tecnologia ens està permetent estar connectats i seguir endavant amb aquest repte diari, per a salvar les distàncies i les circumstàncies. Des de l'àmbit d'inserció laboral de FSC, igual que a nivell de l'àrea en el seu conjunt i de tota l'entitat, seguim endavant amb el nostre encàrrec centrat en la intervenció social i amb el nostre compromís amb la ciutadania.