FSC celebra la XIV Trobada de Famílies d'Acollida d'Urgència-Diagnòstic "Famílies Cangur" de la Regió de Múrcia
Recentment, ha tingut lloc aquesta jornada a l'Escola Infantil AEPIO de Múrcia, amb la presència de 16 famílies acollidores de menors d'aquest programa; representants institucionals i professionals de el Programa d'acolliment familiar temporal (ACOFAMT), així com de el Programa d'Urgència-Diagnòstic "Famílies Cangur", gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Múrcia.
L'acte va ser presentat per Beatriz Granados, coordinadora de tots dos programes, que va agrair a les famílies la seva presència en aquest acte i va donar la benvinguda a aquest a el nou director general de Famílies i Protecció de Menors, Raúl Nortes; als tècnics de l'Administració; a director d'Atenció a la Dependència i Menors de FSC, Toni Gelida, així com a l'equip de professionals de el programa "Famílies Cangur".
Seguidament, Toni Gelida va agrair a les famílies la seva tasca i el seu compromís amb el programa, recordant que "l'any passat ens vam proposar augmentar el nombre de famílies en borsa i, gràcies a l'esforç de totes les famílies d'acollida, avui és una realitat".
Per la seva banda, Raúl Nortes, es va referir a l'interès especial d'aquest programa i va parlar de l'admiració que li mereix per la feina feta, comprometent-se a difondre aquest programa a la Regió de Múrcia, ja que "hi ha un gran desconeixement sobre els Programes de acolliment Familiar".
Finalment, en el torn d'intervencions, va prendre la paraula la cap de servei, Noelia Laso, destacant novament la importància d'aquest programa i la tasca solidària de les famílies.
Seguidament, va tenir lloc una xerrada a càrrec de la fisioterapeuta infantil Mª Soledad Cifuentes, que va parlar de l'tractament i principals patologies respiratòries, així com consells per a una bona salut respiratòria en els i les menors.
Després de l'acte, es va poder gaudir d'una tarda de convivència, en què menors, famílies, equip tècnic de el programa i personal de l'Administració, van poder dialogar i estrènyer llaços en un berenar, organitzada des del programa.
A l'acabar la jornada, tots ells van rebre un detall per part d'aquest programa que facilita als i les menors a poder ser atesos en totes les seves necessitats per altres famílies fins que les seves d'origen es reposin de la situació que els obliga a separar-se temporalment de ells/es.
Per aquest motiu aquest servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat a Múrcia resulti imprescindible per a un desenvolupament sa de tots els nens i nenes que s'acullen a aquest, donada la importància que té que els menors creixin en llars estables i amb referents.
COM PODER SER FAMÍLIA D'ACOLLIDA?
Si estàs interessat/da en ser família d'acollida, pots sol·licitar més informació a:
CONSELLERIA DE DONA, IGUALTAT, LGTBI, FAMÍLIES I POLÍTICA SOCIAL
Direcció General de Famílies i Protecció de Menors
www.carm.es/psocial
UTE CANGURO
C/ Olof Palme, 7, baix. Múrcia
Telf .: 968.209.628
Correu electrònic: coord.canguro@utelagunduzfsyc.org
Intervenció a la Comunitat Terapèutica "Riera Major" de FSC: l'aportació des dels àmbits de la psicologia i l'educació social
Les nostres companyes Neus Fernández, directora de la comunitat terapèutica "Riera Major" de la Fundació Salut i Comunitat (FSC); i Elisabet Medina, educadora social de centre, han compartit la seva experiència professional en un servei d'aquestes característiques a la conferència «Intervenció en el marc de la comunitat terapèutica: aportacions des de la psicologia i de l'educació social», organitzada a Barcelona per DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials.
Durant la seva intervenció, que van poder seguir al voltant de 70 persones, principalment estudiants d'Integració Social, Neus Fernández va presentar el model d'atenció centrat en la persona en el context professional d'una comunitat terapèutica i explicar les funcions de l'equip de treball, les activitats que es duen a terme en el servei, així com les dificultats que han pogut trobar durant les intervencions, des dels àmbits professionals de l'educació social i la psicologia.
"Em semblava d'especial interès donar a conèixer en aquest context les funcions d'aquests rols professionals, posant l'accent no només en el treball directe d'atenció a les persones en tractament, sinó també en la necessitat de la feina de despatx (realització d'informes, assistència a reunions, coordinacions) i en la importància de la formació continuada, així com en la necessitat de la feina personal de les diferents professionals", afirma la directora de la comunitat terapèutica" Riera Major".
Seguidament, es referia d'una manera més pràctica, a través de casos concrets, a la feina feta en aquest servei des dels àmbits professionals de l'educació social i la psicologia, així com a les estratègies utilitzades per afrontar diverses situacions delicades que s'han donat a Al llarg d'aquests anys.
En aquest sentit, "vam exposar com es van plantejar i com es van resoldre tres situacions especialment complexes. A més, també vam presentar les qüestions més generals i pròpies de la comunitat i les dades de el perfil de les persones usuàries en els 12 anys de funcionament, així com les especificitats de la feina individual en un entorn grupal, explicant les fases de l'procés, les diverses dinàmiques grupals i activitats de la comunitat, tant terapèutiques com educacionals".
Finalment, es va donar pas a el torn de preguntes que va ser molt participatiu i que es va allargar durant gairebé una hora, plantejant-diverses qüestions. "Per exemple, se'ns va preguntar sobre les llistes d'espera i els costos econòmics de l'tractament; sobre si es donen més recaigudes en les persones que sol·liciten l'alta voluntària o sobre com vivim els professionals el fracàs ", explica la directora de la comunitat terapèutica" Riera Major "d'FSC.
Un cop acabada la conferència, una de les persones que va assistir a la xerrada, procedent de l'àmbit de l'educació, "ens va abordar agraint la xerrada per tot el que li havíem aportat -assenyala Neus Fernández- i ens va preguntar si podíem anar a l'institut en el qual treballa a fer una explicació similar sobre el funcionament d'una comunitat terapèutica, al que vam contestar que estàvem a la seva disposició. Per a nosaltres/es en molt grat compartir els nostres coneixements i bagatge professional amb l'alumnat en general ".
Emotiu comiat a Joana Vidal, monitora de cuina de la Comunitat Terapèutica "Can Coll" de FSC, per la seva jubilació
El passat 5 de novembre, va tenir lloc una entranyable comiat a la nostra benvolguda companya Joana Vidal Vandellòs, monitora de cuina de la Comunitat Terapèutica "Can Coll" de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), amb motiu de la seva jubilació. Joana deixa una empremta molt profunda en "Can Coll", tant en les persones usuàries que al llarg del seu treball ha atès en la seva tasca professional, com en l'equip de centre, que tants anys de treball ha compartit amb ella al dia a dia.
Després d'aquest petit resum inicial, volem donar-vos algunes dades rellevants del que ha significat la trajectòria professional de Joana a FSC:
- ...5.806 dies
- 829 setmanes
- 190 mesos
- 15,9 anys
- 800 reunions d'equip
- 12.435 menjars elaborats
- 1.342 persones ateses...
Pel que fa a la celebració, el dia va transcórrer de forma molt afable, s'havia organitzat un bonic homenatge que s'esperava amb gran il·lusió, contemplant diferents activitats, ja que l'ocasió així ho mereixia.
A Joana, òbviament se'l va citar amb una excusa, comptant per a això amb la complicitat de la seva família, i va trigar una bona estona a recuperar-se quan va trobar a tot el grup de persones usuàries, a l'equip professional de el servei, així com a companys i companyes d'FSC que van voler compartir amb ella aquest dia tan especial.
Durant els dos últims mesos, i en el marc de el projecte d'artteràpia que es realitza anualment en el servei, el grup d'usuaris/es havia anat fent un bonic arbre metàl·lic per a exterior com a regal per a ella i com a record del que ha significat el pas de Joana per "Can Coll".
A més, es va sol·licitar a persones exusuàries de el servei que enviessin un petit vídeo explicant el que havia significat Joana en els seus projectes de rehabilitació, i també a companys/es de l'entitat. Tot això va quedar recollit en un emotiu vídeo, que no va fer més que emocionar de forma sublim a la nostra estimada Joana.
D'altra banda, cadascuna de les persones que formen part de l'equip professional de centre van preparar un escrit amb la mateixa finalitat, decidint-gravar els textos en veu en off, per així, poder transmetre el missatge de forma assossegada.
Cal destacar també que Francisco González Sedeño, president de la Fundació Salut i Comunitat, va dedicar unes boniques paraules a Joana en nom de l'entitat, i va disculpar a altres persones que, per diferents compromisos professionals, no havien pogut acudir a la celebració.
Per la seva banda, Jordi Morillo, director de la comunitat terapèutica "Can Coll", va tenir paraules molt emotives sobre el que havia significat, i significa per a l'equip el haver pogut treballar amb ella.
Segons ens explica el director de l'servei, "vam voler alliberar de les seves funcions a tot l'equip professional de l'funcionament marc de el centre, pel que no era pràctic cuinar". Per aquest motiu, es va contractar un càtering que els va oferir una bona fideuà i un filet a l'forn, facilitant així la celebració d'un esdeveniment en el qual no va faltar una Photocall, per al record.
Joana ens va brindar unes boniques paraules, i com sempre, no va poder evitar donar els últims consells i recomanacions a les persones usuàries, que les van agrair de cor, que és des d'on ella expressa sempre. I també va tenir paraules per a l'equip professional i altres professionals que van acudir de l'entitat, en què només hi va haver sincer agraïment.
Ha estat un orgull poder acompanyar una persona com Joana Vidal en la seva trajectòria professional, i tots els seus companys i companyes d'equip coincidim en el molt que hem après com a éssers humans d'aquesta grandíssima persona, i que la trobarem a faltar recordant-la sempre amb gran afecte, desitjant-li en aquesta nova etapa que ara comença que gaudeixi del seu merescut descans.
Joana, sempre estaràs amb nosaltres!, gràcies a tu!
FSC participa en el projecte de recerca d'I+D+I sobre adolescents i joves migrants no acompanyats de la UB
El director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència i Menors de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Toni Gelida, ha intervingut recentment en la I Jornada Estatal “Adolescents i joves migrants no acompanyats: vides en trànsit. Diagnòstic, comunitat i participació”, organitzada per l'Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, en la qual ha incidit en la importància de les accions a realitzar amb els i les menors una vegada arriben a la majoria d'edat, si bé han d'anar acompanyades d'accions de preparació per a l'emancipació en les últimes etapes de la vida residencial en els centres d'acolliment.
La Universitat de Barcelona (UB) ha donat aquests dies el tret de sortida al projecte de recerca d'I+D+I sobre adolescents i joves migrants amb aquesta jornada, celebrada en les instal·lacions de la Universitat de Barcelona. Aquest projecte, finançat pel Ministeri d'Educació, suposa una gran oportunitat per a incidir plenament en l'estratègia estatal que s'està desenvolupant actualment d'acolliment i integració d'aquest col·lectiu.
El projecte, coordinat per aquesta universitat, es desenvolupa en els nou territoris espanyols amb més incidència del fenomen produït per l'arribada de menors i joves migrats no acompanyats: Catalunya, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, País Basc, Andalusia, Canàries, Saragossa, Melilla i Ceuta. En total, 7 comunitats autònomes. Cal destacar que en diverses d'elles té una presència rellevant la nostra entitat.
Els objectius del projecte són: conèixer l'evolució del fenomen dels menors migrants no acompanyats des de 2010 fins a l'actualitat en les comunitats autònomes espanyoles amb major incidència del fenomen; detectar els models d'intervenció i dels circuits d'atenció existents; identificar les necessitats específiques dels menors migrats des de l'enfocament dels protagonistes i dels professionals, així com construir un Itinerari d'Atenció Integral i un programa d'intervenció social i educativa d'inclusió dels adolescents i joves migrats a Espanya.
La UB va convidar al nostre company Toni Gelida a participar en aquesta recerca participativa a través d'un dels grups de discussió de professionals, concretament el de tècnics o càrrecs polítics municipals i de la Generalitat de Catalunya, en el qual va incidir en diferents aspectes sobre la base de l'experiència de la nostra entitat en diferents territoris, entre ells en la importància de dissenyar centres residencials en els quals es contemplin més figures professionals -increment de la ràtio-; incorporació de la figura del/de la psiquiatra en aquells centres amb una major problemàtica conductual en els menors; en el compliment de les mesures de exceptuació que afavoreixin la inserció dels i les menors migrants menors de 18 anys; a explorar la incorporació generalitzada de famílies acollidores...
Les entitats socials, entre elles FSC, tenim molt present la urgència del fenomen i la importància de vetllar pels drets de la ciutadania i buscar corresponsabilitats entre administracions i agents implicats. Per això, ens ha semblat una gran oportunitat que se'ns convidi a participar en aquest grup de discussió de professionals, en el qual s'ha pretès abordar amb major profunditat el coneixement sobre aquest fenomen, així com la seva actualització.
D'altra banda, en aquest grup de discussió s'ha incidit en la importància de desenvolupar un itinerari d'atenció integral i un programa d'intervenció social i educativa amb aquest col·lectiu de joves migrants no acompanyats, tenint en compte les seves circumstàncies específiques des de diferents àmbits de treball.
Cal destacar que la Fundació Salut i Comunitat ha desenvolupat un Manual per a professionals de centres denominat “Acompanyant per al dia després” que pretén ser una eina pràctica que proporcioni continguts i activitats als equips educatius, amb la finalitat d'afavorir la posterior integració social i laboral dels i les menors, una vegada aconsegueixin la majoria d'edat.
En aquest sentit, la primera setmana del pròxim mes de desembre es duran a terme unes sessions formatives, en les quals s'informarà més concretament sobre aquest Manual a representants de tots els equips professionals d'atenció a menors de la nostra entitat.
"Cuidar a qui Cuida 3.0", una iniciativa de FSC per a cuidar a qui cuida amb recursos de formació semipresencial
El passat 5 de novembre vam celebrar el Dia del Cuidador i des de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), volem tornar a incidir en la important labor que realitzen els cuidadors/as, familiars i professionals a través de la cura, millorant amb això la qualitat de vida de les persones que requereixen d'aquesta atenció.
Segons dades recents del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, un de cada deu espanyols presta cuidats almenys una vegada a la setmana a persones majors o amb problemes de salut de caràcter crònic. Quant al temps de dedicació d'aquestes cures, les dades assenyalen que quatre de cada deu espanyols destina més de 20 hores setmanals a l'atenció d'aquesta població.
Un altre factor a tenir en compte és l'edat d'aquests cuidadors/as: set de cada deu cuidadors que dediquen més de 20 hores a cura d'altres persones té més de 65 anys. D'altra banda, tal com mostra un informe d'Envelliment en Xarxa realitzat per la investigadora Rosa Gómez i els seus col·laboradors, el 85% de les persones cuidadores amb una edat entre els 40 i els 64 anys, són dones.
En la nostra entitat, comptem amb el projecte “Cuidar a qui Cuida”, una iniciativa destinada a donar suport i formació per a la cura de majors en el seu entorn social i familiar. El projecte està dirigit a totes les persones cuidadores de l'entorn familiar o pròxim, siguin o no beneficiàries de la prestació que estableix la “Llei de Dependència” (Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència).
El programa consisteix en un pla formatiu per a cuidadors/as familiars en modalitat semipresencial, a desenvolupar en llars, centres i residències de majors. Es tracta d'un model de formació basat en la combinació de mètodes de formació presencial (cursos, tallers, etc.) i la utilització de recursos digitals en línia, donades les dificultats amb les quals troben els cuidadors/as, de cara a assistir presencialment a determinats cursos o tallers.
Cal assenyalar que la seva primera fase, desenvolupada durant aquest any i denominada “Cuidar al que Cuida 3.0”, compta amb el suport de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, a càrrec a l'assignació tributària del 0,7 de l'IRPF en la Comunitat Valenciana i la col·laboració de l'Ajuntament d'Altea (Alacant). Aquesta primera fase consisteix en la validació dels recursos de formació en línia a través d'una prova pilot en el Centre Especialitzat d'Atenció al Major (CEAM) d'Altea, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat i l'Associació d'Assistència Integral Lagunduz.
Per a aquesta primera fase, s'han elaborat 10 materials/recursos de formació a distància en entorns virtuals. Es tracta de recursos de formació en diferents formats: materials de consulta en format digital, vídeos d'elaboració pròpia o externs, infografies, animacions interactives, etc. per a accedir en línia des de dispositius electrònics: mòbils, tauletes i ordinadors.
El CEAM d'Altea, per les seves condicions i instal·lacions, és un espai molt apropiat per a desenvolupar la comprovació dels materials i recursos digitals, a través de la seva àrea d'Informació i Formació. Cal assenyalar que per a la validació dels materials de formació (entre setembre i desembre del 2019) a les persones participants se'ls administra un breu qüestionari abans i després d'accedir als recursos de formació en línia (qüestionaris pre i post). Aquest fet afavorirà la recerca qualitativa per a abordar en profunditat qüestions específiques sobre un futur pla de formació semipresencial.
En relació a la dinamització de la fase de comprovació dels materials, es compta amb la col·laboració de l'equip de professionals del CEAM d'Altea. Per a això, la treballadora social del servei, Verónica Ibarra, s'encarrega de l'administració dels qüestionaris i de facilitar l'accés als recursos digitals a els/as participants des dels ordinadors del CEAM o des de qualsevol altre dispositiu amb connexió a Internet. Els recursos digitals de formació en línia pretenen ajudar a les persones cuidadores, facilitant-los l'accés a les principals qüestions per al suport en les tasques diàries de la cura i acompanyament de majors dependents i/o amb discapacitat. A més, tracten de reduir la sobrecàrrega física i emocional que sovint es produeix en els cuidadors/as, que en moltes ocasions es veuen obligats a aïllar-se socialment per a dedicar-se a la cura.
Cal assenyalar que aquesta iniciativa es basa en un model europeu estàndard de formació per a cuidadors/as familiars, desenvolupat per set organitzacions de 4 països europeus (França, Bèlgica, Itàlia i Espanya), entre elles FSC, amb el suport del programa Erasmus+ de la Unió Europea, el Projecte “Alternative”.
Per a aquesta primera fase del projecte, “Cuidar al que Cuida 3.0”, s'ha habilitat un espai virtual en la web de FSC que inclou recursos digitals per a la cura de persones majors dependents i/o amb discapacitat en diferents formats: materials de consulta en format digital, vídeos, infografies, animacions interactives, etc., que volem compartir amb vosaltres/as. Es tracta de: www.fsyc.org/cuidarnet
Compromís de FSC amb la diversitat afectiu-sexual i identitària
La nostra companya Paula Alcaide, responsable de diversitat i inclusió de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha impartit recentment a Pamplona el taller "No vull més pasta-drames en la meva vida", emmarcat al festival Les Fen: I Festival de Cultura lèsbica de Navarra.
L'esdeveniment, nou en el territori, ha unit a desenes de dones que durant 10 dies van poder gaudir d'una exposició, d'un cinefòrum que va incloure un documental i una pel·lícula, així com un recital poètic, dues obres de teatre i el taller formatiu. La iniciativa ha estat impulsada per l'associació esportiva i cultural DEKUMAS LBT, que amb una mica més un any de recorregut, ja compta amb més de 250 sòcies.
Amb més de trenta assistents, al taller formatiu teoricopràctic de caràcter participatiu, es van abordar qüestions com les relacions afectivo-sexuals de les dones lesbianes i bisexuals, la seva relació amb les famílies d'origen, l'acceptació de l'orientació sexual, la deconstrucció de mites heteronormatius i el treball personal i col·lectiu per a alliberar-se de estigmes impostos i injustos.
També, es va presentar el llibre de la nostra companya "Com superar un bollodrama" de l'Editorial Egales (2019), una guia per construir relacions més sanes entre dones i patir menys en els processos de ruptures, crisi, enamoraments, etc., que ja compta amb una segona edició i que és pioner com a manual d'autoajuda escrit per una psicòloga en llengua castellana per dones no heterosexuals.
La necessitat d'abordar la diversitat afectiva és molt rellevant en un context social i legal que, si bé s'orienta cap a un canvi de paradigma, encara té un llarg recorregut per davant. A nivell legislatiu, actualment no hi ha una llei estatal LGBTI comú, sinó diferents lleis autonòmiques que regulen la No Discriminació cap al col·lectiu LGBTI per raó d'orientació afectiva i sexual, identitat o expressió de gènere. El fet que no hi hagi una llei estatal implica que, en funció de la residència de la persona, tindrà més o menys protegits els seus drets i la resposta institucional de protecció davant els atacs LGBTIfóbicos que pugui rebre, serà molt diferent.
En aquest sentit, la Comunitat de Madrid ha estat pionera a imposar en base al seu llei de 2016 una multa a una pseudo-terapeuta que estava duent a terme il·legalment teràpies per "curar o reconduir l'homosexualitat" (les anomenades teràpies de conversió). En aquesta mateixa línia, trobem que, si bé des dels col·legis oficials de psicologia es regulen aquestes pràctiques i s'expulsa als/les professionals que les duen a terme, al no ser persones titulades en psicologia, aquestes pràctiques només són imputades si les lleis autonòmiques les prohibeixen explícitament, a l'espera d'un marc estatal que ho reguli per a tots els territoris.
Des dels col·legis oficials de psicologia s'estan desenvolupant grups de treball LGBTI sobre la base de la psicologia afirmativa que uneixen a professionals de diferents enfocaments sota l'assumpció que l'orientació afectiva-sexual ha estat tradicionalment castigada i que s'ha de treballar amb els / les pacients per minimitzar el sofriment, donar poder a les persones i ajudar-les a que la visquin amb tranquil·litat i amb espontaneïtat, treballant les seqüeles de l'homofòbia institucional, familiar i social. No obstant això, davant la falta d'un marc d'actuació global, encara existeixen pressions socials i familiars que impulsen a que les persones se sentin ansioses, culpables i avergonyides per ser com són. Davant de qualsevol canvi, sempre apareixen resistències i en aquest moment d'avanç en el respecte a la diversitat, hi ha veus retrògrades que defensen - sobre la base de creences errònies i ignorants - que l'orientació afectiva i sexual és una cosa qüestionable o opinable, encara que no ho sigui .
Des de la Fundació Salut i Comunitat, volem deixar explícit el compromís amb la diversitat afectiu-sexual i identitària, posant a disposició de totes les persones professionals de l'entitat el correu electrònic diversitat.sexual@fsyc.org per aclarir dubtes o resoldre consultes que puguin sorgir.
SC participa a la jornada "Igualtat de gènere: reptes i oportunitats" com a entitat integrant de la Xarxa Anadromes
L'espai municipal de Gornal Activa, a Barcelona, va acollir el passat dia 5 de novembre la trobada «Igualtat de gènere: reptes i oportunitats», a manera de jornada de cloenda de el programa InserDona, incloent un espai de treball professional, organitzat en col·laboració amb la Xarxa Anadromes, de la qual forma part la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
La Xarxa Anadromes, és una xarxa d'entitats especialitzades en inserció sociolaboral de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), que treballa en col·laboració amb l'ajuntament de la localitat, per a garantir un espai continuat d'intercanvis i coneixements entre entitats, així com diverses actuacions d'orientació, ocupació i formació per oferir oportunitats de millora d'ocupabilitat i ocupació a les persones aturades, i en especial a les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social en aquesta població.
Cal assenyalar que el programa InserDona està impulsat per l'ajuntament d'aquesta localitat, concretament des de l'Àrea d'Ocupació, Empresa, Turisme i Economia Social, i per agents socials d'aquest mateix municipi: l'associació empresarial AEBALL i els sindicats UGT i CCOO.
Es tracta d'un programa dirigit a dones de mitjana edat -entre 30 i 45 anys, fonamentalment- per donar respostes a les condicions especials a les que s'han d'enfrontar a l'hora de mantenir les seves carreres professionals dins el mercat laboral ordinari, en un moment de el seu cicle vital en què els treballs de cura de la vida familiar recauen de manera principal sobre elles.
L'objectiu d'InserDona ha estat crear itineraris d'orientació i de formació en els sectors de la restauració i la logística, en funció de les necessitats i de les competències de les dones participants. Pel que fa a la durada de el programa, ha estat d'un any (de novembre de 2018 a novembre de 2019) i hi han participat 66 dones de la ciutat, de les quals el 50% ha aconseguit trobar una feina.
En relació a l'espai de treball professional desenvolupat durant la jornada «Igualtat de gènere: reptes i oportunitats», ha servit per posar en contacte a les participants de el programa InserDona ja usuàries de la Xarxa Anadromes, amb diferents empreses locals, potencialment contractadores i que incorporen mesures de perspectiva de gènere, ia generar un espai de reconeixement per a les dones participants.
La Fundació Salut i Comunitat ha col·laborat estretament en l'organització i desenvolupament d'aquest espai de treball i de trobada amb empreses, com a entitat integrant de la Xarxa Anadromes, donada la presència dels seus programes d'inserció laboral en el territori, com el programa Incorpora i reincorpora de "la Caixa" i l'H.Elecció.Jove, finançat per l'Obra Social "la Caixa".
FSC és una entitat molt arrelada a la zona i compromesa amb les accions dirigides a ampliar les oportunitats de millora d'ocupabilitat i ocupació de la ciutadania, tal com demostra la seva gran trajectòria i tasca desenvolupada en aquest àmbit.
"Hem de visibilitzar una" professió invisible 'que paradoxalment sempre està en boca de tots els discursos polítics "
Entrevista a Rocío Camps, estudiant de pràctiques de l'Grau de Treball Social a la Residència "Las Fuentes" de Saragossa
Rocío Camps López, de 22 anys i procedent de Molina d'Aragó (Guadalajara), està realitzant les seves pràctiques de l'últim curs de l'Grau de Treball Social a la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" de Saragossa, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Les pràctiques tenen una durada de quatre mesos, temps en el qual està realitzant tasques d'acord amb el seu perfil acadèmic, tutoritzades per Isabel Ortega, treballadora social de l'servei.
- Rocío, per què vas decidir estudiar Treball Social? Vaig decidir estudiar aquesta carrera perquè des de sempre m'ha agradat molt ajudar les persones que ho necessiten i em considero una persona altruista i molt empàtica amb els altres.
M'agrada pensar que, gràcies a la tasca que realitzem en aquesta professió, podem influir de manera positiva en la vida de les persones que realment ho necessiten.
També vull assenyalar que, estudiant aquesta carrera, m'he adonat que realment m'agrada el treball social. En un futur espero dedicar-m'hi.
- Què significa per a tu el treball social?
M'agrada destacar la definició global, adoptada l'any 2000, atès que per a mi comprèn el "tot" de la professió:
"El treball social és una professió basada en la pràctica i una disciplina acadèmica que promou el canvi i el desenvolupament social, la cohesió social, i l'enfortiment i l'alliberament de les persones. Els principis de la justícia social, els drets humans, la responsabilitat col·lectiva i el respecte a la diversitat són fonamentals per al treball social. Recolzada per les teories de la feina social, les ciències socials, les humanitats i els coneixements indígenes, el treball social involucra les persones i les estructures per fer front a desafiaments de la vida i augmentar el benestar ".
D'altra banda, considero que és una disciplina que es basa en les persones i en el seu benestar; en concret, en els problemes socials tant a nivell individual, grupal com comunitari. Això és molt important, tot i que des del meu punt de vista. considero que no és una professió tan valorada a Espanya com en altres països. A tot això, hem de sumar que "El treball social necessita explicar-se" i les ciències socials sempre sembla que han estat "menys valorades".
- A quina especialitat de treball social t'agradaria dedicar-te i per què?
Treball social és una disciplina que té diverses especialitats professionals, com ara: gent gran, salut mental, mediació familiar, igualtat de gènere... així com múltiples camps d'actuació: serveis socials comunitaris i/o especialitzats, intervenció familiar, menors, víctimes de violència de gènere, fundacions, associacions... etc.
En el meu cas, des que vaig començar a estudiar, m'ha cridat sempre molt l'atenció els àmbits de salut mental i gent gran. Sempre he tingut molt clar que volia especialitzar-me en salut mental, encara que ara que estic realitzant les pràctiques en una residència de gent gran, ha canviat una mica la meva percepció.
- ¿Sí ?, en quin sentit ?, què és el que has descobert fent les pràctiques en un centre de gent gran?
M'he adonat que m'agrada molt aquest tipus de serveis en els quals s'ajuda a persones majors dependents i, per tant, a les seves famílies. El treball que es realitza des del treball social en aquests centres ho veig molt interessant i en un futur, em veig exercint en aquest àmbit.
Quan acabi la carrera, m'agradaria poder conèixer des de prop el treball que es realitza en el meu àmbit acadèmic en institucions de salut mental per, d'aquesta manera, poder saber quina de les dues especialitats m'agrada més, salut mental o majors.
- Per què vas triar fer les pràctiques en Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" de Saragossa?
Vaig triar aquest centre perquè estava dins de les meves primeres opcions per fer les pràctiques per les seves característiques en general, veig que ha estat una bona elecció.
A més, realitzant aquestes pràctiques, he recordat la connexió especial que he tingut des de petita amb els meus avis, en el meu cas m'he involucrat molt en ajudar-sempre que ho necessitaven. La meva àvia sempre em deia que hi tenia molt bé ajudar les persones i que quan fos gran m'havia de dedicar a això.
- Què és el que més t'ha agradat fins a la data de les teves pràctiques?
Fins al dia d'avui, totes les funcions que he realitzat amb Isabel Ortega, treballadora social de centre, m'han agradat i m'han semblat interessants. Fins al moment, no hi ha res que no m'hagi agradat o "m'hagi agradat menys". Sí que m'han resultat més complexos aquells casos en què els usuaris/es i/o la seva família, han expressat sentiments d'ansietat, ràbia, enuig i/o alteracions de conducta a causa de la pròpia malaltia de l'usuari/a.
Però, en general, l'experiència està sent bona, tant és així que em plantejo ser voluntària de l'servei.
- També és molt bona opció, i què et anima això?
Concretament, l'interès de les activitats en què participen els voluntaris/es que he pogut conèixer. Són activitats en què les persones usuàries de centre gaudeixen molt. A més, veig que tota l'ajuda que pugui rebre l'equip professional de el centre en aquest sentit, serà molt valorada.
- A més, sabem que el 5 de desembre celebreu el dia Internacional de l'Voluntariat, juntament amb el voluntariat de la Llar i Centre de Dia "San José" de Saragossa, gestionat també per FSC. Ens podries avançar alguna cosa?
Sí, així és, es realitzarà un acte amb tots els voluntaris/es d'ambdós centres. Estem en plens preparatius, amb molta il·lusió posada en aquest acte, donada la bona experiència anterior quan es va celebrar un esdeveniment d'aquestes característiques.
-Et agradaria afegir alguna cosa més en aquesta entrevista?
Sí, assenyalar que, en el dia a dia de la professió, m'estic adonant que moltíssimes persones, i fins i tot companys/es de pràctiques d'altres disciplines, no saben què és el treball social. Aquest fet em crida moltíssim l'atenció.
A l'respecte, dir que entre tots/es hem de fer visible una "professió invisible", que paradoxalment sempre està en boca de tots els discursos polítics. D'altra banda, hem de lluitar per un Sistema Públic de Serveis Socials més forta del que és.
Està en mans de tots nosaltres/es el donar-nos a conèixer i valorar-nos encara més. Cal donar la cara en aquesta apassionant professió i no mirar cap enrere, si de cas per prendre impuls.
FSC, present un any més en la Caminada Popular de la Federació Catalana de Drogodependències
La Federació Catalana de Drogodependències (FCD) organitza anualment una caminada popular, no competitiva, per posar en valor la importància de l'esport com a eina de rehabilitació i inserció, així com per trencar l'estigma social vinculat a les persones amb problemes d'addiccions. La iniciativa, que enguany compleix la seva tercera edició, s'ha realitzat al Parc de la Serra de Collserola a Barcelona, declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya, amb més de 8.000 hectàrees.
La caminada ha comptat enguany amb la participació de més de 200 persones, entre elles, persones usuàries de diferents serveis gestionats i dirigits per l'Àrea d'Addiccions, Gènere i famílies de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), així com les seves famílies, professionals dels centres i voluntariat de la nostra entitat, persones amants de la natura i l'esport, etc.
La marxa #OnTrack (en el camí) impulsada per la FCD reivindica l'esport com a eina de prevenció de conductes de risc i de rehabilitació de persones amb problemes d'addiccions.
Tal com afirma Gemma Maudes, adjunta a la direcció de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i famílies d'FSC, es tracta d'una iniciativa preventiva i terapèutica, ja que "en diferents serveis de la nostra entitat, des de fa uns anys que hem incorporat l'esport com una eina terapèutica més enllà de el fet que sigui saludable. És a dir, el valor de la solidaritat, de la pertinença a un grup, la capacitat de gaudir i divertir-se sense la necessitat de prendre cap substància, fan que l'esport formi part de la resta d'activitats grupals que es duen a terme en els centres gestionats per FSC ".
Segons assenyala també Gemma Maudes, algunes d'aquestes activitats es realitzen en col·laboració amb sport2live, entitat social sense ànim de lucre, fundada l'any 2013, i compromesa amb ajudar, a través de l'activitat física, l'exercici i l'esport, a persones que tenen o han tingut problemes d'addiccions i/o salut mental o estan en situació o risc d'exclusió social.
D'altra banda, totes les persones participants van assistir a la xerrada inicial que es va realitzar abans de començar la caminada, en la qual es van oferir les explicacions i instruccions a respectar. En relació a l'consum de drogues, es va informar que no estava permès el consum d'alcohol i altres drogues, tenint en compte que la caminada tenia lloc dins d'un parc natural en el qual no és recomanable el consum de tabac, si bé es va informar de que es disposava de moments específics per a això: a l'inici, meitat i final de l'trajecte.
La jornada va resultar molt positiva per a les persones usuàries de centres i serveis dirigits i gestionats per FSC que van assistir a aquesta caminada, així com per als seus familiars, i per als professionals i voluntariat de la nostra entitat que també es van animar a realitzar-la.
A l'acabar la caminada, es va poder gaudir d'un petit esmorzar que va oferir a totes les persones participants en la mateixa la Federació Catalana de Drogodependències.
"Destaco les ganes i il·lusió dels nostres participants cada any a les Jornades Esportives de UPAPSA"
Joan Llorens, monitor de jardineria i esports de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional "Relleu".
En aquesta ocasió, hem parlat amb Miguel Molina, de 26 anys, usuari de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional "Relleu", servei de la Generalitat Valenciana, dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant) i també amb Juan Llorens, monitor de jardineria i esports que porta 15 anys exercint aquesta tasca al centre. Recentment, Miquel, Constantí, Lorena, Salvador, P. Sancho, Manuel, Cecilia, Jesús i Antonio, usuaris/es d'aquest servei, han participat en les XXVI Jornades Esportives de la Província d'Alacant, celebrades a les instal·lacions esportives de la Universitat d'Alacant, quedant en una bona posició.
- En aquestes jornades organitzades per UPAPSA (Unió Provincial de les Associacions de persones amb discapacitat intel·lectual d'Alacant), aquest any heu aconseguit un meritori sisè lloc.
Miquel Molina: Sí, estem molt contents per haver participat un any més en aquestes jornades tan emocionants. Ha estat una experiència molt bona.
- ¿En quina modalitat has participat tu?
Miguel: En el meu cas, en atletisme. He disputat a 100 metres llisos d'atletisme, m'ha estat més suportable que en l'edició anterior de les jornades, llavors vaig participar en els 800 metres llisos, vam quedar els tercers, però va ser més cansat.
- Però t'has d'animar a tornar als 800 metres llisos, o això diu el teu monitor Juan Llorens que també el tenim per aquí.
Joan Llorens: Sí, així és, esperem que pugui tornar als 800 metres llisos. Ell pot, si es manté en bona forma física.
- A més, en aquest campionat participen els millors equips de la província d'Alacant...
Joan: Sí, per això és tan important estar. En el nostre cas, vam ser 13 persones, 11 usuaris/es i 2 monitors. A ells/es els encanta participar-hi, sempre estan molt motivats i il·lusionats quan s'acosta aquesta data.
- Com va transcórrer aquesta jornada esportiva ?, què destacaríeu de l'ambient?
Miguel: La jornada esportiva va transcórrer en un ambient molt bo d'esportivitat i integració entre totes les persones que vam assistir i participar. Va ser un gran campionat.
Joan: Sí, hi havia un gran ambient, van participar més de 800 esportistes pertanyents als diferents centres de persones amb diversitat funcional i més de 300 persones voluntàries de UPAPSA, molts d'ells/es joves estudiants d'instituts de cicles formatius pròxims, que no es van voler perdre aquest gran esdeveniment de l'esport adaptat.
- Doncs sí que hi va haver una gran participació. Concretament, en què consisteixen les teves funcions com a monitor de la Residència de Diversitat Funcional "Relleu"?
Joan: M'encarrego durant tot l'any de l'entrenament esportiu dels usuaris/es de el servei, però des d'un enfocament d'oci, no de competició.
També, de l'organització dels grups, així com dels dorsals corresponents, de l'control de temps i espais en què competim; per exemple, si ens diuen que hem d'estar en algun lloc a una hora determinada, etc.
- Què és el que més t'agrada de la teva feina?
Joan: M'agrada molt el relacionat amb aquestes jornades perquè he estat voluntari de UPAPSA i va ser una molt bona experiència, tinc bona relació, a més.
Si bé, com et deia, m'encarrego de l'entrenament, ja sigui de petanca, atletisme, tennis de taula... Tot això m'agrada, però destaco les ganes i il·lusió que els nostres participants posen cada any a les Jornades Esportives de UPAPSA.
- A més, segons he pogut saber, a Miguel li van donar una sorpresa el dia que va competir. Ens ho expliques tu, Miguel?
Miguel: Sí. Es va presentar per sorpresa el meu germà, no m'ho esperava i em va fer una tremenda il·lusió. Em vaig posar contentíssim.
- Et volem conèixer una mica més. Quant de temps fa al servei i com està resultant l'experiència?
Miguel: Porto 2 anys, al centre estic de dilluns a dijous i els divendres me'n vaig amb la meva família. Estic content en aquesta residència perquè és molt bonica, és al camp i és emocionant escoltar els ocellets, s'està molt tranquil.
- En què tallers i activitats dels que s'organitzen al centre participes?
Miquel: Als matins assisteixo a un taller de jardineria i, d'altra banda, a un taller de comprensió lectora, en què també repàs matemàtiques.
- ¿I d'això últim, què t'agrada més?
Miguel: A mi les matemàtiques, sens dubte.
- I fora de centre, què és el que més t'agrada fer en el teu temps lliure?
Miguel: M'agrada jugar a la petanca i al el pàdel, això ho faig fora de centre. És una forma de sortir de la rutina.
- Això està molt bé. Alguna qüestió més a destacar?
Joan: Sí, que per fer aquesta entrevista hem hagut de fer una rifa perquè tots els usuaris/es volien ser entrevistats, però li ha tocat a Miquel.
- Quina sort!
Miguel: Sí. Em feia una gran il·lusió. Vaig tenir sort.
- Doncs anem a fer una cosa, a partir d'ara cada mes entrevistarem a un/a, però sense comptar els que ja hem entrevistat. Us sembla?
Joan: Fantàstic, vam quedar així. Al mes de desembre serà un altre usuari/a del centre l'entrevistat, però dels que no han sortit. Comptem ja amb això.
- Fantàstic, així quedem, eh! Alguna qüestió més a destacar?
Joan: Sí, agrair a Marisa Cantó, la directora de l'servei, tot el suport que ens ha donat sempre amb la seva aposta per l'activitat d'esport adaptat i els ànims que ens dóna quan participem en les competicions. De fet, la meva figura professional com a tal no s'havia contemplat fins que ella la va incorporar.
Sens dubte, sense Marisa, avui no seríem aquí. Però no menys important, hem aconseguit fer feliços els usuaris/es de centre, perquè eren ells/es els que demanaven aquesta activitat d'esport adaptat.