El taller "Charremos" contra la soledat no desitjada en la gent gran repeteix nova edició a la Llar i Centre de Dia "San José" de Saragossa
Aquest servei de l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS), dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va iniciar el passat mes de febrer un taller anomenat "Charremos", destinat a la gent gran usuàries del servei, que va finalitzar en el mes de maig. Donada la bona acollida, el proper 15 d'octubre, s'inicia un nou grup amb una periodicitat d'una sessió setmanal d'hora i mitja de durada que ja compta amb 22 participants inscrits. L'activitat es perllongarà fins al mes de maig de 2020.
La idea de fer aquesta nova activitat va sorgir a partir de la necessitat detectada pels agents socials del barri d'abordar la soledat no desitjada en la gent gran. Segons explica Aurora Chacón, treballadora social del centre i responsable del taller, al servei acudeixen a gent gran per a apuntar-se a activitats pel seu propi peu, si bé "hi ha una població més gran que no s'atreveix o no arriba a relacionar mai amb la resta. Per això, vam voler posar en marxa aquesta iniciativa, amb l'ànim que pogués aportar un granet de sorra contra la soledat no desitjada".
L'objectiu principal del taller és oferir un espai obert i informal, en què persones sòcies de la llar en situació de fragilitat, puguin reunir-se per parlar, compartir experiències i relacionar-se amb les altres. El taller es va publicitar el passat mes de gener al centre (fonamentalment, mitjançant cartelleria) ia través dels agents socials del barri (Comissió del Major de barri, centres de salut, serveis socials...). Per accedir al taller, s'havia de realitzar una entrevista individual prèvia. Al febrer d'enguany es va iniciar el grup pilot amb 20 persones.
Al llarg de l'activitat, han participat 22 persones sòcies de la llar (5 homes i 17 dones), de diferents edats. La mitjana en cada sessió va ser de 15 participants. Segons apunta Aurora Chacón, es va crear un grup estable de 14 persones a cada sessió. Una altra dada de gran interès que ens facilita és que un 70% de les persones participants no realitzava cap altra activitat prèviament al centre.
En total, durant la passada edició de l'activitat, es van realitzar 15 sessions setmanals d'una hora de durada, en què es va tractar d'afavorir les relacions socials i la comunicació entre les persones participants, a través del grup de conversa dirigit per Aurora Chacón .
Les tres primeres sessions es van dedicar al coneixement del grup, a través de tècniques actives basades en la configuració del grup, tractant d'establir un ambient de confiança i suport mutu. A partir de la tercera sessió, ja es van començar a debatre temes d'actualitat, notícies, records de temps passats, etc., continguts que els mateixos participants portaven preparats a l'activitat. Les sessions es realitzaven al voltant d'una taula, prenent un cafè o te, per crear un ambient social i informal que facilités un espai distès de conversa.
Cada sessió estava dividia de la següent manera:
- Benvinguda, ens preparem junts el cafè/te.
- Ronda de com ens ha anat la setmana i quins temes volem tractar.
- Elecció del tema, previ debat o conversa.
- Un espai per anunciar alguna altres activitat o informació d'interès (excursions, viatges, visites culturals, etc.).
- Tancament i comiat.
D'altra banda, quan ja portava algun temps de realització de l'activitat, aproximadament a mitjans, el grup de participants va començar a reunir-se a la cafeteria del centre després de cada sessió, i quan el taller va acabar de forma definitiva, quedaven i es veien en el centre, complint-se el objectiu marcat en un inici.
Cal assenyalar també que, en finalitzar el taller, es va facilitar una enquesta bàsica de satisfacció a les persones participants que es va puntuar amb una mitjana de 9 sobre 10. A més, a través d'aquesta enquesta, van sol·licitar més sessions i de més durada cada un.
"Per a mi va ser una experiència diferent i molt gratificant, que em va aportar frescor i una forma diferent de relacionar-me amb les persones sòcies, més enllà de la relació individual en l'atenció social", afirma la responsable de l'activitat. Aurora Chacón porta 10 anys formant-se i dirigint grups amb cuidadors/es mitjançant el Programa Cuidar i també, grups de promoció de l'autonomia per a persones sòcies que inicien una dependència (Programa Atreveix-te), on treballa els aspectes emocionals.
Segons assenyala, "aquestes experiències són també grupals, però amb un objectiu soci-terapèutic, que ens han servit per a crear Charremos, si bé l'activitat en aquest cas és diferent, perquè no té un objectiu final terapèutic, sinó exclusivament social ... és més espontània, centrada en el procés de crear un espai grupal, i no en la tasca terapèutica, encara que en alguna mesura s'aborda també per les vivències que porten al grup".
El proper 15 d'octubre, s'inicia un nou grup amb una periodicitat setmanal d'una sessió d'hora i mitja de durada. L'activitat es perllongarà fins al mes de maig de 2020. En aquesta nova edició, no s'ha realitzat una entrevista personal prèvia amb les persones interessades a participar al taller. La inscripció al mateix ha sortit amb la resta dels tallers de la llar, comptant de moment amb 22 participants inscrits (11 d'ells del grup anterior que va concloure amb 15 participants, de manera que repeteixen un 73% del grup pilot) i s'han quedat en reserva a 9 persones sòcies més.
Un "viatge cap a la igualtat d'edat" a la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" pel Dia Internacional de la Gent Gran
Amb motiu d'aquesta celebració, que va tenir lloc el passat dia 1 d'octubre, vam voler fer alguna cosa especial en la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" de Saragossa, servei que pertany a l'Institut Aragonès de Serveis Socials, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
Aquest dia sempre és una bona ocasió per seguir creant consciència sobre les desigualtats que afronten actualment les persones grans i les formes d'exclusió que hi ha a la societat (social, econòmica, política...). Per aquest motiu aquest any la temàtica central d'aquesta celebració a nivell internacional hagi estat «Viatge cap a la igualtat d'edat», recordant-nos a més la importància de crear noves oportunitats davant els desafiaments de l'envelliment en el món actual.
Per tots aquests motius, vam voler dedicar als nostres usuaris/es un preciós poema de José Saramago sobre la vellesa que va aconseguir emocionar per la bellesa de les seves paraules. A més, vam realitzar una entretinguda activitat amb usuaris/es del centre amb la videoconsola Nintendo Wii, realitzant activitats de forma individual i també en equip per augmentar la cooperació entre les persones grans participants.
Parlant de noves tecnologies com és el cas de l'ús d'aquesta videoconsola, l'objectiu principal des del punt de vista tant fisioterapèutic com des de la teràpia ocupacional és evitar l'exclusió de la gent gran enfront d'elles, ja que en l'actualitat tenen un ús quotidià gran per part de la població. Per això, vam decidir realitzar aquesta activitat i apropar a la gent gran una nova eina de treball amb la qual poder treballar, tant la mobilitat i l'equilibri com l'activació muscular.
Observem que, encara que siguin persones grans i la seva mobilitat no sigui igual a la d'un adult, a través d'aquestes activitats es poden aconseguir els mateixos objectius que en aquelles persones més joves que utilitzen aquest tipus de tecnologies de forma contínua.
Les noves tecnologies poden ajudar a la gent gran a millorar la seva qualitat de vida perquè augmenten les seves destreses a través de l'entrenament i, en aquest cas, al tractar-se d'una activitat lúdica, l'interessant és que aprenen divertint-se.
Els comandaments que s'utilitzen en aquesta activitat funcionen amb piles, les quals cal destacar que es reciclen al centre. I parlant de piles, és important assenyalar que el tema de Dia Internacional de la Gent Gran d'aquest any està íntimament lligat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que reconeixen que el desenvolupament només es pot aconseguir si s'inclou a totes les edats. Donar poder a la gent gran en tots els àmbits del desenvolupament, inclosa la seva participació en la vida social, econòmica i política, ajuda tant a garantir la seva inclusió, com a reduir les nombroses desigualtats a què s'enfronten, segons assenyala l'ONU.
El tema del dia internacional d'aquest any està íntimament lligat a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 10 que, d'acord amb aquest mateix organisme, busca fer front tant a les desigualtats que afronten actualment les persones grans, com prevenir les formes d'exclusió que sorgiran en el futur. El ODS 10 s'ocupa de la reducció de la desigualtat en i entre països, i té com a objectiu «garantir la igualtat d'oportunitats i reduir les desigualtats». Una cosa que es pot aconseguir a través de mesures per a l'eliminació de la discriminació i la potenciació i inclusió "social, econòmica i política de tots, independentment de l'edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió o estat econòmic o qualsevol altra condició».
En aquest sentit, cal assenyalar que en la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes", anem a iniciar accions encaminades a aconseguir aquest objectiu. En aquest sentit, el Govern d'Aragó, juntament amb l'organització Ecoembes, ha posat en marxa el projecte "Tercers en edat, primers a reciclar", al qual ja ens referim a una anterior notícia per la participació de la gent gran usuària de la Llar i Centre de Dia "Sant Josep" de Saragossa, gestionat i dirigit també per la nostra entitat, projecte al qual se sumen ara amb gran il·lusió els usuaris/es de "Las Fuentes".
Es tracta d'un projecte amb gran valor social i ambiental, i, per tant, enfocat al desenvolupament sostenible. La idea és desenvolupar activitats de conscienciació sobre residus i reciclatge dirigides específicament a la gent gran. També, es busca sorprendre a la gent gran a través d'activitats divertides i noves que els facin reflexionar i prendre consciència d'un desenvolupament socioeconòmic més humà.
Amb aquest projecte mediambiental, es potenciaran encara més les activitats intergeneracionals, i pot col·laborar la gent gran usuària del servei, al costat dels seus néts/es, fills/es, o menors de col·legis de l'entorn, potenciant mútuament la seva col·laboració en el reciclatge i fomentant la cohesió social.
A nivell social, també hem de reflexionar sobre les pràctiques, lliçons apreses i el progrés assolit en l'eliminació de les desigualtats a què fan front les persones d'edat avançada.
En relació a la vellesa, desgraciadament els estereotips afermats generen prejudicis negatius en sectors poblacionals més joves, com ara que la població major constitueix un grup homogeni, amb tendències depressives, manca d'interessos i il·lusió, entre d'altres.
Des d'aquest centre, seguirem esforçant-nos a eradicar aquests estereotips que afecten a la vellesa, posant de manifest el potencial de bellesa de la gent gran, sense desmerèixer la seva edat i mostrant una visió alternativa basada en l'envelliment actiu en centres de gent gran.
Diego Martínez i Isabel Ortega
Fisioterapeuta i treballadora social de la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" de Saragossa, gestionada per FSC.
"M'agradaria formar part sempre del Programa d'Acolliment Familiar Temporal que gestiona FSC a Múrcia"
Lidia Gómez té 51 anys i és des de fa 4 anys, amb la seva filla, una de les famílies participants en el Programa d'Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT) per a menors tutelats de la Direcció General de Famílies i protecció de menors del Govern de Múrcia. El programa proporciona de forma immediata un context de protecció i atenció al nen / a, alhora que s'inicia una valoració per determinar la mesura i recurs de protecció més adequat i prioritàriament, el retorn amb la seva família d'origen. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) dirigeix i gestiona aquest programa des de fa 3 anys.
- Quins són els teus circumstàncies i en quin moment et trobes en el programa d'acolliment familiar temporal?
En el meu cas, sóc divorciada i tinc una filla de 19 anys que estudia fora de casa, tot i que ve molt sovint. Formem part del programa ACOFAMT des de fa 4 anys, fins al moment hem tingut 5 menors en acolliment familiar. En l'actualitat, concretament des de fa 2 mesos, tenim a casa un nen de 6 anys. Estem en un moment bo, ja que el nen ha començat a agafar confiança amb nosaltres.
- Amb aquesta experiència d'haver acollit temporalment a 5 menors, què destacaries en general de l'experiència d'acolliment familiar?
És una forma de vida, una elecció vital molt enriquidora. Abans d'entrar a formar part d'aquest programa, vaig estudiar molt bé els diferents programes i aquest és el que millor vaig veure que s'adaptava al que jo volia, entre altres motius, per l'assessorament tècnic d'extraordinari valor que rebem de l'equip professional. Aquest suport ens fa sentir-nos molt recolzats.
L'experiència fins al moment ha estat tan bona que si puc no ho deixaré mai ... M'agradaria estar sempre en el programa ACOFAMT, fins que les forces m'acompanyin... En tot aquest temps, hi ha hagut moments molt bons i altres no tan bons, però l'experiència en el seu conjunt àmpliament compensa.
- Com ha estat/és la convivència dels menors en acolliment temporal amb la teva filla biològica i en general el procés d'adaptació d'ella a aquesta nova circumstància familiar?
Vaig esperar a que la meva filla tingués 15 anys perquè expliqués amb la suficient maduresa per entendre que aquest era el meu desig. Per a mi era molt important que ella estigués preparada ia dia d'avui, puc dir que aquesta experiència li ha aportat moltíssim, li ha ensenyat que la vida no és gratuïta i que l'habitual no és sempre una situació familiar normalitzada, per la qual cosa ha estat molt interessant que conegui altres realitats per al seu propi desenvolupament personal.
Pel que fa a la convivència dels menors en acolliment temporal amb la meva filla biològica, la seva figura per a ells/es és molt important. És una nena molt alegre, responsable, bona estudiant, està estudiant Medicina a València, i els menors la tenen com a referent. Més d'una vegada m'han dit: "M'agradaria ser com Lidia". Això m'enorgulleix.
- Quins consideres que són els beneficis més importants de l'acolliment familiar per als menors?
Els beneficis són moltíssims perquè són menors que no tenen hàbits d'higiene, alimentació... que en general no saben comportar-se ni identificar i expressar les seves emocions, de manera que cal realitzar tota aquesta tasca d'educació emocional amb ells / es, comptant per a això amb el suport de l'equip professional del projecte.
D'altra banda, són nens/es que no han tingut atenció ia nivell de desenvolupament psicomotriu també tenen les seves mancances. En moltes ocasions, són menors que vénen molt danyats, que han rebut maltractaments o amb situacions familiars conflictives.
En el cas del menor que tenim en acolliment familiar temporal ara, quan va venir no sabia a penes parlar, ni menjar sol, no hi havia anat a escola ... Ara està cursant 1r de Primària.
- I què us estan aportant a vosaltres aquestes experiències com a família monoparental acollidora?
Ens ha fet ser més empàtiques i la nostra escala de valors s'ha posicionat d'una altra manera; donem més importància al que tenim. Crec que, en general, les persones som molt egocèntriques i egoistes, i una experiència així et fa entendre que nosaltres / es no som tan importants. En canvi, aquesta experiència et fa veure la vida amb els ulls d'un nen, fa que retornin les il·lusions de la infància ...
D'altra banda, tenim la sort de comptar amb una família molt unida, en la qual tots s'impliquen i comptem també amb aquest suport per part de la família extensa, la qual cosa també és un element a favor. L'experiència és bona per a tots/es.
- Com soleu viure el comiat d'aquests menors en acolliment familiar?
El comiat es treballa prèviament. La vivim bé perquè des del primer moment sabem, i així li ho vam traslladar als menors, que tenen la millor família del món (la biològica) i que també la necessiten i ells/es saben que és així. Han de marxar contents / es amb la seva família d'origen perquè necessiten aquesta estabilitat, saben que l'acolliment familiar és per un temps.
- Com es reforça aquest fet per -arribat el moment- estar preparats/des per al comiat?
Doncs, per exemple, a través de tècniques, com comptar des del primer moment amb una "caixa de records", és una cosa que els agrada molt. Hi poden guardar des d'una invitació a una festa d'aniversari, una pedra que hagin agafat en algun viatge...
No obstant això, davant de qualsevol circumstància, les famílies tenim una comesa i l'equip professional del projecte altre, al qual derivem les qüestions que de vegades ens costa entendre, ja que els tècnics/es les contextualitzen i ens ofereixen les millors respostes, sigui en el moment del comiat o en altres que ens pugui costar més assimilar. En aquest sentit, es rep molta atenció per part del programa.
- Sembla ser que hi sol haver un cert respecte a ser família acollidora d'un menor de 6 a 18 anys ... a què creus que es deu ?, ho consideres infundat?
Sí, és infundat perquè hi ha una por al desconegut ia patir, però això es deu a la desinformació, de la poca difusió del que veritablement és un programa d'aquestes característiques, de manera que animo a les persones que tinguin alguna inquietud a informar de primera mà amb els tècnics / es del propi projecte.
- En aquest sentit, cal destacar la importància del programa de formació del projecte, dirigit a les famílies interessades...
Sí, recentment, el 3 d'octubre, s'ha posat en marxa a Múrcia amb molt bona acollida un curs de 4 sessions que finalitzarà el proper 24 d'octubre. Sempre s'intenten donar facilitats perquè les famílies puguin assistir-hi.
- Parla'ns una mica més d'aquest programa de formació...
Aquesta formació té com a objectiu abordar les diferents fases en què es desenvolupa l'acolliment, des del moment inicial en què s'inicia la convivència fins al final i comiat.
Durant la mateixa, s'aborden les necessitats de totes les persones implicades en l'acolliment familiar: el nen / a, la seva família d'origen, la pròpia família d'acollida i l'equip tècnic del projecte. En aquesta formació es tracta de conèixer experiències que, en la mesura del possible, s'assemblin a la realitat de l'acolliment.
A més, l'equip professional que imparteix la formació és el propi del projecte, intervenen com a formadores les psicòlogues del programa, la treballadora social i l'educador social del programa.
- Amb l'interès a més de poder rebre una formació sense compromís...
Efectivament, al final de la mateixa, cada persona pot decidir si li encaixa el programa i vol seguir en el procés, o no, amb total llibertat d'elecció.
- Seria interessant oferir a les famílies interessades un telèfon de contacte i un correu electrònic, atès que es realitzen formacions contínues d'aquestes mateixes característiques.
Sí, poden contactar amb el telèfon 968 200400 o per correu electrònic: acofamt@utelagunduzfsyc.org, i se'ls oferirà tota la informació.
- Un altre punt interessant del programa és que l'Administració ofereix a les famílies acollidores una bona ajuda econòmica, per a la cura i manutenció dels menors acollits.
Sí, l'acolliment temporal té una compensació econòmica que ve recollida i modificada per una ordre de la Conselleria de Treball i Política Social de la Regió de Múrcia. Es tracta de 1.400 euros al mes, la qual cosa suposa una bona ajuda.
- A grans trets, quins són els requisits i les condicions que han de reunir les famílies acollidores en aquest programa?
No hi ha un perfil com a tal, cada nen/a necessita un perfil de família, de manera que totes les opcions familiars poden ser vàlides, sempre que es compti amb una estabilitat emocional a la llar, ingressos, temps de dedicació i tenir una habitació disponible a casa per al menor. A més d'oferir-tranquil·litat, amor, respecte... Això és fonamental.
- ¿Amb quin moment o moment més bonic et quedes d'aquestes experiències d'acolliment familiar?
Són tants que és difícil quedar-se amb un o diversos moments... Em quedaria amb les seves cares durant el primer Nadal, amb les seves cares en veure el seu primer pastís d'aniversari, amb l'abraçada tirant al teu coll i dient "t'estimo milions"... Són meravellosos moments.
- Per acabar, què li diries a una persona que després de llegir la teva entrevista s'està plantejant ser família acollidora?
Principalment, l'animaria a que s'informés, un cop rebuda la formació, com deia, sempre pot decidir si vol estar o no en el programa. Formar part del mateix és una cosa molt seriosa i ha d'haver un veritable compromís per part de la família acollidora. Però el que sempre s'ha de tenir molt present és que és una experiència preciosa en la qual tots/es vam sortir guanyant.
La Fundació Salut i Comunitat renova la gestió del centre de primera acollida i valoració de menors "Lázaro"
Des del passat dia 1 d'octubre, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) juntament amb el Grup Lagunduz, mantenen la gestió del centre de primera acollida i valoració "Lázaro" de Guadalajara, adjudicat en concurs públic per la Conselleria de Benestar Social del Govern de Castella-la Manxa. El contracte té una durada de tres anys, amb possibilitat de prorrogar-dos anys més (2024).
Al principi, el servei tenia com a destinataris a menors d'entre 0 i 17 anys en situació de desemparament, si bé en l'actualitat, s'atén gairebé en exclusivitat a menors migrants no acompanyats (MENAS). El canvi de perfil d'usuaris / es del centre va començar el 2017, accentuant el 2018 fins al moment actual en què es manté aquest mateix perfil.
En aquest sentit, segons dades del centre, cal assenyalar que, el 2018, es va atendre a 87 menors, sent el 93% menors no acompanyats, majoritàriament homes. Durant el present any, s'ha atès un total de 70 menors, sent el 90% d'ells/es MENAS.
En relació a l'equip professional, la plantilla es manté, si bé en els nous plecs el perfil dels educadors/es socials es prioritza respecte al dels / les auxiliars educatius. En comparació amb el concurs anterior, s'augmenta el nombre d'educadors/es, passant de 5 a 12, comptant a més gairebé tots ells / es amb diplomatura o grau en Educació Social.
En el moment present, la plantilla està formada per 17 professionals: 12 educadors/es, 1 auxiliar tècnic educatiu, 1 psicòleg, 1 director i 2 persones encarregades de tasques de cuina, neteja i bugaderia. Amb anterioritat, l'equip professional estava integrat per 5 educadors i 8 auxiliars tècnics educatius, a més de la resta de figures.
D'altra banda, per facilitar la formació contínua de l'equip professional, millorant així aspectes relacionats amb la seva intervenció educativa, amb el nou contracte s'amplia el nombre d'accions formatives previstes, així com el nombre d'activitats d'oci, passant les hores de formació anuals a 32.
A més, aquest nou contracte s'amplia la partida pressupostària destinada a activitats d'esport, oci i temps lliure que ajudi a assolir els objectius definits en els projectes educatius individuals de cada menor. Per tot això i aquestes importants millores, no podem estar més que satisfets/es.
Cal recordar que els objectius generals d'aquest servei, dirigit i gestionat per FSC, són oferir acollida urgent a menors en situació de desemparament, risc social o guarda temporal, pel període necessari fins que pugui produir-se la tornada amb les seves famílies si fos possible, o bé la seva derivació a un altre servei de protecció que desenvolupi un programa de major estabilitat, adequat a la situació del menor.
Un altre objectiu fonamental és fer una valoració individualitzada dels efectes de la situació de desprotecció del / de la menor i de la seva situació personal i entorn sociofamiliar, en coordinació amb els serveis socials de la localitat en la qual resideixi.
Agraïm al Govern de Castella-la Manxa que hagi mantingut la seva confiança en la professionalitat de la Fundació Salut i Comunitat, permetent continuar la gestió d'aquest servei amb la qualitat i calidesa que ens caracteritza.
Experiència terapèutica a través de la realitat virtual. Com pot ajudar a la gent gran?
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) aposta sempre per la innovació en la cura i atenció a la gent gran. Per això, la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona, servei de la Generalitat de Catalunya gestionat i dirigit per la nostra entitat, ha posat en marxa una nova proposta que incorpora l'experiència terapèutica de la realitat virtual en l'atenció assistencial.
En concret, la proposta s'articula a través d'unes ulleres connectades a un programari que permet reproduir vídeos gravats amb càmeres de 360º, per la qual cosa la sensació en utilitzar-les és envolupant. Imatge i so van a l'una i es reprodueixen des de les pròpies ulleres, facilitant a la persona que les utilitza una sensació d'aïllament de l'entorn immediat (aspecte que li ajuda a concentrar-se sense distractors), alhora que facilita la concentració en la visualització.
L'activitat consisteix en una o diverses sessions setmanals, en què es realitzen una o més visualitzacions (bé sigui a espais naturals, ciutats, museus, etc...), utilitzant els majors les ulleres de realitat virtual sota la supervisió de la terapeuta ocupacional i la psicòloga del centre.
Durant aquestes visualitzacions, que oscil·len en un temps d'entre 5 a 10 minuts (depenent del vídeo), es realitzen preguntes sobre els continguts que es veuen, tant a la persona que porta les ulleres posades, com a la resta de participants que visualitzen en una pantalla el que la persona veu amb les ulleres.
Quant als objectius que es pretenen aconseguir amb aquesta activitat innovadora, entre d'altres, es troben la millora de l'autoestima, de l'estat d'ànim, de l'atenció i la concentració, així com de la producció lingüística, de la memòria immediata i de evocació. A més, s'ha observat que augmenta el benestar personal, emocional i el sentiment de millora en general.
Entre d'altres aspectes a destacar, cal assenyalar el treball individual i personal que es desenvolupa amb aquesta proposta. Així mateix, d'acord amb el perfil de cada persona, es busquen les projeccions més d'acord amb ella.
Segons ens trasllada l'equip professional de la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda", centre en el qual s'està desenvolupant l'activitat, aquestes ulleres de realitat virtual poden ajudar com a suport en la teràpia d'estimulació i rehabilitació cognitiva en diferents patologies que cursen amb dany cognitiu, com és el cas de l'ICTUS i les demències.
Amb aquesta nova eina a través de la realitat virtual, s'aconsegueix fomentar l'entreteniment a la gent gran i, d'altra banda, es realitza un treball d'estimulació cognitiva amb el desig, en ambdós casos, de generar benestar emocional en la gent gran.
Sens dubte, aquest altre un bon exemple de com les noves tecnologies, per les quals aposta FSC a través de diferents projectes adreçats a persones grans, ajuden a millorar considerablement la seva qualitat de vida.
"Participar en la decoració d'un carrer a les Festes de Gràcia ha estat una experiència intergeneracional meravellosa"
Els carrers del barri de Gràcia de Barcelona es vesteixen de gala per competir cada mes d'agost pel premi al carrer millor decorat en els seus populars festes. Aquest any, un grup d'usuàries dels Habitatges amb Serveis "Concili de Trento I" i "Concili de Trento II", serveis de l'Ajuntament de Barcelona, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han col·laborat en la decoració del carrer de la Perla. En representació de totes elles i perquè ens expliqui en què ha consistit aquesta participació, hem parlat amb Raquel Soto, usuària de 78 anys de "Concili de Trento II".
- Com ha estat l'experiència de participar en aquest projecte intergeneracional?
Per a mi ha estat una experiència meravellosa col·laborar durant més de dues setmanes, al costat de les meves companyes dels Habitatges amb Serveis "Concili de Trento I" i "Concili de Trento II", en la decoració del carrer de la Perla. És la primera vegada que hem participat i ha estat molt gratificant per a totes nosaltres. En el meu cas, no m'ha importat ni tan sols portar dues tardes feina a casa, tot i que l'activitat l'hem realitzat a les instal·lacions del centre.
- Tan gratificant que m'han dit que fins i tot us van posar un nom al grup d'usuàries d'aquests habitatges que colaborasteis en aquesta activitat...
Sí. "Les perles del Clot". Reconec que em va encantar aquest gest. Encara m'emociona recordar aquesta experiència i la bona acollida que ens van donar al barri persones de totes les edats, així com les persones organitzadores d'aquesta activitat, sense conèixer-nos de res. Encara em sorprèn el bon tracte que ens van donar i la seva amabilitat, cosa que va fer molt senzilla i agradable la nostra participació en la mateixa.
Vull dir també que aquesta activitat em va entretenir molt, em va ajudar a despejarme... a sortir de les meves rutines habituals i això sempre és bo. No tinc més que bones paraules d'aquesta experiència.
- Quantes dones dels Habitatges amb Serveis "Concili de Trento I" i "Concili de Trento II" vau participar en la decoració d'aquest carrer?
8 dones de "Concili de Trento II", al costat de la directora del servei Mari Carmen Navas, i per part de "Concili de Trento I", van participar 8 dones, al costat de Silvia Salinas, la directora del centre.
- En el teu cas, des de quan ets usuària dels Habitatges "Concili de Trento II" i com està sent l'experiència?
Sóc usuària des que van inaugurar fa 11 anys aquest bloc, visc sola en un habitatge i estic encantadíssima, ja que vivia al barri del Raval i cada vegada hi ha pitjor ambient, me'n vaig anar perquè em feia por viure-hi, hi ha molta inseguretat...
No obstant això, ara porto una vida molt tranquil·la en aquest nou barri, sense ensurts, que a aquestes edats no estem per a aquestes coses...
- Què destacaries de l'habitatge en la qual resideixes?
Per a mi és gran. Mai havia tingut terrassa ni ascensor... Amb la terrassa estic contentíssima pel sol que m'entra, la qual cosa sempre dóna alegria a la casa. Quant a l'ascensor, també estic contenta de tenir-lo perquè visc en l'últim pis, però mentre pugui, seguiré pujant els 90 esglaons, sabent el beneficiós que és per la meva salut aquest exercici diari que realitzo. Algun dia segurament em tocarà pujar només fins al 2n pis, però aquell dia encara no ha arribat.
- Pel que comentes et trobes bé de salut... No et canses de pujar escales.
Sí, de fet, ahir vam fer una sortida, organitzada des del servei, a l'Església Santa Maria del Mar a Barcelona. Ens van ensenyar les torres i ens van dir que si volíem podíem pujar, però de les persones que anàvem, només em vaig atrevir a pujar jo. Sí, afortunadament, tinc bona salut i espero que per molt de temps.
- A més, sé que comptes amb molt bones veïnes en el servei.
Sí, són amigues, més que veïnes, i el tracte és de com si ens coneguéssim de tota la vida... Estic molt feliç amb elles.
- En la teva activitat diària, amb quina tasques t'entretens i t'agraden més?
Doncs et diria que em falten hores. Escric novel·les, sóc pintora, pinto a l'oli ia l'aquarel·la. També, faig activitats de grup com gimnàstica, tai-txi, participo en les activitats de la Wii, en una coral ... D'altra banda, els dissabtes vaig a jugar a la petanca i els diumenges em dedico a passejar, però m'agrada anar sola, així vaig caminant al meu propi ritme. Agafo un carrer i em dic a mi mateixa "a veure on em porta aquest carrer que ja arribaré a algun lloc...".
- I veient l'activa que ets segur que arribes...
Sí, sempre surto cap endavant en tot en general perquè així m'ho proposo. És qüestió de voluntat.
- Per acabar, què ens pots dir de l'equip professional del servei ?, de quina forma us facilita la vida diària a les persones usuàries?
També tinc bones paraules per a tots ells/es. Mari Carmen, la directora del centre, és estupenda, així com les auxiliars. En el meu cas, em vaig quedar vídua fa 24 anys, però vaig començar a dibuixar ia ballar sardanes en un casal i d'aquesta manera, em vaig anar animant ... La millor manera d'afrontar aquestes circumstàncies va ser comptar amb bones companyies i fer activitats. Sí, sempre he estat molt activa.
Vull dir també que tot l'equip professional en el seu conjunt és meravellós ja que cada persona ha tingut unes vivències, unes circumstàncies i tenim les nostres tristeses, dies millors i pitjors, però ells/es ens ajuden molt.
Els menors del Centre d'Acolliment Especialitzat “Valle de Cayón” visiten un centre d'acolliment de fauna silvestre conscienciant-se enfront del maltracto animal
Un grup de menors d'aquest servei de la Direcció general de Serveis Socials del Govern de Cantàbria, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb l'Associació Lagunduz, ha visitat durant aquest estiu les instal·lacions de Karpín Fauna, a la Vall de Carranza (País Basc). Es tracta d'un centre d'acolliment de fauna silvestre procedent de decomisos per caça il·legal, mascotes abandonades, fauna autòctona irrecuperable de centres de recuperació, tancament de granges de cries o animals nascuts en captivitat.
Karpín Fauna és un centre d'oci i turisme responsable, en el qual aprendre com hem de comportar-nos davant el mitjà natural i comprometre'ns amb la sostenibilitat. La seva missió és acollir a algunes espècies que, per alguna raó, no poden viure en el seu mitjà natural, assegurar-los una vida digna i explicar les seves històries perquè els qui les visitin, se sensibilitzin enfront de les seves diverses problemàtiques.
En una finca centenària de 20 hectàrees, des de la qual s'albira un de les valls més belles de la geografia basca, Karpín és un refugi privilegiat per més de 55 espècies diferents. En el recorregut, en una zona de bosc tancat, podem trobar dues zones que ens porten a l'era juràsica i a conèixer els animals que van poblar el planeta, després de la desaparició dels dinosaures.
Gràcies a la guia que ofereix un grup de paleontòlegs, es poden conèixer reproduccions a grandària natural de les espècies de dinosaures més cridaneres i dels animals carnívors i herbívors que, després de la seva desaparició, van ocupar el planeta fins a fa 10.000 anys. Per tot això, sabent el que els anava a aportar, un grup de menors del Centre d'Acolliment Especialitzat “Valle de Cayón”, acompanyats per professionals del servei, es van aventurar a realitzar el passat mes d'agost aquesta excursió.
En arribar allí, els van atendre amablement i els van oferir un mapa per guiar-los sobre com visitar cada racó de forma ordenada per no perdre's res. Els i les menors estaven ansiosos, animats i mentalitzats ja per endavant amb el que anaven a veure, sabent que no es tractava d'un parc natural a l'ús, en viure en ell espècies que han estat danyades. És el cas de moltes de les aus que van poder veure en aquest parc i del gat salvatge, que han sofert greus mutilacions en el seu cos a causa de la caça il·legal, la qual cosa els impedeixen sobreviure per si mateixos en la naturalesa, requerint cures especials.
Cada instal·lació que alberga a alguna espècie animal en aquest centre disposa d'un o diversos panells en els quals es pot trobar informació sobre l'hàbitat, alimentació, costums, biometria, àrea de distribució, taxonomia i grau d'amenaça d'aquesta espècie. D'altra banda, els arbres i arbustos més representatius del parc tenen també el seu corresponent cartell informatiu en el qual es detallen els seus noms, característiques, grau d'amenaça, etc., els quals va ser observant el grup de menors amb gran interès a cada pas que donava.
A més, el parc compta amb una zona especial anomenada Terrosauro, en la qual, a través d'un viatge al Juràsic, els i les menors van poder conèixer un campament paleontològic on cohabiten algunes de les espècies de dinosaures més cridaneres. Acompanyats de quatre investigadors, van poder conèixer a més la seva peculiar forma de vida. Tot això, sorpresos i animats per divertits esglais i sorpreses que van fer que els joves se sentissin veritablement ambientats en l'era dels dinosaures.
Després de la visita, els i les menors es van asseure a degustar unes delicioses truites de patata i gelats, com a rematada final a aquest intens dia, i també van poder gaudir d'una sobretaula en el mitjà natural. De tot això, volem destacar el molt que van gaudir durant aquesta visita, així com el seu excel·lent comportament i la seva conscienciació sobre la cura especial que mereixen aquestes espècies silvestres.
Trobada de FSC amb la Fundació Canària Yrichen per compartir bones pràctiques professionals
El passat mes d'agost, participem en una trobada entre professionals de diferents sectors, amb l'objectiu d'una posada en comú per desenvolupar un projecte residencial dirigit a dones i als seus fills/as, centrat en el tractament de les addiccions i la violència de gènere.
La reunió va tenir lloc a la illa de Gran Canària, concretament en Telde, municipi on se situa la seu de la Fundació Canària Yrichen, les actuacions de la qual han estat emmarcades dins de les directrius marcades pel Pla Nacional sobre Drogues i el Pla Canari sobre Drogues, explicant en l'actualitat amb diverses comunitats terapèutiques. Tenim
A aquesta trobada de professionals van assistir integrants de la Fundació Canària Yrichen, entre ells, Carlos Navarro, director d'aquesta entitat i Davinia Ramírez, directora de l'Àrea de Tractament i Igualtat de la fundació. També van assistir Patricia Martínez, assessora en matèria de drogodependències i gènere, així com Mª Lourdes Brito i Nicolás Amador, professionals del Servei de Coordinació Tècnica d'Atenció a les Drogodependències del Servei de Salut Canari.
Per part de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va estar presenti nostra companya Alicia Salamanca, en qualitat de directora de l'Espai Ariadna, servei residencial de la nostra entitat a Barcelona dirigit a dones, així com a les seves filles i fills, que treballa l'abordatge terapèutic en addiccions i violències masclistes.
Durant la trobada, es van tractar aspectes tècnics relacionats amb l'engegada d'un projecte d'aquestes característiques i es va aprofundir en temes com flexibilitzar la normativa, ajustar els horaris, estructura i composició de l'equip multidisciplinari. També, es va parlar de la importància d'establir grups terapèutics i educatius dins del tractament.
L'eix transversal del treball conjunt va ser posar en valor la importància d'incorporar la perspectiva de gènere en la intervenció amb dones i “despatologizar” la mirada cap a la salut mental de les dones. Així mateix, el treball es va centrar en l'abordatge des de l'especificitat de gènere, amb la finalitat d'aconseguir adherència als tractaments, treballar cap a objectius desitjats per les dones, evitar “portes giratòries en els tractaments” i allunyar-se de prejudicis o idees preconcebudes cap als processos de recuperació, tant en el cas de les dones com dels seus fills/as.
A més, es van abordar problemàtiques concretes i diferents casos pràctics. En aquest sentit, es va posar l'accent a poder treballar amb les i els menors d'edat, de manera que se'ls pugui fer partícips i protagonistes del tractament, i puguin disposar d'espais propis d'infància, així com comptar amb professionals amb especialitat específica en infància i violència masclista i intrafamiliar.
També, en aquest espai de trobada es va realitzar una revisió documental per a la intervenció tècnica, procedint-se a la recollida d'informació i abordatge des d'una perspectiva inclusiva i no discriminatòria, posant-se de manifest la importància de comptar amb un equip humà amb formació en ambdues problemàtiques i, a més, com a valor afegit, amb perspectiva de gènere.
La trobada va ser satisfactòriament productiu, es van establir llaços professionals i es van ampliar coneixements, a més de compartir bones pràctiques professionals.
Perspectiva de gènere en la intervenció educativa del Pis Terapèutic Cosmos
Des de fa uns anys, els recursos de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han anat prenent cada vegada major consciència de la importància d'incorporar una mirada amb perspectiva de gènere que modifiqui la seva manera tradicional d'intervenció socioeducativa, transformant-la en una més inclusiva i transversal.
Tradicionalment, els programes de drogodependències s'han dissenyat des d'una perspectiva androcèntrica. Els homes han estat i segueixen sent els usuaris majoritaris d'aquest tipus de recursos. Les intervencions sobre l'addicció, segueixen prenent com a eix d'actuació la realitat masculina. No és casualitat que les dones continuïn sent una gran minoria i que el temps d'estada i adherència al tractament sigui molt menor que el dels homes. Tampoc és casualitat que el nombre de dones trans sigui gairebé nul i no accedeixin a aquest tipus de recursos.
Segons assenyalen Llopis, Castillo, Rebollida i Stocco (2005), l'androcentrisme segueix sent molt comú en els tractaments aplicant-se a les dones, sota una suposada concepció “neutral”, les mateixes intervencions, lectures i significats dels consums masculins, invisibilitzant d'aquesta forma les diferències i necessitats pròpies que elles presenten. Segons apunten a més aquests autors, “en molts casos les pròpies dones se senten incòmodes dins dels sistemes d'atenció professional, totalment masculinitzats, i acaben per abandonar el programa, al no identificar-se amb el mateix”.
Sabent que partim d'aquesta realitat i, coincidint amb el canvi en l'adreça del Pis Terapèutic Cosmos d'FSC a Barcelona, hem iniciat amb molta il·lusió i força el trànsit de paradigma. Encaminades a construir juntes un recurs on la intervenció en les addiccions tingui unes ulleres violetes més inclusives i, per tant, més igualitàries.
Quan li preguntem a algun professional si vol incorporar una mirada de gènere al seu camp d'intervenció, la resposta sempre és afirmativa, ja que és alguna cosa que en els últims anys hem anat assimilant socialment com a positiu. Però, què significa treballar amb perspectiva de gènere en addiccions? Això implica revisar el nostre saber, el fer i, el més difícil i imprescindible, l'ésser.
El saber implica una formació interna d'equip perquè cada professional incorpori els coneixements necessaris en les particularitats de gènere. Això inclou assistència a formacions, tallers, xerrades i accés a bibliografies específica sobre el tema.
Aquest canvi de perspectiva implica a més identificar què i com afecta al seu consum i al seu ser el fet de ser dones, quant a categoria social i cultural que genera identitat i subjectivitat, per així comprendre com afecta aquesta construcció als processos de drogodependències, en la línia que apunten alguns autors.
Per modificar “el fer”, hem d'enfrontar-nos a les nostres pròpies resistències, revisant unes formes d'actuació que veníem repetint i construint des de fa més d'una dècada i que marcaven el camí dels correcte i l'incorrecte, que ens generaven seguretat a l'hora d'actuar i que delimitaven les nostres intervencions. Modificar “el fer” requereix temps i paciència i molta valentia per reconèixer el que ja no ens funciona i per deixar anar aquelles certeses que ens impedeixen evolucionar.
En aquesta mateixa adreça de replantejar-nos el nostre treball, hem iniciat en el Pis Terapèutic Cosmos una supervisió mensual, acompanyades per una professional feminista formada en la intervenció en addicció i gènere. També, hem començat a recollir les opinions i valoracions de les persones a les quals acompanyem en aquest procés terapèutic, tenint-les en compte com a eina fonamental i ineludible per poder ajudar-nos a reflexionar i reflectir tot allò que no estem veient des de la nostra habitual visió.
Per la nostra banda, utilitzem cada reunió d'equip per valorar millor les diferents decisions que anem prenent, lligades a una mirada centrada en la persona que ampliï el camp de visió. Tenim clar que el creixement és un procés lent i llarg, i que els canvis s'aniran modificant a mesura que nosaltres mateixes, com a professionals, puguem anar modificant els nostres propis punts de vista i la nostra capacitat de “veure”.
Finalment, cal referir-se a la nostra capacitat de “ser”. És imprescindible que cada professional revisi la seva pròpia subjectivitat, ja que aquesta visió directa i indirectament incideix sobre les persones amb les quals treballem. Els canvis personals són els que requereixen més temps i els que més beneficis els aporten. Cada professional ha de realitzar un treball individual de revisar des d'on estem mirant i quines concepcions tenim, a més d'analitzar qui som les persones que anem a acompanyar a aquestes altres persones en aquest moment clau de les seves vides.
Finalment, i no menys important, en el Pis Terapèutic Cosmos hem començat a engegar un grup específic de gènere per a dones on poder escoltar i amplificar les seves veus, al mateix temps que intentar oferir un espai de construcció de sororitat, d'autoestima i d'empoderament.
José Figueres: “Volia donar el millor de mi a les persones més necessitades. Per això, vaig decidir ser integrador social”
El nostre company José Figueres treballa com a integrador social en el centre dirigit a menors migrants no acompanyats “Verdader 2”, servei d'atenció residencial de titularitat pública, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), situat a la província d'Alacant. En una informació anterior, ens apropava a la gènesi del seu conte «La colla de Nelson» (“La colla de Nelson”) fins a la seva publicació i en aquesta ocasió, hem volgut conèixer una mica més sobre la labor que realitza en el servei, així com les seves novetats literàries.
– Des de quan treballes en el Centre d'Acolliment de Menors “El Verdader 2”?
Pràcticament des de l'obertura del servei, al desembre de 2017.
– En què consisteix el teu treball en el centre?
Es treballa de manera global, cobrint i supervisant totes les necessitats bàsiques dels i les residents: físiques, cognitives, emocionals, socials i educatives, participant els adolescents en diferents recursos comunitaris per poder aconseguir una integració real i efectiva.
També, es treballen un altre tipus de continguts específics, relacionats amb la integració social, tals com la promoció de la igualtat de gènere; la prevenció de l'abús de les drogues; qüestions relacionades amb l'educació sexual… A més, gestionem amb altres entitats/administracions la dinamització del temps lliure dels i les menors, entre moltes altres funcions que realitzem.
– Per què vas decidir ser integrador social?
Vaig iniciar la meva vida laboral en un gremi molt diferent: vaig començar treballant 8 anys en una empresa de reformes d'interiors, però, bàsicament, em vaig cansar de treballar amb coses i vaig decidir que volia treballar amb persones. Volia donar el millor de mi a les persones que més ho necessitessin. Per això, vaig decidir ser integrador social.
– Entenc que la coordinació entre professionals del centre ha de ser molt important per poder realitzar una bona labor d'equip…
Sí, importantíssima. La coordinació entre l'equip tècnic amb els diferents equips educatius i, al seu torn, la coordinació entre equips, és l'eix del nostre dia a dia. La informació és “poder”, ha de fluir entre l'equip professional de manera funcional per afavorir la integració social de la població resident.
– Què és el que més t'agrada de la labor que realitzes?
El contacte directe amb els i les menors, ja que el mateix, a través del vincle socioafectivo que s'estableix en la dinàmica interna, ens permet reeducar des de la pluralitat.
– D'altra banda, et volem preguntar per les novetats del teu conte “La colla de Nelson”, què ens pots explicar?
El conte ha estat editat per ASAEM (Associació de la Safor d'Ajuda a persones amb Malaltia Mental). A mi, com a autor, em correspon un percentatge ja estipulat (el 10% per exemplar venut), que, en aquest cas, he donado íntegrament a aquesta associació per a projectes relacionats amb les seves funcions del dia a dia.
Si bé, el veritablement important de l'edició d'aquest àlbum il·lustrat és el projecte socioeducativo que ho emmarca, ‘La colla de Nelson’, que visitarà multitud d'aules de la comarca de la Safor, a València, per educar als més petits des de la diversitat, un material didàctic del que mancava l'entitat i que, a través del certamen literari de contes curts ‘Històries Efímeres’, van poder crear.
– I en quin moment es troben les gestions amb les diferents institucions que puguin col·laborar en un futur amb noves edicions, perquè altres entitats puguin utilitzar també aquest conte com a material didàctic?
A priori, per a la recerca de finançament en l'edició del llibre, sí em consta que han col·laborat tant entitats públiques (ajuntaments) com a privades (entitats bancàries, AMPAs, associacions relacionades, etc.). Si bé, desconec si a posteriori, s'han generat sinergies positives per a la cooperació. Espero que sí.
– Per la teva banda, en quin nous projectes estàs treballant?
En aquests moments acabo de finalitzar un llibre de poesia en valencià: “Oceà de somnis”. Està compost per 40 poemes d'estil lliure que pretenen exercir una influència introductiva en el lector, tant en el gènere poètic com en la lectura en llengua pròpia.
Aquest nou original neix inspirat per aquella travessia per Amèrica Llatina que queda plasmada en “Vaig despertar a l'Havana”, un llibre de relats publicat en 2017 per l'editorial Cercle Rojo, i inspirat també per la necessitat de posar en valor una llengua que, durant segles, ha estat menyspreada: el valencià.
– Finalment, t'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, aprofito per convidar a totes les famílies que així ho desitgin, a apropar-se el dissabte 19 d'octubre al Centre Comercial La Vital a Gandía (València), a conèixer als membres de ‘La colla de Nelson’, en la segona de les seves presentacions.
Realitzarem un meravellós contacontes per educar des de la diversitat als més petits de la casa. No us ho podeu perdre. Allí us esperem.