Bons resultats dels qüestionaris de satisfacció de 2016 del Taller Sociolaboral de FSC
El Taller Sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha presentat recentment els resultats dels qüestionaris de satisfacció de 2016. L'acollida, la claredat de la informació transmesa o l'atenció professional segueixen obtenint les màximes puntuacions. Una altra dada significativa és que la valoració general del recurs per part dels usuaris obtingui en un 70% dels casos la puntuació de 10.
L'objectiu de la realització d'aquests qüestionaris és avaluar qüestions com la calidesa i professionalitat de la relació terapèutica, la importància del grup i el vincle que s'estableix entre les persones usuàries, la valoració de l'ambient com a punt de partida per treballar l'autoestima i altres habilitats personals, la confortabilitat de l'espai, etc. Els participants han expressat la seva valoració sobre els serveis oferts en el taller i les seves instal·lacions, a través d'una sèrie de respostes tancades i alguns camps oberts. Aquest any la mostra ha estat integrada per 10 persones que van contestar a aquests qüestionaris durant el mes de setembre d'enguany.
Els resultats revelen que el 50% dels usuaris/es no compta amb massa informació quan es dirigeix al servei. Per això, l'entrevista inicial que es realitza en una primera presa de contacte és fonamental per motivar-los i que participin en el mateix.
Una de les dades més rellevants que hem extret i que ens anima a seguir treballant en la mateixa direcció és que la totalitat de persones enquestades valora l'acollida, el primer contacte professional i la claredat de la informació
transmesa amb la màxima puntuació.
L'atenció professional s'avalua també aquest any amb una puntuació màxima. Segons assenyala Sandra Gasca, coordinadora del Taller Sociolaboral de FSC, "es valoren, entre altres, qüestions com la manera en què facilitem la integració al taller i al grup, el suport i comprensió que oferim en el procés personal de cada participant o la confiança que troben en nosaltres per poder-nos explicar les seves preocupacions".
Altres qüestions molt ben valorades per part de les persones usuàries que participen al taller són el descobriment que fan de noves capacitats o aptituds i el treball realitzat amb elles en relació amb la constància, la rutina i l'ordre, la tolerància a la frustració i la paciència. "Tot això directament relacionat amb els problemes que presenten les persones amb addiccions", afirma la coordinadora del Taller Sociolaboral de FSC.
L'activitat desenvolupada al taller obté també bons resultats, destacant com a molt clares les indicacions ofertes pels professionals als usuaris/es en la realització de manualitats.
També obtenen una bona valoració les instal·lacions, incloent el mobiliari o el bany, així com la ubicació i l'entorn del servei. "Curiosament, encara que el recurs no es troba en una zona gens cèntrica, sinó més aviat en un barri amb unes característiques particulars , el 73% dels usuaris valora la ubicació i l'entorn com a correctes i el 80% opina que l'accessibilitat amb transport públic és bona també", afirma Sandra Gasca.
En aquest sentit, afegeix que "resulta interessant que en el primer contacte assenyalin que la distància és una dificultat, tot i que posteriorment fan una valoració positiva de la ubicació del servei. Segurament hi ha aspectes que es relativitzen un cop se li ha trobat una clara utilitat al fet d'assistir al recurs".
El Taller Sociolaboral és un espai molt valorat per les persones que l'utilitzen i això es tradueix en els bons resultats d'aquests qüestionaris. La coordinadora del servei reconeix que és molt important registrar i analitzar els comentaris i millores que els puguin proposar els usuaris / es per mantenir el nivell de qualitat desitjat. "La seva opinió és importantíssima, ja que la intenció amb la qual es realitzen determinades accions pot no entendre o produir l'efecte contrari al desitjat. Conèixer la seva opinió no és només una qüestió de qualitat del recurs, sinó una forma d'optimitzar esforços veient què és el que valoren més i què és el que troben a faltar. Sempre hem intentat atendre les seves propostes de millora.Ens sembla molt significatiu que a la pregunta oberta referida a què canviarien del recurs, el 60% contesti que res".
Club Social "Relaciona't": un punt de trobada relacional i d'oci basat en la participació
El proper 10 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental i aquest any volem apropar-nos a un dels nostres projectes en aquest àmbit: el Club Social "Relaciona't". Per a això, hem visitat les seves instal·lacions i hem compartit activitats amb els seus usuaris/es i el seu equip de professionals.
[tvideo type="youtube" clip_id="Xnue4seIIeQ" controls="true" rel="false" theme="light"]
El Club Social d'Atenció a la Salut Mental "Relaciona't" és un projecte de la Fundació Salut i Comunitat que compta amb el suport del Departament de Benestar de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un servei creat per donar resposta a persones amb un diagnòstic de malaltia mental, que de vegades està relacionat amb un consum abusiu de drogues.
El seu funcionament es basa en oferir un suport social, un suport a la integració i inserció comunitària i, al mateix temps, un espai de trobada polivalent per a persones amb diagnòstic de malaltia mental i les seves famílies. La idea d'aquest servei és gestionar les habilitats relacionals i la possibilitat d'acompanyament a totes aquestes persones, a través d'un punt de trobada, perquè, a través de l'oci i la gestió del seu temps lliure, puguin trobar un espai on expressar-se i poder superar situacions d'aïllament social.
Per a això, la dinàmica i el funcionament del Club Social el conformen els mateixos usuaris i usuàries sota la supervisió dels professionals de la Fundació Salut i Comunitat. Són els participants del Club els que creen aquest espai a partir de les seves demandes, interessos i inquietuds.
Andrea Valls, coordinadora del projecte, ens comenta que "la resposta dels usuaris és molt positiva, perquè els facilita un punt de trobada i un lloc de referència. És un espai que ho senten molt seu, un espai relacional que forma part del seu dia a dia. Perquè ells són els protagonistes a l'hora d'organitzar les activitats que es duen a terme ".
El seu principal objectiu és oferir un conjunt d'activitats socials que estimulin els usuaris, afavorint iniciatives, desenvolupant diferents activitats i tallers dins d'un marc relacional que permeti recuperar les habilitats socials i d'amistat. A partir d'aquí, es configura com un punt de partida per a la participació en espais comunitaris normalitzats que potenciaran l'autonomia de la persona.
El Club Social "Relaciona't" rep una subvenció del Departament de Benestar de la Generalitat de Catalunya, que permet que el servei sigui totalment gratuït per a les 34 persones que actualment atén el Club.
LA CREACIÓ D'UN BLOC COM A EINA D'EXPRESSIÓ I CREATIVITAT
Una de les activitats que es duen a terme al Club Social "Relaciona't" és la publicació de les diferents activitats i vivències personals en un bloc. Andrea Valls ens explica que quan les persones es vinculen al projecte, s'observa la necessitat que tenen d'expressar-se. Referent a això, es va trobar que el denominador comú era l'escriptura. Per tant, en un primer moment els usuaris i usuàries escrivien cartes i demanaven que fossin llegides per l'equip de professionals del projecte, de vegades de forma anònima i altres vegades sol·licitaven que es penjaran en algun lloc visible del centre com el tauler d'anuncis.
A partir d'aquí, va sorgir la idea de facilitar-los un espai d'expressió una mica més actual, d'aquí que es plantegés la idea de crear un bloc, que juntament amb l'ajuda de l'equip de professionals del Club, pogués ser gestionat i actualitzat pels propis usuaris i usuàries del club.
En definitiva, el seu objectiu principal és oferir un espai d'expressió anònim on poder escriure i reflexionar sobre el que senten en el seu dia a dia i en les diferents activitats i tallers duts a terme al Club. Com assenyala Andrea Valls: "per a ells és una finestra a l'exterior que els facilita poder expressar com se senten".
ALTRES ACTIVITATS I TALLERS
El caràcter participatiu a l'hora de dissenyar les diferents activitats i tallers del club, fa que tinguin un caràcter dinàmic i que vagi variant en funció de les necessitats, interessos i inquietuds dels propis usuaris. Totes les activitats es revisen i redissenyen cada trimestre, perquè entre tots s'aconsegueixi que siguin d'interès i vagin canviant cada cert temps.
Actualment, en aquest trimestre s'estan duent a terme un total de 16 activitats que van des de la música, una lliga de futbol amb altres clubs social, cuina, teatre, espais de relaxació, cinefòrum i espais d'atenció individual que demanden els propis usuaris.
Totes aquestes activitats tenen com a objectiu millorar les habilitats socials i relacionals dels usuaris i usuàries en espais comunitaris convencionals, afavorir la seva autonomia.
Per a això, com ens aclareix Andrea: "una de les metodologies de treball que duem a terme és la intervenció comunitària, és a dir, la vinculació amb el club social passa també per poder treballar aspectes que tenen a veure amb la participació comunitària. Tant de la comunitat cap al club, com el Club cap a la comunitat".
Un exemple d'aquesta interacció comunitària la trobem en els tallers de cuina, que es realitzen en un centre cívic de l'Hospitalet. Aquests tallers tenen un caràcter obert, és a dir, poden participar tant els usuaris del Club com qualsevol persona del barri que estigui interessada. D'aquesta manera, s'aconsegueix que els membres del Club se sentin part activa de la comunitat, que adquireixin sensació de pertinença a aquesta.
En definitiva, el Club Social "Relaciona't" és un recurs necessari per dotar familiars d'un respir diari i la tranquil·litat de saber que els seus familiars estan realitzant diverses activitats amb altres companys que influeixen positivament en el seu creixement personal i social. A més, els participants al Club poden conèixer i participar en diversos recursos "normalitzats" i d'oci, dels quals poder fer ús posteriorment de forma autònoma.
"De la Llar i Centre de Dia San José destaco la seva fàcil adaptació a l'entorn, la seva integració al barri"
Amb motiu del X Aniversari de la Llar i Centre de Dia "San José" de Saragossa pertanyent al IASS, gestionat per la nostra entitat, Fundació Salut i Comunitat (FSC), i Valoriza Serveis a la Dependència, Joaquín Santos ha visitat aquest servei, acompanyat per altres autoritats. Ha estat un honor rebre aquesta visita en un any en què se celebra a més el XX Aniversari de l'Institut Aragonès de Serveis Socials, havent-se seleccionat aquest centre d'atenció a persones grans com a referent a Aragó.
- La seva visita a aquest centre coincideix amb el seu X Aniversari. Passats 10 anys des de la posada en marxa d'aquesta tipologia mixta de serveis (Llar i Centre de Dia), quins avantatges segueix oferint, en la seva opinió ?. Considera que és un model a seguir implantant-?
Crec que és un bon model. Són serveis que es poden complementar perfectament en el mateix edifici, que es poden aprofitar de determinats avantatges logístiques i el fet que la gent gran en situació de dependència siguin atesos en un espai compartit amb majors vàlids millora el manteniment de la seva integració social.
- En el cas de la Llar i Centre de Dia "San José", mirant enrere i veient els resultats obtinguts, què destacaria?
La seva fàcil adaptació a l'entorn, la seva integració al barri.
- Es tracta d'un servei, a més, en què té un paper molt important el voluntariat.
Evidentment. És un espai privilegiat per a crear comunitat. Les llars són espais creats per a facilitar l'activació social de la gent gran, la seva participació en l'entorn i la de l'entorn en les seves vides. Les persones voluntàries que col·laboren per millorar la vida dels seus conveïns mereixen tot el nostre reconeixement com a societat perquè contribueixen a crear societat. Les millors societats són aquelles el teixit social és més espès.
- La seva visita a aquest centre coincideix també amb el XX Aniversari de l'Institut Aragonès de Serveis Socials, quins diria que han estat els principals èxits aconseguits fins al moment per aquest organisme?
El IASS no ha parat de créixer. Tenim en aquests moments un pressupost quatre vegades més gran que el que teníem en néixer, és a dir, molt més del que seria lògic per la seva pura activitat vegetativa. Hem incorporat moltes noves competències entre les quals destaca la gestió de la Llei de Dependència.
- Vostè ha estat funcionari de l'IASS des de pràcticament la seva creació i en aquesta àrea porta més de 25 anys. El seu recorregut en l'Administració entenc que li haurà ajudat a entendre millor les peticions o aportacions del personal tècnic i les dificultats que, des d'un lloc de major responsabilitat, es tenen per fer canvis que des d'un lloc de menor responsabilitat es veuen com més factibles. Quines són les principals necessitats que s'ha trobat a l'institut?
La principal és donar resposta als compromisos que el Govern d'Aragó té contrets amb els ciutadans i ciutadanes aragoneses. És a dir, fer reals i pràctics, en un temps prudencial, tots els drets subjectius reconeguts en el Catàleg de Prestacions.
Potser un segon repte, d'un ordre diferent, consisteix a ser capaços de crear una determinada cultura organitzativa que d'identitat a l'institut per si mateix, que romangui en el temps, en la qual la planificació, l'avaluació, la innovació, la recerca del lideratge siguin elements principals de la nostra forma d'actuar.
- Quina valoració fa de la feina realitzada des de la seva incorporació a la gerència en resposta d'aquestes necessitats?
Crec que hem donat alguns passos molt significatius. Per no estendre massa, crec que hi hauria quatre principals: la posada al dia de l'Ingrés Aragonès d'Inserció, l'aprovació del projecte de Llei de Renda Social Bàsica, la posada al dia de la llista d'espera de places per a la discapacitat i la ruptura de la tendència negativa en matèria d'atenció a la dependència, passant de la destrucció de 5 atencions diàries en el període anterior a la incorporació de 6 noves persones ateses en aquesta legislatura.
- Quins reptes fonamentals se li plantegen a hores d'ara al capdavant de la mateixa?
En línia amb l'anterior: continuar millorant les dades en matèria d'atenció a la dependència, aprovar la Llei de Renda Social Bàsica, abordar la posada al dia de la nostra actuació en matèria de protecció de menors en línia amb el que disposa la Llei d'Infància i Adolescència recentment aprovada.
- Concretament, quins són els seus projectes a curt i / o mig termini ?. ¿Compten amb suficient finançament per dur-los a terme?
Sempre es pot afirmar que no hi ha prou pressupost, però sent realistes he de reconèixer que la Llei de Pressupostos de 2016 ha estat molt generosa amb el IASS. El Govern d'Aragó ha fet una claríssima aposta per la despesa social en aquest any i som un dels sectors en què el pressupost creix clarament.Sóc conscient que això ha estat possible perquè altres àrees del Govern han tingut restriccions. Això és al mateix temps un motiu d'orgull, però ha suposat una enorme responsabilitat compartida per tots els responsables de l'IASS. Hem tingut el segon pressupost més gruix de la nostra història, només per darrere del de 2009 recuperant gairebé tot el retallat en els últims anys. El nostre nivell d'execució en aquests moments és molt elevat, una mica del que estem satisfets perquè significa que hem aconseguit que moltes persones rebin millors atencions. Segurament les 1000 noves famílies ateses pel IAI, les 3000 famílies noves ateses en dependència i les millores en molts altres serveis.
- Quantes persones estan en llista d'espera a Aragó per entrar en una residència? Quin és el temps estimat en assignar un recurs a les persones grans dependents?
No disposem d'una llista d'espera per entrar en residència. Els mecanismes d'aplicació de la llei de dependència, fan que no resulti possible fer un càlcul rigorós.
Malauradament hem de reconèixer que encara s'espera molt per rebre una atenció per a majors dependents. Partim d'esperes que podien superar les 4 i fins i tot els 5 anys d'espera. A Osca i Terol ja hem baixat dels dos anys i mig d'espera, cosa que esperem aconseguir a Saragossa en els propers mesos.
- Són molt diferents les necessitats de les zones rurals a les de les grans ciutats ?. ¿A què es deu que els centres de dia a Aragó no acabin d'omplir-se?
Les necessitats són les mateixes però la capacitat d'organitzar els serveis és clarament diferent. En l'àmbit rural estem proposant al Ministeri modificacions del Catàleg que ens permetin flexibilitzar determinades obligacions, de manera que resulti més fàcil l'organització dels serveis.
El problema dels centres de dia és molt curiós. Crec que té a veure amb diferents factors. Possiblement el principal sigui que hem de millorar la flexibilitat del seu ús, especialment el transport, que resulta logísticament vital.
Cal reduir l'exposició dels joves europeus a la publicitat de productes perjudicials per a la salut
Gairebé 40 organitzacions que lluiten pels drets de la infància, la família, els consumidors, la salut pública, el control de l'abús d'alcohol, juntament amb altres organitzacions mèdiques van llançar una crida als membres del Parlament Europeu per l'ambiciosa acció d'alliberar nens, joves i pares i mares d'Europa de la comercialització agressiva dels productes perjudicials per a la salut i promoure el benestar futur. Una de les organitzacions signants de la declaració és EUROCARE, una aliança entre ONG i organitzacions de Salut Pública, entre les que es troba la Fundació Salut i Comunitat (FSC), que promou accions de prevenció i reducció de danys associats al consum d'alcohol en Europa.
Europa s'enfronta a una epidèmia d'obesitat infantil i l'elevat consum d'alcohol per part dels joves està causant estralls. Els problemes de salut des de la infància sovint duren tota la vida. Els vincles entre la publicitat i l'augment del consum estan ben establerts, i així i tot els nens i els joves europeus estan sent constantment bombardejats per una publicitat manipuladora en tots els mitjans.
Jana Hainsworth, secretària general d'Eurochild: "Els nens tenen més dificultat en diferenciar entre programació i publicitat. Per tant, l'autoregulació o el encriptat no són suficients per protegir el dret dels nens a la salut i tots els altres drets inclosos en la Convenció sobre els Drets de l'Infant. La revisió de la Directiva de la UE sobre els serveis de mitjans audiovisuals ha de tenir en compte l'interès superior de l'infant i les pròpies experiències dels nens perquè puguin accedir a la informació de forma segura, utilitzar la tecnologia digital i ser ciutadans actius" .
La declaració exigeix que es posin en marxa mesures eficaces i contundents per minimitzar l'exposició dels joves a una comercialització perjudicial per a la salut, per prohibir la col·locació de productes i el patrocini de les marques de begudes alcohòliques i aliments amb alt contingut en greixos, sucre i sal i per garantir que els Estats membres puguin limitar, de manera efectiva, la publicitat d'altres països per motius de salut pública.
Mariann Skar, secretària general de l'Aliança Europea sobre Polítiques d'Alcohol: "L'exposició a la publicitat de begudes alcohòliques augmenta la probabilitat que els joves comencin a beure a una edat primerenca, ja beure més si ja consumeixen alcohol. No estem proposant una prohibició sinó canvis moderats que permetrien als nens créixer sense publicitat relacionada amb les begudes alcohòliques ".
La declaració segueix a l'audiència del Parlament Europeu sobre la revisió de la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual (AVMSD), que és l'oportunitat de dirigir-se a la comercialització d'aliments poc saludables i de begudes alcohòliques a escala europea.
Nina Renshaw, secretària general de l'Aliança Europea per a la Salut Pública: "No es tracta de dir-li a la gent què menjar, ni dir-li als pares com alimentar als seus fills, sinó d'alliberar als nostres fills de les pressions de la comercialització i la publicitat. Avui en dia, es mostren constantment opcions poc saludables als nens a través de programes específicament dirigits a ells -no només dibuixos animats, sinó també partits de futbol, concursos de cant i reality shows. Qualsevol pare sap molt bé el poder persuasiu dels nens exposats a aquests anuncis, i el difícil que resulta triar opcions més saludables".
Susanne Logstrup, directora de la Xarxa Europea del Cor: "Des del començament d'aquest mil·lenni, està ben establert que la publicitat dirigida als nens afecta la seva conducta alimentària. Mentre que la comercialització d'aliments rics en sal, greix i sucre no és l'únic factor d'influència, és important i aquesta és la raó per la qual l'Organització Mundial de la Salut ha demanat als governs adoptar mesures enèrgiques per reduir l'impacte en els nens i adults de totes les formes de màrqueting. Creiem que el Parlament Europeu té ara l'oportunitat perfecta per actuar en aquest sentit ".
Declaració de l'Acadèmia Europea de Pediatria: "Les iniciatives de promoció de la salut haurien de centrar no només en la limitació de l'exposició als missatges d'incitació a l'abús de substàncies i dietes no saludables, sinó també en l'ús problemàtic del mòbil que està estretament relacionat amb aquest tipus de comportaments de risc. Les estratègies d'intervenció en l'adolescència primerenca també haurien d'incloure a l'escola per tal d'ajudar les famílies a reduir o eliminar el desenvolupament d'actituds perilloses".
LLEGIR LA DECLARACIÓ COMPLETA
L'oci com a promotor de salut i benestar en les persones que pateixen malaltia mental
Aquest estiu, l'equip de les Vivendes de la Rioja, pertanyents a la Fundació Tutelar del Govern de la Rioja, gestionades per FSC i el Grup Lagunduz, ha posat en marxa una programació variada d'activitats d'oci i temps lliure, coincidint amb el període vacances que gaudeixen les persones usuàries.La programació s'ha centrat en els aspectes de qualitat de vida, rehabilitació i integració comunitària.
Intentem que la programació fos abans de res variada per abastar els diferents gustos i també que s'adaptés als residents. Entre les diferents activitats, vam gaudir d'una excursió a la platja de Ondarribia (Guipúscoa), d'un concurs de Trivial; assistim a les festes de la Verge Blanca de Vitòria i vam realitzar visitves culturals a Pamplona ia Sant Diumenge de la Calçada, a La Rioja. Amb motiu de les festes de Sant Mateu, vam fer un dinar campestre en una zona recreativa propera; passem tardes de pintxos, hi va haver degustacions; assistim a esdeveniments com la trepitjada del raïm; vam anar al cinema, etc.
Aquest any hem volgut centrar la programació no només en la part lúdica de l'oci, sinó en tots aquells beneficis que ofereixen les activitats d'oci i que són fonamentals en la vida diària de les persones usuàries, atès que sense elles les possibilitats d'integració es veurien perjudicades. Entre molts altres avantatges, les activitats d'oci i temps lliure contribueixen a una integració social positiva del col·lectiu, a una major estabilitat psiquiàtrica, al foment de l'autonomia personal, a desenvolupar habilitats socials i de comunicació que faciliten l'enfortiment de les relacions socials, etc.
A més, han tingut un paper important en la nostra programació, ja que són les que més ajuden a facilitar la integració de les persones en el context on viuen. Ajuden, per tant, a normalitzar la seva vida, oferint a la societat una imatge normalitzada de les seves realitats personals i contribueixen, al seu torn, a la destrucció de l'estigma social que pateix aquest col·lectiu. Amb aquestes activitats es dóna valor a la persona, es dignifica la seva condició de ciutadana i no només ajuden a que s'integri en la societat, sinó al fet que sigui la pròpia societat la que integri aquest col·lectiu, eliminant prejudicis i estereotips. Per això, valorem molt positivament les activitats d'oci i temps lliure pel seu paper rehabilitador / terapèutic que compleixen, contribuint a l'estabilitat psicosocial de l'individu.
Resumint, podríem aglutinar els diferents beneficis que reporten aquestes activitats en físics, ja que en augmentar l'activitat disminueixen l'aïllament i augmenten el benestar físic; en beneficis formatius / educatius, ja que s'adquireixen competències que afavoreixen l'autonomia personal i relacionals / socialsja que ajuden a l'autoestima, a crear / mantenir vincles, a generar respecte social, etc.
L'equip de les Habitatges la Rioja valora molt positivament les activitats programades i realitzades aquest estiu per les seves diferents beneficis i també perquè com a professionals ens sentim satisfets per haver aportat tot el nostre suport i coneixement a l'hora de trencar aquesta dinàmica d'aïllament "social o personal "que pateixen aquestes persones, fomentat la seva integració i participació comunitària.
Jorge Reina
Educador Social-Coordinador Tuteles la Rioja
Entrevista a Sònia Fuertes (FSC), vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya
Sònia Fuertes és Subdirectora de l’Àrea d’Inclusió Social de FSC, i ens representa a ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social). Al seu torn, representa a ECAS a la Junta Directiva de La Taula, i actualment n’és la seva Vicepresidenta. Parlem amb la Sònia dels objectius de La Taula, els seus èxits i les dificultats organitzacionals i personals d’aquesta tasca.
Avui entrevistem a la nostra companya Sònia Fuertes. Sònia és Educadora Social i Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, amb Postgrau en Ciències Polítiques. Grau en Funció Gerencial en les ONG. Ha participat en diversos espais i xarxes com ara Fòrum de Salut Mental, Encaix, Comitè 1er de Desembre, i les plataformes estatals ASECEDI i UNAD. Treballa a FSC des de que aquesta encara funcionava sota la denominació d’ABS, Associació Benestar i Salut. Es va incorporar al nostre Centre de Dia de d'Addiccions ubicat a l'Hospitalet de Llobregat des de la seva creació el mes de maig de 1990. Des d’aleshores ha estat directora d'aquest centre i coordinadora de diversos programes, i posteriorment, des del 2009, Subdirectora de l'Àrea d'Inserció Social de la Fundació.
Avui volem parlar especialment amb ella de la tasca que desenvolupa com a Vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector de Catalunya
Sònia, quan de temps fa que vas ser escollida com a vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector de Catalunya?
La actual junta directiva de la Taula va ser escollida el 16 de juliol de 2015 per un mandat de tres anys, fins al 2018. Els càrrecs es van designar amb posterioritat, a la primera reunió que vam mantenir, al setembre. Ostento el càrrec de vicepresidenta, la coordinació del grup de pobresa i inclusió i la representació a EAPN Espanya (European Anti Poverty Network) on la Taula forma part de la Comissió Permanent.
FSC està present a la Taula mitjançant diverses federacions a les que pertany (de drogodependències, salut mental, tuteles, inclusió social, comunitats terapèutiques, etc.). Tu per quina via participes a la Junta?
En el meu cas represento a ECAS a la Taula. ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social, és una federació que agrupa més de 100 entitats i que engloba temàtiques com la pobresa, la inserció laboral, la immigració i l’àmbit de l’execució penal entre d’altres. És una federació molt activa, amb un alt nivell de participació, de transferència de coneixement i d’incidència política. El nostre objectiu és sumar esforços i vehicular-los per afavorir la inclusió, fer efectius els drets de les persones i promoure la ciutadania plena.
Per cert, què és exactament la Taula del Tercer Sector? Quantes federacions o entitats en formen part?
La Taula va néixer l’any 2003 sota la forma jurídica d’associació. Actualment agrupa 35 federacions que aglutinen aproximadament a 3.000 entitats socials no lucratives. Aquestes entitats són associacions, fundacions, cooperatives d’iniciativa social i empreses d’inserció, que comparteixen l’objectiu de lluitar pels drets socials, parant especial atenció a situacions que poden comportar exclusió i que poden afectar a col·lectius diversos com ara infància i família, joves, persones immigrades, gent gran, discapacitats psíquics, físics i sensorials, drogodependents, persones amb dificultats per accedir a un lloc de treball, persones sense sostre, etc.
El nostre objectiu és avançar cap a una societat amb menys desigualtat i menys pobresa. Això va ser especialment assenyalat en el darrer congrés del passat més de juny, “Créixer socialment”.
Per què parlar de tercer sector enlloc de parlar de sector no lucratiu? No es pot confondre això amb els sectors tradicionals de l'activitat econòmica primari, secundari i terciari (serveis)?
Anomenem tercer sector a totes aquelles activitats que no corresponen a l’àmbit del mercat i tampoc a l’àmbit governamental. Aquests serien els dos sectors “de referència” a la nostra definició. Per tant, la independència en les nostres accions pel que fa a l’acció dels diversos governs i la manca de lucre són els trets definitoris més importants. Entenem que aquesta confusió actualment està “força superada” en la mesura que hem fet del nostre un sector present a la societat i als mitjans de comunicació, aspecte que ha afavorit un millor coneixement del mateix.
Quina ha estat la trajectòria de la Taula des de la seva creació, vull dir, les seves fites principals?
En els darrers anys, la incidència de la Taula en les polítiques socials i en el conjunt de la ciutadania és més que notable. El ressò mediàtic de les seves actuacions i la participació activa en la identificació de necessitats i disseny de propostes és actualment incontestable.
Hem aconseguit incidir en les condicions de la concertació i contractació públiques (treballant conjuntament amb la Confederació, que és la patronal del tercer sector), impulsar el debat al voltant de temes d’interès pel sector (amb Jornades i amb els diversos Congressos), participar d’espais d’incidència política (en grups de treball formals amb l’Administració, amb reunions amb els diversos partits polítics)...
Al meu parer l’èxit més rellevant és que actualment la Taula té incidència en les polítiques socials, col·labora en el seu disseny i denuncia aquelles situacions que comporten o legitimen la desigualtat en les nostres societats. És un actor reconegut per la seva expertesa i amb capacitat per introduir canvis. Els debats al voltant de polítiques d’ocupació, promoció del lleure, rendes de ciutadania, habitatge entre d’altres han estat sovint liderats des d’alguna Federació i “amplificats” i recolzats per la Taula aconseguint compromisos concrets per part dels diferents governs.
Actualment, quins són els objectius principals de la Taula a curt i mig termini? Què s'està fent?
Dels objectius que ens plantegem destacaria dos de tipus social: aconseguir un model polític i econòmic socialment més just, que compti amb polítiques predistributives, i avançar cap a un sistema de benestar més avançat que l’actual. I, en l’àmbit del Tercer Sector, volem que aquest sigui més reconegut i influent, que cooperi de forma més intensa i eficaç amb les administracions públiques, que les entitats siguin més eficients i innovadores, i que la Taula com a tal s’articuli millor internament i amb altres institucions del sector.
En una situació tan complexa com la que vivim, amb una crisi econòmica interminable d'una banda i la situació específica de Catalunya de l'altra, què pot aportar i com s'ha de moure una plataforma com aquesta?
En un moment com aquest pensem que és molt important promoure i lluitar per més i millors polítiques socials. Per tant, és molt important la incidència política, la sensibilització ciutadana i la col·laboració amb altres agents socials. Donar dades, promoure propostes, impulsar l’avaluació de polítiques... Tots aquests aspectes són complementaris i necessaris.
En una clau més personal, què t'està aportant aquesta experiència de vicepresidir la taula?
Considero que el treball en xarxa et proporciona un coneixement del tercer sector d’una manera àmplia i et facilita comprendre millor les especificitats de cada àmbit d’actuació. M’atreviria a dir que és un exercici de generositat i humilitat alhora, on es fa imprescindible la capacitat d’escolta i la disposició vers un lideratge compartit. La idea d’equip és una de les idees clau. En aquest sentit és molt important defugir els personalismes i allò que podríem anomenar la “satisfacció narcisista” i entendre que es tracta de promoure i conèixer el que ens uneix, el que compartim, alhora que som capaços de respectar el que ens diferencia.
Quin nivell d'esforç et suposa? Com ho compagines amb la teva feina diària a la fundació?
El primer error a considerar és creure que aquest és un exercici en solitari. La representativitat és sempre atorgada des d’una organització i és per tant una tasca d’equip. La meva representació a ECAS com Fundació Salut i Comunitat i a la Taula com ECAS es sostinguda també pels companys i companyes tant d’una organització com de l’altra. Ara bé, sempre hi ha una part de feina que s’incrementa i que habitualment corre a compte del propi temps personal. És inevitable que així sigui. La preparació de reunions, la lectura de documents, la redacció de propostes... Totes aquestes activitats passen a desenvolupar-se en moments com el cap de setmana. Aquí, com a factor positiu podríem parlar de l’alt nivell de compromís que algunes organitzacions (i persones) tenen i que ens permet avançar. Ara bé, hem de ser crítics també pel que fa a la sostenibilitat d’aquests encàrrecs. Atesa la seva inqüestionable importància potser haurem de veure altres fórmules. Aquest és un debat incipient.
A moltes comunitats autònomes no existeix una iniciativa com la de la Taula. Què creus que caldria fer si no hi ha Taula, caldria inventar-la?
Cada territori té els seus temps i aquests venen donats per raons històriques i d’articulació de les pròpies entitats. Ara mateix, EAPN Espanya agrupa diverses organitzacions de tot el territori i el mateix passa amb la Plataforma del Tercer Sector. En aquestes organitzacions s’agrupen tant els territoris com organitzacions de caire estatal (Càritas, Creu Roja, CERMI, ONCE....). Un dels reptes és, un cop més, trobar un espai on tothom es pugui sentir reconegut i no establir una relació de “competència” per assolir més protagonisme (aquesta és una manera ràpida de reduir un tema molt més complex).
Sònia, et desitgem molta sort i encert en aquesta tasca
[framed_box width="" minheight=""]
Objectius de la Taula pel període 2015-2018
- Un model polític i econòmic socialment més just
Defensarem les transformacions necessàries de l’actual model polític i econòmic perquè esdevingui socialment més just, equitatiu, solidari i cooperatiu, i perquè compti amb polítiques predistributives més eficaces per actuar sobre les causes estructurals, prevenir la reproducció de les desigualtats i garantir la igualtat d’oportunitats.
- Un sistema de benestar més avançat
Proposarem l’enfortiment legal dels drets socials, i una major inversió en programes i serveis públics universals per augmentar l’eficàcia redistributiva del nostre sistema de benestar i la seva capacitat per garantir i fer efectius els drets de tots els ciutadans.
- Un Tercer Sector Social més reconegut i influent
Impulsarem els valors, la visibilitat i el discurs públic del nostre sector per guanyar suport social, reconeixement institucional, capacitat d’incidència i un major reconeixement de la contribució de les entitats socials de Catalunya al progrés social, l’aprofundiment de la democràcia i la millora dels serveis públics.
- Una cooperació més intensa i eficaç amb les Administracions Públiques
Promourem i defensarem una aliança més estreta i eficaç del Tercer Sector Social amb les Administracions Públiques, un model de governança en el qual el nostre sector hi adquireixi un lloc més actiu i preeminent, i un sistema de cooperació per a la prestació de serveis públics més eficient.
- Unes entitats i un sector més eficients i innovadors
Defensarem un marc legal, laboral, jurídic i de finançament que faciliti i enforteixi l’activitat de les entitats del Tercer Sector Social, i impulsarem la millora contínua de les entitats i l’eficiència i la innovació del sector en àmbits estratègics per donar un millor servei a la societat.
- Una institució capaç d’assumir els nous reptes
Impulsarem l’enfortiment de les capacitats de la Taula, una millor articulació amb les altres institucions del sector i l’aprofundiment de la participació interna, a fi que pugui assumir les línies estratègiques de la institució i els nous reptes que les entitats del sector ens plantegen.
[/framed_box]
La Fundació es fa càrrec del Servei d'Informació i Atenció les Dones (SIAD) de Gavà (Barcelona)
La Fundació Salut i Comunitat ha assumit molt recentment la gestió del SIAD (Servei d'Informació i Atenció a les Dones) al municipi de Gavà (Barcelona). Aquest servei de l'Ajuntament de Gavà pretén ser un espai de referència de les dones de la ciutat, així com d'assistència especialitzada per atendre les seves necessitats i demandes de forma individual, grupal i comunitària.
El servei actua com a punt de trobada de dones, posant a disposició de la ciutadania espais de formació, sensibilització i accés lliure a les noves tecnologies i com a centre de documentació. Així mateix, es constitueix com a centre de referència en polítiques d'igualtat dirigit a dones i homes del municipi, ia entitats i col·lectius que treballen per l'equitat en la ciutat.
El SIAD, a més, funciona com a nucli social per detectar, derivar, ajudar i acompanyar en el procés de recuperació i reparació en casos de violència masclista.
Així, el seu equip professional atén de forma especialitzada a dones que pateixen violència masclista, proporcionant un servei gratuït i confidencial que compta amb atenció jurídica i psicològica. Per a això, també ofereix suport grupal psicològic terapèutic i d'apoderament, potenciant les habilitats de les dones i modificant actituds i rols per fomentar la seva autonomia.
Dins de l'àmbit comunitari, el servei treballa intensament juntament amb associacions de dones i amb l'Ajuntament per reconèixer, visibilitzar i valorar el saber de les dones i les seves aportacions al conjunt de la societat. En aquest sentit, posa en marxa accions de sensibilització amb el moviment associatiu amb l'objectiu d'aconseguir, a través de la sensibilització i la presa de consciència de les discriminacions de gènere, una ciutat lliure de violència masclista.
En aquest nou període s'augmentaran les hores d'atenció professional i s'iniciaran noves activitats per reforçar el compliment dels objectius.
Finalitza el primer programa de Lluita contra la Pobresa Energètica a Barcelona amb la participació activa d'FSC
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), integrada en la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), ha desenvolupat aquest projecte que ha format i ocupat com a agents i informants energètics a 100 persones de més de 45 anys i en situació d'atur de llarga durada. El programa, impulsat per ECAS i l'Ajuntament de Barcelona, ha revisat el consum energètic de 3.100 llars a Barcelona.
FSC ha estat una de les organitzacions implicades en el desenvolupament d'aquest programa que ha tingut com a objectiu lluitar contra la pobresa energètica i fomentar la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat social, vinculades al programa labora l'Ajuntament de Barcelona.
Per posar en marxa el projecte, que ha tingut una durada de 6 mesos, s'ha dividit Barcelona en 5 zones. En cadascuna d'elles s'ha comptat amb la participació activa d'entitats especialitzades, el que ha resultat el pilar de la bona execució del programa pel seu coneixement del territori i experiència en l'àmbit. En el cas de FSC, l'equip responsable del projecte ha treballat en els districtes de l'Eixample i Gràcia, que totalitzen aproximadament 385.000 residents.
La iniciativa ha consistit en l'articulació d'un servei d'intervenció en les llars en situació de pobresa energètica a través de la capacitació professional de 100 persones. El perfil del professional contractat ha estat majoritàriament el d'una persona major de 45 anys, en situació d'atur de llarga durada, i amb trajectòria professional en el sector de la construcció i en l'àmbit administratiu, atès que es va identificar com un perfil amb grans dificultats per incorporar-se al mercat laboral.
Aquests professionals han estat formats com a agents energètics que visitaven les famílies per assessorar-les amb relació al consum energètic de les seves llars, o bé com a gestors i informants telefònics. D'ells, 78 van ser homes i 22 dones.
Mentre que els agents energètics han estat els encarregats de visitar les llars per fer una lectura de la situació de l'habitatge, la despesa i l'ús d'energia, els informants s'han dedicat a tasques més administratives, com la planificació de les intervencions, la atenció telefònica als usuaris / es i la gestió d'incidències.
Des FSC volem mostrar la nostra satisfacció per haver tingut l'oportunitat de participar en aquest projecte i pels resultats obtinguts pel mateix, gràcies a la col·laboració d'entitats amb els serveis socials municipals. A principis d'octubre tindrà lloc una jornada final per lliurar un certificat als 100 treballadors que han participat en aquest programa i per presentar algunes dades d'avaluació del mateix.
FSC renova la seva presència al Centre Gerontològic "Egogain" d'Eibar
La Diputació Foral de Guipúscoa ha tornat a confiar en FSC i el Grup Lagunduz per donar continuïtat al Programa d'Intervenció Psicosocial d'aquest centre, després de la renovació de la gestió mitjançant concurs públic. A partir d'ara, ambdues entitats seguiran desenvolupant aquest projecte durant un any més i un altre de pròrroga, juntament amb una tercera que s'uneix al consorci. Es tracta d'Lahar Elkargoa, associació sense ànim de lucre que compta amb una àmplia trajectòria d'intervenció psicosocial en el territori.
El principal objectiu d'aquest programa és millorar la qualitat de vida de les persones usuàries, moltes d'elles afectades per demències severes i per la malaltia d'Alzheimer, i les seves famílies mitjançant la implantació de diverses activitats que han aconseguit donar una gran resposta a les necessitats psicosocials que presenten.
La tasca a desenvolupar en els dos pròxims anys consistirà, principalment, en donar continuïtat al treball realitzat fins a la data i que es compon de programes, tant lúdics com terapèutics dirigits a la gent gran.
A més dels programes clàssics (Orientació en Realitat, Suport psicoafectiu, Suport Psicosocial, Psicomotricitat, Teràpia Ocupacional, Estimulació Sensorial, Relaxació, etc.), es realitzaran altres més nous, com són els referents a teràpies amb animals, activitats quotidianes i activitat de lectura Fàcil. Així mateix, es col·laborarà amb l'equip professional del Centre Gerontològic "Egogain" en la realització d'un ambiciós projecte intergeneracional.
Cal assenyalar que en les activitats d'estimulació amb gossos ensinistrats, participaran petits grups de residents i usuaris/es d'aquest programa al costat del ensinistrador. L'objectiu és estimular les funcions cognitives dels grans. També es podran beneficiar de la interacció amb els animals, tal com ha quedat constatat a través de diverses investigacions, per les seves millores tant a nivell físic, com psíquic i social.
Una altra forma d'estimulació cognitiva consistirà en la realització d'activitats que resultin significatives per a l'usuari/a participant d'aquest programa perquè han format part de la vida anterior al seu ingrés al centre. En aquest sentit, es realitzaran sortides a l'entorn per fer petites compres; per exemple, dels ingredients de receptes per a participar, amb posterioritat, en un taller de cuina. També s'ocuparan de la cura de plantes i petites hortes, neteja dels estris utilitzats al taller de cuina, participació en el cor ...
Per la seva banda, la Lectura Fàcil és una de les tècniques que hem incorporat recentment al projecte i que compta amb gran resposta per part de les persones participants en les sessions. Per a la realització de l'activitat en aquest centre s'utilitzaran llibres avalats per l'Associació Lectura Fàcil que han estat elaborats per treballar amb persones que compten amb alguna dificultat lectora. L'activitat es realitzarà en grups d'unes 8 persones, acompanyades d'un monitor/a. Cada membre del grup disposarà d'un exemplar del llibre. De vegades, es donarà suport a la lectura amb material visual i/o suport informàtic, i al final de la sessió, es debatrà sobre el contingut amb el qual s'ha treballat.
Finalment, assenyalar que col·laborarem en un ambiciós programa intergeneracional que es desenvoluparà entre els mesos de febrer a juny de 2017 i en el qual, a més dels residents de centre, participaran tots els alumnes / as d'un col·legi públic d'Eibar, des dels 4 anys a 6è de Primària. Cada alumne/a ha d'acudir al centre una o dues vegades durant el curs i realitzarà diferents activitats amb la gent gran, com cuinar, plantar bulbs, participar en diferents jocs, fer entrevistes, sortides i passejos. Aquestes activitats són molt gratificants tant per a nens/es com per a majors. Al final del programa, un grup de residents visitarà l'aula dels nens/es de 3 anys i participarà en un festival.
La renovació del Programa d'Intervenció Psicosocial en el Centre Gerontològic "Egogain" és el resultat del compromís i la confiança mútua entre FSC i el Grup Lagunduz i la Diputació de Guipúscoa per seguir desenvolupant aquest projecte. "Estem molt satisfets amb aquesta renovació i la continuïtat del nostre treball que seguirem oferint amb la major qualitat, a partir d'ara al costat de Lahar Elkargoa", expressen des de l'Àrea d'Atenció a la Dependència de FSC.
[tvideo type="youtube" clip_id="ci4nINv3Yds"]
Un total de 150 persones ha realitzat treballs en benefici de la comunitat en centres de gran gestionats per l'FSC
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya compta amb el suport d'entitats socials i de voluntariat per afavorir la reinserció de persones que han de complir mesures penals. És el cas de la Fundació Salut i Comunitat, on en els centres que gestiona de majors es realitzen treballs en benefici de la comunitat (TBC), una de les modalitats més aplicades de les mesures penals alternatives.
Des arreglar un jardí, realitzar tasques de manteniment, acompanyar la gent gran en les sortides terapèutiques, etc. Les possibilitats de realitzar activitats són moltes (principalment, relacionades amb tasques logístiques) durant el temps que en cada cas marqui el jutge en fixar la condemna.
Els delictes amb penes de fins a un any de presó, considerats com a lleus, són susceptibles d'aplicació d'una mesura penal alternativa i permeten a l'infractor o infractora fer front a la seva responsabilitat penal sense privar-lo de llibertat ni alterar excessivament la seva vida familiar, laboral o social . Es tracta d'acords judicials que permeten donar una resposta als fets delictius, menys aflictiva que l'ingrés en un centre penitenciari, atenent a l'orientació reeducativa i de reinserció social establerta a la Constitució. El programa va començar a l'Àrea d'Atenció a la Dependència de FSC el 2010 i ja han participat 150 persones en el mateix, realitzant treballs en benefici de la comunitat en els serveis que gestionem de majors a Catalunya.
D'altra banda, recentment s'ha signat un conveni amb el Govern d'Aragó per a poder desenvolupar aquest programa com a alternativa al compliment de mesures penals tradicionals en els centres de gent gran que gestionem en aquesta comunitat. "FSC ha pretès des dels seus inicis fomentar la reinserció de les persones en la societat, fins i tot en els centres en què treballem amb col·lectius de persones amb dependències a diferents nivells intentem que aquest senyal de la nostra entitat segueixi patent. Aquestes tasques també possibiliten que els participants desenvolupin hàbits positius i habilitats que els puguin ser útils en el procés posterior d'integració social, la qual cosa incideix en la reducció de les reincidències", mantenen des de l'Àrea d'Atenció a la Dependència. Aquests treballs consisteixen en prestar, sense retribució, una activitat d'interès públic o social, la qual cosa permet als participants en el programa conèixer de primera mà la utilitat dels serveis d'acció social, alhora que permet generar beneficis col·lectius.
Des de l'àrea de majors es considera que l'experiència és bona per a ambdues parts, participants en el programa i beneficiaris/es. "Per mitjà de la prestació d'aquests treballs, hi ha la voluntat de responsabilitzar els penats/es i possibilitar que realitzin accions útils per a la comunitat. La nostra entitat es veu molt beneficiada amb la feina feta, ja que són moltes les hores que dediquen aquestes persones a les diferents tasques. Normalment, un màxim de 6 hores diàries, tot i que també depèn de les circumstàncies de cada participant".
L'activitat que realitzen les persones penades sol estar relacionada amb la naturalesa del delicte comès, ja que s'entén com una tasca de reparació dels danys causats (Llei Orgànica 10/1995 del Codi Penal). Segons un estudi recent elaborat per Institucions Penitenciàries sobre el perfil del penat/da a nivell nacional que realitza treballs en benefici de la comunitat, els delictes més freqüents solen ser els relacionats amb la seguretat viària (76%), violència de gènere (13,5 %) i altres (8,5%). Un 2% respon amb un NS/NC. La mostra d'aquest estudi la integren persones amb sentències condemnatòries a la pena de TBC que han tingut entrada en els Serveis de Gestió de Penes i Mesures Alternatives.
La majoria dels delictes de seguretat viària tenen a veure amb el consum d'alcohol (6 de cada 10), seguits de la conducció sense carnet o sense punts, l'excés de velocitat, la negació a fer la prova d'alcohol, entre d'altres. El perfil de l'infractor/a és el d'una persona normalitzada i integrada en la societat, en la majoria dels casos. D'altra banda, el 68,5% no treballa i prop del 60% compta amb estudis primaris. Un 22% té estudis secundaris, un 15,8% cap estudi i el 3,6 compta amb estudis universitaris, segons assenyala l'informe. L'estudi indica, a més, que el 81,2% dels penats són espanyols i que majoritàriament es tracta d'homes (92%) d'entre 25 i 45 anys.