La Fundació Bancaja-Bankia Coopera ONG atorga un ajuda a l'FSC adreçada a dones en risc d'exclusió social a València
El passat mes de juny va tenir lloc l'acte de lliurament d'ajuts de la 14a Convocatòria Fundació Bancaixa - Bankia Coopera ONG, dirigides a finançar iniciatives d'entitats sense ànim de lucre de la Comunitat Valenciana que treballen en els camps de l'exclusió social i la cooperació al desenvolupament. El programa Rosella, dirigit a dones usuàries de drogues en situació d'exclusió social, va rebre un d'aquests ajuts l'objectiu és eradicar la pobresa i la marginació social.
Els nostres companys Pepe Sanmartín i Isabel Alarcón, director i sotsdirectora dels Programes de Reducció de Danys a València, van assistir el passat 23 de juny a l'entrega d'aquests ajuts concedides a diferents entitats al Centre Cultural Bancaixa de València. Aquest any la convocatòria ha permès destinar 420.000 euros a 57 projectes d'organitzacions sense ànim de lucre de la Comunitat Valenciana, entre les quals es troba la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
El programa d'ajudes va néixer fa 14 anys sota l'impuls de la Fundació Bancaixa, i compta amb el suport de Bankia des de l'edició de 2013. La seva dotació procedeix de l'aportació directa de Bankia, així com de la recaptació obtinguda a través del seu " Targeta ONG ", vinculada a la Fundació Bancaixa, completada amb una aportació addicional.
Per part de FSC, va recollir aquest ajut Isabel Alarcón, en un acte que va comptar amb la intervenció del president de Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, i del director territorial de Bankia a València i Castelló, Miguel Capdevila, que van expressar el seu reconeixement a l'extraordinària tasca realitzada per les entitats presents a l'acte a través dels seus diferents projectes d'acció social.
El programa Rosella, al qual se li ha atorgat aquest ajut, es realitzarà a València, ciutat en què FSC desenvolupa la seva activitat des de l'any 2002 amb un programa d'intervenció biopsicosocial que actualment es desenvolupa en el Centre d'Intervenció de Baixa Exigència ( CIBE), dirigit a persones en extrema situació de marginació social.
Els objectius d'aquest programa són: visibilitzar la problemàtica de les dones usuàries de drogues en situació d'exclusió social i sensibilitzar a la resta dels agents socials; crear millores en l'àmbit personal, social, familiar i comunitari de les participants; propiciar les condicions necessàries per aconseguir intervencions de més abast quan es donin les condicions i fer la dona protagonista de la seva pròpia història.
El projecte està dirigit a dones majors de 18 anys, consumidores de drogues que van al CIBE de València, amb la situació o perfil:
- Exclusió social severa i sense llar
- Dones en situació d'agressió i violència de gènere
- Dones amb símptomes psiquiàtrics
- Dones que pateixen el virus de la immunodeficiència humana (VIH +) i/o el virus de l'hepatitis C (VHC+)
- dones estrangeres
- Manca de xarxes socials de suport
- Baixa qualificació i escassa experiència laboral
"Durant aquests anys hem detectat que les dones usuàries de drogues amb les que treballem compten amb un plus negatiu afegit, patint una doble marginació: no gaudeixen d'un reconeixement com a interlocutores vàlides a l'hora d'afrontar la seva situació i de prendre decisions i vénen acompanyades d'una motxilla carregada d'estereotips. Si la visió androcèntrica és palpable en les dones, amb aquest col·lectiu es fa molt més evident ", manté Pepe Sanmartín, director dels Programes de Reducció de Danys a València.
L'exclusió social d'aquestes dones es manifesta en tota una problemàtica de caràcter sociosanitari que es reflecteix en problemes emergents de salut, psicològics i socials que fan que aquest col·lectiu sigui especialment vulnerable. "Des del CIBE de València considerem que cal donar visibilitat a aquest col·lectiu a través de la implementació d'un programa propi, que doti a les dones participants en el mateix de les eines necessàries que facilitin la sortida gradual del seu procés d'exclusió ", expressa Pepe Sanmartín.
L'equip professional del programa estarà constituït per:
- Una coordinadora
- Una treballadora social: s'ocuparà de la valoració social, diagnòstic social, orientació, informació, tramitacions i intervenció familiar. També realitzarà tallers dirigits a les dones participants en el programa.
- Un metge i un Diplomat en Infermeria: duran a terme les intervencions sanitàries que es considerin oportunes i realitzarà tallers.
- Una psicòloga: s'encarregarà de la valoració i intervenció psicològica, així com de les intervencions específiques en estats de crisi. També durà a terme tallers.
El programa comptarà amb una metodologia d'intervenció flexible, adaptada i participativa a la situació particular de cada usuària, a través de la realització de tallers. L'objectiu d'aquests tallers és treballar en grup estratègies individuals i col·lectives, destinades a millorar la qualitat de vida d'aquestes dones i minimitzar els diferents danys i riscos associats al consum de drogues.
"L'entrada al programa d'usuàries noves i de sortides de major o menor durada, formen part de les característiques dels projectes d'atenció a drogodependents de baixa exigència. Això implica la necessitat d'adoptar una estructura basada en grups oberts i amb una metodologia flexible en el disseny de les estratègies i continguts de les sessions", explica el director dels Programes de Reducció de Danys a València.
El passat any 2015 van acudir al CIBE de València un total de 225 dones per ser ateses amb el següent perfil:
- Edat mitjana de 42 anys, amb edats compreses entre els 19 i 66 anys.
- Pel que fa a allotjament, 54 d'elles (el 24%) van manifestar estar en situació de carrer, allotjament insegur o infrahabitatge (persones sense llar).
- Pel que fa al seu origen i/o procedència, 33 d'elles (el 14.7%) eren estrangeres amb el que això implica (problemes de documentació, dificultats amb l'idioma i manca de suports familiars).
- Quant al seu estat de salut, 48 dones (el 21.33%) tenien el virus de la immunodeficiència humana (VIH+) i 83 d'elles (36.9%) virus de l'hepatitis C (VHC+). La coinfecció estava present en 39 d'aquestes dones (17.33%).
Després de 10 anys de funcionament, l'IMSERSO reconeix públicament "Gent gran sobre rodes" com a "bona pràctica en serveis socials"
La nostra companya Carme Trilla, sotsdirectora de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, ha participat recentment en la jornada "Bones pràctiques en Serveis Socials", celebrada als Serveis Centrals de l'IMSERSO a Madrid. La representant d'FSC va intervenir en la taula rodona anomenada "Bones pràctiques en centres residencials" al costat d'altres professionals del sector, on va exposar l'experiència del programa "Gent gran sobre rodes", desenvolupat en la majoria de centres de gran gestionats per l'entitat.
Després de l'èxit de les jornades "Bones pràctiques en Serveis Socials" , organitzades per l'IMSERSO el 2014, l'organisme va celebrar una segona edició els passats dies 15 i 16 de juny que va comptar amb gran assistència de professionals del sector. L'objectiu principal d'aquesta trobada ha estat fomentar i compartir les experiències de bones pràctiques dutes a terme en l'àmbit dels serveis socials a Espanya i impulsar una xarxa d'intercanvi entre professionals.
Segons l'IMSERSO, l'objectiu d'una bona pràctica en serveis socials és incidir en la millora de la qualitat de vida d'un col·lectiu, sempre que els resultats siguin objectivables i mesurables i continguin els atributs definits (entre altres entitats promotores) per la UNESCO, en el marc del seu programa MOST ("Management of Social Transformations"). En aquest sentit, les iniciatives han de comptar amb els següents requisits:
- Innovadores: En el sentit que desenvolupin solucions noves o creatives.
- Efectives: demostrant un impacte positiu i tangible sobre la millora.
- Sostenibles: que puguin mantenir-se en el temps i produir efectes duradors.
- Replicables: servint com a model per desenvolupar polítiques, iniciatives i actuacions en altres llocs.
Un dels programes reconeguts en aquesta trobada professional ha estat el projecte de FSC "Gent gran sobre rodes" . La nostra companya Carme Trilla que va intervenir com a ponent a la jornada, expressava la satisfacció i gratitud de l'Àrea d'Atenció a la Dependència per aquest reconeixement: "Les bones pràctiques són un conjunt d'actuacions que es consideren reeixides. Per a nosaltres és important que una iniciativa tan beneficiosa per als més grans com aquesta, hagi estat reconeguda per l'IMSERSO, de manera que no tenim més que paraules d'agraïment cap a aquest organisme".
La subdirectora de l'Àrea d'Atenció a la Dependència va participar en una taula rodona moderada per Inmaculada Gómez, directora del Centre de Referència Estatal d'Atenció al Dany Cerebral (CEADAC), al costat de José Manuel Olmedo, psicòleg sanitari de la Fundació Lares que va presentar el projecte "Música per despertar" i Roberto López, responsable d'Àrea assistencial del CEADAC que va parlar sobre bones pràctiques assistencials dirigides a persones amb dany cerebral adquirit, aplicant el model d'Atenció Centrada en la Persona
[tvideo type="youtube" clip_id="TkQsMkwS4kE" autoplay="false" loop="false" rel="false"]
"Gent gran sobre rodes" és una iniciativa socio-terapèutica que té com a objectiu desenvolupar i reforçar la mobilitat i autonomia funcional de les persones grans, a partir de la utilització de vehicles de tracció elèctrica, potenciant els vincles de la gent gran amb el seu entorn socioafectiu proper i la comunitat. Aquests vehicles són utilitzats pels majors en trasllats i desplaçaments propers, ajudant a millorar la seva qualitat de vida.
Les persones destinatàries d'aquest programa compten amb capacitats cognitives i físiques que els permeten participar en aquesta activitat sense supervisió professional. El projecte també està dirigit a persones grans que tenen dificultats de percepció (visual, auditiva) i mobilització que col·laboren en el programa amb acompanyament i supervisió, ja grans que pel seu grau de deteriorament, realitzen activitats únicament a l'interior dels centres, amb acompanyament i supervisió per part de l'equip professional.
El voluntariat col·labora de forma molt activa en aquest programa, aportant un valor afegit a aquest. Segons els resultats que tenim fins al moment, des que es va posar en marxa el projecte l'any 2006, hi han participat 84 voluntaris/es de l'entitat o associacions de voluntariat col·laboradores.
També, ha col·laborat un total de 52 entitats públiques o privades, ajudant a desenvolupar el programa amb èxit en els centres de gran gestionats per FSC.
Amb una periodicitat mensual d'entre 4 i 8 vegades, en funció de cada centre, voluntariat, entitats col·laboradores i personal contractat per FSC treballen amb el grup de majors seleccionat per l'equip professional dels centres, realitzant un desplaçament amb aquests vehicles fins a llocs propers . Els criteris per a la selecció són:
- Comptar amb una capacitat cognitiva en bon estat.
- Mantenir les capacitats sensorials.
- No tenir patologia psiquiàtrica rellevant.
- Comptar amb capacitat funcional en les extremitats superiors que permeti realitzar les maniobres necessàries.
Cada activitat de "Gent gran sobre rodes" es realitza amb un grup més o menys homogeni d'al voltant de 12-20 usuaris/es per centre. La seva durada sol ser d'aproximadament 1 hora i 15 minuts.
Des que es va posar en marxa el projecte, hi han participat 342 usuaris/es, supervisats per 132 professionals que treballen en residències, centres de dia, llars de jubilats i habitatges amb serveis gestionats per FSC a Catalunya, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Aragó, País Basc i La Rioja.
Aquest programa va ser reconegut en l'any 2010 com "experiència d'èxit en l'àmbit social", formant part del "Mapa de les 40 millors experiències reeixides en la promoció de la qualitat de vida de la ciutadania", en la línia d'actuacions de la Generalitat de Catalunya.
Cuidant de la Ana, la persona més longeva de la història d'Espanya
Ana Vela Rubio, nascuda el 30 d'octubre de 1901 a Pont Genil (Còrdova), ha passat a ser des del passat 6 de juny la persona més longeva de la història d'Espanya. És usuària de la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona, centre de la Generalitat de Catalunya, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat en consorci amb el Grup Lagunduz. Per conèixer millor el seu dia a dia i altres detalls de com transcorre la seva vida al centre, hem entrevistat a David González ia Mª Rosa Martín, director i coordinadora de l'Àrea Psicosocial d'aquest servei.
Què significa per a "La Verneda" que la persona més gran d'Espanya, amb 114 anys i 222 dies a hores d'ara, resideixi en aquest centre?
L'Anna és una més. L'atenció que li donem és la mateixa que oferim a la resta de persones residents acollides en els dos recursos, el residencial i el d'estada diürna. És un fet anecdòtic que sigui la més gran d'Espanya i una de les més longeves d'Europa (segona) i del món (novena). Si és cert que sempre ha estat per a nosaltres una persona especial pel seu caràcter afable, per la seva cordialitat en el tracte i per la fortalesa que ens transmet la seva personalitat.
Aquests últims dies en què s'ha produït la notícia, hauran estat molt intensos a nivell mediàtic ...
Sí, ens han arribat moltes sol·licituds de mitjans que volen entrevistar-la, volem aprofitar per dir a altres que puguin estar interessats que no és possible fer-ho donat el seu estat avançat de deteriorament cognitiu, a més que no volem que la notícia alteri la tranquil·litat a la qual està habituada al centre. Tampoc la família està acostumada als focus mediàtics pel que, de moment, no es van a fer declaracions.
Com és el dia a dia d'Ana Vela ?, a què dedica el seu temps?
El seu dia a dia està basat en les rutines de cures del centre. Tot i tenir moments en què coneix a les persones del seu entorn més proper, la seva memòria està severament alterada. S'aixeca sobre les 8 del matí i, després de l'esmorzar, roman a la sala comuna de la planta on està la seva habitació a la residència, al costat dels seus companys de planta. Allí rep visites i, en algunes ocasions, participa a aquelles activitats d'estimulació sensorial que pot realitzar encara. També, es fa un treball de fisioteràpia amb ella per mantenir el seu estat físic actual, ja que a l'anar en cadira de rodes, la seva musculatura es debilita. Després de dinar, es la fica al llit perquè descansi i la tarda sol ser més tranquil·la.
Quant de temps porta ingressada en el seu centre i com ha estat la seva evolució?
La Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" va acollir a Ana primer en el servei d'estada diürna quan comptava amb 103 anys (el 2005). En aquest moment, era una persona lúcida, orientada i caminava sol amb ajuda d'un bastó. Llegia el diari tots els dies i es mantenia activa participant en les diferents activitats psicoestimulatives i de fisioteràpia que organitza el centre.
En ser la seva filla també més gran i no poder-se fer càrrec de la seva cura, va haver de ser ingressada en un altre recurs residencial a l'espera de tenir plaça al nostre centre. Finalment, va tornar a aquesta residència a 2008, quan tenia 106 anys (per tant, fa més de 11 anys que la coneixem) i es va mantenir activa durant molt de temps. A poc a poc, el seu estat ha anat canviant, especialment notable ha estat la pèrdua de memòria i de funcions físiques.
Com és el seu estat de salut actual?
Ana compta amb una salut òptima per a la seva edat, malgrat tenir una artrosi generalitzada. És una dona forta. El 2010, quan tenia 109 anys, va patir un trencament de fèmur que la va obligar a romandre en cadira de rodes i, fins aquell moment, mantenia l'escriptura i llegia una mica, ja una mica menys, a causa de que la seva memòria ja començava a acusar el pas del temps, que en el seu cas era encara més evident.
¿Quines coses li agradava fer al centre quan es trobava millor de
salut que ara ja no fa?
Quan la vam conèixer, llegia el diari tots els dies, també revistes i es mantenia en contacte amb la realitat social del seu entorn. Ha tingut sempre un caràcter molt sociable i ha sabut guanyar-se l'afecte i respecte de les persones properes.
¿Es relaciona d'alguna manera amb altres persones?
Sí, però molt escassament, ja que el seu estat cognitiu actual no li permet mantenir una relació activa. Especialment, manté contacte amb el personal d'atenció directa del centre i amb la seva filla, que la visita diàriament.
[tvideo type="youtube" clip_id="bkPHa9WO9Nc" controls="true" loop="false" rel="false" theme="light"]
Més informació:
http://politica.elpais.com/politica/2016/05/24/actualidad/1464108032_685941.html
http://cat.elpais.com/cat/2016/05/24/catalunya/1464108032_685941.html
El Centre de Drogodependències del Prat de Llobregat atén 400 pacients al 2015 i consolida la oferta de teràpia grupal
Aquest és el quart any que el consorci format per tres organitzacions no governamentals especialitzades en l'atenció a les drogodependències (ABD, Grup ATRA i Fundació Salut i Comunitat) gestionen conjuntament aquest CAS (centre ambulatori). Dins del tractament dels pacients amb problemes de drogues, és coneguda la importància de la teràpia grupal. En el CAS del Prat s’ha consolidat ja un grup terapèutic d’alcohol, amb una assistència molt regular i molt bona acceptació per part dels pacients.
Al llarg del 2015 un equip de 10 professionals ha atès a 399 usuaris actius, 138 dels quals eren primeres visites ateses al llarg d'aquests 12 mesos. Més de la meitat d'aquestes primeres visites corresponien a reinicis de tractaments prèviament interromputs per ells, corresponent la resta a persones noves en el centre. El 45% de les primeres visites va correspondre a problemes d'abús o dependència de l'alcohol , el 23% de cocaïna, el 18% heroïna, i la resta a d'altres substàncies. El grup d'edat 40 / 49 anys era majoritari, arribant gairebé per si sol a la meitat d'aquestes noves primeres visites.
Si veiem les tendències dels darrers cinc anys el que més s'incrementa és la demanda per problemes amb l'alcohol, mentre que baixa l'atenció als usuaris de metadona i puja una mica l'atenció en el marc del programa orientat a l'abstinència de drogues il•lícites. En una altra dimensió, la del seu programa de reducció de danys, en el centre s'han dispensat 3.250 xeringues i s'ha format a un col•lectiu de 13 usuaris en tècniques de la prevenció de la sobredosi mitjançant la utilització de Naloxona.
D'altra banda, pels qui mantenen abstinència continuada d’alcohol i que es troben en fase de “manteniment” (segons el model de Prochaska i Diclemente), el fet de participar i assistir amb regularitat a les sessions grupals permet distanciar les visites de seguiment individual, evidenciant d’aquesta manera un resultat molt més positiu. La combinació de les dues intervencions –individual i grupal- resulta ser un potent factor de prevenció de les recaigudes i permet doncs finalitzar el tractament amb una alta terapèutica, en major nombre de casos que si el pacient només realitza el seguiment individual, encara que aquest es realitzi de forma més freqüent.
25 aniversari del Programa d'Intervenció amb Drogodependents del Centre Penitenciari d'Homes "La Model" de Barcelona
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) va celebrar el passat dia 4 de maig el 25 aniversari d'aquest programa desenvolupat dins el Centre Penitenciari d'Homes (CPHB) "La Model" de Barcelona. En un acte organitzat a les instal·lacions d'aquest centre, es va posar en relleu la utilitat del servei i la professionalitat de totes les persones que havien fet possible la seva creació i consolidació. El PID és un Programa d'Intervenció amb Drogodependents a la presó gestionat per FSC, subvencionat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
En l'acte, presentat per la subdirectora de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys i VIH-Sida de FSC, Sonia Fuertes, van intervenir Antonio Gutiérrez, director del centre penitenciari; Manel Alcaide, gerent de FSC; Toni Garín, director de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys i VIH-Sida de FSC, i Francesca Spano, coordinadora del PID.
Sonia Fuertes va iniciar l'acte donant la benvinguda a tots els assistents, fent al·lusió a una metàfora referent al fet que les coses impossibles es poden fer possibles amb complicitat, treball en equip, com havia estat el cas del PID, agraint a tots els que havien format part de la seva història en el passat, present, i esperava que també en el futur.
Per la seva banda, Antonio Gutiérrez, director del centre penitenciari, va destacar l'èxit del treball d'aquest servei basat en la professionalitat, des d'una tasca realitzada "amb els peus a terra", i s'ha referit també a l'objectiu complert de reeducació i rehabilitació de els participants al programa "a peu de pati".
Manel Alcaide, gerent de FSC, va explicar els orígens de la creació d'aquest programa, coincidint amb la posada en marxa de l'Associació Benestar i Salut (ABS). "Fa 25 anys ens plantejàvem, en aquest centre penitenciari, un imaginatiu i ambiciós Programa lliure de Drogues, encara que en la nostra agenda parlàvem d'objectius intermedis. Es tractava més d'un treball institucional que clínic. En aquells moments era més important concitar complicitats, crear espais d'entesa -Avançar amb lleialtat- d'obsessionar en penes científic-terapèutiques. Hi va haver molta generositat per part de tots i el binomi dins-fora, recursos de la xarxa externa i dispositius intra-penitenciaris van ser adquirint la fluïdesa que avui coneixem".
En un altre moment de la seva intervenció va assenyalar que se sentia "feliç i agraït. Orgullós del treball dels meus companys, dels de dins i dels de fora, perquè només el treball conjunt ha servit per tornar a milers de ciutadans privats de llibertat una possibilitat de retrobament amb la seva pròpia salut física i mental i amb l'espai social que havien perdut".
Seguidament, va intervenir Toni Garín, posant en valor un recurs realitzat des de l'esforç, sacrifici i professionalitat, que havia aconseguit mitigar el sofriment de moltes persones, per l'acompanyament professional i la seva oportunitat de permetre un vincle, compartint els mateixos reptes i objectius. "al llarg del temps, totes les persones que han passat pel PID han tingut un esperit de col·laboració, de renovació, d'establir nous reptes, capaços de dur a terme programes sostenibles en el temps. Hi va haver un temps en què ningú volia treballar amb drogodependents, un repte important va ser traslladar a la societat que la presó cal posar-la en circulació, posar en valor la feina que es fa en ella, que surti de l'espai dels murs, socialitzar el treball realitzat a les presons".
Francesca Spano, coordinadora del PID, va fer finalment un recorregut en el temps de la feina d'aquest servei, a través dels seus moments més significatius, i va parlar de la creativitat i innovació com un dels seus principals eixos d'acció. "El PID és un programa pioner no només perquè va ser el primer programa d'intervenció amb drogodependents en el medi penitenciari a Catalunya, sinó també per la seva manera de posicionar-se davant la població drogodependent privada de llibertat, donant valor a la persona com a part activa i responsable del seu procés de creixement i de canvi, a través de la creació del vincle educatiu entre el professional i els subjectes, capaç de crear ponts entre les persones i el seu entorn social".
D'altra banda, la coordinadora del PID va destacar la importància que té per al programa el treball amb la resta de professionals del centre penitenciari "amb els que creixem professionalment i aprenem en el nostre dia a dia. Ressaltem també el nostre treball en xarxa amb la participació en la Taula de Participació Social de Segon Nivell (TPS) del CPH ia la Comissió d'Àmbit Penitenciari i ESPECIFICAR Penal de la plataforma Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS)".
Finalment, va presentar el vídeo "Les veus del PID", preparat amb finalitat de donar veu a les persones que s'atenen en el servei i que no havien pogut estar en aquesta celebració. Vam poder escoltar el testimoni de superació d'alguns participants del programa i veure imatges referents al seu participació en l'activitat d'artteràpia.
L'acte va finalitzar amb un aperitiu preparat per a l'ocasió en un ambient més distès com a colofó d'aquest aniversari.
FSC promou el desenvolupament professional i inserció laboral de dones en risc d'exclusió social a Alacant
El Servei d'Acompanyament en Itineraris d'Inclusió Laboral de l'Ajuntament d'Alacant, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha iniciat un procés de col·laboració amb l'associació AMA Made in cielo, amb la finalitat orientar dones en la recerca, establiment i consecució d'objectius professionals, a través de condicions de treball dignes. Les dones, usuàries dels serveis socials municipals, van començar el passat 29 d'abril un taller de costura de dos mesos de durada.
El Servei de Mediació Laboral, finançat per l'Ajuntament d'Alacant, que atén persones en risc d'exclusió, derivades des dels centres socials municipals i el Centre d'Acolliment i Inserció d'Alacant, gestionat també per FSC, ha començat a col·laborar amb la Associació Ama Made in cielo d'Alacant, per poder dur a terme una acció formativa.
Aquesta entitat treballa amb dones que es troben en situació de vulnerabilitat i que desitgen aprendre la pràctica d'un ofici per trobar una sortida professional. A través del seu programa, es contempla el disseny, confecció i venda de peces de vestir i articles tèxtils ecològics i sostenibles.
Recentment, el Servei d'Acompanyament ha iniciat el procés de selecció de candidates entre les dones que acudeixen a aquest, que són aturades de llarga durada, segueixen un itinerari d'inserció sociolaboral dissenyat pels treballadors socials municipals, compten amb escassa formació reglada i tenen una edat d'entre 18 i 35 anys.
El projecte de l'associació estima Made in cel es troba en sintonia amb els objectius del Servei d'Acompanyament en Itineraris d'Inclusió Laboral de FSC, referents a la promoció del desenvolupament professional a través de l'orientació laboral, l'assessorament en la recerca i consecució de els objectius professionals, la promoció de la dignitat a través de condicions laborals justes, i la inserció de persones en risc d'exclusió social, amb especial incidència en el col·lectiu de dones víctimes de violència de gènere.
El Servei d'Acompanyament en Itineraris d'Inclusió Laboral mantindrà un seguiment formatiu d'aquelles dones seleccionades per al taller de costura, per tal de garantir els resultats previstos.
FSC atorga el premi Constanza Alarcón a la innovació al programa de prevenció d'abusos sexuals entre discapacitats
En un acte celebrat a la Casa de la Convalescència, edifici de la Universitat Autònoma de Barcelona que forma part del recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Jurat del Premi Constanza Alarcón va concedir aquest guardó a un programa innovador i referent en el seu àmbit per la realitat a la qual dóna resposta (salut sexual, maltractament i abusos sexuals entre les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament). També, va atorgar una menció honorífica al projecte "EspaiJove.net": Un espai per a la salut mental, basat en la idea de "alfabetització en salut mental", presentat per l'Associació Centre d'Higiene Mental Les Corts.
En presència d'un centenar d'assistents de l'àmbit associatiu i professional, FSC va atorgar el Premi Constanza Alarcón a la Innovació Sanitària i Social al "Programa sobre Abusos Sexuals (PAD): un pas endavant en la salut de les persones amb discapacitat", de la Fundació Vicki Bernadet.
Aquest premi, convocat enguany per primera vegada de forma pública, pretén honorar la memòria de la primera presidenta de la nostra entitat, Constanza Alarcón, morta fa 6 anys, a manera d'homenatge per la seva importància en la creació d'FSC i tasca desenvolupada, i així es va posar de manifest abans del lliurament del guardó, a través de les intervencions de directius de l'organització que van col·laborar estretament amb ella i amb els quals mantenia un vincle molt especial.
La candidatura guanyadora, el programa PAD, està destinat a tres col·lectius: persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) a les diferents franges d'edat; als seus familiars ia l'àmbit professional educatiu o residencial. Es va valorar especialment la seva valentia i oportunitat en assenyalar el risc de patir abús sexual, molt més gran que el de la població general, que presenten els discapacitats psíquics, i proposar mesures pràctiques orientades a evitar aquest fet.
La metodologia d'aquest programa inclou accions com ara:
- Teatre social i formació psicoeducativa per a treballar la intimitat, la confiança, aprendre a posar límits, la salut sexual i la prevenció i detecció de l'abús sexual.
- Protegir en família: desenvolupat en l'àmbit escolar i que té per objectiu oferir eines de prevenció tant a nens amb DID com a professionals i famílies per poder actuar de manera conjunta i coordinada.
- Atenció a la sexoafectivitat en l'àmbit de la discapacitat intel·lectual.
- Formació sobre sexualitat i abús sexual en persones amb DID adreçada a professionals.
- Elaboració de protocols en les entitats de l'àmbit de la discapacitat.
El Jurat del Premi Constanza Alarcón també ha valorat aquest projecte pel seu enfocament de treball en xarxa amb altres organitzacions per aconseguir millores en les intervencions, així com la major cobertura i eficàcia dels programes preventius.
D'altra banda, es va atorgar una menció honorífica al programa "EspaiJove.net", presentat per l'Associació Centre d'Higiene Mental Les Corts.
Es tracta d'un projecte basat en la idea "d'alfabetització en salut mental". La seva finalitat és promoure la salut mental, prevenir trastorns d'aquest tipus, eradicar l'estigma que suposen, i orientar la recerca d'ajuda en la població d'edats compreses entre els 12 i els 18 anys.
El concepte de "alfabetització" s'entén com "el conjunt de coneixements i creences que ajuden a la identificació, maneig o prevenció dels trastorns mentals". Aquests coneixements es refereixen a la salut mental, els trastorns mentals, les seves causes, el seu tractament, els factors de protecció i de risc, i s'espera que facilitin la promoció de la salut, la identificació i intervenció precoç, la disminució de l'estigma i una millor inclusió social.
Des del programa es manté que entre els inicis de l'adolescència i els primers anys de l'edat adulta, els trastorns mentals afecten un percentatge entre el 10 i el 20% de la població. Però només una cinquena part arriba a diagnosticar-se. Dades epidemiològiques revelen que el 50% dels trastorns mentals dels adults es van iniciar entre els 12 i els 18 anys, en moments evolutius crucials per a la persona i que poden representar un greu perjudici en el seu desenvolupament en tots els aspectes.
El projecte integra activitats presencials en els centres educatius, amb la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació, com la web www.espaijove.net i les xarxes socials.
En el transcurs de l'acte també es van presentar la resta de candidatures finalistes, que en total van ser 6. El Jurat ha valorat aquelles iniciatives procedents de les comunitats autònomes en què FSC té presència i vinculades al seu àmbit d'actuació. Es tracta de projectes que possibiliten millores substantives en les intervencions, tracten d'aconseguir major cobertura o eficàcia dels programes preventius o millorar els resultats dels programes assistencials existents.
En total, han estat al voltant de 30 les candidatures rebudes des de molt diversos àmbits (recerca, ONG, universitats, etc.), destacant el seu gran interès i qualitat.
FSC consolida la seva presència a Aragó amb la gestió de nous serveis d'atenció a majors en Biota (Saragossa)
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz gestionaran a partir d'ara la nova residència municipal Víctor Orduna de Biota (Saragossa), de titularitat municipal, després de l'acord assolit, després de diverses negociacions, amb l'ajuntament de la localitat. El servei disposa de 20 habitacions dobles de residència i disposa de 70 places de centre de dia. La gestió del mateix es perllongarà durant 20 anys, amb possibilitat de pròrrogues per altres 5 exercicis més.
El passat dia 29 d'abril, el director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència de FSC i gerent d'aquesta residència, Toni Gelida, i l'alcalde de Biota, Ezequiel Marc, van signar a l'ajuntament de la localitat el contracte de gestió del centre. L'acte va concloure amb el lliurament de les claus d'aquest servei municipal.
Un cop rubricat el contracte de gestió, FSC i el Grup Lagunduz posaran en funcionament la residència al més aviat possible. L'obertura del centre, que porta 5 anys acabat i sense ús, suposarà la creació d'al voltant d'una quinzena de llocs de treball, contractació que tractarà de fomentar l'ocupació de la zona. L'equip professional del centre (direcció, gerocultors/es, terapeuta ocupacional, auxiliars de serveis, etc.) s'anirà incorporant progressivament a mesura que es vagi produint l'ocupació per part dels residents de les 40 places disponibles en el servei, així com de les 70 places de centre de dia.
Aquesta adjudicació ha estat rebuda amb gran satisfacció per part del consistori municipal, ja que permetrà a molts veïns / es jubilats tornar al seu poble; molts d'ells s'havien vist obligats a residir a serveis situats a les poblacions més properes. Des de l'ajuntament s'han començat a realitzar gestions per tal d'acollir-se al pla oficial de concessió de places concertades del Govern d'Aragó.
FSC i el Grup Lagunduz han donat d'aquesta manera un pas més en una nova etapa en què segueixen apostant per nous models de gestió conjunta de centres de gent gran, en la qual pretenen seguir incrementant la seva presència en el sector. Amb aquesta finalitat, estan tractant de buscar noves fórmules per operar, més enllà de les concessions administratives de gestió de residències i centres de dia, en les que venien centrant-se fins al moment.
Si el passat mes de setembre, FSC i l'Associació Lagunduz es van fer càrrec de la Residència de Gent Gran de Yécora (Àlaba), per un període inicial de 10 anys, servei que gestionen en qualitat de centre propi, ambdues entitats opten ara per la gestió de recursos que requereixin inversió, concessions d'obra i explotació, etc.
En aquesta línia s'emmarca la gestió d'aquesta darrera adjudicació, la nova residència municipal Víctor Orduna de Biota (Saragossa), del equipament s'ocuparan abans de posar-la en funcionament.
FSC i el Grup Lagunduz busquen seguir aportant solucions adaptades a les necessitats de cada persona amb aquesta nova gestió conjunta, en aquest cas a Aragó, des del compromís que mantenen amb el benestar i la millora de la qualitat de vida de les persones grans ateses.
Cal recordar que en l'actualitat FSC gestiona dos serveis d'atenció a persones grans a Aragó, en consorci amb Valoriza Serveis a la Dependència. Es tracta de la Residència i Centre de Dia "Les Fonts" a Saragossa, i la Llar i Centre de Dia "Sant Josep" també de Saragossa, tots dos de titularitat de l'Institut Aragonès de Serveis Socials.
FSC farà pública la candidatura guanyadora del Premi Constanza Alarcón a la Innovació Sanitària i Social el proper 4 de maig en un acte a Barcelona
L'objectiu d'aquest premi, que s'ha convocat de forma pública per primera vegada aquest any, és reconèixer i impulsar als professionals i equips que actualment estan desenvolupant iniciatives o elaborant projectes en els àmbits en què realitza la seva tasca la Fundació Salut i Comunitat (FSC), per a la seva futura aplicació en serveis socials i sanitaris. Amb aquest premi, la dotació és de 6.000 €, es vol honorar la memòria de la primera presidenta de FSC, Constanza Alarcón, morta fa 6 anys, i reconèixer el seu exemple i vàlua com a persona i professional excepcional.
En l'acte, en el qual estaran presents els representants de les 6 candidatures que opten al premi, s'informarà del procés de selecció i es presentarà individualment als finalistes. El president de FSC, Francisco González, ha de lliurar finalment d'aquest guardó.
En el procés de selecció de candidatures, que es va tancar a finals del passat any, s'han valorat aquelles iniciatives que possibilitin millores substantives en les intervencions, aconseguir major cobertura o eficàcia dels programes preventius o millorar els resultats dels programes assistencials existents.
D'acord amb les bases d'aquest premi, s'han presentat iniciatives individuals o d'equip, impulsades tant des d'institucions públiques com privades, l'actuació es desenvolupa en els territoris en els quals té presència FSC.
En total, han estat al voltant de 30 les candidatures rebudes des de molt diversos àmbits (recerca, ONG, universitats, etc.), destacant el seu gran interès i qualitat.
Les temàtiques dels projectes que s'han presentat a aquest premi són molt diverses, centrades en diferents àmbits: dona, gent gran, infància, leucèmia, síndrome de Down, violència familiar, educació no discriminatòria, etc.
Entre els finalistes hi ha organitzacions o grups de recerca que han presentat programes relatius a violència contra la gent gran, discapacitat psíquica, prevenció dels abusos sexuals infantils, violència filio-parental, prevenció de l'homofòbia a l'escola o salut mental.
Un aspecte especialment complex, segons s'assenyala des de l'organització d'aquest premi a la innovació, ha estat determinar fins a quin punt les propostes presentades, malgrat la seva innegable interès, utilitat social i creativitat, eren prou innovadores, o existien precedents de les mateixes en altres països o idees molt similars en el nostre. Per aquest motiu, els membres del Jurat han recorregut a interconsultes amb experts externs en molt diversos àmbits.
El lliurament del guardó tindrà lloc a les instal·lacions de la Casa de la Convalescència, edifici modernista de la Universitat Autònoma de Barcelona que forma part del recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, declarat Monument Històric Artístic i Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.
Constanza Alarcón, primera presidenta de FSC
La convocatòria d'aquest premi pretén honorar la memòria de la primera presidenta de la nostra entitat, Constanza Alarcón, morta fa 6 anys, i reconèixer el seu exemple i vàlua. Dona lluitadora, sensible, innovadora, compromesa, treballadora, atenta i, per sobre de tot, una gran persona. Es va llicenciar en Farmàcia i en Psicologia Clínica, i al llarg de la seva vida professional va crear i va dirigir diversos centres assistencials.
Especialista en addiccions, amb gran sensibilitat i interès davant els problemes de la infància, la violència masclista o la gent gran, va contribuir de manera decisiva a la creació de la Fundació Salut i Comunitat. Constanza Alarcón va presidir el Patronat de FSC fins a la seva mort, després d'una llarga malaltia durant la qual no va deixar d'exercir les seves tasques, excepte quan li resultava materialment impossible.
FSC signa un conveni amb el CF Reus Deportiu per promoure l'envelliment actiu de la gent gran de la Residència "Roger de Llúria"
Gràcies a aquest acord, els usuaris/es de la Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria" de Reus (Tarragona), així com els seus familiars, podran assistir de forma gratuïta al camp del FC Reus Deportiu per poder veure els partits que el equip disputi quan jugui a casa. A més, els més petits del club acudiran periòdicament al centre per realitzar activitats intergeneracionals amb la gent gran. També es preveu posar en marxa diferents activitats amb la participació de jugadors i membres de l'equip tècnic del club, per tal d'enriquir els seus vincles i coneixement mutu.
El president de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Francisco González, i el president del CF Reus Deportiu, Xavier Llastarri, van signar el passat dia 25 d'abril un acord de col·laboració en les instal·lacions del club roig i negre per promoure la realització d'activitats de interès per als majors de la Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria" de Reus, servei del qual és titular el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
A la signatura del conveni van assistir el director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència de FSC, Toni Gelida, la sotsdirectora de l'àrea, Carme Trilla, així com professionals del centre com el seu director, Jaume Aspas.
Segons va afirmar Francisco González, "per a la nostra entitat és un motiu de satisfacció poder iniciar aquesta col·laboració amb el FC Reus Deportiu, ja que ens brinda la possibilitat de seguir treballant en la promoció de l'envelliment actiu i d'iniciar una nova línia de foment de les relacions intergeneracionals a través de l'esport".
Per la seva banda, el CF Reus Deportiu va valorar també positivament aquest acord amb la Fundació Salut i Comunitat i va agrair el suport mostrat per l'Obra Social "la Caixa" que, a través de diferents accions de Responsabilitat Social, com és en aquest cas, afavoreix la integració social de la gent gran amb el seu entorn.
Després de la signatura del conveni, Cinta, usuària de la Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria" de Reus, va lliurar al FC Reus Deportiu una cistella amb diferents manualitats realitzades durant aquest any pels usuaris/es.
El proper dia 12 de maig l'excapità de l'equip, Marc Sellarés, acudirà al centre per a la presentació oficial del conveni, en un acte que comptarà amb la presència dels residents i els seus familiars.
A partir d'aquesta data, cada setmana s'informarà al servei dels partits que el FC Reus Deportiu disputi a casa i els usuaris/es interessats podran apuntar-se per veure els partits d'aquest equip que està a punt de disputar els play-off per promocionar a Segona A.