Bones pràctiques dels pisos terapèutics de la Fundació Salut i Comunitat en la jornada de la Federació Catalana de Drogodependències
El passat 13 de juny va tenir lloc a Barcelona la jornada "IV Àgora", organitzada per la Federació Catalana de Drogodependències (FCD), en què van participar les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) Maite Tudela, directora de l'Àrea d'Addiccions , Gènere i Família, i Gemma Maudes, responsable dels pisos terapèutics de FSC
Durant la trobada, es van donar a conèixer les diferents experiències, programes i serveis de les organitzacions que integren aquesta federació, entre les que es troba la nostra entitat. També, es van presentar els diferents grups de treball de la FCD i finalment, es va analitzar la situació actual de l'IRPF i l'estratègia del sector de les addiccions, al costat de representants de la Unió d'Associacions i Entitats d'Atenció al Drogodependent (UNAD) que van estar presents també en la jornada.
Per part de la nostra entitat, Maite Tudela va exposar el treball realitzat durant aquest any des del Grup de treball de gènere i drogues de FCD. La directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família ha explicat que l'objectiu d'aquest grup és incidir en les polítiques públiques de les administracions catalanes perquè tinguin en compte la necessitat d'aplicar la perspectiva de gènere en la legislació. Això amb la finalitat que els projectes i serveis de drogues i addiccions la integrin de manera transversal.
Una de les accions més significatives que es planteja desenvolupar el grup de treball és elaborar un document de consens sobre el posicionament de la FCD sobre aquest tema. També, dur a terme un estudi conjuntament amb la Subdirecció de Drogodependències del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, Maite Tudela ha explicat que "ja s'ha presentat un projecte i està acceptat". Aquest projecte té com a objectiu avaluar l'estat d'aplicació de la perspectiva de gènere en els serveis d'atenció a drogodependents de Catalunya.
A més, la nostra companya Gemma Maudes, responsable dels pisos terapèutics de FSC, va participar presentant bones pràctiques que van permetre donar a conèixer amb més detall els nous programes del Pis de Reinserció. En aquest sentit, ha assenyalat que es tracta de programes enfocats a millorar el tractament ia atendre d'una manera més integral i personalitzada a les persones que s'atenen en el Pis de Reinserció.
Segons ha explicat, aquests programes s'inicien després d'un any de tractament en aquest servei, després d'una valoració i observant un canvi significatiu en els usuaris/es "per poder complementar l'oferta d'intervenció existent, i també per poder adaptar-nos a aquestes noves derivacions, moltes d'elles mancades de tractament previ a nivell residencial. Cal assenyalar també l'increment de demandes rebudes des de centres ambulatoris i de desintoxicació".
Així doncs, aquests programes tenen també la funció de permetre, en molts dels casos de derivacions externes, que es adquireixi una major consciència de la problemàtica actual d'addicció i motivar, en cas necessari, l'ingrés en una comunitat terapèutica.
Aquests programes doten a més de major sentit i complementarietat als serveis que integren el Circuit d'Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat, compost per tres pisos de reinserció (un d'ells de dones), el tractament ambulatori (SAP), les dues comunitats terapèutiques i el Centre Sociolaboral.
Des de l'inici de la implantació d'aquests nous programes, els resultats han estat molt satisfactori, ja que han permès poder realitzar ingressos en les comunitats terapèutiques de la nostra entitat, evitant el risc imminent de recaiguda i aconseguint disminuir també les altes voluntàries.
La presentació dels programes del Pis de Reinserció, va crear molta expectació i interès entre els assistents, ja que són molt nous dins dels tractaments residencials de règim obert.
L'alegria de celebrar 10 anys de funcionament a la Comunitat Terapèutica "Riera Major" de la Fundació Salut i Comunitat
El passat mes de maig, i amb la presència de directius/es de la nostra entitat, representants d'administracions públiques, nombrosos professionals, amics/es i usuaris/es del centre, van tenir lloc les celebracions pel 10è Aniversari de la Comunitat Terapèutica "Riera Major" . Maite Tudela, directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de FSC, i Neus Fernández, directora de la comunitat terapèutica, van ser les "amfitriones" de la segona celebració, que va tenir un caràcter més institucional, en què també va estar present el president del Patronat de la nostra entitat, Francisco González Sedeño.ez Sedeño.
En una primera celebració que va tenir lloc a principis de maig, el servei va rebre la visita d'exusuaris/es, i professionals que han treballat en aquest recurs al llarg d'aquests anys, que al costat dels usuaris/es actuals i l'equip de professionals van sumar més de 100 persones.
Va ser un dia molt emotiu, en què tots ells van recordar moments de rialles i plors, d'èxits, d'esforços... en definitiva de molts moments viscuts amb gran intensitat durant el tractament.
En aquesta primera jornada, es va realitzar un grup de treball en el qual es van intercanviar experiències, emocions i vivències que donaven una idea de futur a les persones que actualment estan en tractament.
Segons ens trasllada l'equip professional de "Riera Major", es van viure moments molt emotius "per la satisfacció que dóna l'haver acompanyat, compartit, l'escoltar, el sostenir... i veure com tot això ha anat sumant i generant d'alguna manera que les persones aconsegueixin els seus objectius, i per suposat un canvi en la seva manera de viure i gaudir de la vida".
Una segona jornada, celebrada a finals del mes de maig, a la qual van acudir un total de 90 persones, va tenir un caràcter més institucional. L'acte va comptar amb la presència de Joan Ramon Ruiz, director general de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. També van assistir Jaume Tordera, primer tinent alcalde de Viladrau i Ricard Argenter, regidor de l'Ajuntament de Viladrau.
Per part de la nostra entitat, van acudir Francisco González Sedeño, president del Patronat de la Fundació Salut i Comunitat; Xavier Ferrer, director tècnic de la nostra entitat, i José Luis Sánchez, membre de la direcció executiva de FSC.
També comptem amb la presència de Marta X., exusuaria de "Riera Major" i amb l'assistència de professionals d'altres recursos i entitats amb què treballem i que van poder conèixer més de prop el treball realitzat a la comunitat.
Durant les intervencions inicials que van donar pas a la celebració, els representants de la nostra entitat van agrair el suport institucional des de la posada en marxa d'aquest servei i durant aquests 10 anys, i van tenir paraules d'agraïment tant per a la Generalitat de Catalunya com per a l'Ajuntament de Viladrau.
També es va assenyalar la importància de crear i comptar amb serveis adreçats a col·lectius amb especials necessitats; es va parlar també de l'alegria per haver complert un somni, de la satisfacció per haver-ho portat amb èxit cap endavant i es va fer un reconeixement a la tasca de l'equip de professionals.
Finalment, es van presentar les dades, resultats i informació més concreta d'aquest recurs, durant els seus 10 anys de funcionament, i es van visionar dos videos que reflectien molt bé la feina realitzada.
Al llarg d'aquests anys hem pogut acompanyar en els seus diferents processos terapèutics a més de 725 persones que avui tenen, majoritàriament, una millor qualitat de vida i una vida en abstinència, i ens sentim molt orgullosos/es per això. Els nostres usuaris/es i les seves famílies han confiat en la nostra tasca i vam aprofitar per expressar el nostre especial agraïment per això.
"Entre Nosaltres", un projecte de la Llar Residencial d'Atenció a Menors "Las Nubes" que prepara per als nous reptes que planteja la vida
Una de les característiques principals d'aquest servei, situat a Guadalajara, en el qual s'atenen, en un règim semiobert, a 10 menors en situació de desemparament, a partir de la subvenció que es rep del Govern de Castella-la Manxa, és el haver establert un context de convivència en què els nostres nens/es i adolescents se sentin segurs, cures/es i totes les seves necessitats, tant materials com afectives, estiguin cobertes.
La Llar Residencial "Las Nubes" és un servei d'acolliment residencial, la finalitat és atendre menors, mancats de famílies o que no puguin residir amb ells/es i facilitar-los l'atenció i cures necessàries per al seu desenvolupament personal.
Aquest servei, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb l'Associació Lagunduz, compta amb el Projecte "Entre Nosaltres", un programa en el qual ens volem endinsar en aquesta ocasió.
Quan s'acosta el moment en què els menors que han viscut en aquest Llar han de començar una nova etapa fora d'ell, sovint ens expliquen que experimenten sentiments de dubte i incertesa sobre els reptes als quals ara s'han d'enfrontar. És en aquest context en què es desenvolupa el Projecte "Entre Nosaltres".
Es tracta d'una activitat en la qual aquells/es que un dia van residir en aquest Llar, van a visitar-lo, creant, a través de la mateixa, un clima distès i participatiu on poder expressar lliurement opinions, emocions i vivències, i expliquen als menors que resideixen ara a ell, com ha estat la seva trajectòria i els passos que han anat recorrent, resolent alhora dubtes i oferint els seus millors consells.
En aquesta ocasió, va acudir a visitar-nos una antiga resident de 21 anys. En l'actualitat, està treballant en el sector de l'hostaleria i, a més està estudiant, ja que el seu somni és poder dedicar-se al món dels animals.
Després d'un primer contacte amb els menors on va rememorar alguns dels seus millors records i anècdotes, es va crear un clima de confiança i participació, passant després a explicar com va ser la seva sortida del recurs i com mitjançant el seu esforç i constància va anar avançant en la seva carrera professional. Moltes van ser les preguntes i l'interès mostrat pels nostres menors: ¿quins treballs has realitzat?, què has après de la convivència?, com va ser la primera vegada que no sabies fer alguna cosa ?, què trobes a faltar de "Las Nubes"?...
La jove va respondre a cada pregunta, recordant-los la importància d'estudiar, així com d'escoltar als adults que els envolten, i també aprofitar el fet de poder comptar sempre amb persones que els poden ajudar en el seu dia a dia.
Després d'una càlida comiat, en què els menors van agrair la presència i participació de la jove en l'activitat, es va realitzar una dinàmica grupal on van reflexionar sobre el seu futur, les seves ganes d'esforçar-se i treballar per aprofitar totes les oportunitats que els ofereix la vida, fora ja del centre.
És així com el Projecte "Entre Nosaltres" es configura com una activitat de gran importància en la nostra Llar, aconseguint que les experiències i vivències d'altres/as que un dia van residir en ell puguin servir ara de referència, ajuda i exemple per als nostres infants/es i adolescents. Sense oblidar que, per als professionals que viuen amb ells/es, resulta molt satisfactori comprovar que han interioritzat i consolidat els aprenentatges adquirits al llarg del temps en aquest servei.
Ana Vela, usuària de la Residència "La Verneda", gestionada per FSC, rep la visita de la consellera Dolors Bassa
Aliena a l'enrenou mediàtic que ha generat aquests dies després de convertir-se en la persona més gran d'Europa, per la demència senil que pateix des de fa anys, Ana Vela Rubio, va tornar a ser notícia el passat dia 28 d'abril per la visita al centre en el que resideix de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa.
Ana Vela és usuària del Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona des de l'any 2008, servei de titularitat pública gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz. El passat mes de juny es va convertir en la persona de més edat nascuda a Espanya, segons el Grup de Recerca Gerontològica, que certifica aquest tipus de registre i, per tot això, va rebre aquesta especial visita.
Acompanyada per professionals del centre i de l'entitat, entre els quals hi havia el president del Patronat de FSC, Francisco González Sedeño, i Carme Trilla, sotsdirectora de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, Ana Vela Rubio, de 115 anys, rebia, amb un lleu somriure i en la seva cadira de rodes, dues roses i una figura de Gaudí en forma de drac com a detall de la visita, de mans de la consellera.
Dolors Bassa es referia durant la seva visita al compromís del Govern català per estar al costat de les persones que més ho necessiten, i assenyalava que és un honor atendre en una residència pública a la persona més longeva d'Europa. També, de comptar amb residències amb els serveis adequats per als majors és una garantia de qualitat de vida, en un moment en què cada vegada és més gran l'esperança de vida, la qual cosa planteja nous reptes.
En aquesta ocasió no va poder acompanyar Ana Vela Rubio seva filla Anna, de 89 anys, per qüestions de salut. Fins fa ben poc, Ana anava gairebé cada dia a visitar la seva mare, ja que des de sempre mantenen una estreta relació. Segons ha explicat Ana (filla) en molts moments, la seva mare era molt activa i ha tingut una naturalesa molt forta. Cordovesa, nascuda a Puente Genil i modista de professió, Ana Vela Rubio va emigrar als anys 40 a Barcelona, com tantes altres persones, buscant un futur millor; si és el cas, per als seus quatre fills, als quals va tirar endavant sola.
Explicava també Anna que a la seva mare li agradava una copeta de vi semidolç en el menjar i feia una dieta molt normal, la de casa, menjant de tot. El bon apetit del que sempre ha gaudit i una mica de temperament són algunes de les claus que destacava la filla de la dona més gran d'Europa per arribar a aquesta edat.
En aquest dia tampoc van faltar un grup reduït de companys d'agències de notícies que van ser testimonis d'aquesta visita, ja que es pretenia que fos discreta. Volem tenir un agraïment especial per la sensibilitat amb la que van cobrir aquesta visita i també unes paraules per a l'equip professional del centre que els va atendre. Gràcies al seu testimoni, vam poder conèixer millor a aquesta dona forta i afable, el bon aspecte físic no reflecteix aquests 115 anys que el pas del temps li ha fet seguir sumant i que, sens dubte, és una bona mostra dels bons cures i del afecte que rep.
El Projecte Malva d'FSC conclou amb bona acollida les formacions sobre perspectiva de gènere i drogues a Madrid i Barcelona
El passat 26 d'abril va finalitzar la segona sessió del curs dirigit a professionals de l'àmbit de drogues "Perspectiva de gènere i drogues", a Barcelona. El Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha conclòs també recentment amb bons resultats d'assistència de professionals altra formació de similars característiques a Madrid.
Actualment, el Projecte Malva està enfocat a la promoció d'eines professionals i bones pràctiques per incorporar la perspectiva de gènere en l'assistència, tractament i prevenció de l'abús de drogues. Es desenvolupa a nivell estatal gràcies al finançament del Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Són molts els professionals de l'àmbit de drogues que han mostrat el seu interès a explorar i incorporar la perspectiva de gènere en la seva pràctica professional. Aquest paradigma teòric i pràctic requereix d'una reflexió molt profunda sobre el nostre imaginari social i cultural. També, posar en qüestió certs aprenentatges sobre les diferències entre homes i dones, els estereotips de gènere i la desigualtat, en general.
Des de l'àmbit de la violència de gènere es fa evident des de fa anys que cal comptar amb eines específiques per treballar amb dones consumidores. En aquest sentit, aquestes formacions han permès aprofundir en el coneixement i la reflexió sobre la perspectiva de gènere en el treball amb drogues, així com donar a conèixer estratègies que puguin aplicar-se en l'atenció, el tractament i la prevenció. Unes eines que, aplicades al treball dels i les professionals, puguin ajudar a transformar l'imaginari i la pràctica sexista.
Els objectius de la formació celebrada a Barcelona durant els dies 19 i 26 d'abril han estat situar el marc teòric i proporcionar algunes eines d'anàlisi de la realitat sota la perspectiva de gènere; analitzar la realitat dels serveis d'atenció i tractament des de la perspectiva de gènere i identificar els principals reptes. També, reflexionar sobre la perspectiva de gènere en l'àmbit preventiu i presentar noves propostes d'intervenció sota aquest paradigma.
En aquestes formacions s'han abordat aspectes tan interessants com els reptes en la incorporació de la perspectiva de gènere i la detecció de la violència masclista en els serveis d'atenció i tractament de l'abús de drogues.
Cal assenyalar també que en aquest últim curs, celebrat a Barcelona, han participat com a formadors Maite Tudela, directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de FSC; Otger Amatller, responsable de Prevenció de la nostra entitat; Ana Burgos, coordinadora del Projecte Malva, i Alicia Salamanca, directora de l'Espai Ariadna de FSC.
D'altra banda, destacar també la bona acollida. A aquesta última formació han assistit al voltant de 35 professionals de l'àmbit de les drogodependències, interessats/des en incorporar la perspectiva de gènere en el seu treball.
Els professionals assistents a les formacions del Projecte Malva a Madrid i Barcelona han mostrat algunes dificultats a l'hora de poder incorporar la perspectiva de gènere al seu treball, a causa de les rígides estructures en molts serveis i resistències davant els canvis.
També, han expressat que persisteixen certes dificultats a l'hora d'aconseguir que la perspectiva de gènere sigui vista com una cosa més que una moda. El repte, segons l'equip del Projecte Malva, està en aconseguir que la seva incorporació en els projectes de salut i drogues es percebi com una necessitat, d'acord amb les relacions no igualitàries que encara persisteixen en la nostra realitat social.
Les agressions sexuals a les festes són cosa del sexisme facilitat per l'alcohol, però no de la burundanga
L'Observatori Qualitatiu sobre la relació entre el consum de drogues i els abusos sexuals en contextos d'oci nocturn està finançat pel Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD) del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. En el marc de la jornada "Violències sexuals, festes majors i mitjans de comunicació", celebrada avui a l'Espai Francesca Bonnemaison a Barcelona, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha presentat l'informe de resultats 2015/2016 d'aquest Observatori.
El projecte, iniciat l'any 2013, s'emmarca en una línia de prevenció i reducció de riscos i es desenvolupa a Catalunya, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana, i situa la perspectiva de gènere en l'eix central de l'anàlisi. Aquest tercer informe ha seguit apostant principalment per la metodologia qualitativa, per tal de facilitar la comprensió de les creences, actituds, motivacions i comportaments que es donen entre els i les joves sobre el consum de drogues, la sexualitat i les violències sexuals, a partir dels seus propis relats i des dels seus perspectives.
L' informe parteix del fet que la violència sexual és un dels principals riscos que les dones tenen quan surten de festa i que, per les particularitats d'aquests contextos, aquests riscos no són prou percebuts i combatuts. Per això, s'aposta per la desnormalització d'aquestes violències, la seva identificació i visibilització i la creació d'estratègies per eradicar-les.
Algunes de les principals qüestions que es destaquen en aquest informe, que s'han posat de manifest durant la jornada, són:
- La sobredimensió de la "submissió química" premeditada i de la "burundanga": sense negar l'existència d'aquest tipus de violència sexual, el focus mediàtic que comporta la "submissió química" pot incidir en la idea que la violència sexual realment greu és la qual s'exerceix contra dones que de cap manera es poden defensar. No obstant això, totes les formes i canals d'exercici de les violències sexuals són greus i han de ser eradicades.
- L'alcohol segueix sent la substància més present en les situacions d'agressió sexual: l'alcohol i altres drogues són substàncies que desperten el sexisme latent, un disparador i facilitador, però mai la causa única de la violència. A més, el consum d'alcohol i altres drogues per part de les dones és majoritàriament voluntari, fet que posteriorment juga un paper clau en la injusta responsabilització i culpabilització de les víctimes.
- El binomi premeditat/oportunista: aquestes categories van ser proposades pel Consell d'Europa per diferenciar les situacions de "submissió química". Les premeditades serien aquelles en les quals l'agressor de forma intencionada proporciona una substància narcòtica o desinhibidora la víctima i les oportunistes aquelles que inclouen les agressions sexuals que es produeixen amb una persona pràcticament inconscient, a causa d'un consum voluntari de substàncies. Considerem que és una manera pràctica però simplista d'abordar una realitat més complexa, ja que en la majoria dels casos l'oportunisme no està exempt de premeditació.
- Identificar-se com víctima: de la normalització de les dones a la hipersensibilitat dels homes: quan es pregunta sobre el fet d'haver estat víctima de violències sexuals en l'oci nocturn, en alguns casos els resultats de les dones i dels homes no estan tan allunyats. Aquest fet té a veure amb dos factors: 1) amb l'elevat grau de normalització de la violència sexual en aquests espais, per la qual cosa moltes vegades no és identificada, ja que forma part de la quotidianitat de l'oci nocturn; 2) els homes són molt més sensibles a les violències sexuals perquè les viuen amb molta menor freqüència i qualsevol forma d'assetjament sexual és ràpidament identificada com violència.
- Agressors fantasma: d'una banda, tenim abundants relats de dones que expliquen haver viscut experiències de violència sexual i, de l'altra, ens trobem amb una quasi totalitat de relats d'homes que asseguren no haver assetjat mai o agredit sexualment a cap dona. Sota el nostre punt de vista, l'explicació més plausible és que els homes o no la identifiquen o no s'identifiquen a si mateixos amb aquestes dinàmiques.
- Sexe consentit/sexe desitjat: alguns dels relats de les dones participants del nostre treball de camp fan referència al fet de mantenir relacions sexuals consentides, però realment no desitjades. Per construir una cultura sexual lliure, segura i saludable, ens sembla clau que, més enllà que el sexe requereixi del consentiment de les dues parts, sigui també desitjat. És a dir, que es pugui desmantellar el mandat de gènere que assenyala que les dones no poden dir que no, o que no han de frustrar les expectatives o necessitats de l'altre.
- Efecte Sanfermines: les campanyes realitzades des de l'Administració durant els Sanfermines han donat impuls a aquest debat durant altres festes. El repte és donar el salt ara a l'oci nocturn comercial que és l'espai en el qual generalment les persones surten al llarg de l'any.
Davant d'això, s'observa una tendència a situar la responsabilitat de les agressions en el consum previ, com si el detonant de la violència sexual fora la substància, deixant de banda la responsabilitat dels agressors en l'exercici d'aquestes conductes. La violència sexual troba les seves arrels en el sexisme.
Com a propostes d'accions de prevenció i intervencions, en aquest informe es destaca la importància que les administracions generen campanyes i protocols de qualitat i treballin conjuntament amb els mitjans de comunicació perquè aportin una informació rigorosa i contrastada. També, implicar el sector privat de l'oci nocturn i interpel·lar a les persones que agredeixen ia les que són testimonis d'aquestes escenes: a problemes col·lectius, respostes col·lectives.
La Fundació Salut i Comunitat renova la gestió de la Unitat Dependent d'Inserció Social Baix Llobregat
Recentment se'ns ha comunicat l'adjudicació d'aquest recurs, ubicat a Cornellà de Llobregat (Barcelona), després presentar-nos a l'oferta de contractació pública del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Això ens permet seguir oferint els nostres serveis a les persones que es troben en tercer grau penitenciari i resideixen o treballen a la zona del Baix Llobregat, tal com portem fent des del 2015.
Aquesta unitat ofereix un servei residencial i de suport a la inserció social dels usuaris/es que participen en aquest programa i que compten amb treball i/o residència a les comarques del Baix Llobregat i voltants. El recurs compta amb una capacitat per a 12 persones i 10 més en programa de seguiment.
El treball col·laboratiu i les sinergies amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, ens permeten oferir una atenció individualitzada en aquest servei, implicant a la comunitat. D'aquesta manera, s'aconsegueix reduir el nivell de reincidència delictiva.
L'acompanyament professional en aquest període de transició de règim tancat des de la institució a la llibertat definitiva, és un element clau per promoure el canvi i la integració de les persones ateses. És per això que, a través d'aquesta unitat, es desenvolupa un programa d'intervenció socioeducativa, que inclou tutories i seguiments individualitzats, l'objectiu és aconseguir l'estabilitat laboral de les persones que participen en el mateix.
Primers resultats del Projecte IMMA d'FSC dirigit a dones en situació de prostitució al carrer
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) va iniciar a finals del passat any aquest nou programa a Castelló, gràcies a una subvenció concedida per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana.La primera fase del projecte ha permès aprofundir en les necessitats psicosocials i sanitàries d'aquestes dones, així com iniciar processos d'inclusió social i sanitària.
El projecte consisteix en una atenció a les zones d'exercici de prostitució femenina, combinada amb l'atenció en un centre fix, tant per a assistència social i psicològica, com per a una atenció sanitària especialitzada.
Els objectius generals del programa són generar un dispositiu de referència per a les dones que es troben en situació de prostitució; promoure la salut i la millora en la qualitat de vida de les participants; facilitar i afavorir una actitud positiva davant la possibilitat d'un canvi d'estil de vida i resoldre les inquietuds que són pròpies de les situacions que viuen.
En relació amb els primers resultats obtinguts en una primera fase del projecte fins a desembre de 2016, cal destacar els alts índexs d'atenció psicosocial. Segons assenyala Belén Sánchez Garcés, directora d'aquest programa, els objectius s'han complert satisfactòriament, gràcies al fet que la majoria de les intervencions s'han pogut realitzar sobre el terreny, sense que les usuàries haguessin de desplaçar-se.
S'han dut a terme 368 accions d'atenció social en què han participat 72 dones. Els serveis realitzats han estat els següents: informació; coordinació interinstitucional per a l'accés als recursos socials i sanitaris; inclusió en el sistema sanitari (accés al SIP), coordinat amb les treballadores socials de centres de salut corresponents; inclusió en el sistema de protecció social (coordinació amb els serveis socials municipals i altres serveis d'atenció social) i tramitació del DNI/NIE.
Segons destaca Belén Sánchez, en aquest projecte es valora com a fonamental la perspectiva d'inclusió social plena d'aquestes dones i l'accés als seus drets fonamentals, així com anar treballant perquè les vies de sortida a la situació en què es troben siguin coordinades i el més ràpides i senzilles possibles.Aquesta primera fase ha permès aprofundir en les necessitats psicosocials i sanitàries d'aquestes dones, així com iniciar processos d'inclusió social i sanitària.
D'altra banda, ha permès obtenir un coneixement més concret i definit de la realitat existent d'aquestes dones, aprofundint en les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats a l'hora de desenvolupar el programa. "A la vista d'aquesta primera avaluació, la fase d'arrencada ha estat més lenta del previst. No obstant això, el contacte sobre el terreny ha resultat fàcil i s'han detectat nombroses necessitats pel que fa a intervenció social, si bé la possibilitat de treballar en el centre està encara en fase de consolidació", afirma la directora del Projecte IMMA de la Fundació Salut i Comunitat.
Pel que fa a l'atenció psicològica, en aquesta primera fase s'ha realitzat suport psicològic, tant al carrer com al centre. Aquest suport ha estat demandat majoritàriament per dones espanyoles i romaneses.
Pel que fa a l'atenció sanitària, segons assenyala Belén Sánchez, cada 3 setmanes s'ha ofert atenció ginecològica especialitzada i un dia a la setmana consulta d'atenció mèdica general. El servei de ginecologia ha estat obert 5 tardes i el servei de medicina general 16. En total s'han realitzat 55 consultes, entre les que hi ha hagut 14 proves ràpides de VIH, 14 proves de VHC i 4 proves d'embaràs. "Si bé al carrer hi ha hagut més consultes. Entenem que és necessari més temps per enfortir la relació de confiança i consolidar l'assistència al centre".
Finalment, cal assenyalar l'elevat nombre d'accions relatives a l'activitat de distribució de preservatius i lubricants que van suposar un 85% sobre el total d'accions. També, en el marc d'aquest projecte, es van oferir begudes calentes i refrigeris (cafè, llet i galetes).
Quant als reptes per a aquest any 2017, el projecte es planteja incrementar la confiança i vincle de les usuàries amb el programa per augmentar el nombre d'atencions en centre fix, el que permetria una intervenció de major calat. D'altra banda, aconseguir la posada en marxa d'almenys un grup de treball d'usuàries amb interessos comuns, per al seu suport mutu.
La Fundació Salut i Comunitat posa en marxa nous programes adreçats a la reinserció en el "Pis Terapèutic Rubió i Ors"
En aquest servei de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, en el qual vam acompanyar a persones que han decidit començar una vida en abstinència de les drogues, hem començat a desenvolupar nous programes dirigits a usuaris/es que requereixen d'un tractament més progressiu per a la seva recuperació. A partir d'aquests programes, s'ofereixen serveis més amplis adaptats a les seves necessitats.
L'existència d'aquestes noves modalitats de tractament està permetent que un major nombre de persones puguin trobar vies de recuperació més afins a les seves característiques individuals ia la seva situació específica, comptant per a això amb el suport d'un equip professional multidisciplinari en aquest servei. La tasca d'aquest equip és fonamental per la coordinació que realitza amb els centres derivadors de referència i els familiars dels usuaris/es.
A partir de la detecció de noves necessitats per part de les persones que acudeixen a la xarxa de serveis propis especialitzats en el tractament de les addiccions de FSC, hem desenvolupat alternatives més adaptades per possibilitar tractaments més amplis i individualitzats, sempre amb la nostra mirada posada en millorar i optimitzar els resultats dels mateixos.
El pis de reinserció ha ofert fins al moment als seus participants un programa desenvolupat al llarg de dos mesos. Aquest servei consisteix en estabilitzar als usuaris/es després d'una curta abstinència: "en aquests moments, és fonamental el suport terapèutic que ajuda a les persones que han requerit dels serveis de FSC a mantenir-se abstinents", afirma Gemma Maudes, directora del Pis terapèutic Rubió i Ors de la Fundació Salut i Comunitat.
A partir d'aquest moment en el qual les persones usuàries ja han adquirit certa estabilitat, l'equip multidisciplinari valora la situació per decidir quin és el pas més beneficiós per donar-li continuïtat al tractament, ja sigui de forma ambulatòria, continuant al pis, o ingressant en una comunitat terapèutica.
Segons assenyala Gemma Maudes, "després dels dos primers mesos de valoració, l'usuari/a és dirigit a un programa de més exigència, oa un programa adaptat a persones amb certes dificultats o amb patologia dual. D'altra banda, després d'aquests dos mesos, també es pot valorar la possibilitat de fer un ingrés en una de les comunitats terapèutiques amb què comptem a la nostra entitat ".
D'aquesta manera, la tasca desenvolupada al pis terapèutic Rubió i Ors té una funció de pretractament que implica un treball de motivació, de cara a l'ingrés de l'usuari/a en una comunitat terapèutica, sobretot en derivacions externes.
En cas que l'usuari/a continuï al pis de reinserció, s'inicia una nova etapa que correspon a dos subprogrames, destinats a aconseguir un major grau d'autonomia, sempre de forma progressiva, en el seu procés de reinserció. Aquest procés està orientat a afavorir el creixement de la persona en tots els àmbits de la seva vida per aconseguir una abstinència cada vegada més sòlida.
Sandra Gasca: "Al Taller Sociolaboral de FSC vam crear un ambient inclusiu en un clima de respecte que ens permet incidir en la problemàtica de l'addicció"
Sandra Gasca és coordinadora del Taller Sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de fa 7 anys. És llicenciada en Psicologia i treballa des de fa 16 a la nostra entitat. Durant aquest temps ha fet palesa la seva capacitat de generar idees creatives que han ajudat al servei a adaptar-se a situacions difícils que li han permès seguir endavant. Reconeix que el valor de l'esforç sempre porta amb si una recompensa i que el taller l'ha ajudat a entendre que les petites coses poden ser molt grans.
Quins beneficis diries que ha generat la teràpia ocupacional, després de l'experiència de 25 anys de funcionament del Taller Sociolaboral?
Els beneficis són innegables i innombrables. Es tracta d'una forma d'ajudar a les persones que participen en aquesta teràpia a recuperar les funcions de la seva vida quotidiana que s'han vist afectades per la problemàtica de l'addicció. Vull dir amb això que representa una tornada a l'ordre després del caos, a l'estabilitat... Els participants entren en contacte amb les seves capacitats i habilitats i aprenen a identificar-les ia reconèixer-les.
A més, l'activitat realitzada en la teràpia ocupacional requereix molta concentració. Això ajuda a la persona que participa al taller a oblidar d'alguna manera d'altres preocupacions, sempre en un entorn amable i no massa invasiu, respectant el "temps" de cada persona. D'aquesta manera, el treball educatiu i terapèutic flueix amb total naturalitat i l'usuari/a es deixa guiar en la recuperació de la confiança en si mateix/ai en el descobriment de les seves habilitats i els seus límits.
Quins altres èxits destacaries en el servei durant els últims anys?
La força del Taller Sociolaboral resideix en el fet de crear i mantenir un clima de confiança i de valoració positiva que generi benestar en persones que ja no recorden què significa sentir-se bé, inclòs/a o útil. Sentir novament aquest benestar és un dels grans èxits del servei. A més, cal destacar el fet d'haver aconseguit la vinculació al tractament de persones que han intentat en diverses ocasions diferents tractaments més formals i que no han funcionat en ells. L'aparent poca exigència inicial és un ganxo al qual moltes persones s'acullen sense saber que, en baixar les seves defenses, se'ls exigirà més i més treball personal que d'altra manera no haurien pogut realitzar.
D'altra banda, a nivell econòmic, la força del taller ha estat l'austeritat de la que sempre s'ha envoltat. Sempre hem depès d'una única font de finançament, del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, si bé hem anat rebent petites ajudes addicionals.
En l'actualitat, després de molts anys de lluita i esforç per visibilitzar el treball terapèutic que es realitza al taller, hi ha bones perspectives de futur per a dignificar una feina que sempre ha prioritzat l'atenció a l'usuari/a, les seves necessitats terapèutiques i personals i la continuïtat d'un espai distintiu a la nostra xarxa assistencial.
Com ha anat responent al Taller Sociolaboral a les noves situacions que s'han anat produint, algunes no esperades com les retallades pressupostàries?
Al llarg dels anys hem iniciat diferents iniciatives per esmenar o pal·liar el dèficit que ens han deixat les retallades. El primer que es va posar en marxa va ser la venda de productes realitzats a mà al taller per a la diada de Sant Jordi, va ser una iniciativa compartida entre usuaris/es i l'equip terapèutic i una forma de que els integrants del taller en aquell moment delicat , posessin el seu gra de sorra per ajudar a mantenir el recurs. El resultat va ser una jornada estupenda, que més enllà dels resultats econòmics, que n'hi va haver, es va convertir en una activitat pròpia del taller que es prepara durant tot l'any amb l'ajuda de participants i voluntariat.
Posteriorment, es van començar a realitzar peces de fusta per a altres recursos de la fundació, es va penjar el projecte en una plataforma de crowdfunding per poder recaptar fons; es va posar en marxa una campanya de col·laboració amb Kewaaay, una botiga de productes de segona mà que venia productes fets a mà al taller, etc. A través de totes aquestes iniciatives s'han recaptat fons, si bé els resultats econòmics no han estat molt elevats.
Actualment estem immersos en un projecte molt interessant de venda de productes fets al taller a través d'Internet. Una empresa de màrqueting en línia, Meeting for Managers, està realitzant, de manera altruista, una pàgina web que de moment està en fase de construcció i que ens ajudarà a visibilitzar la nostra tasca a través d'aquest portal.
Què us ha portat a estar presents a Internet, a través d'una plataforma de comerç electrònic?
Avui en dia Internet és la millor finestra al món. Quan aquesta empresa ens va oferir la possibilitat de realitzar una pàgina web, a manera de col·laboració desinteressada per mostrar els nostres productes, no ens ho vam pensar dues vegades. Els resultats es veuran amb el temps. Com sempre, qualsevol ajuda és ben rebuda, tant econòmica com de visualització de la tasca terapèutica realitzada.
Quines iniciatives han resultat ser les més eficaces per tractar de superar aquestes situacions de retallades a què ens referíem anteriorment?
Potser la jornada de Sant Jordi té una especial importància per a nosaltres, ja que econòmicament suposa una bona injecció per al recurs i no se cenyeix al dia de Sant Jordi; genera comandes que, durant tot l'any, anem fent i lliurant.
D'altra banda, si no haguéssim tingut l'ajuda de Picis, l'empresa de programari informàtic que durant els dos anys previs a la seva desaparició, ens va tenir en compte en el seu pla de Responsabilitat Social Corporativa, segurament no s'hauria iniciat el projecte del Club Artístic i Social que compta amb 13 participants que han fet tractament al Taller Sociolaboral.
Quantes persones han estat ateses en l'últim any i des que es va iniciar el servei?
En l'últim any s'han atès un total de 50 usuaris/es. Des dels seus inicis, en el recurs s'ha atès a 692 persones al taller ia 23 al Club des de finals de 2012. Tenint en compte que la capacitat del taller és de 16 persones i que es tracta d'un programa de llarga estada, podem dir que és un nombre considerable.
Quins objectius s'ha marcat el taller a curt i mitjà termini?
En primer lloc, la transformació del taller en un espai amb un horari més ampli d'atenció, amb un equip més gran i amb més activitats està una mica més a prop, tot i que caldrà anar pas a pas desenvolupant el tema.
D'altra banda, la difusió del recurs és una cosa que no podem deixar de tenir en compte. Els centres derivadors van canviant de professionals i cal estar sempre presents perquè ells/es coneguin les possibles sortides que tenen les persones a les que atenen. Aquesta és una tasca que requereix temps i aquest any volem centrar-nos en això.
Tot això, es realitzarà sense deixar d'atendre cada persona en la mesura que ho necessiti. Aquest últim any hem augmentat un 30% les intervencions individuals al taller i les coordinacions amb els centres derivadors.
Quants voluntaris/es teniu actualment en el servei i quines funcions realitzen?
Actualment comptem amb 5 voluntaris al taller i al club. Quatre d'ells són exusuaris/es que han estat donats d'alta del taller i que ens ajuden amb les tasques de marqueteria i la creació de peces de Sant Jordi, amb l'elaboració d'estatuetes per donar l'alta terapèutica a persones d'altres recursos del Circuit d'Atenció a les Addicions, etc. Per a les persones que acudeixen per primera vegada al recurs, és molt beneficiós veure que els voluntaris/es són persones que, com ells/es, van estar un dia al taller i van fer tot el seu procés terapèutic amb nosaltres. També col·labora una estudiant de Psicologia que s'encarrega de les sortides que es realitzen al Club Artístic i Social.
Quin perfil de voluntariat us interessa en aquests moments?
Actualment les nostres necessitats estan cobertes, si bé no estaria de més comptar amb algun voluntari/a amb un perfil d'integrador/a social, treballador/a social o terapeuta ocupacional, per si hi ha alguna persona interessada. Es pot adreçar al correu electrònic voluntari@fsyc.org