Missatge de Nadal i Any Nou del president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González Sedeño
Benvolguts amics/es,
El Nadal és una data que ens recorda la importància de tenir l'amor dels que ens envolten, familiars, amics, companys... I també és una bona oportunitat per estrènyer els llaços d'afecte amb tots ells.
És una època en què la fe creix dins dels nostres cors i en la qual la màgia es pot trobar a sentir agraïts per les petites coses que ens segueix brindant la vida.
És una alegria per a mi poder rebre un any més aquestes festes més al costat de tots vosaltres/es i fer-vos extensiu aquest missatge nadalenc. Cada dia, com ja sabeu, se'ns presenta ple de reptes i desafiaments... però vull dir-vos que si som el que som és gràcies a cadascun de vosaltres/es que -amb la vostra tasca- feu créixer i millorar la nostra entitat cada dia que passa .
Esforç i compromís que fa possible que pugui millorar la qualitat de vida de tantes persones que es beneficien dels nostres programes i confien en nosaltres, una cosa que ja sabeu que m'enorgulleix. Tots compteu en aquesta gran tasca que compartim.
Per això, un any més, vull agrair-vos la vostra tasca en un any, a més, en què hem ampliat el nostre treball a quatre comunitats autònomes més: Navarra, Múrcia, Castella-Lleó i Cantàbria. Això m'omple de satisfacció.
Vull fer extensiu aquest missatge nadalenc també a totes les persones i entitats que ens han ajudat un any més a ser millors, recolzant-nos en el desenvolupament de la nostra activitat: administracions, socis, proveïdors, voluntariat, donants...
En aquests dies tan entranyables, us saludo afectuosament a tots i us desitjo un bon Nadal i un Any Nou ple de grans èxits personals i professionals.
Feliz Navidad, Bon Nadal, Eguberri On
Feliz Año Nuevo, Feliç Any Nou, Urte Berri On
40 organitzacions i ONGs europees que treballen per la salut uneixen forces en una campanya per protegir els menors de la publicitat sobre alcohol
La mort d'una menor de 12 anys a Madrid, ha reobert el debat sobre el consum d'alcohol. En el cas d'Espanya, tenim una llei que prohibeix la venda d'alcohol a menors que no sempre es compleix. Segons el Pla Nacional sobre Drogues, d'acord amb enquestes realitzades, el consum d'alcohol entre menors va disminuint, però el consum de risc, amb afartaments i borratxeres, augmenta. Els menors també comencen a beure cada vegada abans (al voltant dels 13 anys de mitjana).
El problema del consum d'alcohol per part dels joves s'ha d'afrontar des de diferents àmbits: restriccions eficaços a la venda, mesures de prevenció, formació adequada, i, també, a través de la regulació de la publicitat de begudes alcohòliques. A Espanya no hi ha una normativa harmonitzada a nivell estatal per a les comunicacions comercials d'aquest tipus de begudes, i fins i tot es donen diferències molt notables entre comunitats autònomes, segons assenyala l'Associació d'Usuaris de la Comunicació (AUC). A més, l'associació insisteix que existeixen incompliments generalitzats que denuncien des de fa anys, com passa amb les tanques publicitàries en les que s'anuncien begudes d'alta graduació.
Està demostrat que la publicitat provoca canvis en els patrons de consum, afavorint els productes anunciats [1]. No obstant això, els nens i joves d'Europa segueixen sotmesos, sovint, a la publicitat agressiva sobre alcohol i aliments rics en greixos, sucre i sal.
Segons informa el Parlament Europeu, una coalició de més de 40 organitzacions i ONGs europees ha unit forces en una campanya per protegir els menors de la publicitat sobre begudes alcohòliques i aliments poc saludables.
Es proposa una revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMSD) com a oportunitat clau per alliberar els joves d'Europa del màrqueting perjudicial per a la salut. La coalició fa una crida als diputats del Parlament Europeu perquè modifiquin la Directiva adoptant tres mides addicionals per a un futur millor de les generacions més joves:
- Minimitzar l'exposició dels joves a la publicitat de productes perjudicials per a la salut.
S'haurien suprimir els anuncis de televisió per a begudes alcohòliques, begudes ensucrades i sodes o aliments rics en greix, sal i sucre entre les 6 del matí i les 11 de la nit. S'ha demostrat que l'autoregulació no funciona i per això, es requereixen mesures obligatòries per minimitzar l'exposició dels nens i adolescents a la publicitat perjudicial per a la salut, independentment de si aquesta va directament dirigida a ells o no. [2] Les mesures haurien d'incloure la televisió, els serveis a la carta i les plataformes d'intercanvi de vídeo en línia, i també un horari de protecció al menor a nivell europeu que capti adequadament els horaris d'audiència de nens i adolescents.
- Excloure l'alcohol i els aliments rics en greixos, sucres i sal de l'estratègia comercial de la col·locació del producte, a través d'ubicacions adequades i del patrocini.
La col·locació del producte en un o altre espai i el patrocini de begudes alcohòliques i aliments rics en greixos, sucres i sal són tècniques de màrqueting efectives, i haurien de prohibir-se, juntament amb el tabac i els productes medicinals.
- Vetllar per la salut pública en les comunicacions de tots els països.
Els esforços dels governs per reduir els efectes negatius de l'alcohol sobre la salut i la comercialització d'aliments rics en sal, sucre i greix no han de ser soscavats pels emissors establerts en altres països. Ha de recolzar-se la proposta de la Comissió Europea al respecte.
"La Unió Europea té una oportunitat única per protegir la seva infància de la publicitat intel·ligent i omnipresent relacionada amb una alimentació poc saludable i begudes alcohòliques. Això es pot aconseguir a través de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual i es presenta en forma de control d'horaris de protecció al menor: la supressió de publicitat sobre alcohol i alimentació poc saludable durant les hores de màxima audiència infantil. La UE i els seus Estats membres i els eurodiputats tenen l'obligació de protegir la salut de la nostra infància ", ha declarat Daciana Octavia Sârbu, eurodiputada membre del Grup Progressista Aliança de Socialistes i Demòcrates de Romania.
L'adolescència és un moment clau pel que fa a plasticitat del desenvolupament. La investigació ha demostrat que canviar la nutrició per a millor en aquesta etapa clau de la vida pot disminuir dràsticament la probabilitat de desenvolupar obesitat o altres malalties en l'edat adulta.
D'altra banda, la societat ha de conscienciar-se i les lleis s'han de complir per evitar el consum d'alcohol per part dels nens. No podem seguir sent tan permissius permetent la venda d'alcohol a menors.
[1] WHO (2008) The extent nature and effects of food promotion to children;
Science Group of the European Alcohol and Health Forum (2009) Does marketing communication impact on the volume and patterns of consumption of alcoholic beverages, especially by young people?
WHO (2016) Tackling food marketing to children in a digital world: trans-disciplinary
perspectives
[2] Noel et al. (2016) Industry self-regulation of alcohol marketing: a systematic review of content and exposure research
Ronit et al. (2014) Obesity and industry self-regulation of food and beverage marketing: a literature review
Bartlett and Garde (2013) Time to Seize the (Red) Bull by the Horns: The European Union’s Failure to Protect Children from Alcohol and Unhealthy Food Marketing
Es presenta a Castelló el "I Estudi de Persones sense Llar" en el qual ha col·laborat activament la Fundació Salut i Comunitat
Diferents organitzacions socials, entre les quals es troba la nostra entitat, l'Ajuntament de Castelló i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana ha realitzat aquest primer estudi que detalla la realitat de les persones sense llar, a la ciutat de Castelló. El treball es va presentar el passat dia 24 de novembre, en vigílies de la celebració del Dia de les Persones Sense Llar.
L'estudi mostra la situació d'exclusió residencial a Castelló, a partir de la recollida de dades intensiva realitzada la nit del 20 al 21 d'octubre de l'any passat en els recursos residencials específics per a persones sense llar i entre les persones que es trobaven al carrer .
Durant aquesta nit, voluntariat i personal laboral de les diferents organitzacions promotores de l'estudi, repartits per equips i zones, van entrevistar a un total de 74 persones.
Es va localitzar a 135 persones sense habitatge, de les que 21 (el 15%) viuen al carrer i altres 114 (85%) utilitzen recursos assistencials (centres d'acollida o albergs).
Les conclusions que es desprenen d'aquest estudi són les següents:
- La situació d'exclusió residencial afecta majoritàriament a homes (72%), si bé el nombre de dones exposades a aquestes circumstàncies està augmentant. En el cas de les dones, aquesta situació sovint està relacionada amb la violència de gènere. Les dones que viuen al carrer solen ser víctimes de la mateixa causa de la situació de desprotecció que viuen.
- D'altra banda, l'edat més freqüentment trobada entre les dones que pateixen exclusió residencial és 60 anys. Es tracta de persones que podrien accedir a recursos residencials però que no ho fan.
- Percentualment es localitza en aquestes circumstàncies a un nombre de persones estrangeres tres vegades superior al total de persones censades. Això porta a la Taula Tècnica que ha elaborat aquest estudi a establir la hipòtesi que les persones estrangeres tenen més possibilitats de patir greu exclusió residencial en comparació amb les espanyoles.
- Es comprova a més que hi ha un alt percentatge de persones estrangeres que no estan empadronades a Castelló, però que pernocten en els seus carrers. Aquesta manca de padró pot ser un factor d'exclusió en aquells casos de residència permanent a la ciutat, ja que no permet exercir drets de ciutadania.
- El percentatge de persones que fa més d'un any a Castelló i que no té empadronament ascendeix al 44%.
- La majoria de les persones enquestades residien a casa pròpia abans d'arribar a la situació de carrer. Això porta a la Taula Tècnica a valorar la necessitat de promoure mesures per prevenir i pal·liar aquestes situacions.
- Les persones sense llar pateixen freqüentment violència quan es troben en situació de carrer. De les persones enquestades, el 55% ha estat víctima d'insults o amenaces; el 48% de robatoris; el 31% ha estat estafat o estafat, el 12% ha patit agressió física i el 5% agressió sexual durant la seva situació de carrer.
- La majoria dels enquestats (un 79%) compta amb algun tipus d'estudis. Això trenca amb l'estereotip de persones sense estudis en situació de carrer.
- Un 17% de persones enquestades no té accés al dret universal a la salut. Això incrementa la seva vulnerabilitat tenint en compte que les persones en situació de sense llar pateixen un major deteriorament de la seva salut física i mental. En molts casos aquest dret es perd per falta de padró;en altres per la impossibilitat d'aconseguir la documentació exigida, en el cas de persones estrangeres. La Taula Tècnica considera que es requereixen fórmules que permetin que aquestes persones tinguin accés al sistema sanitari públic. Un 25% no rep tractament per les seves patologies. El motiu és no poder fer front al cost dels tractaments, problemàtica recollida per les entitats del Tercer Sector i que requereix d'una proposta que permeti l'accés als tractaments a les persones sense recursos.
- En relació amb el consum d'alcohol, tabac i altres drogues, en comparar les dades de l'estudi amb els de l'última enquesta estatal EDATS, es troben taxes superiors de consum en les substàncies cocaïna i heroïna (en tots dos casos quadruplicant la taxa de l'enquesta estatal). No obstant això, en el cas de l'alcohol, la taxa obtinguda entre les persones enquestades se situa 27.6% punts per sota de les dades ofertes per l'enquesta EDATS.
- El 13% de les persones enquestades declara tenir algun trastorn mental. Es tracta del percentatge més alt de patologia registrada, segons les enquestes (el segueixen amb un 8% les malalties del sistema circulatori i amb un 9% les lesions osteoarticulars o fractures).
Finalment, la Taula Tècnica proposa l'establiment d'una Estratègia autonòmica Integral per a Persones sense Llar que faciliti un marc adequat per al disseny d'una estratègia local. Aquesta estratègia serviria d'orientació al treball d'acompanyament a les persones sense llar ia les mesures polítiques/estructurals/socials necessàries per fer-ho.
Aquest pla autonòmic es contempla més com una eina per harmonitzar les actuacions de les administracions locals i les entitats del Tercer Sector. L'estratègia hauria de desenvolupar aquells àmbits de l'Estratègia Nacional que competencialment li corresponen (polítiques socials integradores i integrades d'habitatge, ocupació, etc., que garanteixin la prevenció i ofereixin un sistema plural d'allotjament; el desenvolupament de recursos de baixa exigència i contacte de qualitat, que minimitzin el temps al carrer i garanteixin els drets dels ciutadans/es que es troben sense llar, etc.).
A més, es proposa que es potenciï el treball iniciat a nivell local mitjançant la Taula Tècnica de Persones sense Llar per seguir avançant en l'establiment de xarxes, sinergies i intercanvi d'experiència i coneixement. D'altra banda, es considera fonamental implicar la Taula en altres àrees de l'Administració competents en la problemàtica per a una intervenció integral a Castelló, com poden ser habitatge o sanitat.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) reivindica la solidaritat, la diversitat i la igualtat davant de la discriminació i l'estigma en el Dia Mundial de la Sida
Un any més, FSC commemora aquesta celebració organitzant diferents activitats a Catalunya, amb l'objectiu d'informar i sensibilitzar la ciutadania sobre el VIH/SIDA, i difondre el treball que es porta a terme durant tot l'any. Amb motiu d'aquest dia, s'han posat en marxa diverses activitats de sensibilització des de diferents programes de l'Àrea d'Inserció Social, VIH i Reducció del Dany en Drogodependències de la nostra entitat.
FSC, compromesa amb el treball associatiu de les entitats de VIH/SIDA de Catalunya, aglutinades en el Comitè 1r de Desembre, participa un any més, a través de diferents activitats de sensibilització, en la celebració del Dia Mundial de la Sida. Sota el lema "Estigma o estima, el teu decideixes" ("Estigma o estima, tu decideixes"), aquest any s'ha volgut reivindicar el dret a l'amor, com a valor indispensable de lluita contra la por, la intolerància i l'aversió que es crea cap al virus i les persones que conviuen amb ell, pel simple fet de ser seropositives. En un món ple de desigualtats, la nostra mirada pot ser clau per crear un més just i lliure. Per això, des de la nostra entitat reivindiquem un any més valors com la solidaritat, la diversitat, la igualtat i la cooperació enfront de les actituds discriminatòries i l'estigma.
Amb motiu d'aquesta celebració, estem duent a terme diferents activitats de sensibilització i participant de forma activa en actes al costat d'altres entitats a Catalunya. Les activitats previstes són les següents:
Programa d'Adhesió al Tractament (PAIT)
- Presència en l'acte inaugural de la jornada al Palau de la Generalitat de Catalunya.
- Participació en activitats comunitàries (lectura del Manifest a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona).
- Presència a l'estand del Comitè 1r de Desembre (oferint informació i repartint tríptics, fullets, llaços i altres materials).
- Participació a la "Nit Vermella", festa de tancament organitzada pel Comitè 1r de Desembre i en l'activitat "Llaços per la Sida".
Centre de Dia d'Addiccions
- Participació en activitats comunitàries (lectura del Manifest a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona).
- Activitat lúdica de prevenció i sensibilització: Joc de preguntes i respostes ("Què saps del VIH/Sida?") A l'espai de "Empodera per Transformar" que es desenvolupa a les instal·lacions d'aquest servei.
- Participació en l'activitat "Llaços per la Sida".
Centre de Dia per a la Inserció Social
- Participació en activitats comunitàries (lectura del Manifest a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona).
- Activitat lúdica de prevenció i sensibilització: Joc de preguntes i respostes ("Què saps del VIH/Sida?") A l'espai de "Empodera per Transformar" que es desenvolupa a les instal·lacions d'aquest servei.
- Inici del programa finançat per la UNAD "Agents de Salut", que aborda la problemàtica del VIH/SIDA.
Programa d'Intervenció de Drogodependències (PID) al Centre Penitenciari de Barcelona "La Model"
- Jornada de difusió i sensibilització a les diferents galeries del centre (activitats, tallers, col·locació de pancartes informatives i punts d'informació).
Centre d'Atenció i Seguiment de les drogodependències (Centre Penitenciari Brians 1 i 2)
- Activitats amb els agents de salut del centre penitenciari.
- Lectura d'un Manifest.
Programa Departament d'Atenció Especialitzada (DAE) al Centre Penitenciari "Ponent"
- Taula informativa sobre el VIH.
- Distribució de fullets i tríptics en el mòdul, i de llaços vermells als usuaris.
- Activitats a la taula (puzle, trivial, joc de pistes, llibre de missatges de suport i opinió, etc.).
- Sessió informativa de prevenció sobre el VIH en els grups de tractament.
- Video fòrum.
- Conferència sobre el VIH, a càrrec de l'Associació Antisida de Lleida.
Pis Terapèutic d'Inserció
- Participació en activitats comunitàries (lectura del Manifest a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona).
- Participació en l'activitat "Llaços per la Sida".
- Participació en el programa de ràdio del barri Trinitat Vella de Barcelona, debat dels usuaris sobre el Dia Mundial de la Sida: l'estigmatització, mesures preventives i relat d'una experiència personal.
Un any més, mitjançant la realització d'aquestes activitats des dels diferents programes i àmbits d'actuació vinculats a la sida de la nostra entitat, volem mostrar el nostre compromís amb la tasca informativa, pedagògica i de qualitat en la pràctica professional.
És el nostre deure com a professionals intentar conscienciar a la ciutadania, de manera continuada al llarg de tot l'any, sobre la necessitat de normalitzar aquesta malaltia, perquè les persones que viuen amb el VIH/Sida no se sentin discriminades en els diferents àmbits de la seva vida.
La Fundació Salut i Comunitat obre una nova etapa a Navarra gestionant dos centres d'atenció a la discapacitat
L'Agència Navarra d'Autonomia i Desenvolupament de les Persones del Govern de Navarra ha adjudicat a la Fundació Salut i Comunitat (FSC), al Grup Lagunduz ia la Fundació Maresme per a Persones amb Disminució Psíquica la gestió dels centres "Valle del Roncal" de Pamplona i del centre "Infanta Elena", situat a Cordovilla (Galar). La gestió s'ha iniciat recentment i tindrà una durada d'un període de 17 mesos, susceptible de prorrogar-se fins arribar a un màxim de 4 anys.
Ja està, per fi va arribar el dia! 'S'obren les portes del primer dels centres que començarem a gestionar a Navarra! Ens obre la porta una de les cuidadores del torn de nit. El centre: "Valle del Roncal".
Fa gairebé un any que la nostra entitat va tenir coneixement que aquests centres, al costat de tres de l'Agència Navarra d'Autonomia i Desenvolupament de les Persones del Govern de Navarra, anaven a sortir a concurs. Un bon amic navarrès, al costat d'altres professionals del sector, confiava en la nostra experiència, en el nostre bon fer i ens va animar a que ens presentéssim a aquests concursos. Des d'aquest moment vam ser preparant una proposta ajustada a la realitat d'aquests col·lectius en aquesta tipologia de centres; sol·licitem la col·laboració d'experts locals per aconseguir ajustar més la nostra proposta-aquesta col·laboració va resultar clau en el resultat final-; busquem els importants avals que se sol·licitaven per a poder concursar; es van fer sacrificis personals importants per preparar una proposta guanyadora i es va establir la millor de les aliances possibles per aconseguir que l'estratègia dissenyada aconseguís assolir l'objectiu que ens havíem proposat: obtenir l'adjudicació d'aquests dos centres i... Es va aconseguir!
El "Valle del Roncal" és un recurs assistencial en el qual resideixen 104 persones i on en l'espai de dia s'atén a altres 10. Aquesta cuidadora, una professional amb contracte eventual, és una dels gairebé 210 professionals que treballen en aquest centre . Des d'un primer moment es presta a ensenyar-nos les instal·lacions ja presentar-nos a altres 4 professionals d'aquest torn. Ens explica la seva experiència personal, ens diu que el millor del centre són els seus professionals ja que es desviuen per les persones que atenen. Totes elles persones que presenten com a tret comú el fet de tenir una discapacitat intel·lectual. Una discapacitat que pot ser moderada, severa, greu, profunda o amb pluridiscapacitat, incloent també l'atenció a persones que presenten problemes greus de conducta.
¿Les edats? Doncs varien, hi ha joves de 16 i d'altres que ja no són tan joves, que són octogenaris. Tot això ens ho comenten en una trobada distesa en què evitem alçar la veu per no "trencar" el silenci que s'hi respira. Un silenci que només es trunca perquè un usuari amb insomni s'acosta al punt de control en què ens hàgim per reclamar la seva quota d'atenció I ho aconsegueix! Després d'acabar la ronda, ens acomiadem de les nostres noves companyes. Sí, companyes ja que en aquest torn, com és habitual en aquest sector, els homes brillen per la seva absència. Per contra, en aquest centre el percentatge d'homes atesos supera àmpliament al de les dones.
Després de deixar enrere aquest equipament, ja estem desitjant tornar a ell i respirar la seva vida diària. I com no! També tenim ganes d'anar coneixent els companys que treballen en altres torns, tant en els programes d'atenció mèdica i d'infermeria, com en els tractaments de rehabilitació ocupacional orientats a la "normalització" o en altres àmbits tant d'atenció directa com indirecta. I també de tornar a veure i escoltar una mica més a la seva directora, Basi, que ens "ha suportat" en les hores prèvies i ens ha demostrat la seva gran capacitat de treball i competència.
I de la "Valle del Roncal", ubicat a la mateixa ciutat de Pamplona, ens anem a Cordovilla, un municipi que limita amb Pamplona. Per sort, a aquestes hores de la matinada el trajecte dura escassos minuts i, sense donar-nos gairebé compte, ja estem en un altre centre. El silenci, molt semblant al que havíem deixat enrere. Per contra, ens trobem amb un centre més modern. Amb instal·lacions totalment adaptades al col·lectiu de persones que atén: persones que presenten una discapacitat física important. Un total de 70 persones residents i 12 en l'espai de centre de dia conviuen. La gran majoria d'elles necessita de cadira de rodes elèctrica o una altra ajuda tècnica per desplaçar-se. Però aquesta modernitat tecnològica de l'equipament no actua com arbre que no deixa veure el bosc, ja que tal com ens reben en l'ampli vestíbul la infermera de guàrdia i una cuidadora, ens adonem que en aquest centre l'atenció professional és també molt propera .
A diferència amb la "Valle del Roncal", la uniformitat és més sanitària doncs pijames i bates blanques vesteixen a aquests professionals en lloc dels pols i pantalons foscos que havíem vist feia escassos minuts. Aquestes professionals també ens mostren tot el recurs i ens presenten a dues cuidadores amb les que comparteixen el torn. Un torn de treball en el qual es barregen harmoniosament la veterania i la joventut. Segur, pel que apreciem en la visita que vam fer al dia següent, que totes dues són del gust dels usuaris! Ens anem del "Infanta Elena" amb el mateix sentiment amb què havíem abandonat la "Valle del Roncal", perquè ja teníem ganes de sentir-nos un més en el seu funcionament diari i de començar a treballar amb la seva directora, Anna -una altra gran professional amb molta experiència en la gestió d'equips- i amb la resta de treballadors/es. En total, gairebé 170 professionals de diferents perfils (infermeria, teràpia ocupacional, animació, professional cuidador, auxiliars de serveis, administració, manteniment, fisioteràpia, psicologia ...) que tenen com a únic objectiu el que aquestes persones estiguin ben ateses i els seus familiars se sentin tranquils per saber que els seus estan en bones mans.
Ara, en aquesta nova etapa que iniciem amb una gran il·lusió, no ens queda més que esperar que sapiguem estar a l'altura del que s'espera de nosaltres, tant per part de les persones usuàries, els seus familiars i els treballadors com per l'Agència Navarra d'Autonomia i Desenvolupament de les Persones del Govern de Navarra (ANADP) amb la seva directora gerent, Inés Francès, al capdavant, que ja ens ha acompanyat en la presentació en aquests centres. Un fet remarcable que li agraïm profundament.
Una Administració, la ANADP, a la qual no ens queda més que agrair la confiança que ha dipositat en nosaltres amb aquestes recents adjudicacions i en el model de gestió que proposa el nostre projecte d'atenció, basat en la nostra experiència acumulada després d'anys de treball i que seguirà apostant pel model d'atenció centrada en la persona amb el qual tan identificats estem. Un model que se sustenta sobre els pilars de l'autonomia personal i la millora de la qualitat de vida dels usuaris/es, oferint-los una atenció personalitzada, d'acord a les seves necessitats específiques.
Nous obstacles en la lluita per a l’eradicació de la violència masclista. Neomasclismes i violències invisibles
El neomasclisme o posmasclisme, “és el masclisme de sempre però amb un discurs transformat per poder introduir-se i calar en el món actual”. D’aquesta manera, presenta diferents formes de manifestar-se que van més enllà del microsistema (parella, família...) per filtrar-se en les principals estructures socials perpetuant les desigualtats de gènere i la violència masclista.
Alguns exemples els trobem en afirmar que la violència no té gènere, mantenir el discurs que declara que la “igualtat s’ha aconseguit”, ridiculitzar el llenguatge no sexista o recolzar la falsa creença que hi ha un alt nombre de denúncies falses (quan les dades aportades per la Fiscalia especialitzada en Violència sobre la Dona, posen de manifest que aquestes només representen un 0.01%).
Tot això són diferents maneres de perpetuar el masclisme sense semblar masclista, adaptant un discurs políticament correcte.
Una altra forma que utilitza el neomasclisme per integrar-se en el nostre sistema social és utilitzant els estaments públics, per exemple, mitjançant sentències de jutges i jutgesses que treuen la custòdia de les mares respecte als seus fills i filles basant-se en el Síndrome d’alienació Parental (SAP), adduint que les manipulen contra el pare, en ocasions condemnat per violència de gènere. Recordem que el SAP es una teoria pseudocientífica, no reconeguda per cap associació professional ni científica, havent estat rebutjada per la APA. Al 2008 el Consell General del Poder Judicial s’ha pronunciat obertament en contra de l’aplicació d’aquest síndrome, recomanació que ha reafirmat aquest mateix mes en l’actualització de la Guia d’actuació judicial davant la violència de gènere, seguint una corrent marcada per la Coordinadora de Psicologia Jurídica del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs d’Espanya en el seu Comunicat de 18/06/2008.
La ONG Save the Children, al seu informe La justicia española ante el abuso sexual infantil qualifica de preocupant que molts jutjats estiguin donant validesa al SAP, donant lloc a l’obstaculització en la investigació de presumptes abusos sexuals infantils i, per tant, provocant la desprotecció de molts menors.
Com a resultat de la utilització del suposat SAP en les resolucions judicials, molts agressors queden absolts de qualsevol responsabilitat, mentre que són les víctimes les qüestionades i acusades.
Dins d’aquest marc, una nova modalitat amb què ens estem trobant les professionals de l’àmbit en la intervenció en violència masclista són les denúncies a les pròpies professionals per mala praxi davant dels col·legis professionals i/o jutjats per part dels agressors, sol·licitant la interrupció de la nostra intervenció, sobretot en fills i filles i/o la nostra inhabilitació. Això ve donat en el marc de la legislació que estableix que per tal que un/a menor rebi tractament psicològic, cal l’autorització explícita del pare i la mare. Com és d’imaginar, els pares agressors difícilment estaran d’acord que als fills/es siguin atesos per serveis de violència.
Aquest fet és preocupant ja que s’utilitzen els recursos legals i judicials per continuar exercint violència cap a les dones dificultant/intentant impedir la intervenció de recuperació psico-emocional cap a la dona i els seus fills/es.
Són, en definitiva, reaccions del sistema que intenta preservar l’estatus quo davant d’una llei i una societat que pretén aconseguir la igualtat entre homes i dones i eradicar la violència masclista.
Cal que tots i totes els i les professionals dels diferents àmbits, jurídic, psicològic, social i des dels diferents recursos i serveis treballem en la mateixa línia, la de seguir visibilitzant les diferents formes de violències que s’exerceixen cap a les dones pel fet de ser-ho, i poder dotar de recursos i eines a les víctimes i als seus fills/es per afrontar i sortir de la situació en què es troben.
Un estudi conclou que els efectes beneficiosos del tractament en el Centre de Dia d'Addiccions de FSC es mantenen 25 anys després
Un treball de seguiment a antics usuaris/es del Centre de Dia d'Addiccions de l'Hospitalet de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) que van fer tractament en els anys compresos entre 1990-1995, mostra una disminució global del consum de drogues (heroïna , alcohol i cocaïna) i una millora de les relacions familiars, la salut i la situació laboral. També s'observa que les conductes delictives disminueixen després del tractament.
L'investigació, realitzada com a tesi del Màster de Drogodependències de la Universitat de Barcelona per María José Santiago, ha consistit en una avaluació qualitativa de l'impacte a llarg termini del tractament de l'addicció a usuaris / es que han passat per aquest servei, transcorreguts 20- 25 anys des de l'inici del mateix.
Per poder realitzar aquest estudi, es va localitzar a usuaris que haguessin rebut tractament durant els anys establerts, ia partir d'aquí es va fer una entrevista sobre qüestions laborals, educatives, sanitàries i familiars. També es va recollir la seva valoració sobre l'impacte que va tenir en ells realitzar un tractament d'aquest tipus en aquest centre i la seva satisfacció general amb el recurs. Aquesta informació es va recollir en un qüestionari.
La mostra inicial va comptar amb un total de 611 usuaris que es va confirmar rebre tractament al centre des de 1990 fins a 1995. A partir d'aquesta mostra, es va crear una base de dades que recollia informació rellevant per a la recerca posterior de l'usuari.
D'altra banda, es va determinar un altre criteri d'inclusió i exclusió en la selecció final de la mostra consistent a haver rebut tractament com a mínim durant 2 mesos i mig (aproximadament 75 dies), en considerar que és un temps en el qual es poden arribar a establir canvis en la vida dels usuaris/es.
Comprovades les dificultats de poder contactar amb aquestes persones via telefònica després de tants anys, es va plantejar utilitzar el mode de contacte a través dels professionals i entitats que van establir alguna col·laboració amb el servei durant aquests anys i que van acceptar col·laborar.
Entre aquestes entitats, es va contactar amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i amb els següents serveis gestionats per la nostra entitat: el Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) en Drogodependències de Brians I, el Servei Tutelar "Amb Tu", el Club Social "Relaciona't" i el Programa d'Intervenció amb Drododependientes (PID) de "La Model" de Barcelona. També es va contactar a usuaris/es via xarxes socials, localitzant un total de 96 via Facebook.
Segons assenyala la psicòloga María José Santiago, s'han realitzat molt pocs estudis previs similars a aquest. N'hi ha un dut a terme a les Comunitats Terapèutiques de la Fundació Salut i Comunitat (2011), en el qual es van avaluar les mateixes variables, però amb un seguiment de 1-10 anys després del tractament, obtenint resultats similars. "Es va observar una disminució global del consum; i que les relacions familiars, la salut, la situació laboral havien millorat i les conductes delictives havien disminuït al llarg dels anys després del tractament en la comunitat ", explica María José Santiago.
La majoria d'estudis de seguiment se centren en avaluar l'impacte del tractament en els últims 12 mesos però no a llarg termini, com és el cas d'aquest estudi d'usuaris/es tractats al Centre de Dia d'Addiccionsde l'Hospitalet de FSC.
El servei va obrir les seves portes el 1989, es tracta del primer centre de dia de Catalunya d'atenció a les drogodependències. El tractament ofert al centre es divideix en dinàmiques grupals, atenció individual i busca afavorir la inserció sociolaboral dels usuaris/es.
"Una carta per a tu", nou projecte intergeneracional de l'àrea de gent gran d'FSC
Aquest programa s'emmarca en una època en què la comunicació escrita en paper entre les persones és signe d'altres temps, una cosa desconeguda entre els nens i que mereix que coneguin i explorin, un intercanvi en el qual la lletra ens parlava de sentiments i sensacions transmeses a través del paper, on el temps dilatava les respostes i les persones esperaven pacientment...
La vella correspondència epistolar es va diluint en aquests temps entre els nombrosos mitjans tecnològics de què disposem i l'art d'escriure cartes va quedant poc a poc reduït a una minoria. Hem perdut el compte del temps que ha passat des que obríem amb emoció continguda aquelles cartes en els nostres bústies de casa, d'aquelles postals que enviàvem també, associades als viatges ia les vacances d'estiu.
Per això, en la Residència i Centre de Dia "Els Arcs" de Figueres (Girona), gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i pertanyent al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, hem engegat una aventura a quatre bandes, en què un nen i una persona gran que no es coneixen van a escriure amb un altre nen i una altra persona gran que es troben en una altra ciutat.
El nostre objectiu és ampli, ja que volem crear una relació entre diverses persones que no s'han vist mai i les circumstàncies vitals poden ser similars. I volem que la mà que escrigui aquesta carta i qui es la llegeixi al major, sigui un nen o una nena.
Les relacions amb les persones grans aporten beneficis per als nens que enforteixen la seva autoestima i sentiment de vàlua, percebent de manera més positiva tant a la gent gran com el procés d'envelliment en si, millorant el seu rendiment escolar, i disminuint la seva implicació en actes violents .
Els majors aprofiten aquestes trobades intergeneracionals que ajuden a reduir els símptomes depressius, resolent amb més eficàcia els problemes, augmentant la vitalitat, ampliant les oportunitats de seguir aprenent, desenvolupant noves amistats, incrementant la seva autoestima i motivació, i fent-se més forts per afrontar les adversitats .
L'ONU reconeix en les conclusions de la II Assemblea Mundial sobre l'Envelliment, celebrada al 2002 a Madrid, la necessitat d'enfortir la solidaritat entre les generacions i les associacions intergeneracionals.Aquesta solidaritat intergeneracional és menor en les persones que viuen a les residències ja que, segons l'Enquesta sobre condicions de vida de la gent gran realitzada el 2004, tan sols el 31,4% dels majors havia tingut relació amb nens tots els dies o gairebé tots els dies, disminuint aquest intercanvi intergeneracional fins al 3,8% en majors que viuen a residències.
La comunicació escrita entre les persones data de molt antic. L'ús del correu ha abastat a tots els aspectes de la vida de les persones, s'ha utilitzat per comunicar-se en períodes de pau i en la guerra. Per transmetre notícies bones i penoses. I per fer amics, aproximar-se a l'altre i descobrir realment qui és, i també per parlar de sentiments. La correspondència juga amb els avantatges que aporten la distància i la reflexió...
Tot això es converteix ara en una gran aventura que des de la Residència i Centre de Dia "Els Arcs" es va a incloure acompanyar.
El Programa labora rep el Premi JOVÉ pel seu treball en la reinserció laboral de persones en risc d'exclusió social
El passat 15 d'octubre, aquest projecte va rebre un guardó en reconeixement a la seva tasca social en la promoció de la inserció i integració laboral dels col·lectius més vulnerables de Barcelona. El programa està impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i compta amb la col·laboració de les entitats socials, representades per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), FEICAT (Empreses d'Inserció de Catalunya), Creu Roja Barcelona, i del teixit empresarial de la ciutat. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) és una de les entitats que participa en aquest programa.
La nostra companya de FSC Sandra Tatay va recollir el premi durant el transcurs de la Gala dels Premis JOVÉ, en representació de l'Ajuntament de Barcelona, ECAS, FEICAT i Creu Roja, acompanyada de Joan Solà, representant de la direcció del Programa labora.
Es tracta d'un projecte de responsabilitat social per al foment de l'ocupació de les persones amb dificultat d'accés al mercat laboral. El programa vincula a l'empresa perquè pugui formar part d'un projecte que afavoreix la igualtat d'oportunitats entre la ciutadania.
El treball en xarxa entre els Serveis Socials i un equip de professionals permet oferir assessorament i suport en la selecció del millor perfil i acompanyar la persona candidata de manera individual en la seva adaptació al nou lloc de treball. Gràcies a aquest projecte, les organitzacions troben el perfil professional que millor encaixa amb les seves necessitats de contractació laboral, seguint criteris d'ocupació per competències.
El director general de Casa JOVÉ, Xesco Canyelles, va destacar durant el lliurament d'aquest premi que "per sobre de tot està dedicat a les persones que ho fan possible, persones que són colpejades per la realitat i que amb força i amb passió es revelen i canvien".
Casa JOVÉ col·labora amb el Programa labora a través de la inserció de col·lectius en risc d'exclusió social, i compta actualment amb 3 participants d'aquest programa contractats en plantilla.
Per la seva banda, Teresa Roigé, directora del projecte, ha assenyalat que "les empreses compromeses com Casa JOVÉ, que comparteixen activament la missió i valors del programa, representen un dels seus eixos claus per aconseguir generar noves oportunitats per a persones que les necessiten i que els permetin demostrar el que valen, tot i determinades circumstàncies vitals".
IMMA: nou projecte de FSC amb dones en situació de prostitució a Castelló
La nostra entitat iniciarà en breu un nou projecte en aquesta ciutat, gràcies a una subvenció concedida per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana. Es tracta del Programa IMMA, un projecte que es planteja donar una resposta de proximitat a les dones en situació de prostitució al carrer per facilitar la seva inclusió social plena.
L'impacte de la violència (física i psicològica) existent entorn de l'exercici de la prostitució al carrer repercuteix negativament en la salut mental i física d'aquestes dones, així com en la seva inclusió social plena, veient vulnerats sovint els seus drets fonamentals. En moltes ocasions aquestes dones no tenen també d'una informació adequada.
Aquest programa parteix d'una experiència pilot realitzada per professionals de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) el 2013, en què es va observar que es realitzaven intervencions puntuals amb aquestes dones, mentre que elles demandaven un suport més global, també de caràcter psicosocial, estant majoritàriament fora dels sistemes de protecció social i sanitària.
El projecte consisteix en una atenció sobre el terreny a les zones d'exercici de prostitució femenina, combinada amb l'atenció en un centre fix, tant per a assistència social i psicològica, com per a una atenció sanitària especialitzada. "El nostre servei està acreditat com a centre sanitari per la Conselleria de Sanitat, i recentment hem habilitat la sala mèdica per poder realitzar també una adequada atenció a la salut sexual i reproductiva", explica Belén Sánchez, directora del Programa IMMA.
En aquests moments s'està realitzant un procés de coordinació amb els recursos implicats a la zona, per articular respostes diversificades que incrementin les oportunitats d'inclusió i salut de les dones que es troben exercint la prostitució als carrers i hortes de Castelló. El programa centra els seus esforços també en captar usuàries amb què poder treballar posteriorment.
Segons reconeix Belén Sánchez, a Castelló es troben davant de situacions d'exclusió importants, complexes i multiproblemàtiques. Entre elles, destaca la manca d'accessibilitat als recursos sociosanitaris per part d'aquestes dones, la desinformació, l'aïllament i submissió a xarxes de tràfic de persones amb fins d'explotació sexual, els riscos associats al consum de drogues, la manca d'accés a mitjans de protecció de la seva salut, etc. "en l'àmbit sanitari, per exemple, ens trobem amb una majoria de dones de nacionalitat estrangera en situació administrativa irregular, sense targeta sanitària que els permeti accedir al sistema sanitari públic. En l'àmbit de la salut sexual i reproductiva tenen un accés limitat als mitjans de prevenció i de seguiment ginecològic ".
Amb aquest projecte, esperem poder oferir una atenció sociosanitària de qualitat a dones que es troben en situació d'exclusió i/o dificultat social per la seva vinculació amb la prostitució i que necessiten suport per iniciar un procés de canvi. "Per a això es necessiten mitjans i la implicació de les administracions públiques, com és en aquest cas la de la Generalitat Valenciana", destaca la directora del Programa IMMA.