En aquesta ocasió, hem entrevistat a Rut Garcia Porlan, agent d’igualtat al Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Gavà (Barcelona), de titularitat de la Generalitat de Catalunya, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). És Llicenciada en Sociologia, Màster en política social, treball i benestar i Postgrau en violències masclistes. També, compta amb una tesi al voltant de l’anàlisi dels discursos d’odi. Va treballar alguns anys en projectes d’investigació social en el Tercer Sector i fa dos anys que és agent d’igualtat al SIAD de Gavà.

– Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, heu organitzat diverses activitats en el servei. Ens podries explicar?

Sí, aquest any hem tractat el tema de les violències sexuals. Una de les activitats més potents que hem fet, a banda de l’acte central amb la lectura del manifest i una performance conjunta amb l’Associació de dones Clara Campoamor i les alumnes del Centre d’Estudis de FP Núria, ha estat la taula rodona amb quatre expertes en violències sexuals de diferents àmbits.

També hem realitzat una exposició al SIAD sobre les dades de la violència sexual i hem repintat el mur de la terrassa del servei entre algunes usuàries i la comissió jove feminista (creada recentment). I a més, hem fet accions de sensibilització als patis dels instituts, tallers per a joves sobre el consentiment actiu, contacontes, teatre, un concert feminista i alguna xerrada.

– Quin balanç fas d’aquestes activitats?, hi ha hagut molta participació per part de les dones?

Doncs a vegades costa bastant que la ciutadania participi de les activitats que s’ofereixen, però crec que ha anat força bé. Les dones del servei van estar molt presents, tant a la taula rodona com a l’acte central (una d’elles va llegir part del manifest) i es van implicar força en el disseny del dibuix del SIAD amb la comissió jove feminista. Valorem molt positivament aquesta col·laboració intergeneracional i seguirem apostant per treballar de manera transversal.

– Quins són els principals desafiaments als quals us enfronteu en el servei, per a prevenir i erradicar aquesta xacra?

Treballar dins l’estructura per canviar la pròpia estructura ja és un desafiament en sí mateix, perquè sovint trobes impediments a tots els nivells i instàncies de la societat amb les quals has de treballar per abordar les violències masclistes, moltes vegades per manca de formació i perspectiva de gènere.

Des del propi servei, es treballa per desmuntar determinats discursos, estereotips i mites amb els que arriben les pròpies usuàries, els mateixos que té bona part de la societat . Però per això, penso que és important fer d’aquests serveis quelcom que vagi més enllà de les atencions, i que puguem invertir més temps en aquesta part que sembla intangible, però que treballa l’arrel de les desigualtats, la consciència col·lectiva i la sensibilització de manera inclusiva i amb perspectiva interseccional.

– Com veus a la joventut?, observes un canvi generacional o consideres que les persones joves continuen perpetuant els estereotips heretats?

Tots i totes estem educades dins la mateixa cultura patriarcal i ningú és lliure de masclisme, prejudicis o estereotips. La diferència està en treballar-ho o no.  El  feminisme ens ha donat les eines per posar nom i actuar davant el que ens passa, i penso que és l’únic moviment pel moment, que realment posa de cap per avall un sistema desigual, injust i explotador, amb l’objectiu de millorar la vida de les persones.

Tot i així, arrel de l’explosió d’aquesta “quarta” onada feminista, ens trobem generalment amb moltes dones i noies que, segurament per necessitat vital,  han connectat ràpidament amb aquest discurs i estan molt empoderades,  mentre que és més difícil que els nois joves i no tan joves qüestionin els seus privilegis, connectin amb experiències que els hi passen a les seves companyes pel fet de ser dones, o que assumeixin que és un discurs que interpel·la tothom.

Els mites de l’amor romàntic encara estan molt presents i l’imaginari sexual de la mà del “porno mainstream” tampoc ajuda, i cal molta pedagogia feminista al voltant d’això.

– Sí, és fonamental continuar conscienciant a la població per a acabar amb la violència masclista…

Sí. Tot i que sembla que cada cop hi ha més consciència, és una violència que està molt normalitzada. Ens remou poc que en un any es produeixin 40 feminicidis, com enguany.

Els mitjans de comunicació cada cop tiren més de sensacionalisme, d’explicar la violència més visible o els casos de manades de manera detallada, contribuint així al terror sexual cap a les dones. I està bé fer campanyes i lemes, però no hem d’oblidar que el que sustenta tota aquesta violència més extrema són els “micromasclismes”, allò quotidià, que quasi forma part de la nostra cultura, que són imperceptibles, que difícilment ens qüestionem i que es reprodueixen amb facilitat. Crec que podríem començar per aquí. Encara hem d’escoltar frases tipus “si això li passés a la meva filla/germana/amiga…no sé què faria…”, que sembla que hagi de tenir a veure amb un dret individual masculí, i no és això.  Ens hauria d’escandalitzar el fet en si mateix, perquè vulnera un dret col·lectiu, el dret de mitja humanitat a viure lliures de violència.

També és cert que vivim una diferència important respecte a fa uns anys i és que ara convivim amb el discurs reaccionari de la ultradreta, un discurs misogin disfressat d’igualitari, que nega la violència estructural cap a les dones i que apuntala els privilegis masculins, de classe i de raça.  Amb això no vull dir que abans els homes estiguessin més conscienciats, però sí que és un contradiscurs que té per objectiu demonitzar el moviment feminista i destruir tots aquells consensos que pensàvem que ja havíem conquerit com a societat, per això penso que s’ha d’anar molt en compte en com s’enfoca entre els joves per no generar més rebuig, sensibilitzar, combatre i desmuntar “fakes”.

– Aquest any 2021 ha estat marcat per les conseqüències de la pandèmia pel COVID-19, que ha provocat un augment de la violència, especialment l’exercida en l’àmbit familiar. Com ha afectat el confinament a la violència de gènere?, disposeu de dades en el servei, sobre aquest tema?

El confinament va reforçar la situació d’aïllament de les dones i es va convertir en la situació perfecta per exercir un comportament més controlador i violent a les llars, amb les conseqüències que ja sabem per a la salut i d’afectació en l’àmbit social i laboral.

La violència més extrema va disminuir (en els mesos estrictes de confinament), però van augmentar altres tipus de violència, així com les atencions a través dels telèfons d’urgència. Aquí al SIAD, també es va notar perquè tot i que els casos nous van disminuir (-35%), es van fer molts més seguiments i atencions telefòniques (+20%) respecte l’any anterior.

Encara no tinc les dades d’aquest darrer trimestre de 2021, però destacaria que el nombre de casos nous torna a repuntar, que l’atenció a les joves de 13-18 anys s’ha multiplicat per cinc i que el percentatge de dones que manifesten patir violència a la primera visita augmenta trimestre a trimestre.

– Volem conèixer una mica millor la labor que realitzes en el servei: com és un dia de treball per a tu?, fonamentalment quines tasques realitzes?

Tinc dues funcions, una dins del propi servei i una altra, amb el Departament d’Igualtat. Al SIAD, porto principalment la part comunitària. D’una banda,  organitzo els Punts G, que són una programació trimestral de tallers per a dones i amb perspectiva de gènere.

També, faig l’anàlisi de les dades i l’informe sobre les atencions del servei i els continguts del butlletí que llencem cada trimestre, gestiono el club de lectura feminista i les xarxes socials de @GavàésDona.

Amb el Departament d’Igualtat, em centro principalment en l’organització de les  jornades feministes (8 de març, salut de les dones, 25 de novembre…), la creació de continguts, la gestió dels tallers d’igualtat que oferim als centres educatius i el suport a les polítiques municipals.

– Quins objectius us plantegeu en el servei a curt i mitjà termini?

Millorar el treball transversal que es fa amb els diferents agents que integren el circuit violència, de manera que es pugui assolir un abordatge integral que tingui sempre present la perspectiva de gènere, i per tant, la contínua formació i sensibilització en aquest sentit de tota la xarxa.

També estem treballant en un projecte intern pensat per crear un grup de suport entre dones, que reforci vincles comunitaris i que sensibilitzi al voltant dels processos de violència masclista, tant entre les usuàries com entre altres dones o agents socials que hi estiguin interessades en el funcionament del servei i en l’acompanyament a altres dones.