Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, que se celebra el proper 21 de març, hem entrevistat Raquel Fraga, graduada en Llengua i Literatura Espanyola, voluntària al Centre Integral de Majors (CIM) d’Altea, a Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, la titularitat de la qual depèn de l’Ajuntament d’Altea. Raquel ens explica, a través d’aquesta entrevista, la seva experiència com a professora que s’ocupa de fer l’activitat al centre amb la gent gran.

– Parla’ns de l’activitat de poesia que fas al CIM d’Altea.

Sí, coordino un taller de poesia al Centre Integral de Majors (CIM) d’Altea, un espai on explorem la poesia des d’una perspectiva creativa i participativa. L’activitat es desenvolupa un cop per setmana i és oberta a qualsevol persona usuària del centre que es vulgui sumar. No només busquem llegir poesia, sinó també escriure-la, descobrir noves formes d’expressió i, sobretot, compartir les nostres emocions a través de les paraules.

Durant les sessions, treballem amb diferents estils i estructures poètiques, des del haiku fins a la poesia lliure. De vegades partim d’una paraula, una imatge, o fins i tot un objecte per inspirar-nos. És un espai on les persones participants poden experimentar sense por, perdre el pudor a l’escriptura i trobar la seva pròpia veu poètica.

– Aquesta activitat la fas com a voluntària des de fa set anys…

Així és, ja fa set anys que faig aquesta activitat de forma voluntària. Per mi, la poesia sempre ha estat un refugi i una manera d’entendre el món, i poder compartir això amb altres persones, és una cosa que m’omple moltíssim. Ser voluntària en aquest espai és una experiència enriquidora en tots dos sentits: aprenc tant dels meus alumnes com ells poden aprendre del taller.

 Cada sessió és un intercanvi d’emocions i experiències al taller de poesia que realitzo com a voluntària el Centre Integral de Majors d’Altea.

– Quantes persones usuàries del CIM d’Altea participen habitualment en aquesta activitat?

La quota màxima que admet és de deu persones, que són les que són al taller ara mateix. M’agrada que totes hi participin i si som més, ja cal anar amb presses i no s’assaboreix tant l’activitat. Necessitem parar atenció a cada poema, en la mesura que s’ho mereix i això fa un temps.

 

– Quina proporció de dones i homes assisteix al taller?

Al grup actual hi ha una majoria de dones, aproximadament un 70%, i la resta són homes. Tot i això, tots participen amb el mateix entusiasme i la poesia ha servit per unir-nos sense importar el gènere. És interessant veure com cadascú aporta la seva pròpia visió del món a través dels seus versos.

– Sembla que les dones han estat sempre menys visibles en el panorama poètic que els homes. Quina opinió tens sobre això?

Sí, històricament ha estat així. Moltes dones poetes no han tingut el reconeixement que mereixien o han estat relegades a un segon pla. Per sort, en els darrers anys s’han rescatat figures com les de Las Sinsombrero, que van ser fonamentals en la Generació del 27, però que amb prou feines apareixien als llibres d’història.

És important seguir reivindicant la veu de les dones a la poesia. No pas perquè siguin «poetes dones», sinó perquè han escrit obres extraordinàries que han de ser llegides i valorades en igualtat de condicions.

– Hi ha alguna poetessa o poetes que t’hagin inspirat a tu especialment?

Sí, moltes. Des de Safo, amb la seva poesia intensa i emotiva, fins a Rosalía de Castro, que va saber donar veu als sentiments del seu temps amb una sensibilitat única. També m’inspira molt Blanca Varela, poeta peruana amb una obra fascinant, plena d’imatges potents i una introspecció molt profunda.

– Quina poesia o poesies et semblen més significatives de les que heu fet en aquest taller?

Una de les experiències més boniques va ser quan vam treballar amb el haiku. Als alumnes els va fascinar la idea de capturar un instant en només tres versos, de jugar amb les síl·labes i de buscar aquesta connexió amb la natura.

Inspirats en autors com Matsuo Basho, van escriure haikus preciosos.

Us deixo un exemple de haiku:

«Gota al full,
llisca al vent,
tarda de tardor.»

– Amb quins moments o records et quedes de l’activitat fins ara?

Hi ha molts moments per recordar, persones que van arribar al taller molt tímides, sense sentir-se capaces i que avui tenen una soltesa excepcional, amb confiança en si mateixes. Veure com la classe ajuda les persones a confiar en la seva capacitat creativa és una cosa meravellosa. També, quan els veig declamar als diferents esdeveniments, perquè m’omple d’orgull la tasca construïda.

– Teniu previst fer alguna activitat amb motiu del Dia Mundial de la Poesia?

Sí, aquest any volem fer un petit recital amb els poemes que hem treballat al taller. Estem organitzant-ho.

– Sabem que, en el teu cas, portes molt de temps escrivint poesia…

És així, vaig començar a escriure poesia a l’adolescència.

– M’agradaria finalitzar l’entrevista, recollint d’alguna manera la teva pròpia vivència i sentir com a poetessa.

Dir-te que al principi ho feia de manera privada, com una manera d’entendre les meves emocions i el meu entorn. Amb el temps, vaig animar-me a compartir els meus textos i vaig descobrir que la poesia té una capacitat única per connectar amb els altres.

Per mi, escriure poesia és una manera de descobrir el món des d’un altre angle, de captar el que de vegades passa desapercebut. Tant se val si és un paisatge, una conversa o un record: tot es pot transformar en un poema.