No m’ha agradat mai gaire l’expressió de «qui molt abasta, poc estreny». Sempre m’ha interessat tenir coneixements sobre temes molt diversos, i probablement, per això, vaig triar el Doble Grau que estic cursant (Estudis Internacionals i Ciències Polítiques), ja que abasta moltes àrees de coneixement (sociologia, dret, economia, estadística…). Per tot això -ampliar la meva formació, descobrir noves àrees i adquirir nous coneixements- vaig decidir cursar-ho i ho estic fent a la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M).

D’altra banda, recentment he participat com a voluntari en una activitat preventiva organitzada des del Projecte “En Plenas Facultades” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat. L’abordatge de temes com són la sexualitat i les drogues sense tabús no només permet tenir una comprensió més gran dels dos aspectes, sinó que també fa possible tractar-los de forma molt més racional i sana, davant la visió pecaminosa que acostuma a regir en les nostres societats. En paraules de Marina Subirats, «cada intent de portar l’educació sexual a les aules ha estat vetat per l’església i pels partits afins a l’església» [1] . A més, aquesta nova forma de relacionar-se amb aquests àmbits, independentment de la implicació personal que puguem tenir-hi, ens permet comptar amb una millor preparació per poder afrontar diverses situacions que involucren qüestions sexuals o vinculades a les drogues.

L’activitat preventiva sota el títol “Una prevenció a temps evita una cimera d’emergència” es va desenvolupar el divendres 28 de febrer, a través de dos jocs: “La ruleta de les ITS” i “Atrapa el porro”. Cal destacar que, si bé el públic objectiu al qual es dirigien eren estudiants de la universitat, abans de les 10.00 hores, van participar diverses persones d’edat avançada.

A “La ruleta de les ITS”, les persones participants havien de girar una ruleta dividida en nou franges. Cada secció era d’un color, que corresponia a una temàtica: el blau es vinculava a les característiques de les infeccions de transmissió sexual (ITS), el verd a la prevenció, i el taronja al VIH i la seva transmissió. La persona hauria de contestar una pregunta sobre el tema del “formit” en què s’hagués aturat la ruleta, i independentment de si encertava o no, s’enduria un premi.

Per la seva banda, “Atrapa el porro” és un joc de veritable o fals, en què els participants havien d’avaluar la veracitat d’una afirmació sobre drogues: si creien que la frase era correcta, havien de prendre el porro apagat, mentre que per valorar la frase com a falsa, agafaven el porro “encès”. Per això, se’ls ubicava a uns deu passos dels porros i havien d’anar-hi usant les ulleres de simulació de borratxera o les ulleres del groc de cànnabis. Un cop haguessin escollit, se’ls explicava si la frase era vertadera o falsa i es justificava per què. Com a “La ruleta de les ITS”, tenien assegurat un premi només per participar.

Els premis eren unes proves d’alcoholèmia d’un sol ús i unes bosses amb kits de prevenció. Totes les bosses contenien dos adhesius del projecte “En Plenas Facultades”, una octavilla amb mites sobre les drogues, dos preservatius externs i una bosseta de lubricant, i algunes tenien també barreres de làtex, preservatius interns i/o preservatius vessants. Igualment, vam posar diversos fullets sobre drogues i sexualitat a disposició de la gent, així com xapes del projecte.

Tot i que no sabem quin va ser el nombre exacte de participants, vam estimar que més de dues-centes persones (la immensa majoria, estudiants) es van acostar al nostre lloc i van participar a les nostres dinàmiques.

Pel que fa a les meves reflexions després de l’activitat preventiva, com a valoració, destacaria el següent:

  • Posada en pràctica dels coneixements

Per contestar-hi, cal definir la idea de “posar en pràctica els coneixements”. Si ho entenem en el sentit literal, com podria ser evitar fer una barreja concreta, la resposta és no. En canvi, si entenem que aquesta posada en pràctica es refereix a haver-los interioritzat prou per poder difondre’ls, la resposta passa a ser afirmativa.

En tots dos jocs vam poder explicar-nos amb claredat per justificar les respostes correctes. A més a més, vam ser capaços de contestar les preguntes que ens feien les persones participants i que no havíem preparat de propi per a l’activitat.

  • Impacte al cos estudiantil

Les persones participants van ser molt receptives i participatives. Emmarcades en un context lúdic amb els seus iguals com a “mentors”, van assumir amb facilitat i sense oposició el que els comptàvem, deixant de banda les seves creences prèvies, quan els explicàvem que estaven equivocats.

Un exemple molt clar el vam trobar a “Atrapa el porro”, quan els fèiem avaluar la veracitat de la frase «Si tinc fred, he de prendre alcohol perquè m’escalfa». La gran majoria de participants pensava que era una afirmació certa, i per això la seva sorpresa en descobrir que estaven equivocats el portava a voler saber la raó. En explicar-los que aquesta suposada calor és en realitat fruit de la desinhibició, comprenien per què estaven errats i “registraven” la nova informació. A més, en cas que es quedessin amb dubtes, podíem posar un exemple simple i efectiu: les persones sense llar a Rússia que compren una ampolla per passar la nit (pel mite que fa calor) i al matí següent apareixen mortes per hipotèrmia.

Tot plegat, si bé hi va haver un petit percentatge de participants que creia que les nostres explicacions no eren certes i que absolutament tot és matisable (van destacar els que van sortir creient que vomitar ajuda a mitigar els efectes de l’alcohol), la gran majoria va comprendre i va assumir la informació que li donàvem.

A tall de conclusió, amb aquesta activitat aconseguim desmuntar diversos mites vinculats a les ITS ia les drogues d’una manera propera i divertida, cosa que va permetre que la gran majoria comprengués les nostres explicacions i desmuntés diversos mites.

Un dels casos més estesos del mite és la propietat estimulant de lalcohol. Tot i que gairebé totes les persones a qui fèiem aquesta prova en el joc de les drogues pensaven que era cert, en explicar-los que tot és degut a l’efecte desinhibitori i que l’impacte real passa al sistema nerviós central, aconseguim que abandonessin la creença “original”.

Jorge Ezquerra Monge, estudiant de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M)

[1] Documental Patriarcat, l’Organisme Nociu (https://www.patriarcadoorganismonocivo.com/)