El consum de drogues en persones més grans de 45 anys ha estat, fins fa poc, un tema secundari en les polítiques i les estratègies d’intervenció en drogodependències. Tot i això, estudis realitzats i publicats per l’Agència Europea sobre Drogues mostren que, a partir dels 45 anys, es detecta un increment progressiu del deteriorament i un envelliment accelerat en gran part de les persones amb problemes de drogodependència. D’aquesta manera, el deteriorament cognitiu associat al consum prolongat de substàncies pot impactar en el procés de recuperació i inserció.

En aquest sentit, les dades més recents analitzades per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) revelen que aquest grup presenta característiques diferenciades respecte als consumidors més joves i, per tant, requereix enfocaments específics. En concret, es pot assenyalar que des del 2018, FSC ha atès 236 persones més grans de 45 anys als seus centres de tractament intensius per a l’atenció de les drogodependències, representant aproximadament el 26% de la població total assistida en els seus recursos especialitzats. Aquesta xifra s’ha mantingut estable al llarg dels anys, i fins i tot ha arribat a representar fins a un 33,7% en determinats moments, cosa que posa de manifest la rellevància d’aquest sector de la població dins del tractament d’addiccions.

Una de les principals troballes d‟aquest estudi és que les substàncies que motiven la demanda de tractament varien en funció de l‟edat. Mentre que en els menors de 45 anys el consum problemàtic de cocaïna és el més freqüent (59,85%), en els més grans de 45 anys la substància predominant és l’alcohol, amb un 46,19% dels casos, seguit de prop per la cocaïna (42,37%). Aquesta dada reflecteix una tendència en què, amb el pas del temps, les substàncies de consum van canviant, predominant en edats més avançades aquelles que tenen una acceptació social més gran i que, en molts casos, poden ser adquirides de forma legal.

Les diferències no només es troben en el tipus de substàncies consumides, sinó també en la permanència en tractament i en l’èxit. Les persones més grans de 45 anys romanen en tractament una mitjana de 151,7 dies, mentre que els menors d’aquesta edat ho fan durant 133,3 dies. A més, el percentatge d’altes terapèutiques és més gran en el grup de més edat (45,76% enfront del 39,24% en els menors de 45 anys), cosa que indica una major adherència i continuïtat en el procés de recuperació. En contraposició, els abandonaments voluntaris són més freqüents en els més joves, cosa que es pot interpretar com una menor consolidació del compromís amb la rehabilitació en aquest grup.

Un altre dels aspectes destacats de l’estudi de FSC és la presència de trastorns de salut mental associats al consum de substàncies, especialment a la població gran. Si bé la majoria de les persones ateses no tenen un diagnòstic previ, entre les que sí que en tenen, s’observa una prevalença significativament més alta de depressió més gran en els més grans de 45 anys (15,68%), en comparació dels menors d’aquesta edat (8,03%). Paradoxalment, quan s’avaluen els símptomes depressius mitjançant escales específiques, són els menors de 45 anys els que reporten una simptomatologia depressiva més gran. Aquesta dada suggereix que la depressió podria estar infradiagnosticada a la població gran, cosa que subratlla la necessitat de fer un seguiment més exhaustiu i adaptat a les seves característiques.

D’altra banda, cal assenyalar que les persones menors de 45 anys presenten nivells d’ansietat més grans (30,92 punts de mitjana), en comparació dels més grans de 45 anys (mitjana de 28,05), cosa que indica que el grup d’edat d’usuaris més grans de 45 anys mostra una menor tendència a presentar símptomes ansiosos quan inicien el tractament. En aquest sentit, si es comparen els resultats obtinguts després de la valoració de la impulsivitat, es pot afirmar que la mitjana és clarament més gran en les persones menors de 45 anys (60,62 punts de mitjana) que en els més grans de 45 anys (mitjana de 53,11 punts), cosa que reflecteix una menor dificultat per al control d’impulsos en el grup de persones de més edat.

En vista d’aquests resultats, FSC ha posat en marxa el programa PRESERVA a la Comunitat Terapèutica Can Coll, una iniciativa pionera que busca adaptar i implementar experimentalment intervencions específiques per atendre les problemàtiques concretes que presenten les persones usuàries majors de 45 anys ateses en aquest servei, integrant-les dins del programa de tractament habitual. A més, aquest programa ha posat un especial èmfasi en el deteriorament cognitiu associat al consum prolongat de substàncies, havent desenvolupat millores en els processos diagnòstics que permeten analitzar les particularitats de les persones drogodependents en aquesta franja, amb l’objectiu d’oferir tractaments ajustats a les seves circumstàncies i necessitats específiques, donant resposta així a una realitat que, fins ara, havia estat abordada.

Finalment, cal destacar que en aquest treball s’ha utilitzat una mostra restringida de 43 persones que participen a la fase exploratòria inicial del programa PRESERVA, fet que implica analitzar el punt de partida d’aquest subgrup i els resultats obtinguts, després de la intervenció pilot. Tot allò relacionat amb aquesta altra tasca, s’exposarà properament en una altra notícia.