Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març, UNAD, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, ha insistit en la necessitat de posar en marxa polítiques públiques i fer accions concretes que assegurin l’accés de les dones a l’exercici dels seus drets d’una manera plena. La Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat especialitzada en l’àmbit de les drogodependències a nivell estatal que forma part activa de la UNAD, s’ha unit a aquesta campanya de sensibilització.
Així ho han manifestat des d’UNAD, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, que se celebra cada 8 de març, amb l’objectiu d’eliminar tota forma de discriminació envers les dones, promoure’n l’apoderament i aconseguir la participació en la societat. Amb el lema “Dones amb addiccions, dones amb drets”, UNAD, i les més de 200 entitats que la integren, reforcen el seu compromís amb la igualtat i la inclusió, en un any en què celebra el 40è aniversari.
En aquest sentit, des de l’entitat han explicat que les dones amb addiccions enfronten barreres addicionals i penalitzacions socials com l’estigma, la culpa i la por, que en dificulten l’accés a la salut, a tenir una feina o un habitatge digne, perpetuant així la seva exclusió i vulnerabilitat.
Per exemple, a nivell laboral, l’estigma limita les seves oportunitats. La percepció social del seu historial de consum els tanca portes, fins i tot quan estan capacitades per exercir una feina. A això se suma la càrrega de responsabilitats familiars no compartides i l’accés a feines feminitzades que, en general, estan pitjor remunerades.
Lligat a això, aquestes dones no poden accedir a un habitatge. La manca d’ingressos estables n’impedeix l’accés al lloguer o compra. A més, en l’àmbit de la salut, la por al judici social i l’escassetat de programes adaptats i amb perspectiva de gènere, en obstaculitzen la recuperació, sumat al rol de cuidadores que les porta a prioritzar el benestar d’altres persones.
Davant d’aquestes circumstàncies, des de la UNAD reclamen que les dones amb addiccions puguin exercir el dret a la salut amb una atenció integral adaptada a les seves necessitats concretes; el dret al treball promovent-ne la inclusió laboral sense discriminació; el dret a lhabitatge, deixant enrere lexclusió residencial; el dret a recursos d’atenció a les addiccions adaptats, que deixin de ser majoritàriament masculinitzats i que incorporin la perspectiva de gènere perquè puguin tenir una resposta terapèutica adequada a la seva problemàtica i, finalment, el dret a la protecció davant de la violència, garantint-ne la seguretat i el benestar.
En els seus 40 anys de trajectòria, UNAD i les entitats que en formen part, com és el cas de la Fundació Salut i Comunitat, han treballat per un model d’atenció basat en la justícia social i els drets humans. En aquest 8M, l’organització fa una crida a la societat ia les administracions perquè s’implementin mesures efectives que reconeguin i protegeixin els drets d’aquestes dones, permetent viure sense barreres, ni discriminació.
Per aconseguir aquesta sensibilització social, la campanya pel 8-M de la UNAD contempla la difusió d’una sèrie d’il·lustracions, a través de les xarxes socials, finançades pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, en què es mostren les traves que les dones amb addiccions.
D’altra banda, UNAD ha recordat que, segons dades del Perfil de les addiccions, a l’últim any es van atendre a la xarxa un total de 38.262 persones amb drogodependències i altres addiccions, de les quals només el 21% eren dones.
De la mateixa manera, ha alertat que les dones triguen, de mitjana, 10 anys més que els homes a demanar ajuda i accedir als recursos. A més, ho fan en pitjors condicions físiques i psicològiques.
Finalment, la vulnerabilitat de les dones amb addiccions també es manifesta en l’àmbit laboral, ja que només 1 de cada 4 dones ateses per addiccions amb substància tenen feina, en comparació d’1 de cada 3 homes, cosa que ressalta com les dones enfronten obstacles addicionals en el procés de recuperació i reinserció laboral. A tot això se sumen situacions de violència de gènere i traumes que dificulten encara més l’accés a tractaments.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.